Sant Denís

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 17 de gener de 2022

Sant-Denis (o extraoficialment Sant-Denis de la Réunion per desambiguació) és una ciutat francesa, la préfecture, capital administrativa de la région d’ultramar i département d’ultramar de la Reunió, en l’oceà Índic, la vint-setena per població.

Saint-Denis també és la ciutat més gran de l’illa, amb diversos barris residencials perifèrics que s’estenen per la muntanya propera.

Saint-Denis és la comuna més poblada als departaments d’ultramar francesos. Al cens de 1999, hi havia 158.139 habitants a l’àrea urbana de Saint-Denis, dels quals 131.557 vivien a la mateixa ciutat de Saint-Denis i la resta a la comuna veïna de Sainte-Marie.

Saint-Denis va ser fundada per Étienne Régnault el 1669 i es va convertir a la capital de la illa de Reunió el 1738.

El clima de Saint-Denis és tropical plujós. Les temperatures mitjanes estiuenques oscil·len entre els 23 °C i 24 °C i les hivernals entre els 19 °C i 20 °C. Els mesos més plujosos són el gener i el febrer amb 629,6 mm i els més secs són el setembre i l’octubre amb 93,4 mm.

La temperatura més alta registrada va ser de 35 °C i la més baixa va ser de 8 °C. La humitat és summament alta, de l’ordre del 100%, cosa que produeix aquesta calor angoixant que s’espera trobar en un clima tropical i que la sensació tèrmica pugui ser més doble de la temperatura real.

L’aeroport més proper és l’aeroport Roland Garros, que és també el principal aeroport internacional de Reunió. El tramvia de Reunió, programat el començament de la seva construcció per al 2008, unirà la ciutat amb l’aeroport i la segona ciutat de Reunió, Saint-Paul.

Font: wikipedia

Benguela

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 16 de gener de 2022

Benguela és una ciutat i municipi, cabdal de la província homònima, a l’oest d’Angola. Té 2100 km² d’extensió i prop de 513.000 habitants. Limita al nord amb el municipi de Lobito, a l’oest amb els municipis de Bocoio i Caimbambo, al sud amb el municipi de Bahía Farta ia l’oest amb l’oceà Atlàntic. El municipi es divideix en sis comuns: Zona A, Zona B, Zona C, Zona D, Zona E i Zona F.

Benguela dista 592 km de Luanda 592, 208 de Sumbe i 33 de Lobito. Estació del Ferrocarril de Benguela, en idioma portuguès O Caminho de Ferro de Benguela (CFB) que comunica el port de Lobito, a la costa atlàntica, amb la localitat fronterera de Luau, a la part oriental del país.

Benguela és una de les divuit províncies en què es troba dividida administrativament Angola. Té una àrea de 31.788 km² i una població de 2.036.662 habitants. Benguela és la capital de la província.

Font: wikipedia

Lobito

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 15 de gener de 2022

Lobito és una ciutat i municipi de la província Benguela, a Angola. Es troba a la costa de l’Atlàntic. Limita al nord amb el municipi de Sumbe, a l’est amb el municipi de Bocoio, al sud amb el municipi de Benguela i a l’oest amb l’oceà Atlàntic.

L’antic consell va ser creat en 1843

El port de Lobito és el segon port de càrrega del país.

Lobito és l’estació d’origen del Ferrocarril de Benguela, en portuguès O Caminho de Ferro de Benguela (CFB) que comunica el port de Lobito, a la costa atlàntica, amb la localitat fronterera de Luau, a la part oriental del país.

El 2014, té 3,648 km² i 324,050 habitants, i és, segons les estadístiques, la tercera ciutat més poblada d’Angola.

Benguela és una de les divuit províncies en què es troba dividida administrativament Angola. Té una àrea de 31.788 km² i una població de 2.036.662 habitants. Benguela és la capital de la província.

Font: wikipedia

Huambo

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 14 de gener de 2022

Huambo és la capital de la província de Huambo a Angola, i la segona ciutat del país. Està situada a uns 220 km a l’est de Benguela, 600 km al sud-est de Luanda i a 165 km de Kuito. Segons el darrer recompte de població la ciutat té 225 268 habitants. Huambo és una parada important a la ruta ferroviària que va des del port de Benguela a la frontera amb el Congo, i és servida per l’aeroport Albano Machado (anteriorment conegut com a Aeroport de Nova Lisboa).

La mort de Jonàs Savimbi el febrer de 2002, i la signatura posterior d’un nou alto el foc va portar tranquil·litat a la província i va establir les condicions per a l’actual procés de pau en curs i el començament d’una era de desenvolupament. L’adveniment de la pau va portar una nova era de reconstrucció i renovació a la ciutat, que a diferència de Luanda és una ciutat organitzada i tranquil·la on es pot passejar per carrers arbrats i ben il·luminats.

Estació del Ferrocarril de Benguela, en portuguès O Caminho de Ferro de Benguela (CFB) que comunica el port de Lobito, a la costa atlàntica, amb la localitat fronterera de Luau, a la part oriental del país.

Font: wikipdia

Luanda

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 13 de gener de 2022

Luanda és la capital i la principal ciutat d’Angola. Es troba a la costa de l’Oceà Atlàntic i és el port principal i el centre econòmic del país. També és la capital de la província homònima.

Va ser fundada el 25 de gener de 1576 per l’explorador noble i portuguès Paulo Dias de Novais, sota el nom de São Paulo da Assunção de Loanda. Actualment té una població aproximada de 5 milions d’habitants, que el converteixen en la tercera ciutat de parla portuguesa més poblada del món, només darrere de São Paulo i Rio de Janeiro, tant al Brasil com al 19è aglomeració més poblada del continent.

Les indústries presents a la ciutat inclouen la transformació de productes agrícoles, la producció de begudes, tèxtils, ciment i altres materials de construcció, plàstics, metal·lúrgia, cigarrets i sabates. L’oli extret a l’entorn es refina a la ciutat, tot i que la refineria ha estat danyada repetidament durant la guerra civil que va destrossar el país entre 1975 i 2002. Luanda té un excel·lent port natural, sent la principal exportació de cafè, cotó, sucre, diamants, ferro i sal.

Els habitants de Luanda són, en la seva major part, membres dels grups ètnics Ovimbundu i Bakongo. També hi ha una important minoria d’origen europeu, que consisteix principalment en portuguès i una comunitat creixent xinesa. La llengua oficial i els més parlats són els portuguesos, i també es parlen diversos idiomes del grup Bantu,

La ciutat de Luanda coincideix geogràficament amb el municipi homònim. La zona central de la ciutat es divideix en dues parts, la Baixa de Luanda (la ciutat antiga) i la cidade alta (també coneguda com “Nova Cidade”). La zona de Baixa de Luanda és la situada al costat del port i que té carrers i edificis estrets del període colonial. La costa està formada per la badia de Luanda, formada pel seu torn amb la protecció de la costa continental a través de l’Ilha de Luanda i l’illa de Mussulo, al sud del principal nucli urbà.

No hi ha grans rius que condueixen a la costa de la ciutat, però diversos cursos d’aigua petits formen un sistema de conques de pluja. Els rius més propers són la Rio Cuanza El Major d’Angola i que fa un límit natural al sud entre les províncies de Luanda i Bengo i el riu Bengo que limita al nord entre les mateixes províncies.

Luanda té un clima semi-àrid suau (BSH en la classificació climàtica de Köppen). El clima és càlid i humit, però sorprenentment amb precipitació escassa o nul·la, a causa del fred de Beguela actual, que impedeix la humitat de la pluja fàcilment. La boira freqüent impedeix que les temperatures caiguin a la nit, fins i tot durant els mesos completament secs de juny a octubre. Luanda té precipitacions anuals de 323 mil·límetres, però la variabilitat es troba entre els més alts del món, amb una variació del coeficient superior al 40 per cent. Els registres observats des de 1858 oscil·len entre 55 mil·límetres de 1958 a 851 mil·límetres el 1916. La curta temporada de pluges al març i abril depèn d’una contracorrent septentrional que porta la humitat a la ciutat: ha demostrat clarament que la debilitat del corrent de Benguela pot augmentar les precipitacions aproximadament sis vegades en comparació amb els anys en què el corrent és molt fort.

Font: wikipedia

Oyem

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 12 de gener de 2022

Oyem és la capital de la província de Woleu-Ntem, al nord de Gabon.

Se situa a la riba del riu Ntem i unida per la carretera N-2, en un altiplà elevat a uns 900 m. És el centre administratiu i logístic de l’àrea agrícola que l’envolta. Es troba a uns 411 km de la capital nacional, Libreville.

Oyem rep el seu nom d’un gran arbre que creix al voltant de la vila.

En els anys 1990, van ser assassinades diverses oficials del Cos de Pau a l’àrea, generant controvèrsia sobre la seguretat de les seves localitzacions

En 2004 es va produir una plaga de gossos rabiosos a la zona, matant la ràbia a tres persones dels cinc infectats, a la qual cosa va seguir uns mesos més tard una rara febre tifoide que va afectar mig centenar d’habitants.

La ciutat és el xef-lieu de la província de Woleu-Ntem i, dins de la mateixa, del departament de Woleu. Dins del departament, abasta dos districtes

Els cultius més importants són el coco i el cafè, que es transporta en camions als ports camerunencs de Kribi i Douala per a la seva exportació.

A la ciutat es pot trobar un hospital, una escola agrícola, una escola secundària estatal, una estació i dues esglésies.

Font: wikipedia

Masuku

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 11 de gener de 2022

Franceville (o Masuku) és la capital de la província d’Alt Ogooué (en francès Haut-Ogooué), sent una de les quatre majors ciutats de Gabon, amb una població de 56 000 habitants (2010).

Es troba a la vora dels rius Ogooué i Mpassa al terme de la línia de ferrocarril Trans-Gabón i la carretera nacional número 3.

Va créixer a partir d’un poblat anomenat Masuku, quan Savorgnan de Brazza la va triar per assentar antics esclaus i li va canviar el nom el 1880.

A la ciutat destaquen l’Església de Sant Hilari (construïda el 1899) i una gran estàtua d’Omar Bongo.

La ciutat disposa de camp de golf i el seu aeroport es troba a 20 km a l’oest, a Muengué.

La ciutat és seu del Centre Internacional per a la Investigació Mèdica de Franceville, centre de referència regional en malalties infeccioses. També hi ha la Universitat de Ciències i Tècniques de Masuku (UCTM).

En aquest sector es troba el Centre Hospitalari Regional Amissa Bongo inaugurat el 2003, centre de referència regional generant cobertura a 105.000 persones i l’Hospital Xinès (en francès “Hôpital Chinois”) producte de la cooperació xinesogabonesa.

Destaca l’Estadi de Franceville inaugurat el 2011 per a la Copa Africana de Nacions del 2012, té una capacitat per a 22.000 persones.

Font: wikipedia

Port-Gentil

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 10 de gener de 2022

Port-Gentil o Mandji, és la segona ciutat més gran de Gabon, i el seu port principal. És el centre de les indústries petrolieres i fusteres de Gabon. Tot i que es troba a la costa, el continent proper és una àrea remota de boscos i no està connectat per la carretera amb la resta de la nació. La ciutat és a prop de Cabo López, el punt més occidental a Gabon. Hi havia una població del cens de 2013 de 136.462.

Amb una població estimada de 80 000 habitants en 1993, és la capital de les indústries petrolíferes i fusteres gaboneses. Tot i que es tracta d’una ciutat costanera, la terra al voltant és una àrea forestal agresta que li impedeix la connexió per carretera amb la resta de l’estat. És a prop del cap López, el punt més occidental de Gabon.

La ciutat és coneguda pels seus hotels i vida nocturna. Destaquen el zoo, un casino, les platges, un camp de golf i la natura a les zones pantanoses properes. Les activitats aquàtiques es poden practicar a la platja de SOGARA, enrere de la zona industrial, que es troba al voltant del cap López.

Port Gentil es troba tècnicament en una illa sense pont que la connecti amb el continent i el limitat nombre de carreteres pavimentades a la ciutat es troben en mal estat de conservació. Hi ha, però, un projecte per construir una carretera que pugui connectar a la ciutat amb la resta del país.

En els últims anys, la carretera ha estat en construcció als segments d’Ozouri i les parts al llençol Mpega. A Ozouri, la construcció d’un pont ha començat. El projecte està desenvolupat amb la participació de companyies xineses.

Hi ha un servei d’aeroport com a principal canal de comunicació amb el món. Els vols regulars operen des de l’aeroport de Port-Gentil. Hi ha vols xàrter de les companyies aèries a altres destinacions.

Font: wikipedia