Josep Juanbaró – [email protected] – Les Corts – 31 de desembre de 2019

La SDRCA ha experimentat un nivell de despeses d’uns 638 mil EUR des de 13 de gener de 2006 fins 31 de desembre de 2019. Aquesta quantitat equival a més de 45.000€ anuals.

Aquestes són sumes que es compensen majoritàriament amb les aportacions solidàries dels seus tres socis encara que uns anys es compensin amb d’altres

La SDRCA ha fet mans i mànigues per aconseguir finançament extern. En aquest sentit han estat especialment valuoses les subvencions de l’Ajuntament de Barcelona i de la Generalitat de Catalunya. Les sumes d’aquestes aportacions tan valuoses han arribat a un màxim d’uns 25.000€ en total

La SDRCA va desestimar aquest finançament a 31 de desembre de 2013 perquè el farciment valia més que el gall [2006-2019). Una part important dels diners s’ha hagut de dedicar als continus atacs que la SDRCA rep

Aquests fets provoquen un malestar important dins la nostra societat. Si ataquen, és perquè el que publiquem és certament bo. La SDRCA n’ha detectat dues organitzacions conegudes de tothom. La SDRCA podria anomenar-se aixeta de despeses no desitjades

La veritat és que voldríem saber d’alguna agència que permetés vetllar pels nostres interessos com a associació

Donat que estem força desorientats amb això del finançament, la SDRCA ha obert una altre línia de treball (CLUB87). Aquest club de recerca i reciclatge està encarat a persones físiques o jurídiques que tinguin problemes tècnics a canvi de diners

La SDRCA s’ha dedicat durant tots aquests anys a servir la resta de la ciutadania d’una forma constant i abnegada. Hi haurà hagut seguidors i detractors com passa sempre

Els indicadors assenyalen una bona difusió de les realitats culturals africanes des de la SDRCA

La SDRCA va signar un contracte amb la Fundación SEUR. D’acord amb les dades de 2019 pròpies d’aquesta fundació, la SDRCA ha rcollit un centenar de kg de taps de plàstic. El valor d’aquests taps se situa a 20¢/kg, representant una minsa contribució de la SDRCA (només uns 20€) a la Fundación SEUR (des d’on ns animen)

La SDRCA ha fet campanya al carrer sobre peces menudes, incloent taps. També ha arribat a un acord amb la nostra Comunitat de propietaris

L’origen de la nostra entitat es remunta a quatre mesos de convivència, també amb una doctoranda, en un impecable laboratori de recerca (1985). Aquesta noia tunisiana em va explicar tot el que feia referència al món àrab i a l’Àfrica en general

Va ser una profitosa relació intel·lectual que va permetre conèixer l’Àfrica a fons. Quan arriba l’any 1988, ens adonem que els africans poc poden fer al seu país per una manca general de recursos cognitius

Després d’un període d’incubació, els qui serien els tres socis de la SDRCA van determinar fer pública la necessitat de fer una associació (2002), però la van dur a Internet mitjançant la primera versió de “La veu d’Àfrica” (2004). Vist l’èxit de l’operació van fundar la SDRCA (2006)

La SDRCA ha arribat a tenir fins 8 webs diferents. Primer ens vam desprendre per raons econòmiques de www.kafuba.org (2017). Durant 2018, en va eliminar altres tres per obsoletes. Durant 2019 n’hi ha encara 4

A nivell comercial, la SDRCA ha ingressat diners gràcies a cursos que ha impartit a Zimbàbue, el Camerun, i el Senegal. La SDRCA també va vendre 2 llibres aliens, i va obtenir diners per una conferència feta a Amics de la UNESCO sobre el Sudan del Sud

La feina de la SDRCA es divideix en 7 grups de treball:

• CLUB00 (comunicació, informació, participació)
• CLUB09 (formació)
• CLUB15 (salut, sanitat)
• CLUB23 (interculturalitat)
• CLUB40 (cooperació local)
• CLUB41 (cooperació internacional)
• CLUB87 (recerca, reciclatge)

El CLUB87 és nou (2019). Emergeix de la necessitat de captar diners de fora. La SDRCA s’ofereix a resoldre problemes d’altri a canvi d’ingressos.

El CLUB41 és especialment interessant (2009). La SDRCA en aquest cas va fitxar comerciants amb inquituds africanes per establir-se d’alguna manera a l’Àfrica gràcies a experts i immigrats de casa nostra. S’obtenen representacions a ls 5 macroregions africanes amb un total de 21 països

Aquests voluntaris s’han anat distanciant de la SDRCA per qüestions interessades. Les informacions que ens arriben permeten considerar que aquest grup de treball encara existeix i que funciona sol. La SDRCA pot afirmar que en formen part persones d’altes institucions

La SDRCA va aconseguir contra pronòstic un preacord informal amb l’Associació d’Universitats Africanes (AAU, Accra), però això va durar ben poc perquè, després de la nostra nova proposta, van quedar muts.

Aquesta proposta fou fer una wikipedia només per Àfrica (nom proposat: afroteka), però amb unes normes ben diferents de wikipedia (escrita només en anglès, presència de referees, impossibilitat de carregar-se un article fet per una altra persona)

Les explicacions d’aquesta situació d’espera poden ser vàries, però la SDRCA creu que s’hi concentren idees pròpies de l’africanisme, entre d’altres

 

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA – 29 de novembre de 2018

Montesclado és un poble del Pirineu lleidatà que pertany a la coma de Burg, vall que inclou els pobles d’Alendo, Burg, Glorieta de Montesclado, Montesclado, Mallolís, i Farrera, la capital del municpi tot i que ara l’Ajuntament és a Burg (Pallars Sobirà)

Montesclado és a 1.162,1 m respecte el nivell del mar. Glorieta de Montesclado és a 1016,6 m respecte el nivell del mar. Per Glorieta surt el riu de la vall. Aquests 145,5 m donen pas a un suau barranc amb camí enquitranat

Que Glorieta es digui de Montesclado tot indica, considerant el nom que diu que és de Montesclado, que Glorieta era una mena de pedania de Montesclado. Les raons són estratègiques. Montesclado domina tota la vall essent-ne la seva porta amb col·laboració de Glorieta

Des de dalt de Montesclado es divisen les valls veïnes, més enllà de la coma de Burg. En els seus temps devia de tenir guaita que indicava a la Glorieta si els forasters podien entrar.

No és casualitat que Montesclado fos un punt de primera importància durant la guerra Civil (1936-1939). Un punt d’excel·lència per veure-ho tot

En català occidental (valencià) el mot esclat no existeix, almenys en l’actualitat. En català oriental esclat ve d’esclatar o rebentar, rompre’s, amb soroll i projecció de fragments. En valencià hi figura asclat, que vol dir objecte de fusta trencat o fet malbé, la qual cosa s’apropa més a la realitat

Hi ha una altra aproximació a Mont-asclat. És la procedent de Mutuslau, Bosc socarrat en llengua preromana

Les cases de la vall són de pedra, molt ben ideades, i la coberta de llosa o pissarra. Els carrers estan molt ben aprofitats. Fins fa pocs anys hi havia una vintena de cases habitades, però ara només en queden un parell: Casa Badià i Casa Copet.

Actualment hi viuen tot l’any unes deu persones, però a l’estiu van arribant persones que han arreglat casa, hi ha també un hotel

Les famílies van abandonar la vall almenys per dues coses diferents. Els trossos no podien alimentar tanta gent, i l’adveniment de la revolució industrial feia més còmode l’explotació agrària, i va donar pas a viure i treballar en diferents ciutats de casa nostra.

Fins i tot n’hi va haver que van emigrar a l’Argentina fa gairebé cent anys

L’activitat agrària és diversa, primer prenent com a base la llet de vaca i després la cria de la vaca bruna, molt estesa. N’hi ha que també practiquen molt bé la silvicultura

Burg i Farrera guarden una important població. En el cas de Burg és la nadiua i la de Farrera és immigrada des de localitats com Barcelona i altres ciutats. Aquests darrers se’ls anomena hippies perquè van arribar poc temps després de la seva erupció a tot Europa

CASA BADIÀ, [email protected] – SDRCA – Les Corts – 14 de maig de 2019

El meu gat es diu Missae. Contra la meva visió, la meva filla el va dur a casa l’estiu de 2002. Per tant, té prop de 17 gloriosos anys. El meu desig és que duri com a mínim fins que tingui vint anys

Quan el Missae va arribar a casa estava desfet, feia poc que havia nascut amb el programa d’alimentació i veterinària. Vam fer un bon equip i el vam salvar. La seva mare havia mort i ell i els seus germans els regalava la propietària dels gatets

El Missae va estar de sort perquè encara viu, fa pocs anys ens va alertar a tots, va agafar un infart de ronyó. La veterinària el va salvar… No ha tingut cap altra malaltia fins ara

El nostre gat no és de raça, pertany al que diríem un gat de carrer amb un pel que va de gris fosc a blanc amb bandes com les que tenen un tigre

La raó d’escriure aquestes notes no és altre de dir que és molt intel·ligent. Aprèn de tot com per exemple a beure a galet. Quan és l’estiu, vaig veure que se li escalfava el cap

Jo el pentino amb la mà per refrescar-lo. Primer no volia, però es va adonar de les graticants maneres de treure-li una mica de calor. Ell té tres regions sagrades que nosaltres respectem. Ni li toquem el nas, ni li toquem la base de la cua, ni tampoc les seves cames

Tocar-li els seus braços costa una mica així com les seves mans, però no hi ha comparació amb les seves cames perquè no es poden tocar

La seva lògica és semblant a la humana perquè qui la fa la paga. Tanmateix, escolta el que li dius. Si segons ell l’has molestat, es gira amb totes les seves armes tal com unes bones mossegades

Un dia vam tenir un petit de problema d’espai. El Missae es va ofendre amb tota la raó del món. Jo me’n vaig adonar que l’havia molestat. Lluny de barallar-me amb vell, vaig començar a parlar-li posant per endavant que no tornaria a passar. Amb les paraules es va calmar, tots dos vam repartir-nos l’espai. Tot va acabar sense una altra mossegada gatuna

El Missae se sent part d’una família que li es pròpia. Quan el deixem sol, és el rei del mambo tot esperant-la nostra tornada. El Missae està molt content quan arribem tots esperant que li obrim l’aixeta per beure a galet

El Missae ens estima de tot cor perquè quan arribem ja hi som tots, es posa molt content

Un equip de japonesos es va posar a fer un diccionari de llengua gatuna a llengua humana. No he vist mai aquest diccionari, però m’agradaria llegir-lo per veure si el nostre gat parla amb propietat…!

Cada dia que passa, més m’adono que el Missae actuï per instint. Sembla com si totes les coses que fa siguin raonades. Els gats aprenen cada dia més. Des que va arribar, cada dia demostra tenir més coneixement. Cal ajudar-lo de mica en mica a fer-li perdre la por

El menjar ha de ser abundant i nutritiu, el millor és que tingui una varietat de plats. La safata d’alimentació ha de ser en un lloc net i sec. Una altra cosa que cal tenir en compte és que ell lloc on fer les necessitats sigui íntim, net i sec. Hi ha sorres grosses que ajuden que el seu lavabo sigui net i sec

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA – Les Corts – 23 de gener de 2019

Ser fumeca és un atemptat contra la salut i contra la de les persones que ens envolten, Cal tenir això en compte si fumeu, però també que genereu una bona colla de residus a més del diòxid de carboni. A grosso modo podem classificar els residus segons segueix:

• films de plàstic que embolcallen paquet o capsa i els 10 paquets del cartó de tabac
• el contenidor de paper o cartolina duu nomalment 20  cigarretes
• les burilles, les burilles contenen 3 materials: filtre, tabac residual i restes de paper que embolcallen el filtre

El filtre de cada cigarreta està constituït pel polímer artificial anomenat acetat de cel·lulosa, un polímer desenvolupat fa més de 150 anys per un químic francès d’Estrasburg. Aquest polímer és biodegradable.

El problema ve perquè el filtre està envoltat per un trocet de paper molt ben enganxat que priva inclús la dissolució amb acetona, el millor dissolvent de l’acetat de cel·lulosa

La idea és trinxar durant breus segons les burilles amb una picadora de carn, preferentment Moulinex perquè és especialment règia. Podeu trinxar unes 50 burilles de cop per obtenir una mena d’escuma. Entre d’altres, teniu dues possibilitats:

• barrejar-la amb terra de jardineria a raó del voltant del 5%
• posar el trinxat en el vostre cubell de matèria orgànica

El procés de recuperació industrial de l’acetat de cel·lulosa és més complex, però també inclou treure el tabac residual, molt fàcil de fer de forma mecànica. L’etapa següent és trinxar el filtre amb paper. Amb l’ajut d’una sèrie de consideracions es poden fabricar grànuls d’acetat de cel·lulosa per transformar-los finalment en peces de plàstic

La producció de burilles a tot Espanya s’estima al voltant de 2,5 t / dia. Sobretot per poblemes de recol·lecció, hi podria haver només una petita planta d’una producció d’1 t / dia

 

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA – Les Corts – 7 de gener de 2019

No fa masses anys que em va gravat que el consum relatiu de tabac a Espanya era d’un 24%. L’altre dia em diuen que actualment fuma el 34% de la població adulta. No sé si creure-m’ho perquè això seria un fracàs de la lluita antitabac. Alguns metges s’arrisquen a dir soto voce que fumar té efectes positius importants encara que no neguen que el tabac sigui dolent per la salut

La població a Espanya sembla ser que no arriba als 47 milions de persones. Imaginem que cap un 20% d’aquesta població són persones menors d’edat que de fet no fumen. Aleshores hi ha un substrat de 37 milions de fumadors del qual un 24% fuma. Això dóna menys de 9 milions de fumadors

Com es pot veure no disposo de dades suficients, però extrapolem aquestes dades de que es disposa. Hi ha un nombre important que fuma sense fumar amb la qual cosa hi ha molts fumadors i fumadores que consumeixen fins a uns 8 cigarrets cada dia. N’hi ha d’altres que fumen uns 20 cigarrets per dia. La resta pot fumar fins a dos o tres paquets cada dia. N’hi ha que fumen més cigarrets encara fins a quatre paquets o més. Aquests són els grans fumadors perquè no fumen més donat que també han de dormir…!

La unitat del tabac no sol ser el nombre de cigarretes sinó el paquet o la capsa de 20 cigarretes per paquet. Es fa una nova projecció, es venen fins uns 450.000 paquets cada dia si es considera que el consum mitjà del fumador sigui d’un paquet diari. No més dun 70% són cigarrets en un paquet de tabac que es pot avaluar a partir de la massa de la funda de plàstic, la del paper o paper cartó que visualitzem abans d’obrir-lo. Tots els residus de fumar són reciclables, incloent les burilles que pesen en total uns 0,28 g / burilla

La massa de burilles que es generen diàriament es pot estimar en 2,5 t de burilles diàries. Com que les burilles són de moment poc reciclades, es podria considerar una instal·lació que produeixi 1 t d’acetat de cel·lulosa diàriament, AcCell^®

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA – Les Corts – 13 de juliol de 2018

Les Normes de Castelló (1932) són el punt culminant en què tots els territoris de la catalanofonia acorden tota una sèrie de normes ortogràfiques. Aquestes normes són encara avui actuals, però moltes lleis són paper mullat des de la seva publicació

Aquest és el cas de la publicació al Butlletí Oficial de l’Estat (als anys 80) de la competència de l’Institut d’Estudis Catalans en tota la catalanofonia. L’acció de Madrid fou audaç perquè sabia que València no ho admetria

Es va fundar temps després, no sense problemes interns, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua que ha anat publicant documents científics com el Diccionari i la gramàtica. S’han format grups mixtos de treball, però l’Institut d’Estudis Catalans ha sorprès la gent del carrer amb la seva nova gramàtica

Per definició, les culpes sempre estan repartides. No es pot parlar de vencedors ni vençuts sinó només de vençuts d’una part i de l’altra. És difícil entendre que persones d’alt nivell cultural no sàpiguen avançar en allò essencial

Si us plau, no digueu a un valencià que parla català, per exemple, tot i que valència i català siguin una única llengua. No creeu cismes

És difícil fer cap previsió de futur perquè això només ho saben els qui són al rovell de l’ou. Als ulls de tot Espanya tot és confusió per la disparitat de criteris dins d’una mateixa llengua

Això sembla la història dels guapos i els lletjos, però per tenir una completa unitat de principis sembla cosa de dècades

Per un reconeixement integral de tot Espanya falta unitat pensant en allò que uns quants somien: l’ús del català-valencià-balear en tot allò que pugui tenir competència

Artículo 1. Naturaleza.

El Consell assessor de SDRCA nace con la finalidad de ser un punto de encuentro entre miembros de la propia SDRCA, colaboradores y terceros, todos ellos con inquietudes hacia el mundo africano.

Artículo 2. Régimen jurídico.

1. El Consell Assessor se regirá por lo preceptuado en sus Estatutos, por la Ley de Fundaciones y Asociaciones en todo lo que sea de aplicación a su régimen económico-administrativo, por el derecho privado y por el resto del ordenamiento jurídico que le sea aplicable.
2. En el ejercicio de las potestades administrativas que tenga atribuidas, el Consell Assessor sujetará su actividad a las normas de derecho público, y disposiciones de desarrollo. Se sujetará al derecho administrativo, al menos, en los siguientes casos:
3. Tramitación de procedimientos sancionadores e imposición de sanciones.
4. Exacción y recaudación de ingresos públicos.
5. Otorgamiento de subvenciones.

 

Artículo 3. Funciones.

1. Corresponde al Consell Assessor el ejercicio de las funciones inherentes a las siguientes competencias.
2. Gestionar el correcto funcionamiento de la asociación.
3. Formular las directrices a seguir con el fin de alcanzar los objetivos para los que nació la asociación.
4. Fomentar, apoyar y proteger el asociacionismo relacionado con el mundo africano.
5. Coordinar las relaciones entre la SDRCA y otras asociaciones, instituciones u organismos.
6. Promover y organizar actividades para dar a conocer la problemática del mundo africano en los diferentes centros de enseñanza como colegios, institutos, universidades, etc.
7. Formar adecuada y competentemente al personal, en caso de que lo hubiere, encargado de realizar la labor de difusión de las actividades propias de la asociación.
8. El Consell Assessor, para cumplir sus fines, puede:
9. Establecer convenios con entidades públicas o privadas, especialmente con las que puedan coadyuvar a la consecución de los objetivos de la SDRCA.
10. Constituir sociedades mercantiles y fundaciones, o participar en ellas, para llevar a cabo cualquier actividad relacionada con las funciones establecidas por la Ley.
11. Recibir subvenciones.
12. Establecer formas de colaboración con los entes locales, la administración de La Generalitat y otras Administraciones.
13. Realizar cualquier otra actividad, dentro de sus funciones, encaminada a conseguir sus objetivos.

 

 

CAPÍTULO II.
ÓRGANOS RECTORES.

Artículo 4. Órganos.

1. Los órganos rectores del Consell Assessor son el presidente, la secretaria y el comité de dirección.
2. La estructura del Consell Assessor se configura a través de áreas y servicios. La organización de la entidad, las facultades, y el funcionamiento de los distintos órganos serán determinados en los Estatutos del Consell Assessor.

Artículo 5. El presidente.

1. El presidente del Consell Assessor, que lo será a su vez del Comité de Dirección, será, con carácter nato, el conseller que ostente las competencias en materia del mundo africano. El presidente podrá delegar determinadas funciones en la secretaria o en la tesorera del Consell Assessor.
2. Funciones del presidente o presidenta:
3. Ostentar la dirección y representación del Consell Assessor.
4. Aprobar las líneas de actuación del Consell Assessor.
5. Convocar, presidir y moderar las sesiones del Comité de Dirección.
6. Visar las actas de las sesiones del Comité de Dirección y las certificaciones de los extremos o acuerdos contenidos en ellas.
7. Convocar, aprobar las bases y resolver las subvenciones.
8. Recabar el parecer del Comité de Dirección sobre cualquier aspecto relacionado con el Consell Assessor y su funcionamiento.
9. Ostentar la representación del Consell Assessor en acciones y recursos.
10. Cualesquiera otras que reglamentariamente le sean atribuidas.
11. En los casos de vacante, ausencia o enfermedad, quien ostente la Secretaría asumirá por sustitución las funciones de la Presidencia.

Artículo 6. La secretaria.

La secretaria podrá delegar determinadas funciones en el director del Consell Assessor.

2. Funciones de la secretaria:
3. Ejercer la alta inspección y régimen disciplinario del personal del Consell Assessor de acuerdo con la normativa vigente.
4. La administración y gestión del Consell Assessor.
5. Autorizar, disponer, liquidar y ordenar los pagos.
6. Elaborar y presentar al Comité de Dirección el anteproyecto de presupuestos, así como la memoria de actividades y las cuentas anuales.
7. Suscribir contratos y convenios en nombre del Consell Assessor, y, en general, las facultades en materia de contratación pública o privada con las limitaciones establecidas en el ordenamiento jurídico.
8. Gestionar y controlar la contabilidad y el estado financiero del Consell Assessor.
9. Gestión del patrimonio del Consell Assessor.
10. Ejercer la dirección del personal del Consell Assessor.
11. Contratar laboralmente de acuerdo con los principios de mérito, capacidad, igualdad y publicidad.
12. Dirigir el funcionamiento general del Consell Assessor y del personal del mismo, organizando, impulsando, coordinando e inspeccionando sus servicios y dependencias.
13. Ejecutar los acuerdos del Comité de Dirección.
14. Elaborar el Plan Anual de Actuaciones, Inversiones y Financiación.
15. Elaborar la plantilla y relación de puestos de trabajo del Consell Assessor, de acuerdo con las limitaciones legales y presupuestarias.
16. Dictar los actos jurídicos que le competan en el ejercicio de su cargo, así como, en general, en aquellas otras funciones que le sean delegadas.
17. La organización, tramitación y coordinación de la gestión de los planes, programas, proyectos y otras actuaciones promovidas por el Consell Assessor.

Artículo 7. El Comité de Dirección.

1. El Comité de Dirección es el órgano colegiado de gobierno del Consell Assessor. Estará constituido por:
2. Presidente: que será el presidente del Consell Assessor.
3. Vocales:
   • Dos miembros elegidos por el presidente del Consell Assessor de entre los asociados o colaboradores.
4. Secretario, designado por el presidente.

 

2. Funciones del Comité de Dirección:
3. Formular la propuesta de Estatutos del Consell Assessor.
4. Acordar el domicilio social de la entidad.
5. Proponer la creación y participación de la SDRCA en fundaciones, asociaciones y otras personas jurídicas.
6. Aprobar el Plan Anual de Actuaciones, Inversiones y Financiación.
7. Aprobar la memoria de actividades y las cuentas anuales del Consell Assessor, para su remisión a los órganos competentes de acuerdo con las leyes que resulten de aplicación.
8. Aprobar la plantilla, la relación de puestos de trabajo y el régimen de retribuciones del personal de la entidad dentro de las limitaciones legales.
9. Cualquier otra función que el presidente le delegue.

Artículo 8. El director o la directora.

1. El director o la directora del Consell Assessor es el órgano unipersonal de gestión del Consell. Será desempeñado por una persona designada por el presidente.
2. Funciones del director o directora:

• Autorizar y revocar, de forma motivada, la inscripción y anotación en el Registro de Asociaciones de Catalunya.
• Cualesquiera otras que se le atribuyan reglamentariamente o le sean delegadas o encomendadas.

 

 

 

 

 

 

CAPÍTULO III.
DEL RÉGIMEN ECONÓMICO Y PRESUPUESTARIO.

Artículo 9. Recursos económicos.

Los recursos del Consell Assessor serán los siguientes:

1. Los productos y rentas de su patrimonio.
2. Las subvenciones o aportaciones voluntarias de entidades e instituciones tanto públicas como privadas.
3. Las aportaciones a través de cuotas trimestrales de los propios miembros del Consell.
4. Los demás ingresos de derecho público o privado que le sea autorizado percibir o que pudiera corresponderle conforme a la normativa vigente.
5. Los créditos, préstamos, empréstitos y otras operaciones financieras que pueda concertar.
6. Cualquier otro recurso que se le pueda atribuir.

Artículo 10. Bienes y derechos.

1. El patrimonio del Consell Assessor, que lo será de la SDRCA, estará integrado por los bienes y derechos que le sean adscritos o cedidos por La Generalitat o cualquier otra Administración pública a la SDRCA, así como los que adquiera por cualquier título.

 

 

 

En Barcelona, a 7 de diciembre de 2008

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA – Les Corts – 17 de maig de 2018

Com sabeu, la tracta de blanques no es refereix només a dones de pell blanca sinó que abasta dones de qualsevol color de la pell

L’expressió de tracta de blanques es refereix al tràfic il·legal de dones, una activitat econòmica, que no laboral, prohibida arreu del món

Parlar de tracta de blanques es refereix al tràfic de dones amb esperit blanc. Un sinònim pot ser tracta de dones pures això és tracta de dones que seguien una vida normal

Com a dada indicativa, les reines o màximes autoritats monàrquiques catòliques es poden presentar davant del Papa amb un vestit del tot blanc. Entre aquesta reialeses tenim les reines d’Espanya i Bèlgica, les princeses de Mònaco i Liechtenstein i les grans duquesses de Luxemburg

SDRCA i l’Associació Món Comunicació preparen un acte per al 29 de maig de 2018 a les 18:30 per tractar de prostitució i tracta de blanques a l’Espai Francesca Bonnemaison a Barcelona (carrer de Sant Pere més Baix, 7)

El programa inclou la conferència de Helen Mukoro Idisi, nigeriana amb nacionalitat espanyola, presidenta del comitè espanyol d’ONU Dones. Helen Mukoro viu a Dénia. Això vol dir que el trajecte fins a Barcelona és de 454 km. Vam acordar fer un acte obert a Barcelona després de la lliçó magistral pronunciada a la UAB

L’Associació Món Comunicació assumeix l’organització de l’acte

És dur d’entendre per què una dona fa cap a la prostitució. Tothom a qui pregunto em diu que són els diners o la força, en el cas de tracta, però jo vull saber exactament el mecanisme que duu a la prostitució. Això només ho saben les dones…!

Jo veig més fàcil que un home es prostitueixi que no pas una dona, però els nombres canten: en la prostitució les dones van per davant, esfereïdor

Prostituir una dona és un acte criminal, però si ho fa un marit amb la seva pròpia dona encara és pitjor. Un noi d’uns 25 anys em deia que deixava que la seva dona anés amb les amigues, però que a l’hora de complir havia de complir

Hi ha molta prostitució subjacent com per exemple homes que estan retirats es casen amb noies de 25 o 30 anys. En aquests darrers casos som en el llindar de la violència de gènere

Hi ha homes que són uns complets degenerats. Hi ha home que va a la platja per veure dones mig nues. Aquesta figura la trobem com a client de prostitutes d’una forma periòdica, diuen aquesta categoria de persones que la prostitució compleix una funció social, una altre disbarat

Vull desenganyar aquells que diuen que la prostitució és l’ofici més vell del món. A la nit dels temps les aglomeracions humanes contenien molt poques persones.

És el mateix que parlar ara que en un poble de 1.000 habitants algú es dediqui a la prostitució. Això és més que improbable perquè cap dona gosaria a llogar-hi el seu cos

Són les grans aglomeracions urbanes que han donat pas a aquesta activitat econòmica (equiparable a llogar un pis), però fora de la llei

La prostitució és un prominent comerç negre. No crec que durant el que em quedi de vida pugui veure l’extinció de la prostitució, però això no priva que la meva intenció no intenti frenar aquesta activitat tan galdosa

El meu remei és que durant tot l’ESO el jovent treballi amb la mateixa intensitat l’Educació sexual i reproductiva com es fa en les classes de matemàtiques o gramàtica. El jovent ha de sortir enfortit amb classes de la mateixa intensitat sobre Educació sexual i reproductiva que en matemàtiques i gramàtica

Aquest és el meu desig…!

És per això que l’acte està presidit per la veu de 5 dones:

Helen Mukoro, ONU Mujeres

Montserrat Fernández Garrido (abogada)

Carmen Freixa ( periodista y feminista)

Sylviane Daham ( vicepresidenta de la FAVB, y activista)

Marlène Mevong ( abogada)

Organització:

ONU Mujeres España

Associació Món Comunicació

Associació SDRCA