Navega per la categoria

Catalanophonie

Barcelona versus Àfrica

Jordi Giménez Piñol – Les Corts – 25 d’agost de 2017

Es bo solidaritzar-se amb els assumptes de fora de les nostres terres catalanes perquè crec que som una nació hospitalària i acollidora, però aquesta tarda he visitat el poble de Sant Boi, i crec que hi ha molta gent, moltíssima!, en situació d’exclusió social, sense sostre, i amb addiccions molt agudes i comportaments propis i dolents per la salut mental en què la persona, influida per estimuls externs no hi vol posar remei.

No sabem la sort que tenim!

Qui parla d’ètnies d’Europa ?

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA – Les Corts – 25 d’abril de 2017

Per què els europeus parlen d’ètnies d’Àfrica ? No s’escauen millor en denominar-los pobles o nacions africanes ?

Sense anar més lluny un grup d’investigadors va fer públiques les seves troballes sobre els orígens de la població espanyola

Va ser un esrudi intern on es van triar persones nascudes abans de les grans migracions a Espanya. Sense massa publicitat es va saber que el 61% dels espanyols són d’origen íber, un 20% orientals i un 19% magribins.

Es van aconseguir traçar migracions molt anteriors. Seria bo saber més detalls de tot plegat, però que se sàpiga només hi han accedit persones d’alt nivell acadèmic com polític.

Per què no saber ara el substrat genètic dels actuals catalans ? Tots inclosos tant els d’origen castellà com els d’origen estranger. Això ajudaria a la convivència alhora de saber el nostre origen genètic

Fer un retrat geogràfic sobre els orígens de la població és molt important per fer-ne una radiografia més idònia des de tots els punts de vista

Agrupacions privades amb vocació pública

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA – Les Corts – 19 d’abril de 2017

Sembla mentida que les trobades de negocis no estiguin més embolcallades d’un mínim cos acadèmic

Tot plegat semblen reunions de bugaderes amb l’única missió immediata de vendre algun producte

La història ha demostrat que les finalitats no justifiquen mai els mitjans

No són pocs els centres privats amb vocació pública

També passa que sovint en un grup de compagnons que filtren amb tota mena d’arts possibles membres sense l’adequada afinitat política

Nous temps, nova època

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA – Les Corts – 4 d’abril de 2017

La SDRCA no ha desaprofitat l’ocasió per a fer neteja a “La veu d’Àfrica” ni a l’altra revista www.Barcelona-Drassanes-per-Africa.org

No és aquest el primer cop ni serà l’últim per intentar fer emmudir la veu d’Àfrica des de Barcelona per arribar arreu

Ha mort la primera època de “La veu d’Àfrica” (2004-2017) perquè aquestes revistes havien perdut cada cop més el seu esperit fundacional, havien esdevingut caduques i obsoletes

“La veu d’Àfrica” va néixer amb ganes que els africans de casa nostra hi participessin aportant-hi articles. Això ho hem aconseguit molt rarament. Ara bé, molts immigrats la llegien

Només hi van aportar saba africana els nostres amics de mar enllà (des de 2005)

Un altre sector de qui aspiràvem era el dels qui es desplacen a l’Àfrica per qualsevol raó. Tampoc hi vam reeixir

Finalment queden tota una sèrie de persones que vulguin explicar la seva vivència africana

Barcelona-Drassanes-per-Africa.org va ser fruit d’un projecte que permetés escriure en llengua estrangera les aportacions de persones africanes

Aquesta segona època de les revistes electròniques culturals independents serà en castellà i català per a la LvdA, i en anglès, francès, italià, portuguès per a la BDA

A propòsit

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA – Les Corts – 1 d’abril de 2017

* Fragment del Bandoler (Lluís Llach, 1967), © Edicions l’Empordà

– No em mateu,

que tinc dos fills i una esposa,

us daré tot mon diner,

però no em claveu eixa daga.

No em mateu,

us demano per ma mare!

– Reseu l’últim “Crec en Déu”.

– Pietat, pietat.

* Tros de cançó de concurs cantada a la sala Loyola de Manresa al voltant de 1973 per alumnes de La Salle

Som…

unes plomes al vent…

unes plomes al vent…

enduts pel foc de l’amor…!

So[m], so[m], som…

emportats pel dolor vers l’eterna claror…

Del fi…

anem al destí…

allà a ponent,

els braços al vent…!