Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA – Les Corts- 30 de juliol de 2020
L’Economia d’Àfrica es basa en el comerç, la indústria i els recursos naturals. Aproximadament 1.320 milions de persones habiten en 55 països diferents
Àfrica és un dels continents més rics però pitjor gestionat. Encara que algunes parts han millorat en els últims anys, dels 175 països estudiats en el Human Development Report de Nacions Unides el 2003, 25 països africans es troben en el rànquing dels més empobrits de l’món pel que fa a desenvolupament humà
Això és en part a causa de la seva turbulenta història: L’esclavitud, la colonització i posterior descolonització d’Àfrica va fomentar molt la inestabilitat política, agreujada per la guerra freda. Des de mitjans de segle XX, la guerra freda, l’increment de la corrupció política i el despotisme, han contribuït a l’economia tan pobra que hi ha a l’Àfrica
El major contrast en termes de desenvolupament ha estat entre Àfrica i l’economia d’Europa. El African Economic Outlook destaca el fet que el comerç entre Àfrica i la Xina s’ha multiplicat per 10 des de 2001, amb un muntant de 7.000 milions d’euros el 2008
Les economies de la Xina i l’Índia han crescut ràpidament, mentre Llatinoamèrica ha experimentat un creixement moderat, obtenint milions per sobre de la mera supervivència. En contrast, en la major part d’Àfrica l’economia s’ha estancat i fins i tot decrementat en termes de comerç exterior, inversions, renda per càpita i altres valors de creixement econòmic
La pobresa ha repercutit sobre gairebé tots els altres camps, el que inclou la disminució de l’esperança de vida, l’increment de la violència i l’augment de la inestabilitat, que perpetuen els problemes de creixement de el continent
Any rere any, hi ha hagut molts intents infructuosos de millorar economies a escala nacional en diferents països, de fet, les dades més recents suggereixen millores en algunes parts de el continent que experimenten un creixement per sobre de la mitjana. Segons el Banc Mundial, els països subsaharians han crescut a taxes semblants a la mitjana mundial
Les economies que més de pressa han crescut han estat les de Mauritània amb un creixement de l’19,8%, Angola amb un 17,6%, el Sudan amb un 9,6%, Moçambic amb un 7,9% i Malawi amb un 7, 8%. Moltes agències internacionals estan confirmant el seu interès en aquestes noves i emergents economies, especialment en un moment de crisi financera mundial com l’actual crisi financera
El fracàs econòmic africà ha estat extensament debatut tant a Àfrica com a l’exterior. S’ha intentat moltes vegades resoldre la pobresa, però molt poques vegades aquests intents han tingut algun grau substancial d’èxit. Alguns impediments barrejats han estat l’autarquia en determinats països, les ajudes externes, el socialisme (vegeu African socialism) o el neoliberalisme.
En la dècada de 1980, les idees socialistes van ser descartades i es va triar el neoliberalisme, el qual va ser elaborat durant el Consens de Washington
El 1990, 40 països subsaharians van convenir seguir les pautes rigoroses dels plans neoliberals de l’FMI. Les recomanacions de l’FMI van fer caure les divises de el continent una mitjana de l’50%, van promoure la venda de les indústries de propietat estatal i la retallada de les despeses públiques. Vint anys després, aquests mètodes s’han demostrat amb tenir poc èxit, el creixement mitjà va passar de l’2,3% a l’2,8% anual, només un grapat d’estats van aconseguir millors nivells de riquesa i molts altres es van empobrir encara més al llarg de la dècada de 1990
Avui dia hi ha una gran controvèrsia sobre les raons per les que tot això va fallar. Una escola de pensament proposa que les reformes van fallar a causa de que aquestes eren tan sols de caràcter econòmic, sense aprofundir en la democràcia i l’estat de dret, sense els quals, el desenvolupament no passa. El corrent liberal de l’escola austríaca centra la seva crítica a la falta de mesures per combatre els cicles econòmics que provoquen crisi, que en el cas de la majoria dels països africans, aquestes crisis són constants i la misèria també
Com a resultat de l’aplicació d’aquestes polítiques Malawi va estar a la vora de la fam; després d’una collita de blat de moro particularment calamitosa el 2005, gairebé 5 milions dels seus 13 milions de persones van necessitar ajuda alimentària d’emergència
En una observació sobre l’experiència de Malawi preparada pel Centre per al Desenvolupament Global, 8 els crítics de l’neoliberalisme argumenten que els problemes econòmics de l’Àfrica van ser causats per l’aplicació de les pautes dictades per l’FMI. Cal tenir en compte que mentre l’anomenat primer món insistia que l’Àfrica obrís els seus mercats i eliminés els subsidis públics, el tercer món s’obria al mercat d’una manera ràpida i, fins ara, que s’ha mantingut en el mercat ferma.
Font: wikipedia
