Navega per l'autor

josep

Evolució

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 14 d’abril de 2021

Segons el Diccionari normatiu valencià, ciència és el conjunt de coneixements adquirits per mitjà de l’estudi, l’observació i el raonament, organitzats sistemàticament i dels quals es deduïxen principis i lleis generals. Alhora, teoria és el conjunt organitzat d’idees o de lleis establides per a explicar un determinat conjunt de fets

A diferència de principis i lleis generals, les teories serveixen per explicar fenòmens tot i que no hagin estat experimentalment demostrades. Aquest és el cas de la teoria de l’evolució, encara per demostrar malgrat gairebé amb un parell de segles d’existència

Seria bo saber si, entre biòlegs i matemàtics, es podria arribar a expressar-la amb notació matemàtica. Aquesta circumstància obriria la porta a un major desenvolupament de la ciència en general

Desenvolupament

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 13 d’abril de 2021

L’influent economista paquistanès Mahbub ul Haq (Punjab, 1934 – Nova York, 1998) va relacionar matemàticament el desenvolupament humà (IDH) amb la renda, la formació i la salut (expressada amb l’esperança de vida) d’una comunitat.

L’índex de desenvolupament humà oscil·la entre 0,000 (desenvolupament nul) i 1,000 (desenvoupament màxim). No hi ha cap país en desenvolupament nul ni cap altre que assoleixi la unitat. Renda, formació / educació, i salut són les tres úniques variables que determinen l’índex de desenvolupament humà (1990)

Mahbub ul Haq va ser un influent economista paquistanès. Va ser un dels fundadors de les teories de desenvolupament humà. Va estudiar economia a la Panjab University i a la Universitat de Cambridge on va conèixer i va formar una amistat amb l’economista Amartya Sen. Va rebre el seu doctorat de la Universitat de Yale i més tard va treballar com a investigador en un postdoctorat a la Harvard Kennedy School.

Va idear l’Índex de Desenvolupament Humà (IDH), usat des de 1990 pel PNUD (Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament) en el seu informe anual. Aquest índex s’ha convertit en l’indicador estàndard per als estudis de desenvolupament i benestar entre països.

També va treballar com a Director de Planificació al Banc Mundial (1970-1982) i va dirigir el Ministeri de Finances del Paquistan, com a Ministre de Planificació i Finances (1982-1984).

A més, va fundar el Human Development Centre (Centre per al Desenvolupament Humà), al Pakistan, el 1996.

Font: wikipedia

Mesopotàmia

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 12 d’abril de 2021

Segons documentació disponible, la primera civilització del planeta va ser Mesopotàmia, entre els rius Tigris i Èufrates tal com recull també la Bíblia. Mesopotàmia va sorgir fa uns 8.000 anys. Si el temps que ens separa ara del temps de Jesucrist és de 2.000 anys, vol dir que han passat 67 generacions. Oi que pot arribar entendre’s millor el temps d’aquesta manera ? Doncs el temps que ha passat des de l’aparició de Mesopotàmia és d’unes 268 generacions

Segons això, es pot dir que la primera civilització es va estendre com un magma arreu de l’escorça terràquia, donant pas a més i més civilitzacions

La civilització de l’Antic Egipte apareix fa més de 5.000 anys. Els antics grecs es troben en una civilització tricontinental, que inclou l’Orient Mitjà, Egipte i una petita àrea de l’Europa del Mediterrani oriental (1600-323 aC). L’antiga Grècia és considerada pels historiadors com el fonament de la cultura occidental.

La cultura grega va tenir una influència poderosa en l’Imperi romà, el qual en portaria la seva versió a diverses parts d’Europa (753 aC – 476 dC). La cultura grega és una de les bases de la cultura occidental, sobre la qual ha influït i continua influint, fins i tot en la llengua, la política, els sistemes educatius, la filosofia, la ciència, l’art i l’arquitectura del món modern, estimulant el Renaixement de l’Europa Occidental i durant els ressorgiments neoclàssics dels s. XVIII i XIX a Europa i a Amèrica

Àfrica, particularment el centre d’Àfrica oriental, és àmpliament considerada per la comunitat científica com l’origen dels humans i del grup dels homínids (grans simis), com ho demostra el descobriment dels primers homínids i els seus avantpassats, així com formes posteriors que han estat datades de fa aproximadament set milions d’anys, incloent-hi Sahelanthropus tchadensis, Australopithecus africanus, A. afarensis, Homo erectus, H. habilis i H. ergaster, i el primer Homo sapiens (humà), descobert a Etiòpia, data de fa uns 200.000 anys.

Hi ha negroafricans reivindiquen una civilització africana que, entre d’altres coses, va establir un bon calendari fa uns 4.000 anys. El calendari (del llatí calenda) és una taula d’ordenació temporal per a l’organització de les activitats d’una societat.

Font: wikipedia

Mediterrània

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 11 d’abril de 2021

La Unió per la Mediterrània (UpM) és una organització intergovernamental formada per un total de 42 països d’Europa i de la conca mediterrània: formen part d’aquesta organització dels 27 estats membres de la Unió Europea, i els 15 països socis mediterranis de nord de Àfrica, Orient Mitjà, i sud-est d’Europa.

Es va fundar el juliol de 2008 a la Cimera de París per a la Mediterrània, amb l’objectiu de reforçar el Partenariat Euromediterrani (Euromed) creat el 1995 i conegut com a Procés de Barcelona.

La UpM té com a finalitat promoure l’estabilitat i la integració en tota la regió mediterrània. Constitueix un fòrum de debat de qüestions estratègiques regionals sobre la base dels principis de coapropiació, presa de decisions conjuntes i responsabilitat compartida entre les dues ribes de la Mediterrània. El seu objectiu principal és millorar la integració nord-sud i sud-sud a la regió mediterrània per així potenciar el desenvolupament socioeconòmic dels diferents països que la componen i assegurar la seva estabilitat.

Mitjançant les seves accions, la institució se centra en dos pilars bàsics: impulsar el desenvolupament humà i promoure el desenvolupament sostenible. Amb aquesta finalitat, es dedica a identificar i a donar suport a projectes i iniciatives de caràcter regional de diversa envergadura que aprova després d’una decisió consensuada entre els 42 països membres. Aquests projectes i iniciatives se centren en 6 àrees d’activitat seguint el mandat dels estats membres de la UpM:

El desenvolupament empresarial
L’educació superior i la investigació
Els assumptes socials i civils
L’energia i l’acció pel clima
El transport i el desenvolupament urbà
L’aigua i el medi ambient

Font: wikipedia

Grans ciutats

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 10 d’abril de 2010

Les 100 aglomeracions urbanes més poblades de món tenen uns poblacions que oscil·len entre 4,8 milions (Barcelona) i 46,7 milions (Canton). Madrid en té 6,5. Entre aquestes aglomeracions n’hi ha 11 a l’Àfrica:

El Caire, Egipte, 21,0

Lagos, Nigèria, 19,4

Johannesburg, Sud-àfrica, 13,9

Kinshasa, Congo, 12,4

Luanda, Angola, 8,2

Dar es Salam, Tanzània, 6,5

Khartum, Sudan, 6,3

Nairobi, Kenya, 5,9

Alexandria, Egipte, 5,7

Abidjan, Costa d’Ivori, 5,6

Accra, Ghana, 5,1

La població mitjana d’aquestes grans ciutats africanes és de 10 milions de persones. Aquestes grans ciutats africanes encara no representen el 10% de la població africana. La resta habita en ciutats menors, viles i pobles.

D’aquí ve que calgui, a més d’urbanisme per al seu creixement, una molt ben pensada ordenació del territori. Les grans ciutats es coneixen per tenir molts recursos a l’abast i per poder oferir moltes oportunitats, però cal una intel·ligent comprensió de tot el territori nacional

Font: wikipedia

 

Viatjar

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 9 d’abril de 2021

Viatjar pot ser una activitat molt enriquidora a nivell intel·lectual i cultural. Mai vaig pensar de petit que viatjaria per feina o per vacances fins a 20 països d’arreu del món: el Japó, la Xina, Rússia, països europeus, Estats Units d’Amèica, i el Camerun. 20 països, una o més vegades

Els viatges sempre forneixen anècdotes o problemes. El pitjor viatge que he fet mai és el primer als Estats Units d’Amèrica (1989). Vaig trigar 23 h per anar de Barcelona a Houston (Texas). Ens van informar que hi havia una vaga de controladors als Estats Units. Va ser un viatge molt penós. Les persones que m’esperaven estaven un pèl intranquil·les, però al trobar-nos tot es va arreglar

L’últim viatge fet va ser al Camerun (2015). Va ser un viatg molt inquietant per què els atemptats de París van endarrerir totes les sortides. Això va significar unes 12 hores de viatge, inquietant les persones que ens esperaven a l’aeroport de Yaünde

Per viatjar a l’Àfrica s’han d’aprofitar les oportunitats que sorgeixen. És imperatiu considerar la seguretat del viatge gràcies a alguna contrapart ben refrenciada. Viatjar a pèl a l’Àfrica no és recomanable, sempre s’ha de gaudir en el continent d’algunes persones de confiança que et puguin recollir a l’aeroport i donar-te aixopluc d’alguna manera

No em conformo amb un sol viatge a l’Àfrica, però tot ncessita el seu temps. Tinc en cartera Sud-àfrica i Kenya entre d’altres. Espero persones del continent que em puguin oferir cobertura durant la meva arribada i la meva estada

Tanganyika

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 8 d’abril de 2021

El llac Tanganyika és un dels Grans Llacs d’Àfrica localitzat a la zona centre-oriental del continent africà. És a 773 metres per sobre del nivell del mar i té una profunditat màxima de poc menys de 1.470 metres, la qual cosa el situa com a segon llac més profund del món i el segon més gran en superfície de l’Àfrica, amb 18.900 km³, després del llac Victòria. Té una forma estreta i allargada que fa que s’estengui de nord a sud i que sigui navegable. Forma part d’una frontera entre diversos països, com Zàmbia, la República Democràtica del Congo, Tanzània i Burundi.

És considerat un dels llacs més rics en biodiversitat amb més de 1.500 espècies identificades, un fet que va animar el 2003 als estats fronterers de Burundi, Tanzània, Zàmbia i la República Democràtica del Congo a adoptar a Dar es Salaam la Convenció per a la Gestió Sostenible del llac Tanganyika. El llac pren el seu nom del territori de Tanganyika, que en suahili vol dir «el que hi ha darrere» (nyika) «de Tanga» (una ciutat costanera, davant de l’arxipèlag de Zanzíbar).

Font: wikipedia

Núbia

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 6 d’abril de 2021

Nubia és la regió situada a sud d’Egipte i a nord del Sudan. La seva població s’assenta al llarg de la vall de Nil, entre la primera i la sisena cataracta del Nil. En l’antiguitat va ser un regne independent.

Només es coneixen parcialment alguns aspectes de la història lingüística de Núbia. Si bé s’ha suggerit repetidament que la llengua antiga millor documentada, el merolític, estaria emparentada amb les llengües nilosaharianes, aquesta llengua s’ha de considerar com una llengua no clasificada. A més a l’àrea anomenada en l’antiguitat “Núbia”, hi ha actualment llengües cuixítiques cap a la part oriental de l’antic regne de Kush i un conjunt de llengües kordofanianes a la part sud de la mateixa regne. Això implica que part dels pobles anomenats simplement “nubis” podrien haver parlat llengües que no són de la família nilosahariana.

Altres evidències suggereixen que encara en les regions no perifèriques de Núbia, s’haurien parlat almenys dues varietats del grup de les llengües núbies, una subfamília de la família nilosahariana que inclou a les llengües nobiin, kenuzi-Dongola, midob i algunes varietats relacionades amb la zona septentrional de les muntanyes Nuba. L’idioma nubi antic s’utilitzava sobretot en textos religiosos dels s. VIII i IX.

Al llarg del s. XIV, el govern dongolà es va enfonsar, dividint la regió que va caure sota la influència d’Egipte, que es va apropiar de nord de país, deixant el sud al regne de Sennar cap al s. XVI.

Egipte va obtenir més tard el control total de la regió, amb Mehemet Ali al s. XIX, però en la dècada de 1880 els britànics es van fer amb el control del país que es va transformar en un “condomini” angloegipci.

Després de la fi de la colonització anglesa, Núbia va ser separada en dues parts, una a Egipte i una altra al Sudan.

Molts nubis egipcis van ser obligats a reasentarse, a causa de les obres del llac Nasser, després de la construcció de la presa d’Assuan. Es poden trobar pobles nubis al nord d’Assuan a la ribera occidental del riu Nil i a l’illa Elefantina. Molts nubis viuen en altres ciutats, com el Caire.

Font: wikipedia