Mfou

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA – Les Corts – 23 de juliol de 2020

La SDRCA va idear i dissenyar un projecte socioeconòmic a Mfou (2015), municipi veí de Yaünde (capital del Camerun). L’eix central era fer una fàbrica de totxos. Al seu voltant es contemplava un centre de sanitat i un centre de formació. Ambdós centres anaven destinats als empleats del complex i a les seves famílies

La SDRCA va destinar fins a uns 80.000€ per al desenvolupament del projecte, però els socis camerunesos residents al Camerun es van apropiar indegudament d’aquests diners. La SDRCA va triar-los perquè coneixíem aquestes persones des de feia molts anys

Les autoritats espanyoles ens van dir que era molt corrent al Camerun trobar-se en aquestes situacions, però nosaltres hi vam posar diners perquè confiàvem en aquests socis. La visió més propera dels fets fa pensar que volien tocar diners de pressa, però no a llarg termini. No es veien capaços de fer-se càrrec d’aquest projecte

L’Àfrica

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA – Les Corts – 22 de juliol de 2020

El cap de Govern Pedro Sánchez afirmava durant la declaració d’Estat d’Alarma contra el coronavirus que Espanya estrenyeria relacions en la Unió Europea, l’Àfrica, i la comunitat hispanoamericana per fer front a l’economia espanyola

No recordo cap altra declaració tan efusiva en les relacions hispanoafricanes. Això resulta especialment important perquè la SDRCA fa més d’una dècada que triava l’Àfrica com a destinació preferent del comerç i les inversions nostrades

Cal enfortir les relacions hispanoafricanes en el marc de la cooperació internacional. El CLUB41 cobreix aquest interès des de 2009 amb molt d’èxit

 

 

Cooperació internacional

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA – Les Corts – 21 de juliol de 2020

El coneixement de casa nostra d’Àfrica i els africans és molt escadusser. Es pot dir que no hi ha massa interès. Pocs situen Canàries, Ceuta i Melilla a la geografia africana. Altres focus d’interès situen el focus en dos territoris africans: el Marroc (1956), Guinea Equatorial (1968) i el Sàhara occidental (1975)

La gent del carrer identifica mots paÍsos africans amb la guerra i les desgràcies humanitàries. És en aquests casos que la intervenció apunta l’acció de no poques organitzacions no governamentals. Això significa que sovint Àfrica s’identifiqui amb la misèria, però no és del tot així

Una altra font de coneixement són els viatges guiats, encara que hi ha persones propenses a l’aventura

Molts africans han arribat a casa nostra en les darreres dècades. Es pot dir ara que al cap d’anys la immigració africana està consolidada

Ni viatgers a l’Àfrica ni immigrats africans no són massa proclius a explicar res dels indrets africans. Fan dels seus coneixements secrets la qual cosa impedeix al gran públic tenir un coneixement més gran de tot un continent

El projecte “Barcelona, drassanes per Àfrica” permet transmetre a tot Àfrica recursos que d’altra manera manquen

Comerç exterior

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA – Les Corts – 20 de juliol de 2020

Un 60% del comerç exterior espanyol es fa a la resta d’Europa. L’altre 40% es reparteix a gairebé equitativament Àfrica, Amèrica, i Àsia. Això significa que el mercat africà acapara el 13% de comerç exterior d’Espanya. La situació no és homogènia: en uns casos Espanya té superàvit, amb altres té dèficit

Aquest plantejament hauria de tenir un tractament inequívoc amb l’ajut d’immigrants d’origen Africà. Àfrica és un continent molt complex on la complexitat pot ser un obstacle per a les relacions comercials i diplomàtiques amb d’altres països

Fa més d’una dècada es va proposar un projecte per facilitar el contacte entre comerciants, immigrats i africans residents a l’Àfrica. El projecte va anar molt bé amb l’aventatge que tots hi sortiren guanyant. Els representants dels 21 països considerats formaven part de les cinc macroregions africanes

Mitjançant aquest esquema es genera un desenvolupament local a l’estil del que marca la cooperació internacional

Us podeu posar en contacte amb nosaltres si el projecte és del vostre interès

 

 

 

 

Coronavirus

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA – Les Corts – 19 de juliol de 2020

Com a document bàsic del judaisme, cristianisme i l’islam. La Bíblia (900 aC – 100) esmenta les valls del Tigris i de l’Èufrates (aproximadament l’actual Iraq) com a lloc d’aparició de home o de la humanitat

No en debades, els científics han demostrat l’existència de Sumèria (6700 aC – 3000 aC) com la primera civilització coneguda a la Terra, seguida de Mesopotàmia (5600 aC- 539 aC). Una altra gran civiltzació és la xinesa, però posterior (4700 aC)

Amèrica fou colonitzada fa uns 15.000 anys per pobles procedents de Sibèria

El desenvolupament de les societats africanes està poc documentada, una característica pròpia dels naturals d’Àfrica a excepció d’Egipte i Etiòpia. No és fàcil disposar d’un bon coneixement d’Àfrica perquè els africans tenen certa tendència a ocultar-la

Des l’arribada de la pandèmia del coronavirus a l’Àfrica poc se sap perquè la premsa en publica només certs articles. Encara menys dels efectes del virus sobre la població excepte de Sud-àfrica, el país més europeu de l’Àfrica negra

La SDRCA ha intentat saber-ne alguna cosa més amb els seus contactes a Accra (African Association of Universities), però sense èxit. La SDRCA ha promogut l’aparició d’imatges d’Àfrica a la televisió pública

 

 

Món afro

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA – Les Corts – 17 de juliol de 2020

Quan estic assegut a la terrassa del bar de sota, distretament em veig interessat per les persones que caminant van amunt i avall. Aleshores voldria conèixer-los a fi de saludar-los. El seu aspecte extern és el que les diferencia

En aquest tros de carrer no hi passen massa africans, però sí de tant en tant. Tinc la impressió que el boom de la immigració ja ha passat. Fa anys que moltes d’aquestes persones són aquí. Sovint seguint el rellotge de la nostra societat

Quan parlo amb persones autòctones d’aquest tema no és difícil sentir queixes dels nouvinguts, però cada cop menys. Comento als crítics que aquestes persones d’arrels africanes ens fan estalviar diners. En efecte, ara pots quedar amb persones originàries del continent africà sense que t’exigeixin cap cèntim

Aquestes persones d’origen africà expliquen coses del seu país d’origen. Així pots evitar de deplaçar-se a l’Àfrica per sober com són aquests països, altrament llunyans

El concepte Àfrica és en discussió pels propis africans. Els del nord d’Àfrica els pots molestar si els dius africans perquè, segons ells, Àfrica és la part negroafricana del continent. S’estimen més que se’ls anomeni àrabs

Els de la part inferior del continent reafirmen que Àfrica comença en la regió negroafricana. Tant blancs com negres acrediten que Àfrica comença al sud del desert del Sàhara

Des de la caiguda de Bizanci (1453), l’Europa occidental va creure força de flaquesa amb l’objectiu que Europa no caigués en el no-res. L’episodi més important d’aquesta època no fou altre que la colonització del nou continent, Amèrica (1492).

Europa occidental va veure en Àfrica una font d’ingressos, que va colonitzar. Una cosa va veure clara: els negroafricans podien, mitjançant el seu esclavatge, conrear les vastes hisendes americanes. Neix el món afro, tan reivindicat encara avui pels descendents de terres africanes

Tots els africans d’arreu del món conserven en major o en menor grau aspectes importants de les seves arrels africanes a banda i banda de l’Atlàntic

Els recents disturbis originats per la mort d’un noi negre a mans de la policia encara graviten en la manera de ser dels estats americans del sud on perviuen valors de la guerra de Secessió. Una important part dels afroamericans del sud anirien cap el nord, on hi havia més tolerància cap a la negritud

Els estats del sud encara demostren molta confictivitat perquè el sudisme encara no ha mort, i jo no crec que visqui prou anys a fi de veure un final a aquestes enemistats tan profundes. Queda clar que el món encara gravita al voltant de tres continents: Àfrica, Amèrica, i Europa

 

 

 

 

 

 

FDA, Estats Units: Servei de registre, cerca d’agent representant i revisió d’etiquetat

Maria Sancerni – [email protected] – www.cambrabcn.org

Un servei per a empreses de productes i envasos alimentaris que exporten als Estats Units

La Food and Drug Administration (FDA) és l’Agència Federal del Departament de Salut i Serveis Humans dels EUA responsable de la regulació d’aliments, productes sanitaris, productes OTC, medicaments, cosmètics, aparells mèdics i productes biològics i derivats.

Què t’oferim

Amb els nostres col·laboradors en destí, t’oferim assessorament i seguiment relacionat amb:

Registre davant la FDA

Identificació d’un agent representant de l’empresa davant la FDA durant el termini d’un any

Revisió d’etiquetat del producte i de l’empresa d’acord amb la normativa FDA

Comunitats culturals

Josep Juanbaró – [email protected], SDRCA, 11 de juliol de 2020

Segons el Diccionari normatiu valencià, antropòleg és la persona especialista que estudia científicament l’ésser humà. L’antropologia cultural es dedica a estudiar la cultura humana atenent les seves varietats i les adaptacions que s’hi han produït com a conseqüència de les relacions socials i biològiques

Fa relativament poc que els antropòlegs han desestimat des d’un punt de vista científic el mot raça en les seves consideracions. Han substituït aquest mot per “comunitat cultural” perquè hi caben diferents persones amb diverses característiques biològiques

Conseqüentment, el mot racisme desapareix dins un context científic, però no les seves conseqüències perquè són pròpies dels conflictes entre comunitats culturals. El Diccionari normatiu valencià fa referència a un conflicte generat per una doctrina que propugna la supremacia d’un grup cultual sobre un altre, justificant l’explotació econòmica, la segregació racial i, fins i tot, la destrucció física del grup considerat inferior

Donem pas a les diverses persones perquè s’identifiquin com a membres de diferents comunitats culturals. És un exercici útil per eradicar conflictes entre comunitats culturals