IDH

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA – Les Corts – 6 de setembre de 2020

L’índex de desenvolupament humà (IDH) és un indicador de desenvolupament humà per comunitat, elaborat pel Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD)

És un indicador sintètic dels èxits mitjans obtinguts en les dimensions fonamentals del desenvolupament humà, és a dir, tenir una vida llarga i saludable, adquirir coneixements i gaudir d’un nivell de vida digne. L’IDH és determinat per la mitjana aritmètica dels índexs normalitzats de cadascuna de les tres dimensions

La dimensió de la salut s’avalua segons l’esperança de vida a l’néixer, i la de l’educació es mesura pels anys mitjana d’escolaritat dels adults de 25 anys o més i pels anys esperats d’escolaritat dels nens en edat escolar. La dimensió de el nivell de vida es mesura d’acord amb el PIB per cápita

L’IDH sorgeix com una iniciativa de l’economista pakistanès Mahbub ul Haq per classificar els països a partir d’altres variables que no fossin les usades tradicionalment en economia (producte intern brut, balança comercial, consum energètic, atur, etc.), en educació (Índex d’alfabetització, nombre de matriculats segons nivell educacional, etc.), en salut (taxa de natalitat, esperança de vida, etc.) o en altres àrees (despesa militar)

L’IDH busca mesurar aquestes variables a través d’un índex compost, per mitjà d’indicadors que es relacionen en els tres aspectes esmentats en forma sinòptica

És calculat des de 1990 pel Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD) d’acord amb el treball de recerca de l’economista pakistanès Mahbub ul Haq realitzat el 1990. En gran part, es basa en les idees desenvolupades per Amartya Kumar Sen (Nobel 1998, economia ètica), nascut a Bengala Occidental (1933)

L’IDH és un nombre [0,000, 1,000] que expressa el desenvolupament d’una comunitat humana. Cada país té un tal índex que es pot mesurar d’una forma periòdica. No és cap entelèquia perquè defineix molt bé el desenvolupament humà de qualsevol part del món

Quan vaig ser al Camerun, vaig caure en un error. Vaig notar que quan jo parlava amb els meus socis, en les innombrables visites que vam fer, les meves paraules queien en el buit. No ho vaig lligar amb l’IDH, però era així. No era una qüestió d’intel·ligència sinó una distància que impedia l’eco

L’IDH d’Espanya és d’uns 0,893 (lloc 25, mundial). L’IDH del Camerun és d’uns  0,563 (lloc 150, mundial). L’IDH ponderat d’Àfrica és d’uns 0,535 punts, que estaria situat en el lloc mundial 149. Aquesta distància és suficient per veure les coses de manera diferent

Hi ha països africans amb un  IDH important (Algèria, Botsuana, Egipte, Gabon, Líbia, Maurici, Seychelles, Sud-àfrica, Sàhara Occidental, Tunísia amb 0,759, 0,728, 0,702, 0700, 0,708, 0,796, 0,801, 0,707, 0,700, 0,735)

Tanmateix, hi ha països africans amb un IDH baix o molt baix (<0,5): Burkina Faso, Burundi, Centreàfrica, República Democràtica del Congo, Djibouti, Etiòpia, Guinea-Bissau, Guinea-Conakry, Lesotho, Libèria, Malawi, Malí, Moçambic, Níger, Sierra Leone, Somàlia, Sudan Jussà, Togo, Txad

Cal recordar que aquests índexs no tenen res a veure amb la intel·ligència de les persones. Està més aviat condicionat per l’ambient on viuen

Font: wikipedia

Fiasco

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA – Les Corts – 5 de setembre de 2020

Fa temps que la SDRCA va trobar unes persones universitàries del continent africà a fi que valoressin el per què d’uns quants nostres fiascos a l’Àfrica

En efecte, els nostres socis camerunesos es van quedar 80.000€, que s’havien de dedicar a un complex industrial amb un centre de formació i un centre de salut per a tots els empleats i familiars

La raó és simple: no entenien el per què del projecte ni s’havien fet la idea sobre com contribuir-hi. Una altra vegada ens assegurarem de fer clars els nostres objectius

Aquestes contribucions, que ens han fet persones universiàries del continent africà, són extraordinàriament valuoses no només per la SDRCA sinó per qualsevol entitat que hi vulgui desenvolupar qualsevol mena de projecte

 

Notícies d’Euràfrica

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA – Les Corts – 4 de setembre de 2020

20200727; Les Balears i les Canàries busquen una sortida per aillar-se de la imatge que té la península

20200728; Londres desaconsella ara viatjar a les Balears i les Canàries

20200729; Itàlia envia l’exèrcit al sud per l’increment de pasteres

20200802; Sopa de Cabra estrena uns Sons del Món marcat pel covid

20200807; Les condicions de treball dels temporers

20200808; La mina congolesa que va servir per destruir Hiroshima i Nagasaki

20200808; Moren dos polissons ofegats després de llançar-se al mar a València

20200809; El colonialisme va fer el món modern: refem-lo

20200810; Atac al Níger contra un grup de turistes francesos

20200811; Treball anul·la per frau l’ERO de Ryanair a Girona i les Canàries

20200812; Vilafranca farà PCRs als temporers sense contracte

20200813; Més de 160 països tenen restriccions per als viatgers procedents d’Espanya

20200814; Catalunya també estudia prohibir fumar al carrer, les Canàries ja ho han fet

20200815; Alemanya només salva les Canàries per viatjar a Espanya

20200817; Grècia abandona refugiats al mar amb tendes flotants

20200817; Anna Teixidor: “No hi ha prou elements per afirmar que Es-Satty fos el cervell del 17-A”

20200817; Joves contra les cordes: “Em deneguen el permís de residència quan he fet tot el que calia”

20200821; Les ONG denuncien la investigació exprés de la mort de polissons

20200821; Un mort en un salt de 300 persones a la tanca de Melilla

20200822; El brot més greu de virus del Nil a Espanya causa dos morts

20200822; Les botes de Hamraoui obren les portes de la semifinal al Barça

20200824; El covid també deixa sense visitants el nord d’Àfrica

20200824; Cooperar i confrontar

20200828; Bill Gates, una peça clau per eradicar la pòlio a l’Àfrica

Font: ara.cat

Titulars africans

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA – Les Corts – 3 de setembre de 2020

20200729; Els guardacostes libis maten a trets tres joves sudanesos

20200801; Mamphela Ramphele: “El Black Lives Matter ha de passar de l’acció a la transformació” (Sud-àfrica)

20200802; El covid s’accelera a l’Àfrica després de mesos de contenció

20200809; Alarma a l’illa Maurici pel vessament de petroli d’un vaixell

20200810; Kenya fa repetir el curs escolar a tots els alumnes pel covid-19

20200817; HBO invita els monstres de Cthulhu per purgar el racisme als Estats units

20200820; Cop d’estat en plena crisi política i social (Malí)

20200822; Els dos poders rivals de Líbia anuncien un alto el foc

20200825; Un altre cas de racisme policial als Estats Units

20200826; El Senegal també té 2.700 tones del material que va explotar a Beirut

20200831; Les economies emergents escurcen distàncies

20200901; Lampedusa es revolta contra els immigrants

20200902; Detingut per terrorisme l’home que va inspirar ‘Hotel Ruanda’

Font: ara.cat

 

Excolònies

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA – Les Corts – 2 de setembre de 2020

Vaig conèixer una dona que es va convertir en una de les principals estudioses de Sibèria. Des de petita havia volgut anar a Sibèria, hi va anar. Comentava que la colonització russa de Sibèria va ser exemplar (un 8 sobre 10) perquè el procés va ser dut principalment per monjos

Al mateix comparava aquesta dada amb les corresponents espanyola (un 5), francesa (un 3), britànica (un 2). Perquè Espanya treia un 5 ? Segons ella perquè Espanya havia urbanitzat

Les colonitzacions segueixen més o menys un model similar. El poder la idea i la dissenya aprofitant la seva gent a qui agrada l’aventura o l’evangelització (desenvolupament), i finalment explota la contrada considerada

Tot i que Àfrica estigui avui pràcticament del tot descolonitzada, els diferents països viuen de gran manera a l’empar de les seves potències excolonials. La idea és estar ben protegits gràcies als recursos i coneixements d’Europa

Molts africans no estan del tot convençuts d’aquestes idees. Es mostren molt nacionalistes a l’hora de defensar allò que és seu. Tanmateix, avui dia els governs es mostren pragmàtics, escoltant els consells que arriben d’Europa i acceptant els recursos que tenen les antigues potències colonials

Aquests governs analitzen el que els arriba, i decideixen

Salut

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA – Les Corts – 1 de setembre de 2020

La salut és probablement un concepte molt desitjat per tothom. Tant aquí com a l’Àfrica, és molt valuosa concepte valuós. M’agrada dir que salut i pau són germanes.

Al meu entendre salut és un estat de benestar personal. Pau seria un estat de benestar social. Per sortir de dubtes, el Diccionari normatiu valencià defineix salut com ” l’estat en què l’organisme, lliue de malalties, exercix normalment totes les seues funcions” i també com “plenitud de la condició humana

Farà uns deu anys que la SDRCA va fer el càlcul de l’esperança ponderada de vida a tot Àfrica. Probablement aquesta esperança ha augmentat, però no crec que massa. L’esperança ponderada de vida a tot Àfrica era lleugerament superior als 51 anys

Una periodista camerunesa de la nostra redacció al Camerun ens va comunicar, molt dolguda, que havia mort als 53 (més o menys) anys. Ella el va veure morir perquè no li havien pogut fer diàlisi en cap hospital de Yaünde

La SDRCA ho va comentar a sanitaris de casa nostra. Ens van dir que probablement no sabien fer funcionar la màquina… Això pot ser verosímil perquè durant els anys 70 una entitat de Barcelona havia comprat una megamàquina, però que no sabien fer funcionar. Estava retinguda al magatzem. No sé com va acabar la cosa, oi ?

Per un altre cas de salut del Camerun, la mare d’un dels nostres periodistes camerunesos va agafar un càncer de gola que Déu n’hi do… Vaig contactar el metge que l’havia d’operar. Va demostrar ser molt competent i clar: hi havia mala peça al teler, la SDRCA va aportar els diners que feien falta

Tal com comentava una metgessa d’aquí, hi ha una gran part de metges bons aquí i allà. Una important oenagé d’aquí va donar espai a un altre nostre periodista de la redacció perquè fos curat en un bon hospital de Yaünde

 

 

Africanisme

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA – Les Corts – 31 d’agost de 2020

Els coneixements d’Àfrica a casa nostra són asimètrics. Hi ha un mínim de dos grups que saben què és Àfrica. D’una banda tenim els autors de publicacions científiques del continent. D’altra banda tenim els coneixements personals dels empresaris que fan comerç a l’Àfrica. També ajuden les oenegés que tenen Àfrica com a camp de treball

Tanmateix, no s’han forjat coneixements a nivell de la gent del carrer. Sovint aquests coneixements no estan ben ponderats. Conseqüentment, a nivell popular els coneixements d’Àfrica estan mal coneguts. Inclús sembla que són tabú per activa i per passiva

Ara tenim a l’abast persones d’origen africà que ens poden ajudar pel boca-orella a comprendre millor els diferents pobles africans, però això sempre serà parcial. S’ha de trobar el sistema per projectar a la nostra societat les realitats culturals africanes

Tenim un escenari fins fa poc anys atípic per entendre millor les persones d’origen africà, però per això cal fer l’esforç adequat perquè les cultures africanes emergeixin en el nostre entorn

És un dret i un deure saber com pensen els diferents grups d’ascendència africana perquè ens permetin conèixer-nos millor. Les fites poden arribar a ser immenses perquè del coneixement mutu poden sortir projectes de gran abast a l’Àfrica

Projectes de tota mena: comercials, culturals,…

 

Illes africanes

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA – Les Corts – 30 d’agost de 2020

Estem en uns temps de coses paradoxals encara que no són d’avui. Els diferents països africans que van optar per la independència encara viuen en una aureola colonial. Aquests països volen encara estar protegits per les antigues metròpolis

Un dels casos més clamorosos és el de les Illes Fayotte, que van votar per ser un departament francès a l’estil de l’illa de la Reunió. Totes aquestes illes són a l’Índic. Fayotte va demanar de seguida disposar dels mateixos sous i salaris del país francès…

Han passat els temps dels anhels independentistes, ara els africans volen viure bé o molt bé

Les illes es reparteixen a l’Atlàntic (Madeira (P), Canàries (E), Cabo Verde, Bioko, São Tomé e Príncipe, Santa Helena (UK)), a l’Índic (Maurici, Reunió (F), Comores, Seychelles, Fayotte (F), Zanzíbar) i a la Mediterrània (Lampedusa (I), illa major de l’arxipèlag de les Pelàgies)

Aquestes illes que envolten el continent africà tenen com a comú denominador un major benestar que terra ferma. Això ho han aconseguit sovint amb el desenvolupament del turisme. N’hi ha també que a més a més disposen de sofisticats serveis financers