Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 22 de juny de 2021

Maradi és la tercera ciutat per població a Níger i el centre administratiu de la regió de Maradi.
Originalment va formar part de Katsina, un estat haussa de el qual va aconseguir la independència al s. XIX. Tradicionalment ha estat un centre comercial a la ruta nord des Kano (Nigèria). Això explica el fet de poder utilitzar la moneda del Níger (Franc CFA) i la de Nigèria (la Naira) indistintament.

Maradi va ser construït sobre una exuberant plana terrosa, però després de diverses inundacions, l’administració colonial francesa la va traslladar a un altiplà propera a 1946.

Segons el cens de 2001, té 148.017 habitants. L’ètnia predominant és la hausa, amb poblacions d’ètnia fulani i tuareg. Es troben altres ètnies de Nigèria, com la ibo i la yoruba en petits comerços i oficis concrets.

La ciutat descansa en una regió coneguda pel cultiu de cacauet.

Destaquen la mesquita Dan Kasswa, el centre d’artesania tradicional al barri de Sonitan, i el palau central de Katsinawa. La resta de la ciutat data de la dècada de 1950 i s’està industrialitzant.

Font: wikipedia

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 21 de juny de 2021

Niamey és la capital de Níger. Es localitza al sud-oest de país, en el marge dret del riu Níger. És la ciutat més gran de país, així com el principal centre administratiu, cultural i econòmic. Té 707.951 habitants segons el cens realitzat en l’any 2001

L’economia de la ciutat es basa en la indústria (blocs, ceràmica, ciment) i els serveis administratius. La ciutat posseeix un aeroport, l’Escola Nacional d’Administració de Níger, la Universitat Abdú Mumuni de Niamey, així com diferents instituts i centres d’investigació.

Entre els diversos punts d’interès de la ciutat hi ha el Museu Nacional del Níger, que inclou un zoològic, un museu d’arquitectura popular, un centre d’artesania i diverses exposicions, entre elles les dedicades a restes paleontològiques de dinosaures i la de l’arbre de Teneré. També hi ha els centres culturals nigerià, francès i nord-americà, dos mercats principals i una pista de lluita tradicional.

La ciutat va ser fundada al segle XVIII, però no va ser important fins que França va crear un fort colonial en els anys 1890, després de la qual cosa es va convertir ràpidament en un centre important de l’Àfrica Occidental Francesa. El 1926 es va convertir en la capital de la república del Níger i la seva població va augmentar considerablement ja que va passar dels 3.000 habitants el 1930 al voltant de 30.000 el 1960.

Mentre que la població de Niamey ha crescut constantment des de la independència, les sequeres dels 70 i 80 del segle passat, juntament amb la crisi econòmica de principis de 1980, han impulsat a un èxode dels habitants de les zones rurals a la ciutat més gran de Níger. Sota el govern militar del general Seyni Kountché, hi va haver controls estrictes de la residència, i el govern va realitzar periòdicament batudes i va ser expulsant als habitants que no comptaven amb permisos de residència de tornada a les seves aldees

Les llibertats cada vegada majors de la dècada de 1980 i 1990, juntament amb la rebel·lió tuareg de la dècada de 1990 i la fam a la dècada de 2000, han reforçat el procés d’immigració, amb grans assentaments informals que apareixen als afores de la ciutat. Són notables en el centre de la ciutat des de la dècada de 1980 els grups de pobres captaires, joves o discapacitats. Dins dels barris més rics o més víctimes del tràfic, els captaires, de fet, han format un sistema jeràrquic ben regulat en el qual els captaires obtenen Garner Sadaka (almoina), d’acord a les normes culturals i religioses

Font: wikipedia

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 18 de juny de 2021

Agadez (també anomenada Agadès) és una comuna urbana del Níger situada al desert de Sàhara, al centre de país, a sud-oest de les muntanyes d’Aïr. És la capital de la regió homònima i, dins de la mateixa, pertany a el departament de Tchirozérine. Al desembre de 2012 presentava una població de 118,240 habitants

Històricament, va ser molt important per ser la capital de la regió d’Aïr, una de les federacions tradicionals dels Tuareg. El 2013, la Unesco va decidir nomenar el centre històric d’Agadez com a Patrimoni de la Humanitat

Molt sovint, Agadez, a la vora del desert de l’Teneré, és el punt de partida del que els migrants subsaharians diuen “el camí de l’infern”, és a dir, la travessia de desert de Líbia fins Sabha. Es tracta d’una extensió de terreny molt difícil de creuar, a càrrec dels traficants, i per desgràcia, moltes persones no aconsegueixen travessar-lo. Hi ha un testimoni particularment dur d’un jove que ha aconseguit creuar-lo i descriu aquest desert com un cementiri causa de la gran quantitat de cadàvers que va veure

Agadez va ser fundada abans de la s. XIV i gradualment es va convertir en la ciutat més important dels Tuareg, restant importància a Assodé. Va créixer gràcies al transport i el comerç transsaharià. La seva economia es basava en la sal de Bilma, que portaven les caravanes.

En 1449, Agadez va esdevenir un sultanat, mentre que al voltant de l’any 1500 va ser conquistada per l’Imperi songhai. En aquell moment, la ciutat tenia una població d’al voltant de 30.000 persones i era un pas principal per a les caravanes medievals que comerciaven entre les ciutats africanes de l’oest de Kano i de Tombouctou i els oasis africans de nord de Ghat, Ghadames, i Trípoli, a la costa mediterrània. El declivi va començar després de la invasió marroquina, i la població es va enfonsar a menys de 10 000 habitants.

Font: wikipedia

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 17 de juny de 2021

Abéché és una ciutat del Txad, capital de la prefectura d’Ouaddaï.

Té una població de 75.855 habitants (2006), el que la fa la quarta en importància al seu país. La ciutat era el capital del regne de Ouadaï fins que França va prendre el poder. En aquella època, era la ciutat més gran del Txad amb 28.000 habitants, però les epidèmies van reduir la població a 6000 habitants en 1919.

Avui, la ciutat es coneix pels seus mercats, dues mesquites, església, la plaça de la Independència, i el palau del Sultà. Hi ha també un petit aeroport just fora de la ciutat amb vols a N’Djamena.

Abéché va prendre nom internacional a causa de la crisi de l’ONG Arca de Zoé. El 25 d’octubre de 2007, van ser detinguts 16 europeus en Abéché acusats de segrest i tràfic de menors entre els quals hi havia sis membres francesos de l’ONG, set membres d’una tripulació espanyola de la companyia Girjet i tres periodistes francesos que cobrien l’evacuació.

Després de ser acusats d’al tribunal de Abéché, van ser traslladats a N’Djamena (la capital de l’Txad) a causa de la pressió de la comunitat internacional. Després de 16 dies de captiveri, van ser alliberats els primers a l’avió presidencial francès i els altres en un Falcon de l’exèrcit d’Espanya. Els membres de l’ONG, encapçalats per Eric Bretau i Emele Loulech, segueixen empresonats a l’espera de judici.

El Govern d’Espanya va anunciar el finançament de l’educació dels 103 nens que anaven a ser evacuats a la Cimera Iberoamericana de 2007.

L’Aparell de la Companyia Girjet segueix segrestat al petitíssim aeroport d’Abéché, on va ser portat a través d’un engany per la tripulació formada per Agustín Rey, Sergio Muñoz, Tatiana Suárez, Carolina Jean, Sara López, Mercedes Calleja i Daniel G. Banderas .

Font: wikipedia

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 16 de juny de 2021

Sarh o Sark (abans Fort Archambault) és la ciutat més gran del sud del Txad, capital de la regió de Moyen-Chari i del departament de Barh KOH. Té una població de 104.831 habitants (2006) .Està situada a uns 550 quilòmetres a sud de N’Djamena, a la vora del riu Chari. Les atraccions a la ciutat inclouen el museu nacional de Sarh. També posseeix aeroport.

Sarh està agermanada amb la ciutat de Cherbourg-Octeville a França des de novembre de 2001. És un important centre de la indústria del cotó i també és conegut per la seva vida nocturna.

Font: wikipedia

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 15 de juny de 2021

Moundou és la segona ciutat del Txad. És capital de la regió de Logone Occidental.

La ciutat descansa a la vora del riu Logone, uns 480 km a sud de N’Djamena, la capital estatal. És la principal ciutat de el poble Ngambai. Moundou ha crescut com a centre industrial, seu de la destil·leria Gala, que produeix la cervesa més popular del Txad, i de fàbriques de cotó i petrolieres. Té un aeroport (codi FTTD) amb pista pavimentada.

Moundou se situa en una de les principals carreteres de sud del Txad. La carretera transcorre des Léré, a la frontera amb Camerun, a través d’Pala, Kélo, Moundou, Doba, Koumra i Sarh.

Font: wikipedia

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 14 de juny de 2021

N’Djamena, “lloc de repòs”, és la capital de Txad, i la ciutat amb més habitants de país. Fins a 1973 se la va conèixer amb el nom de Fort-Lamy. Té una població aproximada de 1.092.066 habitants. És també una regió amb estatut especial, dividida en deu arrondissements.

Està travessada pels rius Chari i Logone. Posseeix un port, i compleix principalment una funció administrativa, i com a lloc d’emmagatzematge de diferents productes (ramaderia, sal, cereals).

N’Djamena posseeix un clima tropical semidesèrtic, tenint una curta temporada humida i una llarga temporada de sequera. Basant-se en temperatures anuals, és una de les ciutats més calents de l’món. Ha arribat a registrar un màxim històric al voltant de 47 graus celsius.

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 13 de juny de 2021

Nyala (en daju, “lloc de conversa o teatre”) és la capital de l’estat de Darfur Meridional, a l’oest del Sudan. Es troba a 673 m sobre el nivell de la mar.

Era la capital de l’Imperi Daju, que es va establir al voltant de Jebel Um-kurds, fins a la seva caiguda a finals de segle XV.

Quan Gran Bretanya va conquerir el Sudan, el Comandant en Cap britànic es va reunir amb el Sultà Adam Suleiman en 1932, demanant-li consell a causa del seu coneixement de quins eren els millors llocs, pel que fa a la topografia i la disponibilitat d’aigua, amb vistes a establir la Caserna General de l’Administració Britànica a Darfur. El Sultà Adam Suleiman va escollir per a això la ciutat de Nyala.

Existeixen nombrosos llocs en què es poden trobar restes arqueològiques com ceràmica i gravats en at Jebel Daju. Els més importants serien Nari, Kedingnyir, Dobo, Simiat Hills, Jebel Keima, Kalokitting, Jebel Wara i Jebel Marra.

Durant l’actual conflicte de Darfur, milers de refugiats s’han concentrat prop de la ciutat a la recerca de protecció. Té 168.331 habitants.

El conflicte de Darfur és un conflicte militar per causa racial en curs a la regió de Darfur, a l’oest del Sudan, principalment entre els yanyauid, un grup de milicians formats per membres de les tribus Baggara dels Abbala (criadors de camells d’ètnia àrab) i els pobles de raça negra, no Baggaras i principalment agricultors. El govern sudanès, encara que públicament ha negat el seu suport als yanyauid, els ha proporcionat armes i assistència, i ha participat juntament amb ells en diversos atacs contra els pobles fur, zaghawa i masalit. L’inici de l’conflicte sol situar al febrer de 2003.

A diferència del que va passar en la Segona Guerra Civil Sudanesa, no es tracta d’un conflicte entre musulmans i no musulmans atès que la majoria dels habitants de Darfur són musulmans, sinó que es tracta d’un conflicte racial entre àrabs i negres.

No hi ha acord pel que fa a nombre de morts produïdes pel conflicte. Generalment es considera creïble la xifra de 400.000 víctimes donada per l’organització no governamental Coalició per a la Justícia Internacional, que ha estat també implícitament donada per vàlida per l’ONU. Es creu que més de dos milions de persones s’han vist desplaçades de les seves llars a causa de l’conflicte

El conflicte ha estat descrit com un genocidi cap als habitants de raça negra pels mitjans de comunicació internacionals i pel govern dels Estats Units, encara que no per l’ONU.

El 31 de juliol de 2007 la ONU decideix l’enviament de 26 000 soldats a Darfur en una decisió qualificada pel secretari general de l’ONU, Ban Ki-moon, com “històrica”. Només uns mesos enrere, el 25 d’abril, Mohamed i Amida, un matrimoni sudanès testimoni del genocidi que s’estava vivint a la regió, havien aportat en una compareixença a Madrid el seu testimoni de la massacre, recolzat per les imatges obtingudes de forma clandestina – amb la col·laboració d’un equip de reporters espanyols- que mostraven l’existència de fosses comunes, així com testimonis de víctimes.

Font: wikipedia