Navega per l'autor

josep

Esports africans

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA – Les Corts – 29 d’agost de 2020

El futbol d’associació (també conegut com a futbol) és l’esport més popular en gairebé tots els països africans, i el 2010 Sud-àfrica va esdevenir la primera nació africana a organitzar la Copa Mundial de la FIFA

Algunes nacions africanes, com Kenya i Etiòpia, són molt dominants en carreres de llarga distància, mentre que països del nord d’Àfrica com Algèria, Egipte i Tunísia són dominants en l’handbol, i altres països com Zimbabwe. El rugbi i el golf són raonablement populars en alguns països africans, tot i que el rugbi és molt popular a Sud-àfrica

La manca d’èxit en els esports internacionals a l’Àfrica es deu a la manca d’infraestructura. Moltes persones de la diàspora africana representen a les nacions africanes en els Jocs Olímpics d’Hivern

Sud-àfrica va ser seu de la Copa Mundial de Rugbi de 1995, la Copa del Món de Cricket 2003 i la Copa Mundial FIFA 2010. Àfrica ha acollit sis edicions dels Jocs panàrabs, cinc edicions dels Jocs Mediterranis. Durban, Sud-àfrica, va ser anunciat com a amfitrió dels Jocs de la Commonwealth 2022 a 2015, però es va negar com a amfitrions el 2017

Els tornejos continentals més notables són els Jocs Africans, la Copa Africana de Nacions, la Lliga de Campions de la CAF, els Campionats Africans d’Atletisme, el Campionat Africà de Ral·li i el Sunshine Tour.

Els esports d’equip més importants són: Bàsquet, Cricket, Futbol, ​​Hoquei sobre gel, Rugbi. L’handbol i el voleibol són populars, especialment al nord d’Àfrica. Altres esports d’equip com el waterpolo, l’hoquei sobre patins i l’hoquei sobre gespa també són populars en alguns països de l’Àfrica oriental i sud-africana

Els esports individuals també són molt importants. Àfrica té una important competència multiesportiva anomenada Jocs Panafricans que van començar el 1965 i es va celebrar a Brazzaville, República de Congo: Atletisme, Ciclisme, Golf, Tennis

Entre els esports de combat, destaquen: Boxa, Judo, Karate, Arts marcials mixtes, Taekwondo

Font: wikipedia

 

Boscos africans

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA – Les Corts – 28 d’agost de 2020

La Selva del Congo és un bosc humit tropical que s’estén per les planes de la conca del riu Congo i els seus afluents a l’Àfrica Central. El bosc del Congo abasta una enorme regió de l’Àfrica Central, que inclou els països de: República Democràtica de Congo, República del Congo, Gabon, Guinea Equatorial (regió de Rio Muni), al sud-est del Camerun i la part sud de la República Centreafricana

A nord i a sud d’aquesta selva, la transició cap al bosc sec de sabana d’Àfrica es compon de boscos secs, sabanes i praderies. Cap a l’oest, també hi ha transició als baixos boscos costaners de Guinea Equatorial, que s’estenen des de l’oest de Gabon i Camerun, a sud de Nigèria i Benín. La selva de Congo i els boscos de la costa de Guinea comparteixen moltes similituds entre ells. Cap a l’est, la transició als boscos d’alta muntanya de la Falla Albertina, que és una cadena de muntanyes que formen el Rift d’Àfrica Oriental, limiten la selva per l’est

La selva del Congo és classificada com ecoregió de conservació prioritària, segons la llista Global 200 publicat per WWF.

La selva tropical del Congo és el segon bosc tropical més gran de món, abastant 700.000 km² en sis països, i conté una quarta part dels boscos tropicals que queden al món.

Font: wikipedia

Aula Ausiàs March

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA – Les Corts – 27 d’agost de 2020

Fa temps que la SDRCA va preparar tota una sèrie de cursos. Els cursos abarcaven una àmplia gamma de matèries (Aula Ausiàs March). En paral·lel hi havia una escola d’idiomes moderns (europeus i africans)

Només van tenir èxit a Zimbàbue, el Camerun, i el Senegal

Fa poc que la SDRCA ha reduït el seu ensenyament a poques disciplines de la UNESCO (matemàtiques, física, i química)

El paquet de cursos l’hem ofert a l’African Association of Universities (Accra) per a la lliure elecció dels alumnes africans que vulguin entrar en contacte amb Europa. Les converses són lentes, encara no hem arribat a cap acord

Editorial

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA – Les Corts – 26 d’agost de 2020

L’Editorial SDRCA ha ideat, dissenyat, desenvolupat, i explotat 10 llibres propis vinculats amb l’Àfrica.  Els títols (2011-2017) són els següents:

  • Cameroun, un melting pot. (2011)
  • Una visió d’Àfrica (2012)
  • Llibre blanc dels nascuts a Àfrica (2012)
  • Llibre blanc del comerç amb Àfrica (2012)
  • Eurafrica trade – meeting / workshop (2012)
  • Nous horitzons d’Àfrica (2013)
  • Conseqüències d’una guerra civil, com evitar-la ? (2014)
  • Sanitat a l’Àfrica (2015)
  • Maladies parus dans la presse (2016)
  • Jussà, l’últim país del món (2017)

Tots els llibres conserven actualitat, inclús el dedicat al Sudan Jussà o Sud-Sudan. És lamentable que segueixi essent així perquè no tenim informacions que neguin una guerra civil interessada

Tots aquest llibres es poden descarregar des de SDRCA.es

Fa mesos que la SDRCA prepara 2 llibres més sobre salut africana: Salut africana, i Humans. Esteu convidats a participar-hi

 

 

Audiovisuals

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA – Les Corts – 25 d’agost de 2020

La SDRCA ha ideat, dissenyat, desenvolupat, i explotat una trilogia (2008-2011) de videodiscos sobre temes africans: NOS (nosotros), CIVES (ciutadans), i GENS (nació). Es poden veure a africatv.cat al costat d’altres videos com ara el de la definició del projecte de la SDRCA

La SDRCA va distribuir 2.000 videodiscos NOS en centres culturals i d’ensenyament de Barcelona. Alhora van distribuir 1.000 videodiscos de CIVES i 1.000 més de GENS en altres centres com els anteriors

La SDRCA va iniciar un altre sèrie de videos corresponents al projecte “55 videos africans”. Aquest projecte es va realitzar per fer arribar les realitats culturals africanes dels 55 països africans reconeguts per la Unió Africana (2017)

Els primers 5 videos es poden veure també a africatv.cat: Guinea Equatorial, el Camerun, Guinea-Bissau, Burkina Faso, i el Senegal

La SDRCA s’obre a la participació d’altres persones per a col·laborar en la difusió d’imatges sobre les realitats culturals africanes. S’inclouen també videos de viatges i anàlegs

Assetjament

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA – Les Corts – 24 d’agost de 2020

La SDRCA s’ha adherit a un bufet professional per la lluita contra els atacs que pateix. Durant el que va d’any la SDRCA ha experimentat tres atacs. La SDRCA ha identificat l’autoria dels fets

Els responsables del primer atac (2 de gener) es disculpen ara perquè no havien entès la nostra missió. Les nostres informacions estan documentades en la bibliografia o per experiències pròpies

Aquestes persones no havien copsat que la missió de la SDRCA és difondre les realitats culturals africanes

El segon atac (3 de gener) el va induir una entitat amb l’aval de mitjans de comunicació (premsa i tv). Va ser un atac barroer propi de gent illetrada. No ens han demanat disculpes

El darrer atac va caure al buit. Els autors són propis d’un espectre ideològic de caire extremista. Van anar a totes, però per sort van errar el clau

Reciclatge

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA – Les Corts – 23 d’agost de 2020

El Diccionari normatiu valencià defineix reciclar per transformar un material o un objecte usats perquè puga ser utilitzat de nou, encara que siga per un ús diferent de l’original

La SDRCA ha començat a dibuixar un projecte per al reciclatge de coses menudes com ara:

  • xapes de begudes
  • taps de plàstic
  • taps metàl·lics (per exemple, alumini)
  • taps de suro (naturals i sintètics)
  • encenedors populars
  • residus de tabac: fundes de plàstic, paper / cartró de paquets, burilles. La SDRCA ha desenvolupat tecnologies per vàries aplicacions

La SDRCA va arribar a un acord amb la seva comunitat de veïns per recollir taps de plàstic per a la Fundació SEUR (el projecte ha funcionat bé)

La SDRCA ha estudiat la situació a fons. Es considera que aquest punt de vista es podria ampliar barri per barri amb una brigada de persones que es fessin dipositàries dels residus a fi de dur-los a una planta de reciclatge. El projecte s’aniria ampliant paulatinament amb la col·laboració de diverses entitats municipals i populars

Podria ser una font d’ingressos

Yaünde

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA – Les Corts – 22 d’agost de 2020

Conec Yaünde (capital del Camerun). Hi vaig ser per arribar a un acord amb els meus socis camerunesos. Quan era a l’aeroport per tornar a Barcelona, vaig entrar en un bar regentat per una dona camerunesa.

Es va asseure en una cadira de la meva taula per preguntar-me si ja m’havien birlat el projecte. No me l’havien pres. Ho deia com si fos l’esport nacional. Vaig saber també per l’Ambaixada espanyola a Yaünde que aquestes pràctiques eren abundants

La SDRCA va fundar una redacció per informar Barcelona sobre la vida al Camerun. L’equip de 5 persones va ser molt prolífic i va durar molts anys. La SDRCA va demanar-los-hi si voldrien formar part del projecte. Hi va haver dos voluntaris

El projecte contemplava construir una fàbrica de maons. Al costat d’aquesta instal·lació hi hauria una infermeria i un centre de formació, Aquests dos serveis s’oferirien gratuïtament a tots els empleats així com a les seves famílies

No se sap ben bé, però el projecte va ser desestimat pels dos nostres socis camerunesos. La SDRCA s’ofereix per fer un complex com aquest en qualsevol lloc africà on hi hagi matèria primera per fer totxos