Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA – Les Corts – 13 d’agost de 2020

Els Grans Llacs d’Àfrica són una sèrie de grans llacs situats al llarg de la Gran Vall del Rift. A la regió es troba el conegut llac Victòria, el segon llac d’aigua dolça més gran de món. Els llacs més importants de l’àrea són llac Opalosji, llac Chupelo, llac Malawi, llac Bangweulu, llac Turkana, llac Alberto, llac Mweru, llac Kivu, llac Rukwa, llac Eduard, llac Kyoga, llac Eyasi, llac Natron

Els llacs Victòria, Albert, Eduard i Kyoga aboquen les seves aigües a riu Nil Blanc. El llac Tanganyika, el Moero i el Kivu desguassen al riu Congo, mentre que el Malawi ho fa en el riu Zambeze. Per la seva banda, els llacs Turkana, Rukwa, Eyasi i Natron són endorreics

Els Grans Llacs formen part, llevat del Victòria, del grup dels llacs de la Gran Vall del Rift, que, a més dels anteriors, inclou un bon nombre de llacs més petits, localitzats al llarg dels dos ramals de la Gran Vall de l’Rift

També es diu Grans Llacs a la regió confrontant a aquests. Aquesta àrea inclou la totalitat de les nacions com Ruanda, Burundi, i Uganda així com parts de la República Democràtica de Congo, Tanzània, i Kenya

La zona és una de les més densament poblades del món amb una població estimada de 107 milions de persones. A causa de l’activitat volcànica registrada en el passat, aquesta part d’Àfrica conté alguna de les millors zones de cultiu de l’món

També a causa d’aquest vulcanisme, la zona està situada a gran altitud sobre el nivell de la mar, el que permet un clima temperat tot i estar situada just en l’Equador. L’àrea es caracteritza per les activitats de ramaderia extensiva, especialment boví i cabres.

En el passat, a causa de la densitat de població i a l’excés d’agricultura, l’àrea va quedar molt dividida en una multitud de petites monarquies com Ruanda, Burundi, Buganda, i Bunyoro, úniques a l’Àfrica subsahariana. En molts casos, les seves fronteres van ser mantingudes per les potències colonials que posteriorment les van ocupar

Amb l’arribada dels europeus, la regió va ser àmpliament estudiada per l’interès que suposava contenir les tan buscades fonts del Nil. Els primers a arribar a aquesta terra van ser els missioners, que encara que van tenir un èxit limitat en la conversió dels nadius, van facilitar una posterior colonització de la regió. El sobtat contacte amb la resta del món va portar una sèrie de devastadores epidèmies que van afectar tant a la població com a el bestiar. La població va descendir dramàticament, fins a un 60% en algunes àrees. No es va tornar als nivells de població precolonials fins als anys 50 d’el segle XX

Després de la independència, la regió presentava un gran potencial de desenvolupament. No obstant això, en l’època recent, ha sofert gran quantitat de guerres civils i la proliferació de grups violents, que ha causat l’empobriment de la regió. Només països com Kenya i Tanzània presenten actualment signes d’un major desenvolupament

Font: wikipedia

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA – Les Corts – 13 d’agost de 2020

El Kilimanjaro és una muntanya situada al nord-est de Tanzània, formada per tres volcans inactius: el Shira, a l’oest, des de 3962 m d’altitud; el Mawenzi, a l’est, de 5149 m i el Kibo, entre tots dos, el més recent des del punt de vista geològic i el bec, l’Uhuru, s’eleva fins als més 5.891,8 m. És la muntanya més alta d’Àfrica, la muntanya independent més alta del món -a uns 4900 m d’alçada des de la base a la Altiplà- i el quart pic ultraprominente a la Terra

És conegut a més pels famosos camps de gel del seu cim, que s’estan reduint de forma dràstica des de principis de segle XX i s’estima que desapareixeran per complet entre 2020 i 2050. La disminució de les precipitacions de neu responsable d’aquest retrocés s’atribueix sovint a l’escalfament global, a més d’un important procés de desforestació

Tot i la creació de el parc nacional de el Kilimanjaro en 1973, encara que aquest parc té un paper essencial en la regulació bioclimàtica del cicle hidrològic, el cinturó forestal continua estrenyent, a causa de que la muntanya és la llar dels pastors massai al nord i a l’oest, que necessiten prats d’altitud per pasturar els seus ramats, i camperols chagga a sud i a l’est, que conreen parcel·les cada vegada més extenses en el piedemonte, malgrat un procés de conscienciació iniciat a principis de segle XXI

Després de la sorpresa causada en el món científic pel seu contemporani descobriment en 1848 per part de Johannes Rebmann, el Kilimanjaro va despertar l’interès d’exploradors com Hans Meyer i Ludwig Purtscheller, que van aconseguir la cimera en 1889 acompanyats per la seva guia Yohanas Kinyala Lauwo. Més tard es va constituir en una terra d’evangelització que es van disputar catòlics i protestants. Finalment, després de diversos anys de colonització alemanya i posteriorment britànica, va veure el emergir d’una elit chagga que va esdevenir la base de el naixement d’una identitat nacional i de la independència del Tanganyika el 1961

Posteriorment es va convertir en una muntanya emblemàtica, evocada i representada en l’art i convertida en símbol en nombrosos productes comercials. És molt apreciada pels milers de muntanyencs que realitzen la seva ascensió traient profit de la gran diversitat de la seva fauna i de la seva flora

Font: wikipedia