Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 4 de gener de 2021

Zimbàbue, oficialment la República de Zimbàbe, és un país situat al sud-est de el continent africà, entre el riu Zambeze, les cascades Victòria i el riu Limpopo

No té costes oceàniques i limita a l’oest amb Botswana, al nord amb Zàmbia, al sud amb Sud-àfrica i a l’est amb Moçambic. Els seus territoris es corresponen amb l’antiga Rhodèsia del Sud. Els idiomes oficials són l’anglès i el shona

El seu índex de desenvolupament humà (IDH) va ser el més baix de el món en 2010 amb un nivell de 0,140. No obstant això, s’han fet reformes socials en els últims anys que han permès notables creixements en el seu IDH i segons l’informe de 2019 ara té un nivell de 0,571 (mitjà)

El país es veu afectat regularment per sequeres i inundacions devastadores

S’anomena Gran Zimbàbue a les restes d’una antiga ciutat del regne de Zimbàbue (segles XIII-XV d.C.) situada sobre l’altiplà que domina el curs alt del riu Sabi, en l’actual Zimbàbue.

Es componia d’una ciutat en alt (denominada pels arqueòlegs “L’Acròpolis”) i un vast recinte de pedra a la part baixa. Al segle XIV va ser la capital del regne bantú dels Shona i la seva població aconseguiria els 20.000 habitants

Font: wikipedia

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 3 de gener de 2021

Burundi, oficialment República de Burundi, és un petit estat sobirà, situat a la regió dels Grans llacs a l’Àfrica Oriental, que no té sortida a la mar. Limita al nord amb Ruanda, al sud i l’est amb Tanzània, i a l’oest amb la República Democràtica de Congo. Tot i no tenir litoral, part de la seva frontera occidental limita amb el llac Tanganyika.

Té una població estimada d’aproximadament 10,5 milions d’habitants i el seu territori s’estén sobre una superfície de 27.830 km².

La seva capital és la recentment establerta Gitega. Altres ciutats importants són Bujumbura, la ciutat més poblada amb 1.000.000 habitants (2013), i Ngozi. Burundi està densament superpoblada, amb una emigració substancial.

Els pobles twa, tutsi i hutu han ocupat el país des de la seva formació fa cinc segles. Burundi va ser governat com un regne pel poble Tutsi durant més de dos-cents anys. No obstant això, a l’inici de segle XX, Alemanya i Bèlgica van ocupar la regió, i Burundi i Ruanda es van convertir en una colònia europea coneguda com Ruanda-Urundi.

L’antic nom del país era Urundi-Ubrundi-Bruwanda. Urundi és l’abreujament de “Urundi Rwanda” ( “L’altra Rwanda”), tal com les forces colonials belgues solien referir-se al territori. El nom actual de país prové de l’llenguatge bantú Kirundi.

La inestabilitat política ocorreguda a la regió a causa de diferències entre els tutsis i els hutus, va provocar dues guerres civils i genocidis en l’any 1970 i de nou en els anys 1990.

Actualment, Burundi és governat com una república representativa presidencial democràtica. El 62% de la població és catòlica, el 8% és musulmana i el percentatge restant és animista o pertany a altres religions cristianes.

Burundi és un dels països més pobres del món i té el segon PIB per càpita més baix segons el Banc Mundial, després de la República Centreafricana.

El PIB de Burundi és baix a causa de les guerres civils, la corrupció, el pobre accés als serveis d’educació i salut, infraestructura feble i els efectes de VIH / SIDA.

El cobalt i el coure són els seus principals recursos naturals, i algunes de les principals exportacions són sucre i cafè.

Avui dia, Burundi segueix sent una societat aclaparadorament rural, amb només el 13% de la població vivint en zones urbanes segons dades de l’any 2013 i l’ocupació de les poblacions rurals ha provocat la desforestació massiva, erosió de terra i pèrdua d’hàbitat.

Font: wikipedia

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 31 de desembre de 2020

Ruanda, el nom oficial és República de Ruanda, és un país de l’Àfrica Oriental sense sortida a la mar. Limita amb Uganda, Burundi, la República Democràtica de Congo i Tanzània.

És un petit país situat a la regió dels Grans Llacs d’Àfrica; conegut com les «boires d’Àfrica», també per la seva fauna salvatge, principalment pels  seus goril·les de muntanya, per les seves ciutats típiques i pels parcs nacionals i paratges naturals que ofereix el seu paisatge muntanyós. En bona part la frontera de Ruanda la marca el llac Kivu

El seu terreny fèrtil i muntanyós que li dóna el títol de «Terra de les mil turons». Ruanda ha de suportar les poblacions més denses del continent africà

Ruanda és un país de rendes baixes, que en l’última dècada està aconseguint les quotes de creixement més altes de el continent. La dependència de l’agricultura de subsistència, la densitat demogràfica alta i en augment, la disminució de la fertilitat del sòll i el clima incert fan de Ruanda un país on la desnutrició crònica és estesa i la pobresa endèmica.

Gran part de la població treballa en l’agricultura, però hi ha una creixent producció mineral i processament de productes agrícoles. El turisme és actualment la principal font de renda de país, i des de 2008 la mineria ha sobrepassat al cafè i al te com a principal font de productes per a exportació

Tot i que és recordat encara avui per les sagnants guerres que ho van assotar a final del passat segle, i particularment pel genocidi ocorregut el 1994, en el qual les morts van superar el milió de persones, Ruanda és, dues dècades més tard, el país més segur de el continent i el cinquè a nivell mundial, segons l’informe Gallup 2015.

Mesura la sensació de seguretat ciutadana; segons el World Economic Forum és igualment el més segur de el continent i el novè del món. D’altra banda, l’Índex de Pau Global, que inclou factors com el nivell de militarització o les relacions exteriors, col·loca a Ruanda en el lloc 103 del món, sent la pitjor dada la proporció de població empresonada, encara molt elevat després dels judicis pel genocidi

Rwanda ha desenvolupat algunes de les polítiques més favorables del món per a les dones. La Constitució rwandesa ha exigit que les dones ocupin un 30 per cent dels llocs electes.

Avui, amb 49 dones al parlament, el percentatge puja a el 61 per cent: el més alt de l’món. Quatre dels set llocs de tribunal suprem estan ocupats per dones

Font: wikipedia

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 30 de desembre de 2020

Sud-àfrica (oficialment la República de Sud-àfrica). La República de Sud-àfrica és un Estat localitzat a l’extrem meridional de l’Àfrica. Limita amb els oceans Atlàntic i Índic, Namíbia, Botswana, Zimbàbue, Moçambic, Swaziland i Lesotho, un enclavament independent envoltat pel territori sud-africà.

Sud-àfrica és un país sobirà, membre de la Unió Africana, situat a Àfrica austral i la forma de govern és la república parlamentària modificada. El seu territori està organitzat en nou províncies.

La seva capitalitat té un estatus especial, ja que la componen tres ciutats: Pretòria, seu de el poder executiu; Bloemfontein, seu de el poder judicial: i Ciutat de el Cap, seu de el poder legislatiu. Aixímateix, la ciutat més poblada de país és Johannesburg, sent aquesta, a més, una de les 40 àrees metropolitanes més grans del món

Sud-àfrica és Membre del Commonwealth de Nacions. L’economia de Sud-àfrica és la més gran de l’continent i la 24a més gran de l’món; és el país més desenvolupat econòmicament, socialment i en infraestructura de l’continent.

Sud-àfrica ha tingut una història diferent de les altres nacions de l’Àfrica, tesa la immigració primerenca d’Europa i la importància estratègica de la ruta del mar de el Cap.

La immigració europea va començar poc després que la Companyia Holandesa de les Índies Orientals hi fundés una estació el 1625 que amb el temps esdevindria Ciutat de el Cap.

El tancament de canal de Suez durante la Guerra dels Sis Dies va subratllar la seva importància en el comerç internacional d’occident i orient.

Sud-àfrica és conegut per la seva diversitat de cultures, idiomes i creences religioses, per la qual cosa se la coneix com la nació de l’arc de Sant Martí. Onze idiomes són reconeguts com a oficials per la Constitució de Sud-àfrica. Dos dels onze idiomes són d’origen europeu: l’afrikaans, idioma que prové directament del neerlandès i és parlat per la majoria de la població blanca i mestissa, i l’anglès. Encara que l’anglès té un important paper en la vida pública i comercial és, però, el cinquè idioma per parlants nadius.

Sud-àfrica és ètnicament divers, amb els comunitats europees, Índies i coloured (o mestisses) més Grans de l’Àfrica. Els africans negres, que parlen nou llengües oficialment reconegudes, i molts més dialectes, representen el 75% de la població.

El 79,5% de la població sud-africana és negra, la qual està dividida en diferents grups ètnics que parlen diferents llengües bantúes, nou de les quals són oficials. A més compta amb les majors comunitats d’habitants de procedència europea i índia, així com de comunitats multiracials del continent.

Els conflictes racials entre la minoria blanca i la majoria negra ha jugat un paper significatiu en la història i la política de Sud-àfrica, que culmina amb l’apartheid, instituït el 1948 pel Partit Nacional, tot i que la Segregació ja existia Abans d ‘aquesta data.

Els lleis que definien l’apartheid començaren a ser abolides pel mateix partit el 1990, després d’un conflicte llarg i de vegades violent, incloent-hi els sancions econòmiques de la comunitat internacional.

Sud-àfrica és coneguda com la “Nació de l’arc de Sant Martí», un terme encunyat per l’arquebisbe Desmond Tutu I després adoptat paper president Nelson Mandela. Mandela va fer ús de l’Terme com a metàfora per descriure la diversitat multicultural que començava a desenvolupar-se després de dir la fi de la ideologia de l’apartheid.

Sud-àfrica és també un país en què hi ha grans desigualtats entre els diferents grups socials; mentre hi ha grans fortunes i els capitals estan entre els principals centres de negoci d’Àfrica, aproximadament una quarta part de la població sud-africana es troba sense feina i viu amb menys d’1,25 dòlars nord-americans al dia.

El 2007, Sud-àfrica és va unir el grup de Bèlgica, els Països Baixos, el Canadà i Espanya, en legalitzar el matrimoni homosexual.

Sud-àfrica és un dels membres fundadors de la Unió Africana, i té la major economia del continent entre tots els membres. És també membre fundador de l’ONU i del NEPAD. El país és membre de la Mancomunitat de Nacions, el Tractat Antàrtic, el G77, la ZPCAS, la SACU, l’OMC, l’FMI, el G20, el G8 + 5, els civets, els BRICS, entre d’altres.

Posseeix una rica fauna i flora pel que es troba dins de la llista de països megadiversos.

Font: wikipedia

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 29 de desembre de 2020

Lesotho, el nom oficial és Regne de Lesotho, és un país del sud d’Àfrica, geogràfica i políticament enclavat dins de Sud-àfrica. És un país independent des del 1966.

La seva capital i ciutat més poblada és Maseru. És un membre de la Mancomunitat de Nacions, i anteriorment era conegut com Basutoland. El nom vernacle de país, Lesotho, pot traduir-se com “el país dels que parlen sesotho”.

La su principal font d’Ingressos viu de les remeses que fa la mà d’obra emigrant. Exporta aigua i electricitat a la veïna Sud-àfrica, quan aquesta pateix mancances en el subministrament.

En els primers anys del segle XIX, com a conseqüencia directa de l’Període Mfecane, el rei dels basotho, Moshoeshoe I, va fundar el regne; si va ser una sèrie d’enfrontaments militars contra els bòers entre 1856 i 1868, van portar al cap de poc a demanar ajuda al Regne Unit, convertint-se en Protectorat Britànic a l’maig de 1868.

Sorgit després de néixer la nació històrica dels basotho, Lesotho va obtenir la independència del Regne Unit el 4 d’octubre de 1966. A gener de 1970, Leabua Jonathan, de el Partit Nacional de Basotho (BNP), va assumir el poder, va dissoldre el Congrés Nacional i va exiliar al rei Moshoeshoe II. El 1974, sota el Mandat de Leabua, el Partit del Congrés Basotho (BCP) va guanyar les eleccions. Leabua els va anul·lar i va refusar cedir les el poder a l’BCP, Tancant, a més, a su líder.

El BNP va governar per decret fins al gener de 1986. Quan un cop militar el va obligar a deixar el poder. La junta militar va retornar el poder executiu a l’exiliat rei Moshoeshoe II. El 1987, després d’un desacord amb els forces armades, el rei va ser forçat novament a l’exili. El seu fill va assumir la corona sota el títol de rei Letsie III.

Font: wikipedia

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 28 de desembre de 2020

Swaziland o Esuatini, el nom oficial és Regne de Swaziland o Regne de Esuatini, és un petit estat sobirà sense sortida a la mar situat a Àfrica Austral o del ‘Sud, als contraforts orientals de les muntanyes Drakensberg, entre Sud-àfrica i Moçambic

La forma de govern és la monarquia absoluta i su territori està organitzat en quatre districtes. La seva capitalitat està formada per dues ciutats: Mbabane, seu administrativa, i Lobamba, seu de el poder reial i legislatiu. La ciutat més poblada és Manzini.

És un Estat membre de la Mancomunitat de Nacions, de l’Organització de les Nacions Unides, de la Unió Africana i del Mercat Comú de l’Àfrica Oriental i Austral. Rep el seu nom de la tribu suazi, una ètnia bantú.

El seu nom oficial fins a l’any 2018 fou Swaziland, moment en què fou canviat a Esuatini per recuperar el llegat previ al colonialisme britànic i per evitar confusions amb Suïssa (en anglès, Switzerland).