Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 21 de febrer de 2021

El terme vida, des de l’biologia, fa referència a allò que distingeix els animals, plantes, fongs, protistas, arqueges i bacteris de la resta de les realitats naturals. Implica les capacitats d’organització, creixement, metabolitzar, respondre a estímuls externs, reproducció (en algunes definicions) i mort.

Malgrat que fa relativament poc un grup de treball va reivindicar la formació de vida artificial, la gran quantitat de definicions del què és la vida no permet dir què és la vida des d’un punt de vista fisicoquímic i científic en general. Tots nosaltres sabem més aviat quines són les conseqüències de la vida

L’evidència suggereix que ha existit vida a la Terra a l’almenys des de fa 3.700 milions d’anys. La vida en general s’estima en 4.250 milions d’anys, encara que també va poder sorgir abans. La meva definició diu que la vida s’hereva de mares i pares a filles i fills. Per tant hi ha un principi vital propi d’una veritat única i indivisible

Científicament, pot definir-se com la capacitat d’administrar els recursos interns d’un ésser físic de forma adaptada als canvis produïts en el seu medi, sense que hi hagi una correspondència directa de causa i efecte entre l’ésser que administra els recursos i el canvi introduït en el mitjà per aquest ésser, sinó una asímptota d’aproximació a l’ideal establert per dit ser, ideal que mai arriba a la seva consecució completa per la dinàmica del medi

Segons el Diccionari normatiu valencià, és l’estat dinàmic dels éssers orgànics, caracteritzat pel fet de poder créixer i reproduir-se i per la capacitat d’adaptació i d’evolució davant dels diferents canvis en el medi.

Gairebé ho sabem tot de la vida, però no som capaços de definir-ne els estrats amb què la puguem sostenir amb normalitat

Tota ciència se sosté amb principis i lleis, però sovint ens trobem en casos molt durs de rosegar com ara la vida. En aquestes circumstàncies s’escriuen teories com les de l’evolució i de la rlavititat en un mar que és ple de teopries científiques. En moltes ocasions podem veure que la Humanitat sap molt poca cosa, que haurà de deixar per a les noves generacions

Jo vaig tenir la intenció d’anar a fer un doctorat en uns laboratoris americans que estudiaven els orígens de la vida, cosa que deuen continuar estudiant…! No considero la teoria de l’evolució com un punt i final. Les generacions ulteriors consideraran continuar estudiant aquest tema, però jo ja no hi seré en aquest món

Moltes vegades m’envolto de consideracions filosòfiques per entendre certes coses com ara les races humanes. Quan jo anava a primària, ens van donar un atles universal on a la part inferior de la segona pàgina es descrivien les races humanes: blanca, groga, oliva, rogenca, i negra

Cap d’aquests qualificatius defineix bé el color de les nostres pells. L’unic que veig clar és que només hi ha 2 races: la negra i la blanca. La blanca té diverses tonalitats (el color blanc és el més difícil de fer científicament). Dir que hi ha persones negres no és massa exacte perquè tots els seus membres tenen diferents tonalitats de marró.

Altres colors marrons apareixen en les cares de persones indoeuropees com ara els hindús. Aquestes persones no són negres sinó blanques amb diferent grau de pigmentacions

Per moltes característiques externes que tinguem, el que queda clar és que estem constituïts de la mateixa manera…! Deixo a la vostra voluntat trobar en quins indicis ens difrenciem. Agafant-nos qualitativament a la teoria de l’evolució (que considero massa subjectiva) podríem trobar camins que ens expliquin objectivament que totes les races són compatibles amb les altres a l’hora de la reproducció

Font: wikipedia

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 17 de febrer de 2021

Cap al final de la trajectòria de Jordi Pujol Soley (1980-2003) es va fer córrer una consigna segons la qual feien falta més nens. La raó era la malmesa base de la piràmide d’edats. També es feien reportatges audiovisuals segons els quals caldria tancar moltes escoles per manca d’alumnes. Es va crear un cert neguit social al qual m’hi vaig afegir

En aquella època em vaig posar en contacte amb el corresponent Departament de la Generalitat. El meu argument central és que no es podia exigir que els pares haguessin de tenir més fills dels que tenien. Mal que pesi, el nombre de fills està determinat en la pràctica per la butxaca de la família i per la seva capacitat d’educar bé la canalla. Els ingressos dels pares determinen de gran manera la mida familiar

La Generalitat de Catalunya va tornar-me resposta molt adequadament

La renda familiar africana continua funcionant a l’inrevés. Com més pobres són les famílies, més fills tenen. La piràmide d’edats és també característica amb una esperança ponderada de vida al voltant dels 51 anys. La piràmide és inversa que a casa nostra, formant un triangle des de la base.

No puc sentir dir que països africans són molt joves perquè tenen un munt de persones per sota de la majoria d’edat. Això és un sofisma. Aquestes persones s’han d’agafar on poden per ajudar als seus pares ja “vells”. Una causa important pròpia de tenir molts fills és que cuidin els pares quan arribi l’hora

Els governs africans també ajuden els seus ciutadans fins on poden arribar dins una mentalitat africana. No són pocs els païos africans que s’estan desenvolupant en benefici dels seus connaturals. Si encara no s’hi han pres mesures, es continuarà mantenint el cicle viciat jove-vell

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 13 de febrer de 2021

La pubertat és potser la major discontinuïtat, entre el naixement i la mort, de la vida d’una persona. Segons el Diccionari normatu valencià, la pubertat és el període de la vida en el qual tenen lloc els canvis morfològics i fisiològics que manifesten l’aptitud per a la reproducció i el pas a la vida adulta.

És la manifestació d’un fenomen biològic que té grans repercussions en la vida futura de nois i noies. La millor manera de distreure aquesta situació és que nois i noies estigun ocupats en obligacions personals com ara mantenir l’escolarització

En molts països africans encara es mantenen cerimònies com la mutilació del clítoris. No fa pas massa que la premsa es va dedicar a difondre aquestes pràctiques lesives contra la integritat física de la dona

Aquestes campanyes tenen un èxit relatiu perquè filles de dones no mutilades volen ser mutiades donat que les seves amigues així ho desitgen. El pes cutural és molt important de cara a evitar aquestes pràctiques

Ginecòlegs del nostre país s’han ofert per refer el clítoris de dones africanes residents entre nosaltres. La iniciativa ha tingut molt d’èxit encara que avui ja no se’n parli gaire

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA – Les Corts – 30 setembre de 2020

Fa poc que una noia d’un servei públic em va etzibar que jo era una persona diguem-ne artificial perquè havia viatjat molt. He viatjat en vàries dimensions

Per qüestions familiars, i des de petit, he estat en contacte amb persones del Barcelonès, el Bages, el Pallars i la Noguera. Cadascuna d’aquestes comarques té la seva idiosincràsia. He viatjat també per tot Espanya, però encara em queda Extremadura i Galícia… hi aniré

Quan era adolescent somiava visitar països de l’estranger… Ho veia com un somni impossible, però la vida m’ha fet viatjar fins a 20 països estrangers. A molt països més d’una vegada com ara França d’una forma incomptable. Tinc molts bons records d’aquest país

Tots els viatges que he fet han estat a l’Hemisferi nord, excepte el meu viatge a l’Àfrica tropical, el Camerun. M’agrada conèixer persones i respirar l’ambient de cada país. Vaig visitar Yaünde, la capital camerunesa

En aquest país africà la naturalesa em va col·lapsar. Hi vaig ser en època seca, el cel tenia un intens color blau-cel molt difícil de descriure amb exactitud. Era un cel que mai havia vist. Els colors prenen l’alè a qualsevol, per exemple dels boscos

Corria per Barcelona la mort d’un home català al Camerun perquè no es volia prendre les pastilles contra la malària. Crec que hi tenia molt a veure aquests colors perquè fan pensar que en els racons del Camerun no hi hi ha lloc per la malaltia. Considero que hi van influir aquests colors…

Si mai voleu viatjar a països com aquest, feu exactament el que us diguin els dispensaris mèdics. No és broma, oi ?

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA – Les Corts – 23 de setembre de 2020

Des de petit sempre m’ha agradat observar la manera de fer de les dones. Tenia a favor poder aprendre de les meves 9 tietes i de 3 cosines. Les dones tener els mateixos òrgans vitals que els homes (cervell, pulmons, estómac, fetge, ronyons,…). L’únic que és diferent és l’aparell reproductor

La maternitat és la gran diferència respecte els homes. Moltes cultures deixen de banda les dones. Això ho sabrà millor l’actual ministeri de Feminismes, però vull exposar la meva idea al respecte

Crec que el millor vector per a l’empoderament de les filles són els pares perquè algunes mares pensen que, si elles han pogut viure tal com viuen, també ho poden resistir les filles

La presència d’un pare és essencial en la família, sempre estarà vetllant que les filles no quedin al marge. Això no és gens fàcil de fer perquè les filles no tenen les mateixes característiques dels fills a l’hora d’educar-les. Sempre han de conservar la feminitat

Les dones africanes tenen una mitjana de 6 fills mentre que les dones de tot el món en tenen 2,5. Fa uns anys un autor feia una projecció temporal de l’evolució del PIB a l’Àfrica. Deia que el PIB/habitant africà assoliria  (2025) el mateix PIB/habitant que Europa, però el càlcul no tenia en compte el creixement de la població: els fills es mengen el PIB/habitant

No escric això per dir que les africanes han d’anar a una oficina de planificació familiar. Les raons de tenir 6 fills són moltes, en particular perquè pares i mares en volen tenir almenys un que els cuidin quan arribin a vells. Només cal esperar que les condicions socioeconòmiques vagin reduint el nombre de fills i filles tal com s’ha esdevingut a casa nostra

Hi ha qui parla d’un continent jove, però a mi em resulta fora de lloc perquè estem pensant que l’esperança ponderada de vida a l’Àfrica és poc més dels 51 anys. Cal fer una crida a una millora de la sanitat de totes totes

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA – Les Corts – 21 de setembre de 2020

Una estrofa d’una cançó popular del s. XX deia: “Tres cosas hay en la vida: salud, dinero, y amor, quien las tenga puede dar gracias a Dios”. El desenvolupament humà és la suma vectorial dels ingressos, la formació, i la salut

La meva vida em demostra que els diners no fan la felicitat, però hi ajuden tot i que he experimentat situacions molt crítiques per no tenir prou diners a disposició

El Llibre blanc del comerç amb Àfrica (SDRCA, 2012) calcula els ingressos mitjans mensuals de tot Àfrica en 150€. És just el que un periodista cobra al Camerun. En efecte, amb aquest sou es pot viure perfectament al Camerun perquè el nivell de vida és també baix, però tot els béns importats (p.e. ordinadors) són si fa o no fa al preu internacional. No compto eines de segona mà

SDRCA, Assoc. ha escrit el seu lema en els seus webs: “sempre a favor de la salut”. Ho dic perquè vam mantenir una conversa amb un membre d’una oenagé de mida mitjana. Ell deia que la formació és prioritària. Jo sense desmerèixer la formació dic que el primer és la salut

SDRCA, Assoc. està lluitant al costat de la salut. En primer lloc ha publicat 2 llibres: Sanitat a l’Àfrica (SDRCA, 2015) i Maladies (SDRCA, 2016). La norma és publicar 100 exemplar de cada llibre, però en el cas de Maladies se’n van enviar 900 a Yaünde, per a repartir-los

Actualment s’estan preparant dos llibres més de salut: La salut a l’Àfrica, i Humans. Encara que la SDRCA no té finaltats assistencials, sempre hem ajudat a qui ens demana ajut. A través d’una molt coneguda oenagé vam poder enviar a un bon hospital de Yaünde un col·laborador nostre. Un altre cas fou pagar l’operació de la mare d’un altre col·laborador, afectada d’un càncer de gola. La intervenció va anar molt bé

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA – Les Corts – 15 de setembre de 2020

SDRCA, Assoc. va plantejar fa molts mesos la necessitat de redactar un llibre (Humans: dona i home) per esbrinar la naturalesa dels compostos químics presents en els diferents sistemes corporals.

No només interessa saber quins compostos químics  són presents en dones i homes sinó la seva mobilitat al llarg de tot l’organisme. El llibre és inicialment de caràcter bibliogràfic, però no es descarta l’experimentació

El llibre vol donar una visió de la medicina en allò que li és pròpia: curar malalties (detecció, diagnòstic, tractament)

SDRCA, Assoc. necessita en la redacció del llibre persones amb qui poder comptar

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA – Les Corts – 1 de setembre de 2020

La salut és probablement un concepte molt desitjat per tothom. Tant aquí com a l’Àfrica, és molt valuosa concepte valuós. M’agrada dir que salut i pau són germanes.

Al meu entendre salut és un estat de benestar personal. Pau seria un estat de benestar social. Per sortir de dubtes, el Diccionari normatiu valencià defineix salut com ” l’estat en què l’organisme, lliue de malalties, exercix normalment totes les seues funcions” i també com “plenitud de la condició humana

Farà uns deu anys que la SDRCA va fer el càlcul de l’esperança ponderada de vida a tot Àfrica. Probablement aquesta esperança ha augmentat, però no crec que massa. L’esperança ponderada de vida a tot Àfrica era lleugerament superior als 51 anys

Una periodista camerunesa de la nostra redacció al Camerun ens va comunicar, molt dolguda, que havia mort als 53 (més o menys) anys. Ella el va veure morir perquè no li havien pogut fer diàlisi en cap hospital de Yaünde

La SDRCA ho va comentar a sanitaris de casa nostra. Ens van dir que probablement no sabien fer funcionar la màquina… Això pot ser verosímil perquè durant els anys 70 una entitat de Barcelona havia comprat una megamàquina, però que no sabien fer funcionar. Estava retinguda al magatzem. No sé com va acabar la cosa, oi ?

Per un altre cas de salut del Camerun, la mare d’un dels nostres periodistes camerunesos va agafar un càncer de gola que Déu n’hi do… Vaig contactar el metge que l’havia d’operar. Va demostrar ser molt competent i clar: hi havia mala peça al teler, la SDRCA va aportar els diners que feien falta

Tal com comentava una metgessa d’aquí, hi ha una gran part de metges bons aquí i allà. Una important oenagé d’aquí va donar espai a un altre nostre periodista de la redacció perquè fos curat en un bon hospital de Yaünde