Mila Font

Médicos Sin Fronteras
 Comunitat Valenciana, Catalunya, Balears y Región de Murcia 

C/ Zapatería de los Niños, 2 y 4 bajos
46001 – Valencia
Tlf.: 96 391 61 33 / 629 366 155 
[email protected]

Twitter: @MSF_MilaFont 
www.msf.es

En las últimas cuatro semanas, más de 600 personas, entre las que había muchos bebés y niños pequeños, han muerto o han desaparecido, presuntamente ahogadas, al intentar cruzar el Mediterráneo central. Estas tragedias, que representan la mitad de todas las muertes que se han producido durante lo que llevamos de 2018, han tenido lugar en un momento en el que la presencia de las embarcaciones de rescate de las ONG se ha ido reduciendo hasta desaparecer por completo.

“Las decisiones políticas que se han tomado durante las últimas semanas en Europa han tenido consecuencias mortales. Los líderes europeos han decidido dejar que hombres, mujeres y niños se ahoguen en el mar Mediterráneo. Y lo han hecho a sangre fría. Esto es indignante e inaceptable”, afirma Karline Kleijer, directora de emergencias de MSF. “En lugar de seguir obstruyendo deliberadamente la provisión de ayuda médica y humanitaria que dispensamos, en lugar de seguir impidiendo que salvemos la vida a personas que están en peligro de ahogarse, lo que tienen que hacer los gobiernos europeos es poner en marcha operaciones de búsqueda y rescate, de una manera proactiva y específica, en el Mediterráneo central”.

Más información en el comunicado de prensa adjunto.

Podéis descargar imágenes (foto y vídeo) de diversos rescates del Aquarius y de los centros de detención en Libia a través de este enlace: https://media.msf.org/Share/mm2bx7unp72fo201j0htwd1r827m621m

La información de vuestros datos está recogida en un fichero para uso administrativo, estadístico y envío de información de MSF. Podéis ejercer los derechos de acceso, rectificación o cancelación dirigiéndoos a la oficina de MSF en C/ Zapatería de los niños 4 bajo CP 46001 Valencia, Tel: 96 391 61 33

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA – Les Corts – 20 d’abril de 2017

La Unió Africana (2001) ha fet el ple amb la reincorporació del Regne del Marroc durant 33 anys d’absència en una organització que va prendre el relleu a l’OUA (1963-2000)

La UA agrupa ara els 55 estats africans, on el Sudan del Sud amb la seva independència va fer el 54è estat. Ara el Marroc completa el total d’estats membres

El Marroc se’n va anar com a protesta de l’acceptació de la República Àrab Saharaui Democràtica quan la Marxa Verda era present en la memòria de la comunitat internacional

El retorn del Marroc és també causa del Sàhara Occidental. L’estratègia del Marroc ha experimentat un canvi per què ara pretén expulsar el Sàhara Occidental des de dins

Espanya recorda sovint el desastre humà que es va generar amb la fugida de gran part del poble saharaui cap els deserts d’Algèria, ara fa més de quaranta anys

Tanmateix, Espanya no ha deixat mai de banda els saharauis administrats pel Marroc

La història no aporta massa sovint episodis com aquest. Aprofitant el buit de poder a l’Espanya de 1975, el Marroc va fer una bona jugada amb la Marxa Verda i el seu entorn que li va permetre annexionar-se junt amb Mauritània el Sàhara espanyol. Temps posteriors van donar pas a la cessió de la part saharaui de Mauritània al seu nou veí, el Marroc

L’opinió pública espanyola sempre s’ha decantat a favor del Sàhara Occidental. Inclús després de més de quaranta anys encara floreixen associacions de cooperació amb els saharauis, com ara que xiquets i xiquetes puguin fer vacances al nostre país

Espanya mai no ha deixat de ser un veritable supervisor del que passa en terres del Sàhara

La solució d’aquest conflicte etern no es veu pas a curt termini, caldrà ser atent a com evolucionen les coses perquè sis països implicats davant el protagonista. Tres de cultura europea (Estats Units, França, Espanya) i altres tres de culrura nord-africana (Algèria, Marroc, Mauritània)

Aquestes potències potències no pesen sempre el mateix perquè defensen els seus propis interessos, no cal dirque el melic està governat pel Marroc, que sàviament ha adquirit nombrosos compromisos amb Espanya que beneficien a les dues parts

La gran migració de marroquins cap a Espanya (6% de la població nacional marroquina), les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla i el paper de policia del Marroc que regula el trànsit de migrants cap a Europa són punts forts davant d’una població saharaui formada per unes cinc-centes mil persones

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA – Les Corts – 18 d’abril de 2017

He visitat 19 països de tot el món, però força més d’un cop. He treballat als 4 continents., però no he estat a Oceania. Si Rússia (Federació russa) és pogués considerar com un altre continent, també hi he estat

Rússia és molt desconeguda, però guarda riqueses naturals incalculables, potser del mateix ordre de magnitud que l’Àfrica

M’he mostrat obert en tots aquests països fent treballar la interculturalitat, absorbint tot allò que ha estat del meu interès

He rondat tot Espanya llevat de Galícia i Extremadura, però no per falta de ganes perquè hi he trobat amics a distància

M’escau sorprenent no haver visitat les dues perles africanes: Melilla i Ceuta. Només em falten aquestes dues ciutats per completar el meu recorregut per l’Espanya africana perquè he visitat Canàries

Pel que sé, aquestes dues ciutats de l’Àfrica espanyola tenen una gran personalitat. També són ciutats molt diferenciades perquè a Ceuta hi viuen molts àrabs, però a Melilla abunden amazics

Amb la recuperació de la democràcia a Espanya hi van haver moviments de determinats partits d’àmbit nacional que van demanar-hi la cooficialitat d’aquestes llengües nord-africanes, però aquest intent va fracassar, probablement per qüestions administratives

Hi ha a ambdues ciutats una bona convivència entre persones de diferents origens, però amb passaport espanyol. Són en realitat dos micromons, ara ciutats autònomes. La norma era fins fa poc el casament d’un musulmà amb una cristiana, però s’està copsant una tendència de casaments de cristà amb musulmana

Hi podeu fer una visita d’11 dies (3 de transport i 4 d’estada a cada ciutat). Des de el punt d’arribada (Melilla) poder dedicar un dia a Nador. Després d’arribar a Ceuta, també podeu fer una escapada a Tetuan

L’ambivalència d’àrabs i amazics es troba tot al llarg del nord d’Àfrica, essent clara la seva presència al Marroc, Algèria, Tunísia, i també a Líbia

La seva empremta cultural és important, però per raons geogràfiques no es pot definir una nació amaziga perquè són presents en diferents zones determinades de cadascun dels països

Els amazics són el substrat propi del nord d’Àfrica abans de l’arribada dels àrabs des d’on van ocupar la península ibèrica. Avui dia tots són musulmans

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA – Les Corts – 11 d’abril de 2017

Qui us ho va demanar? Qui us ho va dir? Per què vau marxar ? Els governs de l’estat d’Israel s’escuden en aquestes preguntes

¿El govern del Marroc era coneixedor de la reacció migratòria de bona parat del poble sahrauí?

Els sahrauís que es van quedar a casa seva viuen ara com a persones ?, però els qui van fugir al desert d’Algèria, no estan farts d’haver pres aquella decisió ?

La recent fugida en massa de sirians del seu país per raons de guerra, fins a quin punt està ara justificada ?

Són tres casos de la història contemporània que posen de manifest la vulnerabilitat de pobles àrabs

En el mateix ordre de coses, qui va calar foc a la pòlvora de les primaveres àrabs ?

Si algú ho ha passat per alt, el Marroc administra el Sàhara occidental (membre de la Unió Africana), però Espanya supervisa el que hi passa en allò que es pot anomenar ménage à 6

 La meva àvia vivia durant la guerra civil en un barri rural. La van suportar tots arrecerats en en el punt més segur de la casa pels bombardeigs de la Pava, un avió italià. La darrera aparició d’aquesta bèstia no la va poder suportar, els va agafar tots cap al refugi antiaeri

Què va passar ? Doncs que dins el refugi li van prendre tot, bous i esquelles (diners i joies). Va valer la pena fugir ? El problema va derivar en què podrien menjar quan se’ls acabés la reserva…!