Navega per l'autor

josep

Edats

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 17 de febrer de 2021

Cap al final de la trajectòria de Jordi Pujol Soley (1980-2003) es va fer córrer una consigna segons la qual feien falta més nens. La raó era la malmesa base de la piràmide d’edats. També es feien reportatges audiovisuals segons els quals caldria tancar moltes escoles per manca d’alumnes. Es va crear un cert neguit social al qual m’hi vaig afegir

En aquella època em vaig posar en contacte amb el corresponent Departament de la Generalitat. El meu argument central és que no es podia exigir que els pares haguessin de tenir més fills dels que tenien. Mal que pesi, el nombre de fills està determinat en la pràctica per la butxaca de la família i per la seva capacitat d’educar bé la canalla. Els ingressos dels pares determinen de gran manera la mida familiar

La Generalitat de Catalunya va tornar-me resposta molt adequadament

La renda familiar africana continua funcionant a l’inrevés. Com més pobres són les famílies, més fills tenen. La piràmide d’edats és també característica amb una esperança ponderada de vida al voltant dels 51 anys. La piràmide és inversa que a casa nostra, formant un triangle des de la base.

No puc sentir dir que països africans són molt joves perquè tenen un munt de persones per sota de la majoria d’edat. Això és un sofisma. Aquestes persones s’han d’agafar on poden per ajudar als seus pares ja “vells”. Una causa important pròpia de tenir molts fills és que cuidin els pares quan arribi l’hora

Els governs africans també ajuden els seus ciutadans fins on poden arribar dins una mentalitat africana. No són pocs els païos africans que s’estan desenvolupant en benefici dels seus connaturals. Si encara no s’hi han pres mesures, es continuarà mantenint el cicle viciat jove-vell

Inversió

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 16 de febrer de 2021

La Vanguardia informa el 9 d’gost de 1959 en portada amb una foto del primer vaixell nord-americà de guerra que arriba a Espanya després de a guerra civil. Així és com el port de Barcelona es fa protagonista de la nostra història

Aquest fet obre una nova època per al nostre país, la inversió estrangera, que tampoc és tan nova. Abans de la guerra d’Espanya ja haven arribat inversions estrangeres. Una d’aquestes primeres empreses d’origen estranger fou la coneguda Canadenca o, més tard, coneguda per FECSA. Una altra d’aquestes empreses fou La Seda de Barcelona. N’hi ha més.

El model que seguien aquestes era comú. Protegien molt les famílies dels seus empleats. Aquestes empreses va sobreviure a la Guerra civil. El seu poder ha arribat als nostres dies.

L’esquema, que han seguit moltes altres empreses fins l’actualitat és que la part tècnica està controlada pels inversors estrangers mentre que els inversors nacionals aporten el personal

Una empresa fundada pels italians en temps del franquisme va ser SEAT. Seguia els mateixos esquemes suara esmentats: tecnologia italiana, mà d’bra espanyola. La fundació no va ser fàcil perquè el cap d’Estat volia que SEAT fos a Madrid, però els italians van ser clars: “Catalunya o res”. SEAT, malgrat els greus problemes que ha passat, continua essent a Catalunya

No són poques les empreses espanyoles que han posat un peu a l’Àfrica com ara Gallina Blanca amb la marce Jumbo. Ara es veu com s’han invertit les coses. Espanya continua essent seu de la inversió estrangera, però també inversora en països africans

Hi ha persones al nostre país que són contràries a la industrialització d’Àfrica, però això és del tot necessari per a la sobirania. Avui dia a l’Àfrica la principal activitat econòmica està centrada en el món agrari amb unes limitacions productives molt importants. Un sector que s’hi ha obert fa relativament poc és el del turisme, sector serveis

Hi ha països africans que s’ajuden amb la producció, i la comercialització internacional de segells de correus del seu propi país. Més pocs són els que viuen de serveis financers a escala internacional

La SDRCA fomenta el comerç internacional, havent aconseguit èxits importants. Aquest comerç es confon amb la cooperació internacional, seguint un model molt simple de col·laboració on hi guanyen tots. La SDRCA va redactar (2015) un complex sanitari i de formació per ser sostingut per una fàbrica de totxos al Camerun. El projecte no va prosperar per voluntat del nostres socis camerunesos al Camerun, posant de relleu que no és fàcil invertir a l’Àfrica des d’Espanya

El problema essencial és la concepció del temps. L’ideal és que inverteixin a l’Àfrica persones espanyoles que com a mínim aparentin un fort potencial econòmic. És qüestió de donar a entendre qui mana malgrat el mínim de capital del 51% exigit pels governs a favor dels seus connacionals

 

 

Present i passat

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 15 de febrer de 2021

Un principi bàsic és que cal menjar cada dia perquè tant la ment com el cos ho demana. Per tenir recursos alimentaris, s’ha de fer una activitat que sovint és treballar. Treballar també exigeix menjar adequadament. Una organització humanitària reivindica que uns 800 milions de persones de tot el món necessiten assistència per poder menjar adequadament

L’Àfrica agrupa uns 1.200 milions de persones. Repartint els 800 milions entre els tres continents implicats, a l’Àfrica n’hi tocarien uns 300 que equivaldrien a un 25% de tota la seva població. Aquestes mancances alimentàries també solen incloure problemes de salut. Tinc consciència que governs africans també s’ocupen d’aquestes situacions segons vàries estratègies

He pensat sovint en el que jo també considero un problema. Em refereixo als pobles africans que se’ls hi ha parat el rellotge. Conec el cas del Camerun. El govern s’aplica per integrar-los a la societat camerunesa. Quan els dóna d’alta, fan una gran festa, han incorporat una vella cultura a una nova societat

Què fa que una cultura estigui en el passat durant el present ? Jo em decanto per un estat de satisfacció espiritual i física, la felicitat ?

 

 

Recerca

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 14 de febrer de 2021

Recerca és un concepte ampli i difús. Segons el Diccionari normatiu valencià, recerca és l’acció de buscar amb molta atenció, investigar, a fi de trobar o descobrir alguna cosa d’interés científic, històric o mèdic.

La part del món coneguda com Occident és la que abraça la major part de la recerca mundial ben entesa. Molt sovint el patró que se segueix és el científic. Estats Units és el punt que acapara majors resultats de recerca, exportant els seus mètodes a la resta del món

Acostumats com estem, podríem imaginar que per pobresa els països africans no haurien de fer massa recerca. Des d’Europa podem imaginar les coses d’una forma que no són, però no hauríem d’imaginar dur de la mà països africans.

Una vegada la SDRCA va fer una bustiada a moltes universitats africanes, cada país en té almenys una. Vam entrar en contacte amb una investigadora universitària que estudiava mosquits pel tema de la malària. El centre de recerca era a Kenya. Es va enfadar perquè li semblava que la nostra carta obviava la manca de recerca a Kenya

També es va tenir accés sobre la vida universitària a Sud-àfrica. Un dels punts especials de recerca era fer una avaluació de la flora i de les seves aplicacions. Amb això es vol dir que la manca de recursos materials no priva de fer estudis de gran interès

Animem els africans a no deixar de banda el seu capteniment en estudis i recerques perquè són de gran interès per als seus països. Occident no té dret a dirigir els interessos africans

 

 

Pubertat

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 13 de febrer de 2021

La pubertat és potser la major discontinuïtat, entre el naixement i la mort, de la vida d’una persona. Segons el Diccionari normatu valencià, la pubertat és el període de la vida en el qual tenen lloc els canvis morfològics i fisiològics que manifesten l’aptitud per a la reproducció i el pas a la vida adulta.

És la manifestació d’un fenomen biològic que té grans repercussions en la vida futura de nois i noies. La millor manera de distreure aquesta situació és que nois i noies estigun ocupats en obligacions personals com ara mantenir l’escolarització

En molts països africans encara es mantenen cerimònies com la mutilació del clítoris. No fa pas massa que la premsa es va dedicar a difondre aquestes pràctiques lesives contra la integritat física de la dona

Aquestes campanyes tenen un èxit relatiu perquè filles de dones no mutilades volen ser mutiades donat que les seves amigues així ho desitgen. El pes cutural és molt important de cara a evitar aquestes pràctiques

Ginecòlegs del nostre país s’han ofert per refer el clítoris de dones africanes residents entre nosaltres. La iniciativa ha tingut molt d’èxit encara que avui ja no se’n parli gaire

Negocis

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 12 de febrer de 2021

Pocs països europeus saben tant sobre l’Àfrica com Anglaterra, França, i Portugal, expotències colonials d’aquest continent més enllà de la Mediterrània. Un cop concedides les independències, no vol dir que s’hagin desvinculat d’aqusts països. Espanya tampoc ha perdut influència al Marroc, Sàhara Occidental, i Guinea Equatorial. Espanya està vinculada a la Unió Africana, però, per tenir un millor coneixement dels països africans, proposem que en cada diari que es ven a casa nostra, hi hagi almenys una notícia africana cada dia

Tanmateix, tot i que la presència espanyola a l’Àfrica no ha estat mai massa important, l’Àfrica és present a Espanya per persones que hi han immigrat. El nombre de persones d’origen africà és avui dia considerable. Es poc dir que la gran majoria de països hi són representats, amb una majoria de persones d’origen marroquí, al voltant d’un milió de persones

En el tema de la immigració hi ha diferents punts de vista, però la realitat és que no presenta massa problemes concrets. Des de la SDRCA nosaltres promovem el comerç hispanoafricà gràcies a la cooperació de persones d’origen africà com a intermediàries entre comerciants del notre país i de residents en països africans

 

 

3000 dC

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 11 de febrer de 2021

Com estarà organitzada la Humanitat d’aquí 1.000 anys més ? Suposo que hi deuen haver grups de recerca que ho estaran analitzant. Abans de res cal definir una o més mètriques per situar-nos-hi. Pensar en l’any 3000 dC marja una mica

Ca fer un viatge en el temps per constrastar què signifiquen 1.000 anys

L’arqueologia ha trbat el que podria ser una de les primeres civilitzacions a la Terra. Seria Msopotàmia com assenyala la Biblia. Desconec dissortadament d’on i quan van emergir les civilitzacions xineses i hindús. Pel que ara respecte, en tenim prou amb Mesopotàmia. Fundada al voltant de l’any 6000 aC en les terres del Tigris i l’Èufrates, en gaudom una distància màxima de 8.000 anys

Podem fer ara una mètrica per intentar fer un salt des de Mesopotàmia fins les nostres realitats actuals

Es pot afirmar, prescindint de les actuals tecnologies, que ja s’hi havia establert la divisió del treball, entre d’altres coses encara actuals La poca difusió d’aquells sistemes socials està condicionada per una manca de tecnologies com les actuals. Fa només uns quants anys que es va descobrir l’electricitat. Amb aquest trumfo a la mà, es va inventar la bombeta i es van desenvolupar xarxes de distribució. La telefonia també ha tingut un impacte brutal en els més actuals sistemes de comunicació, com l’actual xarxa d’Internet

Segons tinc entès, els romans estigeren molt a prop en la invenció de la màquina de vapor. Tot era molt lúdic quan en le vil·les romanes quan escalfaven l’aigua pr sota de les piscines interiors amb foc de llenya. Roma ens pot donar encara una altra mètrica, el col·lapse de Roma (476 dC) va donar pas al de Bizanci gairebé 1.000 anys després (1453 dC). Són gairebé mil anys afegits d’Història fins que Bizanci també col·lapsa

Què signifiquen per a nosaltres aquests 1.000 anys més ? Són 1.000 anys, que no es poca cosa ! Què va fer Bizanci durant aquest temps extra ? Les conseqüències d’aquest enderroc no va ser altre que el descobriment de nous continents, Àfrica i Amèrica. També Àsia

Repassant les històries dels actuals països africans, veig les seves històries comencen al voltant del s. X. Com a conseqüencia, disposem d’una altra mètrica de mil anys. Un equatoguineà confessa que el primer calendari de la Història va ser africà. Segons sembla, fa més de 4.000 anys

Per formular com pot ser l’any 3000 dC, necessitaríem quines perspectives hi ha per al desenvolupament de les actuals tecnologies perquè n’hi ha un munt. En aquest moment no es pot descartar res encara que hi ha límits

Si l’esfondrament de Bizanci va conduir a la colonització dels altres continents, es podria pensar que qualsevol altre atzucac durant els propers mil anys pot accelerar la colontzació de l’espai. Dono per feta la colonització de Mart (i de la Lluna) i de la resta del Sistema Solar

Les biociències i les biotecnologies experimentaran  un gran creixement en l’alimentació i en la medicina. El concepte de treball haurà canviat perquè estarà recolzat pel gran desenvolupament de la robòtica. Les ciències i les tecnologies experimentaran uns avenços mai imaginats

Les telecomunicacions i les comunicacions faran uns salts inimaginables, sobretot a través dels sistemes informàtics. La suma vectorial d’aquests probables avenços generaran durant els propers mil anys un món nou tal com l’haurien vist de nosaltres persones que visqueren a l’any 1000 dC

 

Migrar

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 10 de febrer de 2021

Així que progressàvem en la nostra llicenciatura, em va anar sortint la idea que quan acabaria no podria defensar la meva posició professional. M’avanço per dir que els coneixements teòrics i pràctics em van permetre reeixir en les exigències dels mons en què em vaig sotmetre

En efecte, vaig pensar en aquells moments de migrar als Estats Units d’Amèrica per a millorar el nivell de la meva formació. Vaig triar un departament que estudiava els orígens de la vida. El professor que treballava als Estats Units em va posar una sèrie de deures per ser admès a la seva universitat

Només vaig punxar en l’anglès perquè només vaig assolir un nivell d’anglès elemental

Un professor d’aquí em va fer veure que no havia d’anar a aquell país. Em va acompanyar a l’Escola d’enginyers per fer-hi el doctorat. Així ho vaig fer. Se m’havia anat del cap la idea de migrar durant un temps tan llarg

Mentre feia el doctorat em van enviar primer a un bon laboratori francès i després a uns laboratoris dels Països Baixos. En ambdós casos durant un espai de quatre mesos. Em va anar bé per desenvolupar la meva tesi doctoral

Així és que em va anar bé de migrar en un interval de tres anys

Escric tot això per fer èmfasi en què vaig ser migrant en dues ocasions, però en un interval tancat de temps de quatre mesos cadascun. Plantejar-se en obert de migrar és una altra cosa perquè vaig poder veure com les gasten fora d’aquí

Vaig fer estades en dos països que la història ha unit per bé o per mal, la qual cosa augmenta el nombre de pessigades. Malgrat tot vaig treballar-hi fins on vaig poder arribar. Ser espanyol i català no és cap garantia per evitar situacions que fan mal