Navega per l'autor

josep

Quissanga

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 14 de març de 2022

Quissanga és una vila i també un dels setze districtes que formen la província de Cap Delgado a la zona septentrional de Moçambic, regió fronterera amb Tanzània, a la vora del llac Niassa i regió costanera a l’Oceà Índic.

Limita al nord amb el districte de Macomia, a l’oest amb els de Meluco i Ancuabe, al sud amb Pemba Metuge i a l’est amb l’Oceà Índic, on es troba el districte insular Ibo.

Té una superfície de 2.061 km² i segons dades oficials de 1997 una població de 34.328 habitants, la qual cosa dóna una densitat de 16,7 habitants/km².

Font: wikipedia

Inhambane

Josep Juanbaó, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 13 de març de 2022

Inhambane és una ciutat que és la capital de la província moçambicana homònima, distant a 450 km de Maputo, i forma al seu torn un districte d’aquesta província.

La ciutat d’Inhambane està localitzada en una península que limita a l’oest amb la Badia d’Inhambane, al marge occidental on es troba la ciutat de Maxixe. La marge oriental de la península és una extensa costa de platges sobre l’Oceà Índic, que són una provilegiada destinació turística de molts moçambicans i estrangers.

Administrativament, la ciutat és un municipi, amb un govern local triat. Té prop de 77 mil habitants.

La ciutat d’Inhambane ja existia al segle X, i va ser el port més meridional usat pels àrabs en el comerç d’esclaus.

Vasco da Gama va arribar a ella en 1498 i la va denominar “Terra da Boa Gent” (Terra de Gent bona). Immediatament va reclamar la bella i arrecerada Badia d’Inhambane per a Portugal. Els portuguesos es van establir definitivament cap a 1534.

El 1763 la ciutat va rebre l’estatut de vila i es va convertir en seu de Concejo.

En aquesta ciutat hi ha la Facultat d’Hoteleria i Turisme de la Universitat Eduardo Mondlane.

 

Font: wikipedia

Maputo

Josep Juanbaró, [email protected]a – SDRCA, Assoc. – Les Corts, 12 de març de 2022

Maputo és la capital i ciutat més gran de Moçambic, així com el principal centre financer, empresarial i comercial del país. Està situada a la riba occidental de la badia de Maputo, a l’extrem sud del país, a prop de la frontera amb Sud-àfrica i Suazilàndia. Fins al 13 de març de 1976 la ciutat va ser cridada Lourenço Marques en honor a l’explorador portuguès del mateix nom.

El municipi té una àrea de 346,77 km²i una població de 1 080 277 habitants (cens de 2017). La seva àrea metropolitana, que inclou el municipi de Matola, té una població de 1 766 823 habitants segons el cens de 2007.

La ciutat compta amb els serveis de l’aeroport de Maputo, el més gran del país. La seva economia gira al voltant del port, el cotó, el sucre, la cromita, la sal, la copra i la fusta són les principals exportacions. A la ciutat també es manufacturen ciment, ceràmica, mobles, calçat i cautxú.

La ciutat de Maputo està localitzada al sud de Moçambic, a l’oest de la badia de Maputo, a l’estuari d’Esperit Sant on desemboquen els rius Tembe, Umbeluzi, Matola i Infulene. Està situada a una alçada mitjana de 47 metres.

El municipi posseeix una àrea de 346,77 km², limita al nord amb el districte de Marracuene, al nord-oest amb el municipi de Matola, a l’oest amb el districte de Boane i al sud amb el districte de Matutuíne, tots pertanyents a la província de Maputo. La ciutat està situada a 120 km de la frontera amb Sud-àfrica ia 80 km de la frontera amb Suazilàndia, a prop de la ciutat de Namaacha

Maputo posseeix un clima tropical de sabana. El període més calorós de l’any comprèn de novembre a abril i el més fred de maig a octubre. L’època amb més precipitacions es dóna als mesos d’estiu, entre el novembre i el març.

La humitat relativa mitjana és del 78,5% amb pocs canvis durant l’any. Els mesos de més humitat són febrer i març, amb 81 i 80,5% respectivament, i els mesos amb la humitat més baixa són juny i juliol, amb 75 i 76% respectivament.

Font: wikipedia

Manhiça

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 11 de maç de 2022

Manhiça és una vila i un municipi moçambicà, seu del districte del mateix nom, a la província de Maputo. Aquesta vila es troba localitzada prop de 70 km al nord de la ciutat de Maputo, sobre l’Estrada Nacional –que recorre el país de nord a sud– i sobre el marge dret del riu Incomati. El municipi té una superfície de prop de 250 km² i una població de 57 512 habitants en 2007

Manhiça va ser elevada a la categoria de vila el 18 de maig de 1957 i es va convertir en municipi des de 1998, amb un govern local triat.

La primera president del Consell Municipal de Manhiça va ser Laura Daniel Tamele, eleita en 1998, sent succeïda en 2003 per Alberto Chicuamba, reelegit per al càrrec en 2008. Tots dos, van ser representants del Partit Frelimo.

A Manhiça està establert el Centre de Recerca en Salut de Manhiça (CISM), un important centre de recerca creat el 1996 amb l’objectiu d’impulsar la recerca biomèdica en àrees prioritàries al camp sanitari, especialment en la recerca d’avenços en la lluita contra la malària.

Font: wikipedia

Tsangano

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 10 de març de 2022

és un districte de la província de Tete, a Moçambic, amb una població censada a l’agost de 2017 de 225 172 habitants

Es troba situat a l’oest del país, prop de la muntanya Domue, de l’embassament de Cahora Bassa que forma el riu Zambeze, i de la frontera amb Zimbabwe, Malawi i Zàmbia.

Font: wikipedia

Likoma

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 9 de març de 2022

L’Illa Likoma és l’illa més gran de les Illes Likoma al Llac Malawi

Tot i que està envoltada per les aigües de Moçambic, pertany al seu veí Malawi i forma part del Districte de Likoma juntament amb l’illa de Chizumulu. La raó d’aquest quasi-enclavament va ser la colonització de les illes per part dels missioners anglicans.

Té uns 9.000 habitants. Està dotada d’una pista d’aterratge i, la localitat principal Likoma, té una catedral anglicana construïda entre 1903 i 1911. Des de Likoma es pot arribar amb vaixell fins a Cobue a la província de Niassa, a Moçambi

El 1880 els missioners de la Missió de la Universitat Central d’Àfrica, fundada per David Livingstone, van establir la seva caserna general a l’Illa de Likoma. A causa de la ubicació de la seu construïda per David Livingstone, l’illa va ser assignada a Malawi, i no a Moçambic, país del qual és més a prop.

L’illa té una superfície total de 18 km², i està situada a la part nord-oriental del llac Malawi, 7 quilòmetres al nord-oest de Cobue, Moçambic). La ciutat més propera a la costa de Malawi és Chintheche.

Font: wikipedia

Blantire

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 8 de març de 2022

Blantire, com recomana escriure-ho la RAE, és la segona major ciutat de Malaui, amb una població estimada de 728.285 habitants (2012). Se situa a la vora del riu Shire, prop de Zomba.
És el centre administratiu del districte de Blantire i de la regió meridional, i principal centre comercial i industrial, des del qual es canalitza el comerç i el transport de les terres altes del Shire.
És seu d’un palau presidencial, el palau Sankija, i del Tribunal Superior d’Apel·lació, compta amb diverses escoles tècniques i amb la Universitat de Malawi (1964). A la zona es cultiva fonamentalment tabac, blat de moro, blat, cafè, i tung del qual s’extreu oli.
Fundada el 1876 per missioners escocesos, i batejada amb el nom de la ciutat natal de l’explorador escocès David Livingstone, Blantire es va convertir en un municipi el 1895 i el 1956 es va unir al de Limbe per formar el municipi de Blantire-Limbe. El 1966 va adquirir la categoria de ciutat.

Font: wikipedia

Lilongüe

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 7 de març de 2022

Lilongüe és la capital i major ciutat de Malawi. La ciutat es troba a la Regió Central, a la vora del riu Lilongüe, a prop de la frontera entre Malawi, Moçambic i Zàmbia. La seva població estimada és de 781.538 habitants (2012).

Va ser fundada el 1947 com a centre agrícola. El 1974 va ser triada per reemplaçar Zomba com a capital a causa de la seva posició al centre del país.

La ciutat està dividida en dues parts, la “ciutat vella” plena de mercats, botigues i altres serveis i la “ciutat nova” on es troba la seu del govern, ambaixades i grans superfícies comercials. Per Lilongüe passa la principal autopista de nord a sud de Malawi, la M1.

Lilongüe compta amb els serveis de ferrocarril prestats per Malawi Railways i autobusos per Shire Bus Lines. També compta amb autobusos i minibusos urbans entre el nucli antic (Old Town en anglès), el centre de la ciutat (City Centre), l’aeroport Internacional Kamuzu, i amb altres ciutats com Mzuzu i Blantyre.

Es poden trobar taxis als hotels i al carrer Presidential Way, al nord de la zona comercial de City Centre Shopping Centre. El trànsit a la majoria dels carrers sol estar congestionat, i la majoria dels habitants prefereixen anar caminant o amb bicicleta.

L’aeroport Internacional Kamuzu, situat a uns 35 quilòmetres al nord de Lilongüe, a Lumdazi, ofereix vols cap a Sud-àfrica, Kenya, Dubai i Etiòpia.

La ciutat té nombrosos barris coneguts com a Àrees. Aquestes estan numerades, els números de les quals van de l’u al cinquanta o més conforme la ciutat va creixent. El centre de la ciutat (City Centre) no està numerada. La numeració no indica cap tipus d’ordre ja que no s’han numerat de forma consecutiva. Les àrees més importants són:

City Centre és la zona més moderna i desenvolupada de Lilongüe. En aquesta zona es troben molts bancs, com l’Standard Chartered, National Bank of Malawi, NedBank o el Reserve Bank of Malawi, ambaixades, hotels, oficines d’aerolínies, com ara la South African Airlines, Ethiopian Airlines, British Airways o Kenya Airways, i oficianes d’empreses internacionals.

Àrea 2, que comprèn el nucli antic o Old Town, al nord d’A1. A prop del centre de la ciutat, és una floreeixent zona comercial, freqüentada sobretot pels habitants locals. S’hi poden trobar botigues de roba, menjar local, comestibles d’estil occidental, accessoris de bicicletes i cotxes, materials per a la construcció, etc. En aquesta zona hi ha el principal mercat de la ciutat, dues importants mesquites i una estació de minibusos.

Àrees 3 i 9, parteix de l’Old Town, a l’oest d’A1. Al costat oest del riu Lilongüe són zones residencials de la classe alta, amb bars per a residents estrangers, bons hotels, botigues i restaurants d’estil occidental i clíniques privades.

Àrea 47. En aquesta zona es troba l’African Bible College i la seva econòmica clínica missionera en què solen treballar metges nord-americans. Compte amb el petit estadi de Silver Stadium. El centre de Children of the Nations té la seu a l’African Bible College.

Les àrees 6, 12, 11, 43, 10 i 44 tenen una baixa densitat de població. Les àrees 15 i 18 tenen una densitat mitjana. En particular, l’Àrea 15 compta amb uns 250 xalets i cases per a la classe mitjana.

Les àrees esmentades a dalt són força tranquil·les, segures i modernes, però la molts dels habitants de Lilongüe viuen en cases de baixa qualitat, sovint sense electricitat o aigua corrent.

Font: wikipedia