Zàmbia

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 8 de gener de 2021

Zàmbia, oficialment la República de Zàmbia, és un país sense sortida a la mar, situat al centre-sud de el continent africà. Limita amb la República Democràtica de Congo al nord, Tanzània al nord-est, Malawi i Moçambic a l’est, Zimbàbue i Botsuana a sud, Namíbia al sud-oest i amb Angola a l’oest.

Era conegut com Rhodèsia d’el Nord durant l’època colonial i el seu nom actual prové del riu Zambeze, el principal del país.

Zàmbia proclamà la seva independència del Regne Unit el 24 d’octubre de 1964, amb Kenneth Kaunda com el seu primer president. Actualment el president és Edgar Chagwa Lungu.

El territori actual de Zàmbia va ser originalment poblat per tribus Khoisan de caçadors-recol·lectors, que van ser desplaçats fa uns 2.000 anys per pobles migratoris, més avançats tecnològicament.

Aixímateix, a partir de l’segle XII, Comença la gran migració Bantú que hauria de poblar gran part del continent. Entre aquests pobles és trobaven els Tonga (también anomenats Batonga) que van ser a els primers a establir-se a Zàmbia. Els Nkoya probablement van arribar fins i tot abans, establint-se al territori des dels regnats Luba-Lunda de l’nord.

Altres grups van seguir arribant, amb un gran influx entre a els segles XVII i XIX. Aquesta immigració procedia dels Luba i Lunda originaris de l’actual República Democràtica de Congo i el nord d’Angola. Al llarg del segle XIX van arribar a els nguni des del sud, a conseqüencia del Mfecane.

Visitada pèls portuguesos a l’segle XVIII, l’actual Zàmbia va ser explorada pel britànic David Livingstone.

La penetració colonial és va iniciar el 1890, per mitjà de la British South Africa Company. El seu gran artífex va ser Cecil Rhodes, president de la British South African Company, que és va dedicar a explotar a els minerals de la zona i seu cognom donà nom al país.

Antiga Rhodèsia del Nord, el 1953 el Regne Unit va provar d’unir-la a Rhodèsia del Sud (actual Zimbàbue) i Malawi, però els interessos dels colons blancs de Rhodèsia del Sud van fer que el 1964 Rhodèsia del Nord es separés, formant el nou Estat de Zàmbia. El 1964 Kenneth Kaunda va ser elegit com a primer i únic primer Ministre de Rhodèsia del Nord.

Poc després, el govern va declarar unilateralment la independència al novembre de 1965, comptant llavors amb uns 70.000 habitants d’origen britànic.

El 1973 el país va tancar els fronteres amb Zimbàbue, en protesta contra el règim racista d’Ian Smith. El 1979 Comandaments de Rhodèsia van destruir a Lusaka el quarter general del moviment guerriller Unió Africana del Poble de Zimbàbue (ZAPU), que combatia el règim blanc de Rhodèsia amb el soport del govern de Zàmbia.

El 1982 les mesures d’austeritat econòmica portin a una vaga general contra Kaunda. La crisi és va agreujar amb la baixada internacional del preu del coure

Kaunda va ser reelegit Diverses vegades, quedant-se en la Presidència Fins a l’any 1991, any en què és reemplaçat per Frederick Chiluba.

Entre diverses acusacions de malversació de fons i altres casos de corrupció de la seva administració, Chiluba va dimitir del càrrec al gener de 2002, va ser succeït pel seu vicepresident Levy Patrick Mwanawasa, qui comença una campanya anticorrupció al país, però mor el 19 d ‘agost de 2008.

Mwanawasa és reemplaçat per Rupiah Banda (qui era el vicepresident al moment de la seva mort).

Font: wikipedia