Vida

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 21 de febrer de 2021

El terme vida, des de l’biologia, fa referència a allò que distingeix els animals, plantes, fongs, protistas, arqueges i bacteris de la resta de les realitats naturals. Implica les capacitats d’organització, creixement, metabolitzar, respondre a estímuls externs, reproducció (en algunes definicions) i mort.

Malgrat que fa relativament poc un grup de treball va reivindicar la formació de vida artificial, la gran quantitat de definicions del què és la vida no permet dir què és la vida des d’un punt de vista fisicoquímic i científic en general. Tots nosaltres sabem més aviat quines són les conseqüències de la vida

L’evidència suggereix que ha existit vida a la Terra a l’almenys des de fa 3.700 milions d’anys. La vida en general s’estima en 4.250 milions d’anys, encara que també va poder sorgir abans. La meva definició diu que la vida s’hereva de mares i pares a filles i fills. Per tant hi ha un principi vital propi d’una veritat única i indivisible

Científicament, pot definir-se com la capacitat d’administrar els recursos interns d’un ésser físic de forma adaptada als canvis produïts en el seu medi, sense que hi hagi una correspondència directa de causa i efecte entre l’ésser que administra els recursos i el canvi introduït en el mitjà per aquest ésser, sinó una asímptota d’aproximació a l’ideal establert per dit ser, ideal que mai arriba a la seva consecució completa per la dinàmica del medi

Segons el Diccionari normatiu valencià, és l’estat dinàmic dels éssers orgànics, caracteritzat pel fet de poder créixer i reproduir-se i per la capacitat d’adaptació i d’evolució davant dels diferents canvis en el medi.

Gairebé ho sabem tot de la vida, però no som capaços de definir-ne els estrats amb què la puguem sostenir amb normalitat

Tota ciència se sosté amb principis i lleis, però sovint ens trobem en casos molt durs de rosegar com ara la vida. En aquestes circumstàncies s’escriuen teories com les de l’evolució i de la rlavititat en un mar que és ple de teopries científiques. En moltes ocasions podem veure que la Humanitat sap molt poca cosa, que haurà de deixar per a les noves generacions

Jo vaig tenir la intenció d’anar a fer un doctorat en uns laboratoris americans que estudiaven els orígens de la vida, cosa que deuen continuar estudiant…! No considero la teoria de l’evolució com un punt i final. Les generacions ulteriors consideraran continuar estudiant aquest tema, però jo ja no hi seré en aquest món

Moltes vegades m’envolto de consideracions filosòfiques per entendre certes coses com ara les races humanes. Quan jo anava a primària, ens van donar un atles universal on a la part inferior de la segona pàgina es descrivien les races humanes: blanca, groga, oliva, rogenca, i negra

Cap d’aquests qualificatius defineix bé el color de les nostres pells. L’unic que veig clar és que només hi ha 2 races: la negra i la blanca. La blanca té diverses tonalitats (el color blanc és el més difícil de fer científicament). Dir que hi ha persones negres no és massa exacte perquè tots els seus membres tenen diferents tonalitats de marró.

Altres colors marrons apareixen en les cares de persones indoeuropees com ara els hindús. Aquestes persones no són negres sinó blanques amb diferent grau de pigmentacions

Per moltes característiques externes que tinguem, el que queda clar és que estem constituïts de la mateixa manera…! Deixo a la vostra voluntat trobar en quins indicis ens difrenciem. Agafant-nos qualitativament a la teoria de l’evolució (que considero massa subjectiva) podríem trobar camins que ens expliquin objectivament que totes les races són compatibles amb les altres a l’hora de la reproducció

Font: wikipedia