Temes pendents

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA, Assoc. – Les Corts  – 28 d’octubre de 2020

Vaig acompanyar per Lleida una jove camerunesa que tenia una beca d’estudis a la Universitat d’aquesta ciutat catalana. Vaig intentar orientar-la perquè pogués anar sola per Lleida. La vaig acompanyar a la Universitat, a la Paeria i d’altres indrets de caire administratiu

Jo xerrava pels descosits per la qual cosa només puc ser equànim a l’explicar-li coses que podrien ser del seu interès. Passar de Yaünde a Lleida és un salt molt important i a Barcelona encara més, on vam fer turisme sense oblidar-nos de la majestuosa Sagrada Família a qui va agradar d’allò més

Entre les meves explicacion ella em preguntava sobre això i allò. Una cosa que em va demanar per ser de gran interès fou com s’escrivia la capçalera d’una carta. Li vaig comentar que s’escrivia “senyor” (Sr.) o “senyora” (Sra.). Li vaig fer notar que senyor o senyora mai s’escrivien en majúscula perquè de Senyor només n’hi ha un, i perquè de Senyora només n’hi ha una.

Ho va entendre perfectament perquè, com a bona camerunesa, és també catòlica. Assistia a les Misses en castellà, però de seguida va començar a parlar un català sense cap mena d’accent, a diferència del castellà après a Yaünde.

Un home que em doblava l’edat em va posar una pregunta per veure si seguia el tema. A diferència dels homes, senyors sempre a partir de la majoria d’edat, les dones se les pot anomenar senyoretes o senyores. La barrera que hi havia entre aquestes dues apel·lacions es fixava quan la dona havia estat mare. Sense fills, una dona és sempre senyoreta. Es pot dir que aquesta diferenciació ha caigut amb un cert desús, però qui ho vulgui saber aquí està descrit