Tànger

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA, Assoc – Les Corts – 11 de maig de 2021

Tànger és una ciutat del nord del Marroc a les costes de l’estret de Gibraltar, capital de la regió de Tànger-Tetuan.

D’acord amb la mitologia amaziga, Tànger fou construïda pel fill de Tinge anomenat Sòfax. Tinjis era l’esposa de l’heroi amazic Antaius (en grec Anteu o Anteos). Les llegendes gregues atribueixen la fundació de la ciutat al gegant Anteu, i la seva tomba es trobaria a prop de la ciutat. A pocs kilòmetres de la ciutat hi ha la gruta anomenada d’Hèracles, una de les majors atraccions turístiques regionals per la seva relació amb la mitologia grega. Diuen que Hèracles hi va dormir abans de començar una de les seves dotze tasques.

Fundada pels antics fenicis als voltants de l’any 1450 aC, fou anomenada Tangis pels cartaginesos, al llarg de la seva història va tenir altres noms com Tenga, Tinga o Titga, segons registres de l’antiga Grècia i fonts llatines. Les excavacions arqueològiques han confirmat la presència fenícia però s’hauria tractat només d’una base pels seus viatges, ja que el verdader establiment no apareix fins al final del segle v aC i fou obra dels cartaginesos que el van anomenar Tingis. A la caiguda de Cartago el 146 aC la ciutat, com la resta de les possessions cartagineses, van passar a Roma.

El 24 de juny de 1925, Bèlgica, Espanya, Estats Units, França, Països Baixos, Portugal, el Regne Unit i la Unió Soviètica van firmar un acord (Conferència d’Algesires) pel que s’establia el condomini d’aquest països sobre Tànger. Poc després (1928) s’hi incorporaria també Itàlia.

Des del 14 de juny de 1940 fins al 1945, Tànger fou ocupada per les tropes espanyoles. Aquesta situació no fou acceptada per cap país amb l’excepció del Tercer Reich, que envià un cònsol. Amb l’avenç de l’exèrcit aliat, les tropes espanyoles es retiren de Tànger i la ciutat torna a ser un condomini. El 1952 tenia 164.000 habitants.

Amb la independència del Marroc concedida pel govern de Franco el 20 d’octubre de 1956 s’inicia un procés polític que culmina amb el reconeixement internacional de l’annexió de Tànger a aquest país, el 18 d’abril de 1960. La ciutat va patir llavors una greu crisi econòmica per la fuita de capital estranger. El 1982, a causa de l’èxode rural, va arribar als 293.000 habitants una bona part vivint als barris perifèrics de Banu Makada, Dradeh i Souani.

L’oferta educativa de Tànger disposa de cinc tipus diferents de sistemes: el marroquí, el britànic, l’espanyol, el francès i el nord-americà. Cada un d’aquests sistemes té cursos des de preescolar fins al 12è any (batxillerat o high school diploma).

Font: wikipedia