Sahara Occidental

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 20 de gener de 2021

El Sahara Occidental (o Sàhara Occidental) és una regió del nord d’Àfrica situada a l’extrem occidental del desert de Sàhara, a la vora de l’oceà Atlàntic.

Limita al nord amb el Marroc, al nord-est amb Algèria, a l’est i al sud amb Mauritània i a l’oest amb l’Oceà Atlàntic. Te una extensió de 266.000 km² i una població d’uns 270.000 habitants (2004). La capital i principal ciutat és Al-Aaiun, on s’agrupa la majoria d la població.

Te una extensió de 266.000 km² i una població d’uns 270.000 habitants (2004). La capital i principal ciutat és Al-Aaiun, on s’agrupa la majoria d la població. El Sàhara Occidental és un dels territoris de població més dispersa del món, i en d’algunes classificacions surt com el menys densament poblat.

Les regions del Marroc d’Uad Ed-Dahab-La Güera i Guelmim-Semara (zona sud), formin conjuntament amb la va regió els d’Al-Aaiun-Bojador-Saguia El Hamra el territori històric del Sàhara Occidental.

És troba ocupat i administrat en la seva pràctica totalitat pel Regne del Marroc, que prova d’homogeneïtzar-ho administrativament a les regions originades en aquest estat després de reivindicar la seva independència.

Una porció del territori del Sàhara Occidental, la seva franja oriental, de sud a nord, és controlada per efectius de l’anomenada República Àrab Sahrauí Democràtica RASD, a excepció de la ciutat de la Güera, que és troba deshabitada, per bé que sota control efectiu maurità

Segons NNUU l’Estat espanyol, de iure, és considerat encara com la potència colonitzadora malgrat que renuncia a aquest “status” formalment, i a llurs drets i obligacions.

És un dels 17 territoris no autònoms sota supervisió de l’Comitè Especial de Descolonització de l’Organització de les Nacions Unides, amb la finalitat d’acabar el colonialisme.

Va ser introduït a la llista dels territoris no autònoms el 15 de desembre de 1960 a través de la resolució 1542 (XV) de l’Assemblea General de les Nacions Unides, quan encara era una província espanyola

El seu procés de descolonització va ser interromput el 1976, quan Espanya va abandonar el Sàhara Occidental en mans de Marroc i Mauritània -després de la marxa verda i conforme al que disposen els Acords de Madrid (1975), no vàlids segons el Dret internacional

El territori està ocupat actualment en la seva major part pel Marroc, que ho crida els seus Províncies Meridionals, tot i que la sobirania marroquina no és reconeguda per les Nacions Unides i és rebutjada pel Front Polisàrio, que va proclamar la seva independència el 1976 creant la República Àrab Sahrauí Democràtica , reconeguda fins al moment per més de vuitanta països. Aquesta administra la regió a l’est no controlada pel Marroc, la qual denomina Zona Lliure.

La sobirania del territori la disputen el Marroc i la RASD (República Àrab Sahrauí Democràtica). Actualment és troba majoritariament ocupa’t, i reclamat completament, per l’Estat marroquí, però aquesta reclamació no és reconeguda internacionalment; de fet, la majoria d’estats sobirans no la reconeixen. El Sàhara Occidental és troba a la llista de les Nacions Unides de Territoris no Autònoms. Al pla de pau hi ha prevista una futura Autoritat del Sàhara Occidental sota a els auspicis de l’ONU que s’hauria d’ocupar de la celebració de l’referèndum d’autodeterminació, però els parts encara no s’han posa’t d’acord

Els recursos minerals hi són extraordinaris, en particular els fosfats (Bu Craa) i el ferro

Font: wikipedia