Pages Menu
TwitterFacebook
Categories Menu

Posted by on Aug 9, 2020 in Society

Religions d’Àfrica

Religions d’Àfrica

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA – Les Corts – 11 d’agost de 2020

La religió a l’Àfrica té un caràcter molt divers. La major part del continent professa religions tradicionals africanes, englobades dins de l’imprecís grup conegut com religions naturals

L’Islam té una presència dominant al nord, i destacada al Sàhara, el Sahel, Àfrica Occidental i Àfrica Oriental. El cristianisme monofisita, encara que més antic que l’islam, va quedar confinat a Etiòpia. A partir del segle XX adquiriran una creixent importància catolicisme i protestantisme

No obstant això tant Islam com el cristianisme es troben a l’Àfrica amb sincretismes més o menys sectaritzats com el kimbanguisme o l’Església Cristiana Celestial, que persisteixen i es reprodueixen gràcies a la fortalesa implícita dels conceptes de les religions tradicionals. Les religions tradicionals africanes tenen una presència destacada a Amèrica, especialment el Vudú a Haití, la religió Yoruba i les religions de l’antic Regne de Congo al Carib i al Brasil principalment

Existeixen així mateix minories hinduistes per influència de miners procedents de l’Índia. També ocupa importància qualitativa el judaisme al nord d’Àfrica (Marroc, Algèria, Tunísia). Aquestes persones (al voltant d’un 0,3%) procedeixen de l’expulsió dels jueus a Espanya (Sefarad). Són els jueus sefardites

Trets importants de les religions naturals són el culte als avantpassats, i la divinitat

En alguns pobles, es posa a un nadó el nom d’un avantpassat perquè d’aquesta manera aquest segueixi vivint en el cos del nou descendent. Però un avantpassat, que seguirà vivint amb la seva família per la seva protecció, pot desaparèixer o convertir-se en un ésser nociu per a la família, si és oblidat i se li deixa de venerar

Als avantpassats se’ls atribueix qualitats corporals i espirituals. Així, per exemple, són invisibles, però poden circumstancialment fer-se visibles; tenen la capacitat d’entrar i posseir als humans i animals salvatges; capacitat de consumir menjar o begudes, per la qual cosa se’ls ofereix això en els ritus

Gràcies a la seva condició sobrehumana i la seva proximitat al Creador, els avantpassats són considerats sovint com a mediadors entre l’Ésser Suprem i els parents vius. No tot el que mor es converteix en un avantpassat que continua vivint al costat de la família. Per a això, cal haver portat una vida moralment bona. En alguns pobles, l’enterrament apropiat és una altra condició necessària

La immensa majoria de pobles creuen en l’existència d’un Déu creador que governa sobre tots els poders divins i humans. Aquest, nascut a vegades d’una mare, va viure entre els homes fins que per causes diferents, va acabar deixant la terra i despreocupant de la seva creació i dels éssers humans, de manera que els humans no tenen relació amb ell. A més es creuen que els seus déus ressusciten en altres éssers vius o en objectes inanimats

Però, a més d’aquest déu llunyà, en la naturalesa hi ha altres forces espirituals encarnades en diferents deïtats que estan a prop dels humans i que els poden resultar beneficiosos o malignes. Aquestes forces poden estar presents en els boscos, a les muntanyes, als rius, en determinats animals, arbres o plantes

Font: wikipedia

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies