Rais, el president d’Egipte

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA – Les Corts – 5 d’abril de 2017

El qui fou president de la República francesa Jacques Chirac destacava per la seva franquesa en les manifestacions públiques, estigués més o menys encertat, perquè el que compta és la possibilitat d’expressar-se lliurement sense represàlies

El senyor Jacque Chirac va dir públicament que “la democràcia no és cap religió”

Aquesta afirmació aconseguir a qui escolta una certa estupefacció, però cal llegir-la en positiu

El segon Congrés d’Associacions de Barcelona va ocupar de fer parlar persones prominents en allò social

El destacat professor de Madrid que hi va intervenir va deixar en suspens l’auditori perquè amb nombres a la mà no hi ha al món país que estigui regit plenament amb democràcia

En un rànquing de països es veia com Espanya era un dels països més desenvolupats en democràcia, però per davant d’Rstats Units

Tot això fa reflexionar

Un cas paradigmàtic és l’actual rais Abdel Fattah Saeed Hussein Khalil el-Sisi. se l’ha acusat de dictador, però està demostrant que s’ocupa del poble en diferents facetes

En efecte, Egipte no viu en democràcia com ho admet el propi rais. Ell mateix afirmava que al poble egipci li caldria esperar uns quants lustres abans d’estar preparat per una convivència en democràcia

Jacques Chirac tenia probablement la seva raó. En efecte, la democràcia no és una religió, però per la gran majoria dels humans la democràcia és una utopia que es pot aconseguir. La democràcia es podria definir com un estímul vital

Nous temps, nova època

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA – Les Corts – 4 d’abril de 2017

La SDRCA no ha desaprofitat l’ocasió per a fer neteja a “La veu d’Àfrica” ni a l’altra revista www.Barcelona-Drassanes-per-Africa.org

No és aquest el primer cop ni serà l’últim per intentar fer emmudir la veu d’Àfrica des de Barcelona per arribar arreu

Ha mort la primera època de “La veu d’Àfrica” (2004-2017) perquè aquestes revistes havien perdut cada cop més el seu esperit fundacional, havien esdevingut caduques i obsoletes

“La veu d’Àfrica” va néixer amb ganes que els africans de casa nostra hi participessin aportant-hi articles. Això ho hem aconseguit molt rarament. Ara bé, molts immigrats la llegien

Només hi van aportar saba africana els nostres amics de mar enllà (des de 2005)

Un altre sector de qui aspiràvem era el dels qui es desplacen a l’Àfrica per qualsevol raó. Tampoc hi vam reeixir

Finalment queden tota una sèrie de persones que vulguin explicar la seva vivència africana

Barcelona-Drassanes-per-Africa.org va ser fruit d’un projecte que permetés escriure en llengua estrangera les aportacions de persones africanes

Aquesta segona època de les revistes electròniques culturals independents serà en castellà i català per a la LvdA, i en anglès, francès, italià, portuguès per a la BDA

Gihad

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA – Les Corts – 3 d’abril de 2017

El Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC) i el Diccionari Normatiu Valencià (DNV) ofereixen dues úniques entrades per al mot gihad [ʤihát], però les definicions que en donen són completament iguals en el significat.

Fent un còctel de cadascuna de les entrades, se’n poden escriure els següents resultats:

1 Esforç individual o col·lectiu que fan els musulmans per tal de millorar la seva conducta

2 Guerra santa dels musulmans encaminada a la defensa i a l’expansió del domini de l’islam

A propòsit

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA – Les Corts – 1 d’abril de 2017

* Fragment del Bandoler (Lluís Llach, 1967), © Edicions l’Empordà

– No em mateu,

que tinc dos fills i una esposa,

us daré tot mon diner,

però no em claveu eixa daga.

No em mateu,

us demano per ma mare!

– Reseu l’últim “Crec en Déu”.

– Pietat, pietat.

* Tros de cançó de concurs cantada a la sala Loyola de Manresa al voltant de 1973 per alumnes de La Salle

Som…

unes plomes al vent…

unes plomes al vent…

enduts pel foc de l’amor…!

So[m], so[m], som…

emportats pel dolor vers l’eterna claror…

Del fi…

anem al destí…

allà a ponent,

els braços al vent…!