Negocis

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 12 de febrer de 2021

Pocs països europeus saben tant sobre l’Àfrica com Anglaterra, França, i Portugal, expotències colonials d’aquest continent més enllà de la Mediterrània. Un cop concedides les independències, no vol dir que s’hagin desvinculat d’aqusts països. Espanya tampoc ha perdut influència al Marroc, Sàhara Occidental, i Guinea Equatorial. Espanya està vinculada a la Unió Africana, però, per tenir un millor coneixement dels països africans, proposem que en cada diari que es ven a casa nostra, hi hagi almenys una notícia africana cada dia

Tanmateix, tot i que la presència espanyola a l’Àfrica no ha estat mai massa important, l’Àfrica és present a Espanya per persones que hi han immigrat. El nombre de persones d’origen africà és avui dia considerable. Es poc dir que la gran majoria de països hi són representats, amb una majoria de persones d’origen marroquí, al voltant d’un milió de persones

En el tema de la immigració hi ha diferents punts de vista, però la realitat és que no presenta massa problemes concrets. Des de la SDRCA nosaltres promovem el comerç hispanoafricà gràcies a la cooperació de persones d’origen africà com a intermediàries entre comerciants del notre país i de residents en països africans

 

 

3000 dC

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 11 de febrer de 2021

Com estarà organitzada la Humanitat d’aquí 1.000 anys més ? Suposo que hi deuen haver grups de recerca que ho estaran analitzant. Abans de res cal definir una o més mètriques per situar-nos-hi. Pensar en l’any 3000 dC marja una mica

Ca fer un viatge en el temps per constrastar què signifiquen 1.000 anys

L’arqueologia ha trbat el que podria ser una de les primeres civilitzacions a la Terra. Seria Msopotàmia com assenyala la Biblia. Desconec dissortadament d’on i quan van emergir les civilitzacions xineses i hindús. Pel que ara respecte, en tenim prou amb Mesopotàmia. Fundada al voltant de l’any 6000 aC en les terres del Tigris i l’Èufrates, en gaudom una distància màxima de 8.000 anys

Podem fer ara una mètrica per intentar fer un salt des de Mesopotàmia fins les nostres realitats actuals

Es pot afirmar, prescindint de les actuals tecnologies, que ja s’hi havia establert la divisió del treball, entre d’altres coses encara actuals La poca difusió d’aquells sistemes socials està condicionada per una manca de tecnologies com les actuals. Fa només uns quants anys que es va descobrir l’electricitat. Amb aquest trumfo a la mà, es va inventar la bombeta i es van desenvolupar xarxes de distribució. La telefonia també ha tingut un impacte brutal en els més actuals sistemes de comunicació, com l’actual xarxa d’Internet

Segons tinc entès, els romans estigeren molt a prop en la invenció de la màquina de vapor. Tot era molt lúdic quan en le vil·les romanes quan escalfaven l’aigua pr sota de les piscines interiors amb foc de llenya. Roma ens pot donar encara una altra mètrica, el col·lapse de Roma (476 dC) va donar pas al de Bizanci gairebé 1.000 anys després (1453 dC). Són gairebé mil anys afegits d’Història fins que Bizanci també col·lapsa

Què signifiquen per a nosaltres aquests 1.000 anys més ? Són 1.000 anys, que no es poca cosa ! Què va fer Bizanci durant aquest temps extra ? Les conseqüències d’aquest enderroc no va ser altre que el descobriment de nous continents, Àfrica i Amèrica. També Àsia

Repassant les històries dels actuals països africans, veig les seves històries comencen al voltant del s. X. Com a conseqüencia, disposem d’una altra mètrica de mil anys. Un equatoguineà confessa que el primer calendari de la Història va ser africà. Segons sembla, fa més de 4.000 anys

Per formular com pot ser l’any 3000 dC, necessitaríem quines perspectives hi ha per al desenvolupament de les actuals tecnologies perquè n’hi ha un munt. En aquest moment no es pot descartar res encara que hi ha límits

Si l’esfondrament de Bizanci va conduir a la colonització dels altres continents, es podria pensar que qualsevol altre atzucac durant els propers mil anys pot accelerar la colontzació de l’espai. Dono per feta la colonització de Mart (i de la Lluna) i de la resta del Sistema Solar

Les biociències i les biotecnologies experimentaran  un gran creixement en l’alimentació i en la medicina. El concepte de treball haurà canviat perquè estarà recolzat pel gran desenvolupament de la robòtica. Les ciències i les tecnologies experimentaran uns avenços mai imaginats

Les telecomunicacions i les comunicacions faran uns salts inimaginables, sobretot a través dels sistemes informàtics. La suma vectorial d’aquests probables avenços generaran durant els propers mil anys un món nou tal com l’haurien vist de nosaltres persones que visqueren a l’any 1000 dC

 

Migrar

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 10 de febrer de 2021

Així que progressàvem en la nostra llicenciatura, em va anar sortint la idea que quan acabaria no podria defensar la meva posició professional. M’avanço per dir que els coneixements teòrics i pràctics em van permetre reeixir en les exigències dels mons en què em vaig sotmetre

En efecte, vaig pensar en aquells moments de migrar als Estats Units d’Amèrica per a millorar el nivell de la meva formació. Vaig triar un departament que estudiava els orígens de la vida. El professor que treballava als Estats Units em va posar una sèrie de deures per ser admès a la seva universitat

Només vaig punxar en l’anglès perquè només vaig assolir un nivell d’anglès elemental

Un professor d’aquí em va fer veure que no havia d’anar a aquell país. Em va acompanyar a l’Escola d’enginyers per fer-hi el doctorat. Així ho vaig fer. Se m’havia anat del cap la idea de migrar durant un temps tan llarg

Mentre feia el doctorat em van enviar primer a un bon laboratori francès i després a uns laboratoris dels Països Baixos. En ambdós casos durant un espai de quatre mesos. Em va anar bé per desenvolupar la meva tesi doctoral

Així és que em va anar bé de migrar en un interval de tres anys

Escric tot això per fer èmfasi en què vaig ser migrant en dues ocasions, però en un interval tancat de temps de quatre mesos cadascun. Plantejar-se en obert de migrar és una altra cosa perquè vaig poder veure com les gasten fora d’aquí

Vaig fer estades en dos països que la història ha unit per bé o per mal, la qual cosa augmenta el nombre de pessigades. Malgrat tot vaig treballar-hi fins on vaig poder arribar. Ser espanyol i català no és cap garantia per evitar situacions que fan mal

Subsistència

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 9 de febrer de 2021

D’acord amb el Diccionari normatiu valencià, es pot definir economia de subsistència aquella que està basada en el conjunt de mitjans necessaris i impescindibles per a la vida humana

Sovint es llegeix de textos publicats per organitzacions humanitàries que una gran part dels africans viuen mitjançant economies de subsistència. Dit axí, es pot arribar a pensar que molts dels africans que viuen segons economies de subsistència tenen la vida en perill

No fa pas massa anys que en els nostres territoris vivien segons aquests estàndards de subsistència. En èpoques properes moltes cases de pagès s’alimentaven dels seus horts i del seu bestiar, sense haver de passar privacions de cap mena

Amb la revolució industrial començaren migracions a ciutats perquè hi havia més mercats de tota mena

En temps de la guerra d’Espanya, economia de guerra, sí que hi podien haver privacions de tota mena, però generalment tothom continuava vivint de l’economia de subsistència excepte aquelles persones que fugien de les bombes

Jo aposto perquè les organitzacions humanitàries a l’Àfrica hi continuïn donant serveis fins que tothom arribi com a mínim a les economies de subsistència

Faig aquesta reflexió per adonar-nos que nosaltres no som tan lluny dels africans encara que hi hagi distàncies temporals

 

 

Llengües

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 8 de febrer de 2021

La majoria de països africans estan constituïts per diferents pobles, però en aquest cas hi ha normalment una única llengua oficial com passa a Espanya amb el castellà. Un cas especial és Sud-àfrica on tenen com a oficials vàries llengües africanes. Això també passa en països de l’Índic africà, però amb menys llengües oficials

Els països àrabs del nord d’Àfrica solen tenir l’àrab com a única llengua oficial. En aquestes zones hi sol haver la llengua amaziga que es desenvulopa amb més o menys fortuna

Etiòpia és un cas a part perquè no ha estat mai colonitzada

La norma més general és que la llengua oficial sigui una llengua europea (anglès, castellà, francès, portuguès) mitjançant la qual els nacionals s’entenen. Molts africans veuen en la Catalanofonia el que passa als seus països d’origen: una llengua comuna a nivell espanyol i una altra a nivell regional tal com passa amb la nostra Llengua

Dins aquest esquema, molts immigrats d’origen africà aprenen només el castellà dins el que es podria anomenar economia lingüística

 

Comerç

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 7 de febrer de 2021

El Llibre blanc del comerç amb Àfrica (SDRCA, 2012) demostra que el comerç hispanoafricà és una realitat palpable en el context internacional. Les principals relacions comercials d’Espanya a l’estranger se centren en la resta d’Europa (60%). El 40% restant engloba el comerç amb l’Àfrica, Amèrica, i Àsia, en parts pràcticament equivalents (al voltant del 13%) entre sí. Les relacions comercials hispanoafricanes s’estimen al voltant d’aquest 13%

Aquestes relacions comercials tenen superàvit i en altres casos, dèficit

La SDRCA va posar en pràctica un sistema novedós (2009) per augmentar aquestes relacions comercials amb l’Àfrica. La SDRCA va fer un recull de persones pròpies de Barcelona amb l’interès interès d’aconseguir més resultats econòmics amb països africans. Al mateix temps va captar l’atenció d’immigrats originar¡s de l’Àfrica que volguessin fer d’intermediaris entre comerciants de Barcelona i persones residents en països africans (familiars, amics, coneguts)

Aquest model ha tingut molt d’èxit, fins i tot aconseguint coses realment importants. Facilitem aquesta informació a tots aquelles persones que els interessi

 

 

 

Senegal

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 6 de febrer de 2021

El Senegal, el nom oficial és República de Senegal és un estat sobirà d’Àfrica Occidental la forma de govern és la república semipresidencialista. El seu territori està organitzat en catorze regions.

Deu el seu nom al riu Senegal, que marca les fronteres est i nord de país. Senegal limita amb l’oceà Atlàntic a l’oest, amb Mauritània al nord, amb Malí a l’est, i amb Guinea Conakry i Guinea Bissau a sud.

Gàmbia forma un enclavament virtual dintre del Senegal, seguint el riu Gàmbia durant més de 300 km terra endins. Les illes de Cap Verd es troben 560 km mar endins, davant de la costa senegalesa.

La població de país s’estima en aproximadament 16 milions de persones. El clima és tropical amb dues estacions, una seca i una altra plujosa.

Dakar, la capital de Senegal, se situa en el punt més occidental de país, a la península de Cap Verd. Dakar va esdevenir la capital de la colònia francesa d’Àfrica Occidental Francesa el 1902. Al gener de 1959, el Senegal i el Sudan Francès és van unir per a formar la Federació de Malí, la qual esdevinguè totalment independent el 20 de juny de l’any 1960. De resultes de la independència i la transferència de poder, va acordar Signat amb França el 4 d’abril de l’any 1960.

Durant els segles XVII i XVIII, nombrosos llocs comercials pertanyents a diferents potències colonials es van establir a la costa. La ciutat de St. Louis es va convertir en aquesta època a la capital de l’Àfrica Occidental Francesa abans que es mudés a Dakar el 1902.

L’Islam, la religió dominant al Senegal, va arribar a regir des del s. XI. Dels regnes nadius, l’imperi Jolof delsegle XIV va ser el més poderós.

Diverses potències europees van venir a l’àrea des del s. XV, Fins que França va acabar en possessió de què s’havia tornat un important punt de sortida per al comerç d’esclaus.

A causa diificultats polítiques internes, la federació és va acabar el 20 d’agost de 1960. El Senegal i el Sudan Francès (reanomenada República de Mali) van proclamar su independència individualment.

El Senegal és va unir amb Gàmbia per formar la confederació nominal de Senegàmbia el 1982. Malgrat aixó, la Integració concebuda dels 2 estats mai no és va portar a terme i la unió va ser dissolta el 1989.

Malgrat els converses de pau, un grup independentista a la regir els de al sud, la Casamance, ha topat esporàdicament amb els forces de el govern des del 1982. El Senegal te una llarga història de participacions a la pacificació internacional.

Font: wikipedia

Gàmbia

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 5 de febrer de 2021

Gàmbia, oficialment República de Gàmbia o República del Gàmbia i anteriorment República Islàmica de Gàmbia, és una nació de l’Àfrica occidental.

Es troba envoltada íntegrament per Senegal, excepte en la desembocadura del riu Gàmbia a l’oceà Atlàntic. La seva capital és Banjul, encara que la major ciutat de país és Serekunda.

El país està situat a la ribera del riu Gàmbia, que li dóna nom a país, i que discorre pel centre de la mateixa amb desembocadura a l’oceà Atlàntic.

La Gàmbia és un país petit i estret (te menys de 48 km d’amplària) amb la frontera basada en el riu Gàmbia. Aquesta frontera és va definir el 1889 segons es va acordar entre el Regne Unit i França.

Va esdevenir una república el 1970 i, entre 1982 i 1989 va formar una confederació amb el Senegal, que van anomenar Senegàmbia, ara dissolta

És gairebe un enclavament dins de Senegal, i és el país més petit de l’Àfrica continental. El país té 10.300 km² de superfície i una població estimada de 1,7 milions de persones.

Gàmbia comparteix amb la resta de nacions de l’Àfrica Occidental un passat associat al mercat d’esclaus, que va ser el factor clau per a l’emplaçament i manteniment d’una colònia al riu Gàmbia, primer mantinguda per portuguesos i més tard per l’Imperi Britànic.

El 18 de febrer de 1965, Gàmbia va aconseguir la seva independència del Regne Unit i, el 24 d’abril de 1970, va esdevenir una República dins de la Mancomunitat de Nacions.

Des de la seva independència durant més de tres dècades, Gàmbia va ser dirigida d’una manera o altra per Dawda Jawara, sota un govern democràtic de partit dominant fins que Jawara va ser enderrocat per un cop militar el 1994.

Després del cop, va assumir la presidència Yahya Jammeh, qui governaria autoritàriament el país fins a ser desbancat de el poder després de la seva sorprenent derrota electoral i la posterior intervenció militar de la CEDEAO després que es negués a renunciar a govern.

Després de la intervenció, al gener de 2017, el guanyador de les eleccions, Adama Barrow, va assumir la presidència.

És un país amb unes terres molt fèrtils que han convertit l’agricultura en un dels elements clau de la seva economia, juntament amb la pesca i el turisme. Gàmbia té un Índex de Desenvolupament Humà baix amb 0,496 se situa en el lloc 172 de 189 països.

Font: wikipedia