Lagos

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 27 de setembre de 2021

Lagos és una ciutat portuària situada a les costes de Nigèria, a l’estat homònim, de què va ser capital fins a 1976, a la costa de la badia de Benín i en un arxipèlag front a el continent. Amb una població de 13.123.000 d’habitants (2015) es tracta de la ciutat més poblada de país i la segona d’Àfrica, per darrere del Caire (Egipte), és a més la segona de major creixement demogràfic de el continent africà i la setena en el món així com el nucli de la segona major Àrea Metropolitana d’Àfrica i la 24a de el món pel que fa a población.8 setembre

El municipi de Lagos, que abastava les illes de Lagos (localment conegudes com Eko), Ikoyi i l’illa Victòria, a l’igual que parteix del territori continental, era administrat per l’LCC (Ajuntament de la Ciutat de Lagos, per les seves sigles en anglès ), però va ser dissolt en 1976 i dividit en diverses AGL (àrees de govern local). El territori més enllà del municipi de Llacs, d’altra banda, comprenia diversos poblats i assentaments separats tals com Mushin, Ikeja i Agege. Llacs va ser l’antiga capital de país fins que el 1991 aquesta es va traslladar a Abuja, situada a l’interior de país.

La zona que ocupa la ciutat va ser principalment un camp de batalla en què lluitaven homes de l’antic Regne de Benín, que es referien a la mateixa amb el nom d’Eko. L’ètnia ioruba continua referint-se a la ciutat amb aquest nom.El nom actual de la ciutat va ser atorgat pels comerciants portuguesos que van ser els qui van establir el primer assentament permanent.

El clima de Lagos és similar a la de la resta de sud de Nigèria. Hi ha dues temporades plujoses, la més forta cau entre abril i juliol, l’altra, més feble, cau entre setembre i novembre. Entre desembre i març transcorre la temporada de sequera més llarga, i la precipitació pluvial de gener és de només 35 mm. Durant la temporada de sequera arriben vents secs i carregats de pols (vents Harmattan) des del desert de Sàhara, al nord. Segons BBC Weather, la temperatura mitjana al gener és 27 °C i per a juliol és de 25°C. El mes més calorós és març; amb una temperatura mitjana de 29°C

Font: wikipedia

Abuja

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 24 de setembre de 2021

Abuja, popularment, també se la coneix amb el nom “Ciutat bella”, és la capital i la segona ciutat més poblada de Nigèria, només per darrere de Lagos. Està situada al centre de país, i té una població de 778.567 habitants, segons el cens de l’any 2006, arribant a aconseguir més d’un milió a la seva àrea metropolitana. És una ciutat planificada que es va començar a construir en 1976, en un lloc triat per la seva centralitat, els seus fàcils accessos i el seu clima benigne. Administra un territori de 7.315 km². La ciutat compta amb aeroport.

Geogràficament, es destaca Aso Rock, un monòlit de 400 metres creat per l’erosió de l’aigua. La seu de Govern, l’Assemblea Nacional, el Tribunal Suprem i la major part de la ciutat s’estenen al sud d’aquesta roca.

Entre els punts d’interès, destaquen la Mesquita Nacional Nigeriana, el Centre Cristià Nacional de Nigèria i el parc Millennium. L’Aeroport Internacional Nnamdi Azikiwe és a prop de la ciutat. Abuja és coneguda per ser la ciutat més ben planificada d’Àfrica, així com per ser una de les més saludables i cares. No obstant això, la població en els barris semidesenvolupats viu en assentaments informals, com Karu, construït per albergar a les classes treballadores de la capital i a les famílies amb baixos ingressos, on no hi ha aigua corrent, sanitat ni electricidad.

Abuja, és una ciutat planejada per ser la capital de Nigèria. Pren el seu nom de la propera ciutat d’Abuja (avui Suleja, estat del Níger), la qual fou fundada amb aquest nom per Abubakr Jatau donen Ishaqu, segon rei de Zazzau en 1828, després de la Jihad Fulani. Jatau tenia el sobrenom d’Abu Ha, literalment “Abu, el vermell”, en al·lusió al seu cutis clar. El nom de la ciutat evoca el del seu fundador. Després del trasllat de la capital, l’antiga Abuja va passar a cridar Suleja (pel descendent d’Abuja, l’emir Suleiman NuBarao). Abuja és la forma recomanada en català tenint en compte la pronunciación

La ciutat d’Abuja es troba al centre de país, prop de la confluència dels rius Benue i Níger, en una regió de sabana. Als afores de la ciutat, es troba un enorme monòlit de 400 metres d’alçada, format per l’erosió de l’aigua. “Aso” significa “victoriós”, en el llenguatge dels asokoro, el nom significa “la gent de la victòria”. En Aso Rock, es va produir la Declaració d’Aso Rock, el 2003, emesa pels caps de govern de la Mancomunitat Britànica de Nacions, durant la trobada que va tenir lloc a la part de la ciutat propera al monòlit. En ella, es van reafirmar els principis de la Mancomunitat, segons s’havien detallat en la Declaració de Harare, però es va determinar la “promoció de la democràcia i el desenvolupament” com una prioritat de l’organització.

Font: wikipedia

Djougou

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 23 de setembre de 2021

Djougou és una ciutat de Benín, a la zona central de país. Es troba a uns 40 quilòmetres de la frontera amb Togo, a les portes del massís de Atakora. És la principal ciutat de la regió de Donga amb 237.040 habitants (2009) i una de les ciutats de major creixement de país (el 1979 només comptava amb 28.934 habitants). La comuna cobreix una àrea de 3,996 quilòmetres quadrats.

Donga és un dels dotze departaments de Benín, situat a l’oest de país, a la frontera amb Togo. Té 10.691 quilòmetres quadrats de superfície i una població de 395.416 persones. La densitat poblacional és de vint-i-habitants per quilòmetre quadrat.

Djougou és una ciutat de Benín, específicament a la zona central de país. És la ciutat més coneguda i capital de la regió de Donga i es considera la capital comercial de la regió Atacora-Donga. Ha estat una de les ciutats amb més ràpid creixement, suposant que el 1979 només tenia 28.934 habitants.

El 2002, 181,895 persones residien a Djougou, però l’última enquesta o cens realitzat (2009) va dictaminar que hi vivien 237.040 persones.

Font: wikipedia

 

Parakou

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 21 de setembre de 2021

Parakou és la ciutat més gran del nord de Benín, amb una població de 210.098 habitants (2006). La ciutat està unida per la carretera nord-sud principal i en l’extrem del ferrocarril a Cotonou. Això ha fet Parakou un important mercat, mentre que els seus principals indústries inclouen la fabricació d’oli de cacauet i una cerveseria. Està situada a l’estat de Borgou.

Borgou és un dels dotze departaments de Benín. Borgou limita amb Nigèria i amb els departaments de Alibori, Atakora, Collines i Donga. La capital de Borgou és Parakou i la superfície total del departament és de 25.310 km².

Font: wikipedia

Porto Novo

Josep Juanbaró. info@sdrca.barcelona – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 20 de setembre de 2021

Porto Novo, també coneguda com Hogbonou i Adjacé, és la capital i la segona ciutat més gran de Benín, després de Cotonou. La ciutat és un port sobre la badia de Porto-Novo, part del golf de Guinea. Porto Novo és la principal ciutat de país, tant política com culturalment. La ciutat és el centre d’una zona agrícola que produeix principalment oli de palma, cotó i kapok. En la dècada de 1990 es va trobar petroli a la costa enfront de la ciutat, de manera que s’ha convertit en un important centre d’exportació d’aquest hidrocarbur.

Porto Novo va ser fundada probablement en la segona meitat de segle XVI pel llegendari rei Et-Agdanlin d’Allada. El seu nom deriva de “port nou” en portuguès, atès que en aquesta zona es va desenvolupar una gran activitat de comerç i de tràfic d’esclaus cap a tot Amèrica.

El Regne d’Ardra es va acollir a la protecció de França el 1863 per defensar-se de l’assetjament britànic; però, el veí regne d’Abomey no va tolerar aquest acostament cap a França i es va iniciar una guerra entre els dos estats africans. En 1883, amb l’arribada de l’armada francesa a Porto Novo i Cotonou, la regió va ser incorporada a la “colònia de Dahomey i les seves dependències”, per convertir-se en la seva capital des de 1900.

Els reis de Porto-Novo van continuar governant la ciutat fins a la mort de l’últim rei, Alohinto Gbeffa en 1976. Des de 1908 van ser coneguts com Xef supérieur (Cap superior en francès)

Molts afrobrasilers es van assentar a Porto Novo en el seu retorn a l’Àfrica després de l’abolició de l’esclavitud al Brasil. Això va provocar que l’arquitectura i gastronomia brasileres formessin una part important de la cultura de Porto Novo.

Adjogan és la música endèmica de Porto-Novo. Aquest estil musical es toca amb un alounloun, un pal amb anells metàl·lics molt junts que fan una dringadissa amb el redoblament del pal. Es diu que el alounloun era un instrument de la cort de rei Et-Agdanlin. Aquesta música era tocada en honor del rei i els seus ministres, i és tocada en les esglésies catòliques de la ciutat.

Font: wikipedia

Cotonú

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 19 de setembre de 2021

Cotonou és la principal i major ciutat de Benín i seu de el govern de país i la capital econòmica, encara que la capital oficial es troba a Porto Novo. L’aeroport de Cotonou i diverses vies de comunicació per carretera i ferrocarril el converteixen en el principal centre de comunicacions de país.

La ciutat es troba al sud-est de país, entre l’oceà Atlàntic i el llac Nokoué, al voltant de la llacuna Cotonou (que en realitat és un estret).

La ciutat és coneguda principalment com un important port, sobretot gràcies a el Port Autònom de Cotonou, i alberga també un aeroport i un ferrocarril amb destinació a Parakou. Entre les estampes típiques de la ciutat destaquen les motocicletes-taxis conegudes com zémidjans.

El nom Cotonou significa la desembocadura del riu de la mort en idioma fon. A principis de segle XIX, Cotonou era una petita localitat pesquera. La ciutat estava dominada pel regne de Dahomey des del segle XVIII. En 1851 els francesos van signar un tractat amb el rei Ghezo de Dahomey pel qual obtenien permís per establir un lloc comercial en Cotonú. Durant el successor de Ghezo, Glélé (entre 1858 i 1889, el territori va ser cedit a França per un tractat signat el 19 de maig de 1868. En 1883, l’armada francesa va ocupar la ciutat per evitar la conquesta britànica de la zona. Després de la mort en 1889 del rei Glélé, el seu fill Behanzin va intentar sense èxit recusar el tractat. Des de llavors, la ciutat ha experimentat un ràpid creixement.

Cotonou té un clima tropical de sabana i sec alternant amb dues estacions plujoses (abril-juliol i setembre-octubre, 800 a 1200 mm (47 polzades) de pluja per any) i dues estacions seques . Al desembre i gener, la ciutat es veu afectada pels vents harmattan. Les temperatures són relativament constants durant tot l’any, amb temperatures mitjanes altes que ronden els 30°C i temperatures baixes mitjana de prop de 25°C

Font: wikipedia

Sokodé

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 18 de setembre de 2021

Sokodé és la segona ciutat del Togo.

Amb una població de 86.500 habitants (cens 2004), se situa 339 km a nord de Lomé, al centre de el país, a la Regió Central, entre els rius Mo i Mono. Es tracta d’un centre comercial de les àrees rurals circumdants.

Sokode és el centre de l’ètnia Tem

La regió Central (Centrale en francès) és una de les cinc regions del Togo. Sokodé és la capital regional. És la regió amb menor població. Altres ciutats importants a la regió Central són Tchamba i Sotouboua.

Font: wikipedia

Atakpamé

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 17 de setembre de 2021

Atakpamé és una ciutat del Togo i capital de la regió d’Atiplà  (o Plateaux). Compta amb una població de 84.979 (2006), sent la quarta ciutat més gran de país.

Altiplà (Plateaux en francès) és una de les cinc regions del Togo. Atakpamé és la capital regional. És la regió més gran i té la segona major població després de la regió Marítima. Altres ciutats importants d’Altiplà són Kpalimé i Badou.

Font: wikipedia