Vida

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 21 de febrer de 2021

El terme vida, des de l’biologia, fa referència a allò que distingeix els animals, plantes, fongs, protistas, arqueges i bacteris de la resta de les realitats naturals. Implica les capacitats d’organització, creixement, metabolitzar, respondre a estímuls externs, reproducció (en algunes definicions) i mort.

Malgrat que fa relativament poc un grup de treball va reivindicar la formació de vida artificial, la gran quantitat de definicions del què és la vida no permet dir què és la vida des d’un punt de vista fisicoquímic i científic en general. Tots nosaltres sabem més aviat quines són les conseqüències de la vida

L’evidència suggereix que ha existit vida a la Terra a l’almenys des de fa 3.700 milions d’anys. La vida en general s’estima en 4.250 milions d’anys, encara que també va poder sorgir abans. La meva definició diu que la vida s’hereva de mares i pares a filles i fills. Per tant hi ha un principi vital propi d’una veritat única i indivisible

Científicament, pot definir-se com la capacitat d’administrar els recursos interns d’un ésser físic de forma adaptada als canvis produïts en el seu medi, sense que hi hagi una correspondència directa de causa i efecte entre l’ésser que administra els recursos i el canvi introduït en el mitjà per aquest ésser, sinó una asímptota d’aproximació a l’ideal establert per dit ser, ideal que mai arriba a la seva consecució completa per la dinàmica del medi

Segons el Diccionari normatiu valencià, és l’estat dinàmic dels éssers orgànics, caracteritzat pel fet de poder créixer i reproduir-se i per la capacitat d’adaptació i d’evolució davant dels diferents canvis en el medi.

Gairebé ho sabem tot de la vida, però no som capaços de definir-ne els estrats amb què la puguem sostenir amb normalitat

Tota ciència se sosté amb principis i lleis, però sovint ens trobem en casos molt durs de rosegar com ara la vida. En aquestes circumstàncies s’escriuen teories com les de l’evolució i de la rlavititat en un mar que és ple de teopries científiques. En moltes ocasions podem veure que la Humanitat sap molt poca cosa, que haurà de deixar per a les noves generacions

Jo vaig tenir la intenció d’anar a fer un doctorat en uns laboratoris americans que estudiaven els orígens de la vida, cosa que deuen continuar estudiant…! No considero la teoria de l’evolució com un punt i final. Les generacions ulteriors consideraran continuar estudiant aquest tema, però jo ja no hi seré en aquest món

Moltes vegades m’envolto de consideracions filosòfiques per entendre certes coses com ara les races humanes. Quan jo anava a primària, ens van donar un atles universal on a la part inferior de la segona pàgina es descrivien les races humanes: blanca, groga, oliva, rogenca, i negra

Cap d’aquests qualificatius defineix bé el color de les nostres pells. L’unic que veig clar és que només hi ha 2 races: la negra i la blanca. La blanca té diverses tonalitats (el color blanc és el més difícil de fer científicament). Dir que hi ha persones negres no és massa exacte perquè tots els seus membres tenen diferents tonalitats de marró.

Altres colors marrons apareixen en les cares de persones indoeuropees com ara els hindús. Aquestes persones no són negres sinó blanques amb diferent grau de pigmentacions

Per moltes característiques externes que tinguem, el que queda clar és que estem constituïts de la mateixa manera…! Deixo a la vostra voluntat trobar en quins indicis ens difrenciem. Agafant-nos qualitativament a la teoria de l’evolució (que considero massa subjectiva) podríem trobar camins que ens expliquin objectivament que totes les races són compatibles amb les altres a l’hora de la reproducció

Font: wikipedia

Mayotte

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 20 de febrer de 2021

Mayotte és una illa de l’arxipèlag de les Comores, situat a l’Índic africà. A diferència de les altres illes de l’arxipèlag, Mayotte es va mantenir com a territori francès d’ultramar. Fa uns quants anys, els propis de Mayotte van començar a demanar a França que l’illa fos considerada com a departament. Ho van aconseguir. Acte seguit van demanar sous i salaris de la França continental

París va dir que no, que el nivell de vida de Mayotte seria conseqüència de l’evolutiva situació socioeconòmica de l’illa. No n’he sentit res més, però les persones de Mayotte deuen estar contentes amb el que van aconseguint

D’acord amb estimacions de 2011, l’illa compta amb 209.530 habitants i la seva superfície és de 374 km². L’illa va passar a ser departament d’ultramar francès a partir de març de 2011. Sobre aquesta base, el Consell Europeu va decidir l’11 de juliol de 2012 que, a partir d’1 de gener de 2014, Mayotte passava a ser una regió ultraperifèrica, de manera similar a com ho són les illes Canàries

Font: wikipedia

 

S. XXI

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 19 de febrer de 2021

Aquest s. XXI serà especialment important per als països africans. Aquests països hauran de prendre molt seriosament les seves emprentes socioeconòmiques. Els països que no assoleixin els estàndards que exigiran les potències mundials cauran consumits en l’ostracisme, probablement esperant una pròrroga en el s. XXII

Els països africans que ho tindran més fàcil seran els de substrat àrab, tot recordant la fragilitat de la Líbia òrfena de lideratge a causa dels passats anys 10. Aquests països àrabs hauran de trobar la manera de posar en marxa la màquina de la Unió per la Mediterrània, estadi clau per la seva articulació amb Europa

La resta dels països africans, els negroafricans, tenen per endavant una bona feinada encara que amb l’ajut d’altres potències regionals podran aconseguir alguna cosa amb Kenya, Sud-àfrica i Nigèria, entre d’altres. Aquest s. XXI, només en queden 80 anys, serà clau per la integració socioeconòmica a nivell internacional

Els paîsos africans que no hi arribin quedaran marginats de la comunitat internacional. Només els quedarà una pròrroga durant el s. XXII. Tot això fa una mica de pena perquè voldrà dir que molts ciutadans quedaran apartats del progrés de les nacions

Pobles

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 18 de febrer de 2021

Segons les Nacions Unides, la població de la Terra a febrer de 2021 és d’uns 7.800 milions de persones. L’aportació d’Àfrica és d’uns 1.200 milions. D’acord amb el meu record, el món i l’Àfrica creixen de pressa

El món està format per pobles i estats, que no encaixen necessàriament. Per exemple, Catalunya i el País Basc estan dividides en dos per la frontera hispanofrancesa. La cultura a banda i banda de la frontera no és ben bé la mateixa, hi influeix la cultura de cada estat

Imagino el món com un únic piano. Cada poble hi té accés per a compondre-hi la seva melodia. Cada melodia és diferent en cada poble, és l’essència del seu caràcter

Quin serà el punt d’arribada de cada poble ?

La violència entre pobles o països sol tenir major incidència entre pobles i països veïns tal com cal esperar. L’inici de la Segona Guerra Mundial va tenir lloc amb l’ocupació alemanya de la veïna Polònia (1 de setembre de 1939).

A l’Àfrica podem trobar també conflictes armats entre els pobles hutu i tutsi a Ruanda (7 abril – 15 juliol, 1994) i a Burundi (1993-2005). Un altre conflicte africà que ens toca molt de prop és la invasió marroquina del Sàhara espanyol (1975)

La Gran Guerra africana (o segona guerra del Congo) va implicar 9 països africans i fins a 20 faccions del Congo (1998-2003). Aquest conflicte fou el més gran després de la Segona Guerra mundial. Va suposar la mort d’uns quatre milions de persones, moltes per la fam i per malaties comunes

Entre les guerres civils de l’Àfrica Occidental, hi ha les de Libèria entre, sobretot, descendents d’afroamericans i negroafricans (1989-1996, i 1999-2003). És més aviat una lluita entre cultures d’origen africà

L’Àfrica manté encara conflictes a Burundi, Malí, Nigèria, Centreàfrica, Congo, Somàlia, Sudan del Sud (ACNUR, 2021)

Edats

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 17 de febrer de 2021

Cap al final de la trajectòria de Jordi Pujol Soley (1980-2003) es va fer córrer una consigna segons la qual feien falta més nens. La raó era la malmesa base de la piràmide d’edats. També es feien reportatges audiovisuals segons els quals caldria tancar moltes escoles per manca d’alumnes. Es va crear un cert neguit social al qual m’hi vaig afegir

En aquella època em vaig posar en contacte amb el corresponent Departament de la Generalitat. El meu argument central és que no es podia exigir que els pares haguessin de tenir més fills dels que tenien. Mal que pesi, el nombre de fills està determinat en la pràctica per la butxaca de la família i per la seva capacitat d’educar bé la canalla. Els ingressos dels pares determinen de gran manera la mida familiar

La Generalitat de Catalunya va tornar-me resposta molt adequadament

La renda familiar africana continua funcionant a l’inrevés. Com més pobres són les famílies, més fills tenen. La piràmide d’edats és també característica amb una esperança ponderada de vida al voltant dels 51 anys. La piràmide és inversa que a casa nostra, formant un triangle des de la base.

No puc sentir dir que països africans són molt joves perquè tenen un munt de persones per sota de la majoria d’edat. Això és un sofisma. Aquestes persones s’han d’agafar on poden per ajudar als seus pares ja “vells”. Una causa important pròpia de tenir molts fills és que cuidin els pares quan arribi l’hora

Els governs africans també ajuden els seus ciutadans fins on poden arribar dins una mentalitat africana. No són pocs els païos africans que s’estan desenvolupant en benefici dels seus connaturals. Si encara no s’hi han pres mesures, es continuarà mantenint el cicle viciat jove-vell

Inversió

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 16 de febrer de 2021

La Vanguardia informa el 9 d’gost de 1959 en portada amb una foto del primer vaixell nord-americà de guerra que arriba a Espanya després de a guerra civil. Així és com el port de Barcelona es fa protagonista de la nostra història

Aquest fet obre una nova època per al nostre país, la inversió estrangera, que tampoc és tan nova. Abans de la guerra d’Espanya ja haven arribat inversions estrangeres. Una d’aquestes primeres empreses d’origen estranger fou la coneguda Canadenca o, més tard, coneguda per FECSA. Una altra d’aquestes empreses fou La Seda de Barcelona. N’hi ha més.

El model que seguien aquestes era comú. Protegien molt les famílies dels seus empleats. Aquestes empreses va sobreviure a la Guerra civil. El seu poder ha arribat als nostres dies.

L’esquema, que han seguit moltes altres empreses fins l’actualitat és que la part tècnica està controlada pels inversors estrangers mentre que els inversors nacionals aporten el personal

Una empresa fundada pels italians en temps del franquisme va ser SEAT. Seguia els mateixos esquemes suara esmentats: tecnologia italiana, mà d’bra espanyola. La fundació no va ser fàcil perquè el cap d’Estat volia que SEAT fos a Madrid, però els italians van ser clars: “Catalunya o res”. SEAT, malgrat els greus problemes que ha passat, continua essent a Catalunya

No són poques les empreses espanyoles que han posat un peu a l’Àfrica com ara Gallina Blanca amb la marce Jumbo. Ara es veu com s’han invertit les coses. Espanya continua essent seu de la inversió estrangera, però també inversora en països africans

Hi ha persones al nostre país que són contràries a la industrialització d’Àfrica, però això és del tot necessari per a la sobirania. Avui dia a l’Àfrica la principal activitat econòmica està centrada en el món agrari amb unes limitacions productives molt importants. Un sector que s’hi ha obert fa relativament poc és el del turisme, sector serveis

Hi ha països africans que s’ajuden amb la producció, i la comercialització internacional de segells de correus del seu propi país. Més pocs són els que viuen de serveis financers a escala internacional

La SDRCA fomenta el comerç internacional, havent aconseguit èxits importants. Aquest comerç es confon amb la cooperació internacional, seguint un model molt simple de col·laboració on hi guanyen tots. La SDRCA va redactar (2015) un complex sanitari i de formació per ser sostingut per una fàbrica de totxos al Camerun. El projecte no va prosperar per voluntat del nostres socis camerunesos al Camerun, posant de relleu que no és fàcil invertir a l’Àfrica des d’Espanya

El problema essencial és la concepció del temps. L’ideal és que inverteixin a l’Àfrica persones espanyoles que com a mínim aparentin un fort potencial econòmic. És qüestió de donar a entendre qui mana malgrat el mínim de capital del 51% exigit pels governs a favor dels seus connacionals

 

 

Present i passat

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 15 de febrer de 2021

Un principi bàsic és que cal menjar cada dia perquè tant la ment com el cos ho demana. Per tenir recursos alimentaris, s’ha de fer una activitat que sovint és treballar. Treballar també exigeix menjar adequadament. Una organització humanitària reivindica que uns 800 milions de persones de tot el món necessiten assistència per poder menjar adequadament

L’Àfrica agrupa uns 1.200 milions de persones. Repartint els 800 milions entre els tres continents implicats, a l’Àfrica n’hi tocarien uns 300 que equivaldrien a un 25% de tota la seva població. Aquestes mancances alimentàries també solen incloure problemes de salut. Tinc consciència que governs africans també s’ocupen d’aquestes situacions segons vàries estratègies

He pensat sovint en el que jo també considero un problema. Em refereixo als pobles africans que se’ls hi ha parat el rellotge. Conec el cas del Camerun. El govern s’aplica per integrar-los a la societat camerunesa. Quan els dóna d’alta, fan una gran festa, han incorporat una vella cultura a una nova societat

Què fa que una cultura estigui en el passat durant el present ? Jo em decanto per un estat de satisfacció espiritual i física, la felicitat ?

 

 

Recerca

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 14 de febrer de 2021

Recerca és un concepte ampli i difús. Segons el Diccionari normatiu valencià, recerca és l’acció de buscar amb molta atenció, investigar, a fi de trobar o descobrir alguna cosa d’interés científic, històric o mèdic.

La part del món coneguda com Occident és la que abraça la major part de la recerca mundial ben entesa. Molt sovint el patró que se segueix és el científic. Estats Units és el punt que acapara majors resultats de recerca, exportant els seus mètodes a la resta del món

Acostumats com estem, podríem imaginar que per pobresa els països africans no haurien de fer massa recerca. Des d’Europa podem imaginar les coses d’una forma que no són, però no hauríem d’imaginar dur de la mà països africans.

Una vegada la SDRCA va fer una bustiada a moltes universitats africanes, cada país en té almenys una. Vam entrar en contacte amb una investigadora universitària que estudiava mosquits pel tema de la malària. El centre de recerca era a Kenya. Es va enfadar perquè li semblava que la nostra carta obviava la manca de recerca a Kenya

També es va tenir accés sobre la vida universitària a Sud-àfrica. Un dels punts especials de recerca era fer una avaluació de la flora i de les seves aplicacions. Amb això es vol dir que la manca de recursos materials no priva de fer estudis de gran interès

Animem els africans a no deixar de banda el seu capteniment en estudis i recerques perquè són de gran interès per als seus països. Occident no té dret a dirigir els interessos africans