Berbérati

Josep Juanbaró, info@sdrca.es – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 5 d’octubre de 2021

Berbérati és la quarta ciutat més gran de la República Centreafricana amb una població de 63.026 habitants (2006). És el capital de la prefectura de Mambéré-Kadéï.

La ciutat se situa al sud-oest de país prop de la frontera amb Camerun. Berbérati va ser cedit per França a Alemanya sota termes del tractat del Marroc-Congo, el 1911, convertint-se en part de la colònia alemanya de Neukamerun, fins que va ser reconquerida per França durant la I Guerra Mundial.

Posseeix un aeroport i un hospital important i és visitat sovint pels turistes que van a la reserva d’Dzanga.

Mambéré-Kadéï (també anomenada Haute-Sangha) és una de les 14 prefectures de la República Centreafricana. Està situada a l’oest de país, juntament amb Camerun. La seva capital és Berbérati. Limita amb les prefectures de Nana-Mambéré a nord, ombella-m’poko a nord-est, Lobaye a l’est, i Sangha-Mbaéré a sud.

A més de Berbérati, també són importants les ciutats de Gamboula, a la frontera camerunesa, i Carnot, a la vora del riu Mambéré.

Mambéré-Kadéï rep el nom dels dos rius principals que la travessen: el riu Mambéré (nord) i el riu Kadéï (oest). També cal destacar els rius Sangha i Lobaye.

Font: wikipedia

Bangui

Josep Juanbaró, info@sdrca.es – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 4 d’octubre de 2021

Bangui és la capital i la ciutat més gran de la República Centreafricana. Va ser fundada pels francesos el 1889 com ‘Bongai’, està situada a la riba nord del riu Ubangi. Es va convertir en ciutat durant el seu període com a part de l’Àfrica Equatorial Francesa i en capital de país després de la seva independència en 1958. S’estima que tenia una població de 7.900.002 habitants al 2014

La ciutat forma una comuna autònoma (commune autonome) de la República Centreafricana, que està envoltada per la prefectura de Ombella-m’poko. La comuna té una superfície de 67 quilòmetres quadrats i és la divisió administrativa d’alt nivell més petita de país, però la més gran en termes de població. La ciutat es compon de 8 districtes urbans (arrondissements), 16 grups ( ‘groupements’) i 205 barris (quartiers). Com a capital de la República Centreafricana, Bangui serveix com a centre administratiu, comercial i de negocis. És servida per l’Aeroport Internacional Bangui M’Poko. L’Assemblea Nacional, els edificis governamentals, bancs, empreses estrangeres, ambaixades, hospitals, hotels, mercats principals i la presó central de Ngaragba estan ubicats a la ciutat.

Posseeix un port fluvial que inclou un moll de 400 metres de llarg i un port petrolier riu avall. Les principals indústries són l’exportació de fusta, cafè, cotó, cautxú, la fabricació de tèxtils, productes alimentaris, cervesa, sabates i sabó. La catedral de Notre-Dame és la seu de l’arxidiòcesi catòlica de Bangui. La ciutat és també la llar de la Universitat de Bangui, fundada el 1970.

Bangui ha estat escenari d’una intensa activitat i destrucció rebel durant les dècades d’agitació política, incloent la rebel·lió actual. A causa de la inestabilitat política, la ciutat va ser nomenada en 1996 com una de les ciutats més perilloses de l’món.

La zona posseeix restes arqueològiques que daten de segle IV a. C.3, però no hi va haver un establiment permanent fins que els exploradors francesos Dolisie i Uzac van fundar un fort al nord de l’aleshores Congo francès, a gairebé deu quilòmetres dels ràpids del riu Ubangi, dels quals va prendre el seu nom ja que bongai, en llengua Ubangui, significa “ràpids”.

El clima de la ciutat és calorós i humit; la mitjana de la temperatura anual és de 25 ° C, sense grans oscil·lacions durant l’any. Les inundacions són habituals a l’inici de l’estació plujosa que va des de juny fins a novembre. Les precipitacions anuals són d’uns 1554 mm.

Font: wikipedia

 

Marua

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 3 d’octubre de 2021

Maroua és un municipi del departament Diamaré de la regió de l’Extrem Nord, Camerun. Al novembre de 2005 tenia una població censada de 134.934 habitants.

Es troba situat prop de la frontera amb Nigèria i Txad.

La regió es troba al nord de país i limita a nord, l’est i el sud-est amb el Txad, al sud-oest de la regió de Nord, i posseeix fronteres internacionals amb la República Federal de Nigèria. La zona nord correspon a la conca de l’estany Txad, compartida en conjunt amb el Txad, Níger i Nigèria.

En aquesta es desenvolupen petites i mitjans centres de producció, aquesta producció és de subsistència.

Font: wikipedia

Garua

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 2 d’octubre de 2021

La ciutat de Garua és la capital de la Regió de el Nord al Camerun, i cap de departament de Benué, a la vora del riu Benue ia 50 km a nord de l’embassament de Lagdo, que rega els importants cultius de la regió .

El nombre d’habitants és desconegut i oscil·la entre els 305.996 habitants que proclama l’Oficina d’Informació Diplomàtica del Camerun, i els més de 500.000 habitants que apareixen a la pàgina oficial de la Comunitat urbana de Garua. Aquí va néixer el primer president de Camerun, Ahmadou Ahidjo.

La ciutat, amb una gran majoria musulmana, està dividida en tres zones. La primera està formada per les zones residencials, amb els barris de Plateau, Marouaré, Poumpoumré, Bibémiré, la Société Immobilière du Cameroun de Roumdé Adjia i la Base militar. La segona és la zona dels grans equipaments, el centre comercial i l’aeroport. La tercera és la zona dels barris populars, Foulberé, Haoussaré, Yelwa, Souari, Ouro Hourso, Kismatari i Laindé.

Malgrat la seva enorme distància fins al mar, és una ciutat portuària gràcies al riu Benué, navegable des de la seva confluència amb el riu Far fins al riu Níger.

El clima és càlid, amb una mitjana anual que oscil·la entre els 26 ºC de gener i els 30,7 ºC de maig, quan comença la temporada de les pluges, que dura fins a l’octubre. La precipitació mitjana anual és de 997,4 mm, amb un màxim a l’agost de 248 mm, i al menys quatre mesos sense lluvia. Això fa que l’entorn sigui una sabana arbustiva que, quan està degradada, esdevé arbust espinós i en alguns casos està lliure de vegetació. Hi ha camps de blat de moro, arròs, mill i cotó. Aquests últims són els més abundants a la conca de Garua.

En Garua hi ha dues fàbriques de teixits de la Cotonnière Industrielle du Cameroun (CICAM), indústria cotonera del Camerun creada el 1965 per l’estat camerunès, la Banca Alemanya per al Desenvolupament i el grup tèxtil francès DMC. En Garua es troba també la direcció general de Sodecoton (Société de développement du cotó), empresa estatal creada el 1974 per organitzar la producció i la comercialització de l’cotó. La CICAM té dues plantes en Duala que, junts amb les de Garua, produeixen el 90% del cotó del Camerun. El club de futbol de la ciutat es diu Cotonsport Garoua.

L’aeroport internacional de Garua va ser inaugurat el 1980. Només s’utilitza el 4% de la seva potencial.

Garua és un centre de telecomunicacions important al Camerun. Alberga les cadenes de televisió Camnews24, CCRTV, Spectrum Télévision (STV 1 et STV 2), Canal 2 international, Ariane TV i New TV.

La regió de Garua està considerada com la gran conca de l’cotó de Camerun, juntament amb la regió de l’Extrem Nord i Adamawa. Es calcula que hi ha uns 260.000 productors organitzats en 2.048 grups d’iniciativa comú, que donen feina a uns dos milions de persones. la Société de développement du cotó du Cameroun (SODECOTON) va calcular que a la campanya 2011-2012 es van conrear 207.000 hectàrees de algodón.

Hi ha tres parcs nacionals a poca distància, Benué (1800 km²), Bouba Ndjidah (2200 km²) i Faro (3300 km²), a sud, seguint les fonts del riu Benué. Estan poblats de lleons, elefants, hipopòtams, cocodrils i altra fauna africana, amb els últims rinoceronts de l’Àfrica Occidental.

Font: wikipedia

Yaünde

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 1 d’octubre de 2021

Yaünd és la capital política del Camerun des de 1922. Amb 2.440.462 habitants (cens de 2012), és després de Duala, la ciutat més poblada de país. També és la capital de la regió de Centre i del departament de Mfoundi. S’hi troben els principals centres econòmics i culturals de país. Així mateix se li coneix com Ongola i “la ciutat dels set turons”. Se situa al cor de país i està a prop de 750 msnm.

En 1887, el primer equip alemany que havia anat al capdavant amb el capità Kunt Tapenbeck i que viatjava a al sud de Gran Batanga Nachtigal va tenir coneixement de la gent que es dedicava a la sembra del cacauet en aquesta àrea muntanyosa i els va preguntar qui eren. Els productors van dir que estaven fent “Wondo Mia”, l’entremaliadura dels cacauets. Però els alemanys no els van entendre i van traduir per “Yaoundé”.

La ciutat cobreix 180 km² i té prop de 2.765.000 d’habitants (2015) 5, amb una densitat de 5.691 habitants per km². La taxa d’urbanització va passar de el 37,8% el 1987 a l’47,2% el 1997 (MINEFI, 1997) i s’espera que el 2010 dos de cada tres camerunesos visquin a la ciutat (PNGE). Es calcula que el creixement anual de la població és del 6,8%.

La indústria de Yaünde inclou fàbriques de cigarrets, productes lactis, cerveseries, articles d’argila i vidre i fusta. Yaünde és també un centre regional per al cafè, el cacau, la copra, la canya de sucre i el cautxú.

La ciutat té nombrosos mercats, sent el de Mokolo un dels més grans. També hi ha un hipermercat al centre de la ciutat.

Font: wikipedia

Duala

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 30 de setembre de 2021

Duala és la ciutat amb major població del Camerun, centre econòmic de país i capital de la Regió del Litoral i del departament de Wouri. La ciutat es troba a l’oest de país, a la vora de el golf de Guinea, a l’oceà Atlàntic, just a la desembocadura del riu Wuri La ciutat s’estén a banda i banda del riu, unides pel pont Bonabéri. Duala és una de les ciutats més importants de país i la capital econòmica del Camerun. També és un important port d’entrada de mercaderies cap Txad i la República Centreafricana, els veïns del Camerun sense litoral.

La ciutat compta amb importants infraestructures com l’Aeroport Internacional de Duala. A més és el principal port de país i és la terminal de dues línies de ferrocarril que es perllonguen cap a l’interior i l’enllaça amb Yaünde, Ngaoundéré, Kumba i Nkongsamba. Així doncs, des Duala es realitzen la majoria de les exportacions de país, com les de petroli, cafè i cacau, a més de produir-se un important comerç amb el veí Txad. En Duala es troba el mercat Eko, el més gran de país. Les indústries més importants són les fàbriques de productes d’alumini, l’elaboració de cervesa, refrescs, la indústria tèxtil i de la fusta.

En l’actualitat Duala és una ciutat plena de vida, als barris propers a Akwa ha un ambient nocturn, al barri de Bonajo es troba la banca i el centre financer i econòmic de la ciutat. Una altra de les atraccions és el mercat Eko, un dels més grans de país. A la ciutat de Duala és usual trobar-se amb diversos restaurants, bistrós i cafeteries amb un toc francès, aquest tipus de llocs són visitats especialment per turistes i estrangers que habiten a la ciutat.

La ciutat està dividida en diversos barris. Els més importants són els de Akwa, centre de la vida nocturna, i Bonajo, el barri comercial i de l’administració. En els principals carrers de la ciutat es poden trobar els millors restaurants, cafeteries i pastisseries d’estil francès. A la zona del riu abunden els bars i bistros, on es pot gaudir de vistes a el golf de Guinea i de pantans de mangles. La majoria d’aquests són freqüentats per la població emigrant de la ciutat, sobretot francesos o libanesos, la majoria dels quals treballen en la indústria del petroli.

Per al 2015 és considerada com la ciutat amb més població del Camerun. Ja per al 2021 després de l’augment progressiu de l’assentament urbà a la capital Yaünde, ambdues ciutats comptarien amb poblacions similars

Font: wikipedia

Ibadan

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 29 de setembre de 2021

Ibadan és una ciutat de Nigèria, capital de l’estat d’Oyo al sud-oest de país. Disposa de 2.550.593 habitants, de manera que és la segona ciutat de el país després de la ciutat de Lagos. La ciutat va ser fundada pel poble ioruba en 1830. Ibadan, que posseeix un aeroport i que es troba a la línia de ferrocarril que uneix Lagos amb Kano, és un punt de trànsit important entre la costa i les zones del nord. També és un nucli comercial per a productes agrícoles com cacau, cotó, fusta, cautxú i oli de palma. En la seva producció industrial predominen la transformació de productes agrícoles i l’elaboració de cigarrets. A la ciutat es troba la Universitat d’Ibadan (1962) i diverses biblioteques i instituts de recerca. És la ciutat natal del futbolista Afolabi Okikiola, de la cantant i compositora Sade i de l’actor Hugo Weaving.

Ibadan es troba al sud-oest de Nigèria, a la part sud-est de l’estat Oyo, a uns 119 quilòmetres (74 milles) a el nord-est de Lagos i 120 quilòmetres (75 milles) a l’est de la frontera internacional nigeriana amb la República de Benín. Es troba completament dins de la zona de bosc tropical, però a prop del límit entre el bosc i la sabana derivada. La ciutat té una elevació de 150 metres en l’àrea de la vall, a 275 metres sobre el nivell de la mar a la cresta nord-sud que creua la part central de la ciutat. La ciutat cobreix una àrea total de 3080 quilòmetres quadrats (1190 milles quadrades), la més gran de Nigèria.

La ciutat d’Ibadan està drenada naturalment per quatre rius amb molts afluents: el riu Ona al nord i l’oest; el riu Ogbere cap a l’Est; el riu Ogunpa que flueix a través de la ciutat i el riu Kudeti a la part central de la metròpoli. El riu Ogunpa, un rierol de tercer ordre amb una longitud de canal de 12,76 km i una àrea de captació de 54,92 km². El llac Eleyele està situat a la part nord-oest de la ciutat, mentre que el Riu Oshun i el llac Asejire limiten la ciutat cap a l’est.

Ibadan té un clima tropical de sabana amb una estació humida perllongada i les temperatures relativament constants durant tot l’any. L’estació humida d’Ibadan s’estén de març a octubre, encara agost veu una mica de calma en les precipitacions. Aquesta calma gairebé divideix l’estació humida en dues estacions humides diferents. De novembre a febrer es forma l’estació seca de la ciutat, durant la qual Ibadan experimenta el típic harmattan d’Àfrica occidental. La precipitació total mitjana per Ibadan és 1.420,06 mm, caient en aproximadament 109 dies. Hi ha dos pics per la pluja, juny i setembre. La temperatura màxima mitjana és de 26.46º C, mínima 21.42º C i la humitat relativa és 74,55%.

Font: wikipedia

Kano

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 28 de setembre de 2021

Kano és la major ciutat de nord de Nigèria, sent a més la tercera major de país, per darrere de les de Lagos  i Ibadan. Capital de l’estat homònim, compta amb una població de 3.927.003 habitants (2006).

La ciutat està emmurallada i la major part de les seves construccions són d’argila (fang). L’activitat industrial es basa en la producció de cacauet, tafiletería, articles de metall i cotó. A més, canalitza la major part de el comerç dels productes agrícoles i ramaders de la regió. L’Institut d’Ensenyament Superior de Kano és la principal institució de caràcter educatiu.

Kano és en gran part musulmana. La majoria dels musulmans a Kano són sunnites, encara que una minoria són xiïtes. Els cristians i els seguidors d’altres religions no musulmanes formen una petita part de la població, i viuen tradicionalment al barri de Sabon Gari. Només els cristians comprenen al voltant de l’1% de la población.

La ciutat de Kano està composta de vuit àrees de govern local: Dona, Fagge, Gwale, Kano Municipal, Kumbotso, Nassarawa, Tarauni i Ungongo

Els orígens de la regió de Kano, que era un dels estats originals haussa, es remunten a l’any 900. L’Islam es va imposar a la zona probablement entre els segles XII i XIV. Els fulani la van conquistar al segle XIX, i va romandre en el seu poder fins que el 1903 va ser colonitzada per l’Imperi Britànic. Kano va seguir sent un emirat independent fins a la creació d’una Nigèria unida com a colònia britànica el 1903.

La seva població estimada, a data de 1995, era de 657.300 habitants.

Font: wikipedia