Niamey

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 21 de juny de 2021

Niamey és la capital de Níger. Es localitza al sud-oest de país, en el marge dret del riu Níger. És la ciutat més gran de país, així com el principal centre administratiu, cultural i econòmic. Té 707.951 habitants segons el cens realitzat en l’any 2001

L’economia de la ciutat es basa en la indústria (blocs, ceràmica, ciment) i els serveis administratius. La ciutat posseeix un aeroport, l’Escola Nacional d’Administració de Níger, la Universitat Abdú Mumuni de Niamey, així com diferents instituts i centres d’investigació.

Entre els diversos punts d’interès de la ciutat hi ha el Museu Nacional del Níger, que inclou un zoològic, un museu d’arquitectura popular, un centre d’artesania i diverses exposicions, entre elles les dedicades a restes paleontològiques de dinosaures i la de l’arbre de Teneré. També hi ha els centres culturals nigerià, francès i nord-americà, dos mercats principals i una pista de lluita tradicional.

La ciutat va ser fundada al segle XVIII, però no va ser important fins que França va crear un fort colonial en els anys 1890, després de la qual cosa es va convertir ràpidament en un centre important de l’Àfrica Occidental Francesa. El 1926 es va convertir en la capital de la república del Níger i la seva població va augmentar considerablement ja que va passar dels 3.000 habitants el 1930 al voltant de 30.000 el 1960.

Mentre que la població de Niamey ha crescut constantment des de la independència, les sequeres dels 70 i 80 del segle passat, juntament amb la crisi econòmica de principis de 1980, han impulsat a un èxode dels habitants de les zones rurals a la ciutat més gran de Níger. Sota el govern militar del general Seyni Kountché, hi va haver controls estrictes de la residència, i el govern va realitzar periòdicament batudes i va ser expulsant als habitants que no comptaven amb permisos de residència de tornada a les seves aldees

Les llibertats cada vegada majors de la dècada de 1980 i 1990, juntament amb la rebel·lió tuareg de la dècada de 1990 i la fam a la dècada de 2000, han reforçat el procés d’immigració, amb grans assentaments informals que apareixen als afores de la ciutat. Són notables en el centre de la ciutat des de la dècada de 1980 els grups de pobres captaires, joves o discapacitats. Dins dels barris més rics o més víctimes del tràfic, els captaires, de fet, han format un sistema jeràrquic ben regulat en el qual els captaires obtenen Garner Sadaka (almoina), d’acord a les normes culturals i religioses

Font: wikipedia