Moçambic

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 25 de desembre de 2020

Moçambic, oficialment la República de Moçambic (en portuguès, República de Moçambique), és un país situat a a al sud-est d’Àfrica, a la vora de l’Oceà Índic.

Limita al nord amb Tanzània i Malawi, a nord-oest amb Zàmbia, a l’oest amb Zimbàbue, a sud-oest amb Eswatini, al sud i al sud-oest amb Sud-àfrica ia l’est amb l’Oceà Índic, on confina marítimamente amb la possessió francesa de Mayotte i a els dependencies de la Reunió, l’Illa Juan de Nova, l’atol Bassas Dóna Índia i l’Illa Europa. La capital n’és Maputo.

El país fou habitat inicialment pèls khoisan o bosquimans, caçadors i recol·lectors. Els bantús agricultors hi van arribar entre el segle I i IV. No fou fins a l’segle IX que van començar a arribar comerciants àrabs i després perses. Es van fundar establiments comercials és a la costa de Moçambic, destacant Sofala, fundada després de dir el 1100. El comerç principal era el ferro i l’or, que els musulmansi bescanviaven per productes tèxtils.

Al segle v s’havien instal·lat, al fet que avui és Zimbàbue, pobles bantús que parlaven les llengües xona. Aquests pobles, en contacte amb els comerciants musulmans, hi van arribar a crear un estat a la meitat de l’segle XIII, basat en el comerç amb els musulmans de la costa. Les Ruïnes del Gran Zimbàbue, són Testimoni de la seva importància. A Moçambic hi ha algunes edificacions de model de Zimbàbue; la més important és la de Manyikeni a la província d’Inhambane, a 450 km del Gran Zimbàbue.

A La meitat del segle XV el Gran Zimbàbue fou abandonat per Raons desconegudes, però probablement per l’arribada de nous Emigrants bantús de llengua xona, que van fundar el qual fou anomenat com Imperi de Monomotapa o Mwenemutapa entre 1440 i 1450. Monomotapa comerciava amb or i ivori amb els Establiments de la costa, i dominaven a els rutes comercials que anaven entre les mines i Sofala com a establiment principal.

Vasco de  Gamma va explorar els eves costos en 1498 i Portugal el va colonitzar a 1505. Va aconseguir la independència el 1975, convertint-se poc després a la República Popular de Moçambic.

Va ser l’escenari d’una guerra civil que va durar des de 1977 Fins a 1992, deixant 2 millones de mines terrestres encara actives. L’origen de su nom és Msumbiji, el port suahili a l’Illa de Moçambic.

El seu idioma oficial és el portuguès i és Membre de la Comunitat de Països de Llengua Portuguesa, de la Unió Africana i de la Mancomunitat de Nacions, va ser considerat com a observador de la Francofonia.

Te una població de 21.670.000 habitants. La seva esperança de vida és baixa, la seva mortalitat infantil és troba entre els més elevades de l’món, i el seu índex de desenvolupament humà és un dels més baixos de l’món.

No obstant aixó, des del final de la guerra civil a els anys 1990, la seva qualitat de vida ha millorat notablement, registrant avanços econòmics significatius, com el sector turístic.

El seu territori està dividit en onze províncies, compostes per cent vint districtes. La seva capital i centre principal econòmic i social és Maputo. Més del 99% de la població és bantú, i les seves principals religions són el cristianisme i l’islam

Font: wikipedia