Migrar

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 10 de febrer de 2021

Així que progressàvem en la nostra llicenciatura, em va anar sortint la idea que quan acabaria no podria defensar la meva posició professional. M’avanço per dir que els coneixements teòrics i pràctics em van permetre reeixir en les exigències dels mons en què em vaig sotmetre

En efecte, vaig pensar en aquells moments de migrar als Estats Units d’Amèrica per a millorar el nivell de la meva formació. Vaig triar un departament que estudiava els orígens de la vida. El professor que treballava als Estats Units em va posar una sèrie de deures per ser admès a la seva universitat

Només vaig punxar en l’anglès perquè només vaig assolir un nivell d’anglès elemental

Un professor d’aquí em va fer veure que no havia d’anar a aquell país. Em va acompanyar a l’Escola d’enginyers per fer-hi el doctorat. Així ho vaig fer. Se m’havia anat del cap la idea de migrar durant un temps tan llarg

Mentre feia el doctorat em van enviar primer a un bon laboratori francès i després a uns laboratoris dels Països Baixos. En ambdós casos durant un espai de quatre mesos. Em va anar bé per desenvolupar la meva tesi doctoral

Així és que em va anar bé de migrar en un interval de tres anys

Escric tot això per fer èmfasi en què vaig ser migrant en dues ocasions, però en un interval tancat de temps de quatre mesos cadascun. Plantejar-se en obert de migrar és una altra cosa perquè vaig poder veure com les gasten fora d’aquí

Vaig fer estades en dos països que la història ha unit per bé o per mal, la qual cosa augmenta el nombre de pessigades. Malgrat tot vaig treballar-hi fins on vaig poder arribar. Ser espanyol i català no és cap garantia per evitar situacions que fan mal