Migracions

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 5 de novembre de 2020

Segons el Diccionari normatiu valencià, migració és el desplaçament d’individus o pobles d’un país o regió a una altra, per raons econòmiques, polítiques o socials. Cal destacar dues paraules que tenen aquesta arrel: emigració i immigració. De fet, les dues formen part del procés de migració

Acabada la guerra d’Espanya van presentar-se aquests dos fenòmens. Els que sortien de casa seva, se’n deien emigrants (les conegudes emigracions a Alemanya, per exemple). Quan arribaven a destinació, els habitants de les terres d’acollida en deien immigrants. Així, emigració és sortir, immigració és arribar

En el transcurs dels anys, apareixen les emigracions des de diferents països del món cap a Espanya, des del final dels anys setanta. Aquests immigrants han tingut ocasió de triar els seus territoris d’acollida, segons els seus objectius de residència i treball

Durant la crisi de l’any 2008, aquests immigrats van ser assenyalats amb el dit perquè els naturals els culpaven de la situació socioeconòmica existent. Tota aquesta pressió contra els immigrats ha anat desapareixent amb el transcurs del temps. En l’actual crisi provocada pel coronavirus, ningú es recorda dels immigrats. Han estat assimilitats per la població autòctona

Hi hagut dins Espanya processos d’immigració com ara l’arribada a la catalanofonia de persones d’altres zones. Eren coneguts com a immigrats famílies senceres procedents de Castella, Extremadura o Andalusia, entre d’altres. Algunes d’aquestes persones afincades a la catalanofonia van rebre indirectament la pressió de persones del lloc d’acollida

Aquestes persones procedents de diferents llocs d’Espanya van notar la pressió pròpia de la tenalla de catalanòfons i nous immigrats. Alguns d’ells es trobaven incòmodes per passar a ser naturals gràcies als immigrats d’origen foraster. Tot això s’ha acabat perquè tots els implicats han trobat satisfactòriament el seu lloc en la societat d’acollida