Marroc

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 7 de desembre de 2020

Marroc, oficialment el Regne del Marroc, és un país situat a la regió del Magrib del nord d’Àfrica . Té vistes al mar Mediterrani al nord i a l’oceà Atlàntic a l’oest, amb fronteres terrestres amb Algèria a l’est i el Sàhara Occidental al sud. El Marroc també reclama els exclaves de Ceuta, Melilla i Penyó de Vélez de la Gomera, tots ells sota jurisdicció espanyola, així com diverses petites illes controlades per Espanya a les seves costes. La capital és Rabat i la ciutat més gran és Casablanca. El Marroc té una superfície de 710.850 km2 i té una població de més de 36 milions.

Des de la fundació del primer estat marroquí per Idris I el 788 dC, el país ha estat governat per una sèrie de dinasties independents, que han assolit el seu zenit sota el domini almoràvit i almohade, quan abastava parts d’Ibèria i el nord-oest d’Àfrica. L’Imperi portuguès va començar al Marroc al segle XV, després de les conquestes portugueses al llarg de la costa marroquina, fundant assentaments que van durar fins als segles XVII i XVIII. Les dinasties marínides i saadíes van resistir la dominació estrangera al segle XVII, cosa que va permetre al Marroc seguir sent l’únic país del nord-oest africà que va evitar l’ocupació otomana. La dinastia alauita, que governa fins als nostres dies, va prendre el poder el 1631. La ubicació estratègica del país a prop de la desembocadura del Mediterrani va atreure l’interès d’Europa i, el 1912, el Marroc es va dividir en protectorats francesos i espanyols, amb una zona internacional a Tànger. Va recuperar la seva independència el 1956, i des de llavors s’ha mantingut relativament estable i pròsper segons els estàndards regionals, amb la cinquena economia més gran d’Àfrica.

El Marroc reivindica el territori no autònom del Sàhara Occidental, abans el Sàhara espanyol, com a províncies del sud. Després que Espanya acordés descolonitzar el territori cap al Marroc i Mauritània el 1975, va sorgir una guerra de guerrilles amb les forces locals. Mauritània va renunciar a la seva reivindicació el 1979 i la guerra va durar fins a l’alto el foc el 1991. El Marroc ocupa actualment dos terços del territori i, fins ara, els processos de pau no han aconseguit trencar el bloqueig polític.

L’estat sobirà és una monarquia semiconstitucional unitària amb un parlament elegit. El país exerceix una influència significativa tant a l’Àfrica com al món àrab, i es considera una potència regional i una potència mitjana. El rei del Marroc posseeix amplis poders executius i legislatius, especialment en matèria militar, política exterior i assumptes religiosos. El poder exerceix el poder executiu, mentre que el poder legislatiu correspon tant al govern com a les dues cambres del parlament, l’Assemblea de Representants i l’Assemblea de Consellers. El rei pot dictar decrets anomenats dahirs, que tenen la força de la llei. També pot dissoldre el parlament després de consultar el primer ministre i el president del tribunal constitucional.

La religió predominant del Marroc és l’islam, i les seves llengües oficials són l’àrab i el berber, aquest últim va obtenir el reconeixement oficial el 2011, havent estat la llengua materna del Marroc abans de la conquesta musulmana al segle VII dC El dialecte marroquí de l’àrab, conegut com a darija, i el francès també són àmpliament parlats. La cultura marroquina és una barreja d’influències berbers, àrabs, sefardites, africans occidentals i europeus.

D’altra banda caldria destacar el punt discordant per la sobirania de l’Sàhara occidental, el qual no està reconegut oficialment com a país independent a tots els efectes. Ocupa part del Sàhara Occidental, després de la marxa verda de 1975, la signatura d’l’Acord Tripartit de Madrid, i la interrupció de l’procés de descolonització i abandonament d’Espanya del territori.

El 1984 l’assemblea de l’Organització per a la Unitat Africana (OUA), instància predecessora de la UA i de la qual el Marroc era membre fundador, va acceptar com a membre a la República Àrab Sahrauí Democràtica (RASD). Com a resposta, el Marroc es va retirar de l’organització. Des de 1984 fins 2017, va ser l’únic país africà que no era membre de la Unió Africana. L’Estat marroquí va ser readmès amb majoria absoluta, el 30 de gener de 2017, durant la XXVIII Cimera de la Unió Africana, succeïda a Etiòpia.

És membre de la Unió Africana, Lliga Àrab, Unió del Magrib Àrab, l’Organització Internacional de la Francofonia, l’Organització de la Conferència Islàmica, la Unió per la Mediterrània, la Unió Europea de Radiodifusió, el Grup dels 77 i el Centre Nord-Sud.

És també un aliat important no-OTAN dels Estats Units. A més és el país on és més estudiat l’idioma espanyol, amb més de 80 000 estudiants segons la informació facilitada per l’Institut Cervantes el 2015.

Font: wikipedia