Malí

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 18 de gener de 2021

Malí o Mali, el nom complet és República de Mali és un estat sense litoral situat a Àfrica Occidental. És el vuitè país més extens d’Àfrica i limita a nord amb Algèria, a l’est amb Níger, a l’oest amb Mauritània i Senegal, i al sud amb Costa d’Ivori, Guinea i amb Burkina Faso.

El punt més elevat és el Mont Hombori (1.155 m), situat a la part central de país. La seva grandària és de 1.240.192 km² i la seva població estimada és d’uns 14,5 milions d’habitants (2009). La seva capital i ciutat més poblada és Bamako

Constituïda per vuit regions, Mali té les seves fronteres a nord al mig de desert de Sàhara, mentre que la regió meridional, on viu la major part dels seus habitants, està propera als rius de Níger i Senegal.

L’estructura econòmica de país se centra en l’agricultura i la pesca. Malgrat que uns quants dels Seus recursos naturals són l’or, l’Urani i la sal, és considerat un dels països més pobres del món. Al voltant de La meitat de la població viu sota el llindar de la pobresa internacional, establert en 1,25 dólars per dia.

L’actual territori malià va ser seu dels tres imperis d’Àfrica Occidental que controlaven el comerç transsaharià: l’Imperi de Ghana, l’Imperi de Mali (de el qual Mali pren el seu nom) i l’Imperi Songhay.

A finals del segle XIX, Mali va caure sota el control de França, passant a formar part del Sudan francès. El 1959 va aconseguir la seva independència juntament amb el Senegal, convertint-se així en la Federació Mali, la qual es desintegraria un any després.

Després d’un temps en què només existia un partit polític, un cop d’Estat el 1991 va portar a la redacció d’una nova Constitució i a l’establiment de Mali com una nació democràtica amb un sistema pluripartidista

El 18 d’agost de 2020, el president de la nació i el primer ministre van ser arrestats pels militars després d’un motí sorgit a partir de protestes sobres les contínues dificultats econòmiques i l’empitjorament de la situació de seguretat nacional. A l’endemà renunciaren

Font: wikipedia