Pages Menu
TwitterFacebook
Categories Menu

Posted by on Aug 3, 2020 in Nations

Magnicidis

Magnicidis

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona, SDRCA – Les Corts – 3 d’agost de 2020

El Diccionari normatiu valencià defineix magnicidi com l’assassinat d’un alt càrrec de l’Estat o de la política

Tothom recorda els magnicidis a França (1793) i a Rússia (1918) dels membres de les cases reials d’aquests dos grans països com a conseqüència de les dues més conegudes revolucions del món

La revolució americana (1763) donà pas a la independència de les colònies americanes del Regne Unit. Hi ha als Estats units 2 magnicidis molt coneguts: John Fitzgerald Kennedy (1963) i Martin Luther King (1968). En aquests casos no es buscava trencar el sistema com en les revolucions francesa i russa

Els meus comentaris van cap els magnicidis francès i rus. Després d’assassinar els reis de França, es va donar pas a l’emperador Napoleó (la sentida gran paradoxa dels francesos, continua essent un debat nacional)

En el cas rus, no van ser els instigadors revolucionaris qui mataren a tota la família reial sinó un escamot de persones que ho van fer de motu propio. Aquest fet dol a Rússia perquè Vladimir Putin ha fet uns gestos conforme la família reial pogués ser útil a Rússia. Tanmateix, no s’hi pot fer res

Un magnicidi molt conegut a Europa fa ser l’assassinat del tirà romanès Nicolae Ceaucescu (1989). Desconec si aquest fet s’ha projectat en una Romània actual amb el menor nivell de vida d’Europa

Si entrem a l’Àfrica, trobarem un cas clar en la mort de de Muammar Mohamed Abu Minyar al-Gaddafi (1991). Fou una fidedigna execució. Quines han estat les seves conseqüències ? Enormes. Líbia encara viu en guerra civil (només hi ha uns 5 milions de libis)

Només cal veure l’empresonament del seu fill Saif al Islam Gaddafi (1972). Primer fou empresonat, no executat. Sàvia decisió perquè així estava tothom content: els revolucionaris el volien a la presó, però els seus simpatitzants el volien fora. Tots contents, el van alliberar al cap d’un temps (2017), no hi va espai per la mort

Gaddafi donava estabilitat a l’Estat libi. Estic convençut que amb ell a la presó, Líbia no hagués patit la deriva tan actual com fins ara

 

 

 

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies