Magnicidis

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona, SDRCA – Les Corts – 3 d’agost de 2020

El Diccionari normatiu valencià defineix magnicidi com l’assassinat d’un alt càrrec de l’Estat o de la política

Tothom recorda els magnicidis a França (1793) i a Rússia (1918) dels membres de les cases reials d’aquests dos grans països com a conseqüència de les dues més conegudes revolucions del món

La revolució americana (1763) donà pas a la independència de les colònies americanes del Regne Unit. Hi ha als Estats units 2 magnicidis molt coneguts: John Fitzgerald Kennedy (1963) i Martin Luther King (1968). En aquests casos no es buscava trencar el sistema com en les revolucions francesa i russa

Els meus comentaris van cap els magnicidis francès i rus. Després d’assassinar els reis de França, es va donar pas a l’emperador Napoleó (la sentida gran paradoxa dels francesos, continua essent un debat nacional)

En el cas rus, no van ser els instigadors revolucionaris qui mataren a tota la família reial sinó un escamot de persones que ho van fer de motu propio. Aquest fet dol a Rússia perquè Vladimir Putin ha fet uns gestos conforme la família reial pogués ser útil a Rússia. Tanmateix, no s’hi pot fer res

Un magnicidi molt conegut a Europa fa ser l’assassinat del tirà romanès Nicolae Ceaucescu (1989). Desconec si aquest fet s’ha projectat en una Romània actual amb el menor nivell de vida d’Europa

Si entrem a l’Àfrica, trobarem un cas clar en la mort de de Muammar Mohamed Abu Minyar al-Gaddafi (1991). Fou una fidedigna execució. Quines han estat les seves conseqüències ? Enormes. Líbia encara viu en guerra civil (només hi ha uns 5 milions de libis)

Només cal veure l’empresonament del seu fill Saif al Islam Gaddafi (1972). Primer fou empresonat, no executat. Sàvia decisió perquè així estava tothom content: els revolucionaris el volien a la presó, però els seus simpatitzants el volien fora. Tots contents, el van alliberar al cap d’un temps (2017), no hi va espai per la mort

Gaddafi donava estabilitat a l’Estat libi. Estic convençut que amb ell a la presó, Líbia no hagués patit la deriva tan actual com fins ara