Líbia

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 9 de desembre de 2020

Líbia, oficialment l’Estat de Líbia, és un país sobirà republicà del nord d’Àfrica. La seva capital és Trípoli. Limita amb el mar Mediterrani a nord, a l’oest amb Tunísia i Algèria, al sud-oest amb Níger, al sud amb Txad, al sud-est amb el Sudan i a l’est amb Egipte

Fins 2011, al país se li adjudicava l’esperança de vida més alta d’Àfrica (només per darrere de les ciutats espanyoles de Ceuta, i Melilla i de les illes Canàries, i de l’illa britànica de Santa Helena), amb 77,65 anys.També comptava amb el PIB (nominal) per càpita més alt de el continent africà, i el segon lloc atenent el PIB per càpita en paritat de poder adquisitiu (PPA). També tenia un dels registres més alts d’Àfrica en l’índex de desenvolupament humà (IDH), però des de 2011 ha tingut notables decreixements

Des de l’arribada dels àrabs al segle VII, Líbia ha estat una terra de religió islàmica i ha tingut l’àrab com a llengua predominant. Al segle XVI l’imperi espanyol i l’Ordre de Malta van ocupar Trípoli fins a l’inici de la dominació otomana de 1551. Líbia va participar en les guerres berberisques dels segles XVIII i XIX. El govern otomà va continuar fins a l’ocupació italiana de Líbia, que va portar el període colonial de la Líbia italiana (1911-1943)

Durant la Segona Guerra Mundial el país va ser camp de batalla de la campanya a Àfrica de nord. Es va independitzar com a regne el 1951, governat per Idris I fins que un cop d’Estat militar el va enderrocar el 1969; aquest succés va marcar el principi d’una etapa de repressió brutal de tota dissidència. El més destacat dels líders del cop va ser Muammar al-Gaddafi, que es va fer amb el poder durant la Revolució Cultural i el va conservar fins a la guerra de 2011, en la qual l’OTAN va donar suport als rebels que es van alçar contra ell. Des de llavors, Líbia ha experimentat inestabilitat i violència política que han afectat seriosament a el comerç i la producció de petroli

La Unió Europea ha impulsat una operació per impedir l’acció de xarxes de tràfic de persones que exploten als refugiats que fugen de la guerra per radicar-se a Europa.

Des 2014 s’ha mantingut una dualitat de cossos polítics que afirmen ser el Govern de Líbia. La Cambra de Representants, resultant de les eleccions de juny de 2014, es reconeix en cercles internacionals com la Cambra legislativa legítima, però no controla territori a la capital, Trípoli; es reuneix a la ciutat cirenaica de Tobruk i dóna suport a un denominat Govern Interí amb seu a la ciutat d’Al Baida

A partir d’agost de 2014 la dualitat es va produir amb el Congrés General de la Nació (CGN; Congrés General Nacional); però avui dia es pot confirmar que el CGN ja ha conclòs la seva activitat. El 17 de desembre de 2015, es va signar a Sjirat un acord per formar un Govern unificat i provisional, segons el qual es van crear un Consell Presidencial (una presidència col·legiada de nou membres, encapçalada per Fayez a el-Sarraj), i un Govern de l’Acord Nacional provisional de disset, fins a la celebració de noves eleccions en un termini de dos anys

El Congrés General de la Nació es va integrar en les noves estructures i els seus antics membres van conformar una nova Cambra de caràcter consultiu, el Consell d’Estat Superior, però la Cambra de Representants es va negar a confirmar a el Consell Presidencial. Per tant, la dualitat actual és entre la Cambra de Representants de Tobruk -reconeguda només com a Parlament legítim- i el Consell Presidencial i Govern de Acord Nacional de Trípoli

Les Nacions Unides segueixen recolzant el diàleg entre tots dos

Font: wikipedia