Kairuan

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 24 de maig de 2021

Kairuan és una ciutat de Tunísia situada a l’interior del país, a 156 km de Tunis i 57 de Sussa. És la tercera ciutat santa de l’islam després de la Meca i Medina, a la qual s’adrecen en pelegrinatge els musulmans. Fou fundada pels àrabs pels volts de l’any 670 i el nom original, al-Qayrawan, deriva del persa Kâravân, en el sentit de ‘campament’ o ‘lloc de descans’ (d’aquí prové també el mot caravanserrall).

És la capital de la governació de Kairoan i capçalera de dues delegacions de la governació (Kairuan Nord i Kairuan Sud).

Segons el cens oficial del 2004, el municipi té 117.903 habitants (47.000 al cens del 3 de maig del 1966 i 56.000 al cens del 1972). El clima és extrem, amb temperatures properes a zero graus a l’hivern i de 40 graus a l’estiu. El vent sirocco hi bufa uns 21 dies a l’any de mitjana, i la pluja és inferior als 300 mm (en canvi, a l’oest de la governació és de 500 mm).

L’embassament d’Oued Zeroud li garanteix l’aigua i el d’Oued Merguellil li evita les inundacions que tant la van afectar el 1969. L’economia es basa en l’olivera i els ametllers pel que fa a l’agricultura; hi ha dues zones industrials al nord, a la carretera que porta a Tunis. La fabricació d’estores i catifes té en aquesta ciutat el centre principal de Tunísia; l’artesanat fora de les estores és reduït. Hi treballen unes 5.000 persones en la fabricació, quasi totes dones (les saddaya).

La ciutat es compon de la medina, de carrers estrets i sinuosos, i els barris: a l’oest i nord-oest, els suburbis de Gueblia, Djeblia i Zlass; al sud, entre l’antiga porta dels Pelleters (rebatejada amb la independència com a Bab al-Shuhada, és a dir, «porta dels Màrtirs») de la medina i l’estació de ferrocarril, hi ha els barris moderns; el barri popular de Sidi Sabnun és a l’oest; un altre barri és el d’Al-Mansurah, que reagrupa 400 cases de persones humils.

Els monuments principals són:

Minaret de la gran mesquita
La gran mesquita de Kairuan.
La mesquita Zituuna.
La mesquita d’El Bey.
La mesquita d’El Maalek.
La mesquita de la Rosa.
La mesquita de les Tres Portes o Jamii thalathat biban (segle ix).
Les basses dels aglàbides (prop de la porta de Tunis).
La zàwiya de Sidi Abid al-Gharyaní (segle xiv).
La zàwiya de Sidi as-Sahbí, coneguda com la mesquita del Barber.
La zàwiya de Sidi Abbada (segle xix).
Bab aix-Xuhadà.
Al-Bab al-Jadid.

Pel seu valor històric i arquitectònic, ha estat declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Font: wikipedia