Inversió

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 16 de febrer de 2021

La Vanguardia informa el 9 d’gost de 1959 en portada amb una foto del primer vaixell nord-americà de guerra que arriba a Espanya després de a guerra civil. Així és com el port de Barcelona es fa protagonista de la nostra història

Aquest fet obre una nova època per al nostre país, la inversió estrangera, que tampoc és tan nova. Abans de la guerra d’Espanya ja haven arribat inversions estrangeres. Una d’aquestes primeres empreses d’origen estranger fou la coneguda Canadenca o, més tard, coneguda per FECSA. Una altra d’aquestes empreses fou La Seda de Barcelona. N’hi ha més.

El model que seguien aquestes era comú. Protegien molt les famílies dels seus empleats. Aquestes empreses va sobreviure a la Guerra civil. El seu poder ha arribat als nostres dies.

L’esquema, que han seguit moltes altres empreses fins l’actualitat és que la part tècnica està controlada pels inversors estrangers mentre que els inversors nacionals aporten el personal

Una empresa fundada pels italians en temps del franquisme va ser SEAT. Seguia els mateixos esquemes suara esmentats: tecnologia italiana, mà d’bra espanyola. La fundació no va ser fàcil perquè el cap d’Estat volia que SEAT fos a Madrid, però els italians van ser clars: “Catalunya o res”. SEAT, malgrat els greus problemes que ha passat, continua essent a Catalunya

No són poques les empreses espanyoles que han posat un peu a l’Àfrica com ara Gallina Blanca amb la marce Jumbo. Ara es veu com s’han invertit les coses. Espanya continua essent seu de la inversió estrangera, però també inversora en països africans

Hi ha persones al nostre país que són contràries a la industrialització d’Àfrica, però això és del tot necessari per a la sobirania. Avui dia a l’Àfrica la principal activitat econòmica està centrada en el món agrari amb unes limitacions productives molt importants. Un sector que s’hi ha obert fa relativament poc és el del turisme, sector serveis

Hi ha països africans que s’ajuden amb la producció, i la comercialització internacional de segells de correus del seu propi país. Més pocs són els que viuen de serveis financers a escala internacional

La SDRCA fomenta el comerç internacional, havent aconseguit èxits importants. Aquest comerç es confon amb la cooperació internacional, seguint un model molt simple de col·laboració on hi guanyen tots. La SDRCA va redactar (2015) un complex sanitari i de formació per ser sostingut per una fàbrica de totxos al Camerun. El projecte no va prosperar per voluntat del nostres socis camerunesos al Camerun, posant de relleu que no és fàcil invertir a l’Àfrica des d’Espanya

El problema essencial és la concepció del temps. L’ideal és que inverteixin a l’Àfrica persones espanyoles que com a mínim aparentin un fort potencial econòmic. És qüestió de donar a entendre qui mana malgrat el mínim de capital del 51% exigit pels governs a favor dels seus connacionals