Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA – Les Corts – 18 d’abril de 2017
Sóc intercultural de naixement així com per vocació a l’aprofitar l’avinentesa, però no l’únic
La meva existència és el creuament d’una casa del Pallars amb una casa de l’Hospitalet de Llobregat
Nascut al cor de Catalunya, vaig començar a assaborir el Cap i Casal de Catalunya per raons d’Universitat
Tinc família a la Catalunya occidental (Pallars, Noguera, Segrià) i de la Catalunya oriental (Bages, Vallès oriental, Barcelonès)
Tinc coneguts a l’Anoia, el Solsonès, el Berguedà, el Bages, Osona, i arreu de Catalunya
Molts de vosaltres em direu que sou interculturals per raó d’origen en altres territoris més allunyats.
Això no obstant, us puc assegurar que, encara que Catalunya és molt petita, hi ha unes diferències culturals molt grans entre comarques que es noten en la pronúncia de la llengua
També hi ha la gran ombra que fa Barcelona, un lloc extraordinari on només he trobat una única persona que manifestés fa anys que era barceloní de tercera generació
Va ser a l’Ajuntament de les Corts on una funcionària de la Casa Gran va exposar que Barcelona seguiria el model intercultural
Tot i reconèixer que Barcelona no havia estat prou al cas de la immigració estrangera, bo era corregir
Poc feia que treballava en una fàbrica del Baix Llobregat quan em van etzibar que jo no seria mai de Barcelona
Jo vaig callar, però van arribar al meu cap mecanismes de defensa com ara que que la Constitució em protegia o que si més no la Declaració dels drets humans m’emparava
Però també em vaig dir que treballava i vivia en llocs on es manifestava la meva interculturalitat. Vet aquí dos models a Europa: la interculturalitat i la multiculturalitat, informeu-vos-en si us plau
