Grans Llacs

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA – Les Corts – 13 d’agost de 2020

Els Grans Llacs d’Àfrica són una sèrie de grans llacs situats al llarg de la Gran Vall del Rift. A la regió es troba el conegut llac Victòria, el segon llac d’aigua dolça més gran de món. Els llacs més importants de l’àrea són llac Opalosji, llac Chupelo, llac Malawi, llac Bangweulu, llac Turkana, llac Alberto, llac Mweru, llac Kivu, llac Rukwa, llac Eduard, llac Kyoga, llac Eyasi, llac Natron

Els llacs Victòria, Albert, Eduard i Kyoga aboquen les seves aigües a riu Nil Blanc. El llac Tanganyika, el Moero i el Kivu desguassen al riu Congo, mentre que el Malawi ho fa en el riu Zambeze. Per la seva banda, els llacs Turkana, Rukwa, Eyasi i Natron són endorreics

Els Grans Llacs formen part, llevat del Victòria, del grup dels llacs de la Gran Vall del Rift, que, a més dels anteriors, inclou un bon nombre de llacs més petits, localitzats al llarg dels dos ramals de la Gran Vall de l’Rift

També es diu Grans Llacs a la regió confrontant a aquests. Aquesta àrea inclou la totalitat de les nacions com Ruanda, Burundi, i Uganda així com parts de la República Democràtica de Congo, Tanzània, i Kenya

La zona és una de les més densament poblades del món amb una població estimada de 107 milions de persones. A causa de l’activitat volcànica registrada en el passat, aquesta part d’Àfrica conté alguna de les millors zones de cultiu de l’món

També a causa d’aquest vulcanisme, la zona està situada a gran altitud sobre el nivell de la mar, el que permet un clima temperat tot i estar situada just en l’Equador. L’àrea es caracteritza per les activitats de ramaderia extensiva, especialment boví i cabres.

En el passat, a causa de la densitat de població i a l’excés d’agricultura, l’àrea va quedar molt dividida en una multitud de petites monarquies com Ruanda, Burundi, Buganda, i Bunyoro, úniques a l’Àfrica subsahariana. En molts casos, les seves fronteres van ser mantingudes per les potències colonials que posteriorment les van ocupar

Amb l’arribada dels europeus, la regió va ser àmpliament estudiada per l’interès que suposava contenir les tan buscades fonts del Nil. Els primers a arribar a aquesta terra van ser els missioners, que encara que van tenir un èxit limitat en la conversió dels nadius, van facilitar una posterior colonització de la regió. El sobtat contacte amb la resta del món va portar una sèrie de devastadores epidèmies que van afectar tant a la població com a el bestiar. La població va descendir dramàticament, fins a un 60% en algunes àrees. No es va tornar als nivells de població precolonials fins als anys 50 d’el segle XX

Després de la independència, la regió presentava un gran potencial de desenvolupament. No obstant això, en l’època recent, ha sofert gran quantitat de guerres civils i la proliferació de grups violents, que ha causat l’empobriment de la regió. Només països com Kenya i Tanzània presenten actualment signes d’un major desenvolupament

Font: wikipedia