Espanya africana

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA – 20 d’agost de 2020

Tot i la poca vocació africana d’Espanya, el nostre país té tres territoris situats geogràficament a l’Àfrica. Malgrat que hi hagut intents de fer-los fora de la nostra sobirania, tenim que Canàries, Ceuta i Melilla són inapelablement espanyoles

Altra cosa són les dependències africanes que han estat colonitzades durant relativament poc temps. Espanya va disposar de part del Marroc (fins 1956), Guinea Equatorial (fins 1968), i Sàhara Occidental (fins 1975)

Espanya va sortir del Marroc de la mà de França. Guinea Equatorial va sortir d’Espanya d’un forma molt pacífica tot i que poc després de la independència hi va córrer la sang per lluites pel poder. La desvinculació del Sàhara va ser vista amb molta pena pel conjunt de la societat espanyola

El problema del Sàhara va ser considerat per l’acord de Madrid entre 6 països: Espanya, Estats Units, França, el Marroc, Mauritània i Algèria. La situació actual del Sàhara continua sent una mica opaca

La població del Sàhara està repartida en tres parts (encara no 600 mil persones): 1) l’àrea administrada pel Marroc, 2) territoris del Sàhara on hi viuen de ple dret saharauis. 3) el desert del Tinduf a Algèria on hi viuen unes 80.000 persones en cadascun dels 4 campaments. Moltes persones del nostre país acullen nens i nois saharahuis en colònies dedicades a aquestes persones menudes

A dia d’avui encara no s’ha aclarit del tot el tema perquè tot fa pensar que el Marroc administra “els seus territoris”, però que encara són de sobirania és espanyola. En els conflictes haguts es dedueix sempre que l’última paraula la té Espanya

L’actual situació espanyola, gran presència de persones d’origen africà, pot donar pas a unes interessants relacions comercials amb la major part de països africans. Les relacions comercials amb l’Àfrica són molt importants (al voltant d’un 13% del valor de les mercaderies). Espanya disposa d’un 60% del comerç internacional a la resta d’Europa, un aprox. 13% a Amèrica, i un aprox. 13% a Àsia

Espanya té dèficit o superàvit segons cada país africà. Això pot representar un pont de partida en major cooperació internacional. És clar que tot això depèn d’unes bones relacions diplomàtiques que no toquin els interessos de les antigues metròpolis encara presents a l’Àfrica (França, Gran Bretanya, Portugal)