Esclavitud

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 8 de novembre de 2020

El Diccionari normatiu valencià defineix l’esclavitud o esclavatge com la condició d’una persona sotmesa al domini absolut d’algú, que no té llibertat. Segons fonts dignes de crèdit, els negroafricans no temen l’esclavitud com el colonialisme

Tothom recorda el tràfic d’esclaus des d’Àfrica occidental fins al Nou món. Els traficants d’esclaus, nomalment del nord d’Àfrica, atrapaven negroafricans per endur-se’ls a un món tant desconegut com les costs orientals americanes. A canvi de menjar, treballaven en les explotacions agràries dels terratinents arribats abans de l’Europa occidental

Els descendents d’aquests negroafricans viuen avui dia en una franja de països que van d’Estats Units (15% de la població) fins al Brasil, passant per tota la zona del Carib. La sort d’aquestes persones és encara diversa

Vull transmetre dos llocs que, fins fa relativament poc, vaig saber que també hi ha descendència d’esclaus negroafricans: Mauritània i Turquia. Vaig conèixer personalment un negroafricà maurità. Era un noi molt apagat, amb molta manca d’iniciativa, però molt bona persona. Pot ser aquest el retrat robot d’un esclau negroafricà a Mauritània ?

Un lloc en què sorprenentment hi ha una colònia negroafricana, descendent de l’esclavatge, és Turquia. Aquestes sorpreses potser no han de ser necessàriament exagerades perquè en les nostres terres, fa uns cinc-cents anys, també hi havia hagut esclaus d’origen africà

Utilitzar l’esclavitud és també encara una xacra pròpia del nostre país. Això es dóna molt en les feines i, sobretot, en àmbits on no hi ha unes relacions laborals prou ben definides. Tot va lligat a la confiança entre uns i altres, la qual cosa pot conduir a abusos lamentables en les persones més febles