Cultures

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona, SDRCA, Assoc. – Les Corts – 4 de novembre de 2020

Faig ús de les definicions que dóna el Diccionari normatiu valencià. Cultura és el conjunt de tradicions, de costums o de formes de vida d’un poble, d’una societat o de tota la humanitat. Interculturalitat és el conjunt de relacions de contacte i d’intercanvi entre cultures diferents.

La interculturalitat té graus segons la distància física de les cultures. La interculturalitat catalanocastellana és molt més intensa que la interculturalitat hispanojaponesa. Això és una major interculturalitat com més a prop siguin les cultures

Un aspecte molt interessant és la presència de persones d’origen estranger que viuen entre nosaltres. La major part dels immigrats són de cultures llunyanes com ara els d’origen negroafricà, d’origen àraboafricà, d’origen paquistanès, d’origen xinès, d’origen sud-americà, d’origen europeu (comunitaris i no comunitaris)

Es pot dir que a casa nostra hi ha una presència de gairebé totes les cultures a nivell mundial

Assolir la interculturalitat és com si trobessim un idioma comú a totes les persones residents a casa nostra. Aquest idioma comú es podria assimilar a una protollengua o protopensament

Com he dit diferents vegades, la presència de persones d’origen foraster és especialment interessant a l’hora de conèixer persones amb un bagatge cultural diferent o inclús evitar-se les molèsties de fer un viatge cap a llurs terres d’origen

La interculturalitat pot ser pròpia de cada persona per raó de família. En el meu cas l’origen intercultural ve de la meva ascendència catalana: el Pallars, el Bages, la Noguera, i el Barcelonès. També entren en joc el medi (urbà, rural), l’orografia, les classes socials, etcètera