Contertulians
Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA – Les Corts – 8 de maig de 2017
Vaig treballar durant quatre mesos per la meva tesi doctoral a Tolosa de Llenguadoc. Tot i que hi vaig tancar l’experimentació de la meva tesi, vaig fer diferents diguem-ne màsters pràctics que ajuden a veure el món d’una altra manera
No puc negar-ho, va ser una bona sorpresa compartir el despatx-laboratori amb una noia africana que també hi feia el doctorat
Va ser la primera persona africana amb qui vaig obrir conversa. Era molt reservada, però de mica en mica va anar confiant en mi. Aquesta noia africana era tunisiana i musulmana
Vam parlar de religió. Vaig aprendre molt, però sempre amb un elevat respecte per damunt de tot. No vam arribar a fer-nos amics. Quan va ser l’hora dels adéus, en vaig perdre definitivament el contacte, però sí que vam tenir una certa amistat que vol dir respecte
No vaig conèixer només aquesta noia africana sinó també molts negroafricans que com jo érem en el campus.
Sempre vaig aprendre molt d’aquelles vivències, vaig considerar que ells formarien part d’una generació que canviaria per bé els seus corresponents països.
El transcurs del temps em va fer canviar d’idea. Àfrica seguiria aparentment com sempre, l’Àfrica havia engollit els seus fills
Un altre punt especialment important fou la crisi de les banlieues perquè aquesta revolta em va agafar a contrapeu. Els protagonistes d’aquests fets naixien mentre jo hi feia els meus deures. Va ser demolidor
De tot plegat me’n vaig fer una idea. Una sort que té el nostre país és que la immigració rebuda s’ha anat fent de mica en mica potser amb algunes puntes al llarg d’una vintena d’anys
Les persones africanes que han arribat aquí sempre han estat persones relativament joves. Molts s’hi han casat i hi han tingut fills. Això fa que aquests catalans pertanyin a un ampli ventall d’edats
Aquestes persones catalanes, que així ho són com a mínim pel Codi Civil Català, tenen i tenien el cor molt encongit pel comportament que podrien tenir aquests nous catalans adults crescuts aquí, però de moment no ha passat mai res, tot seguint l’evolució de la societat catalana
