Congo

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 26 d’abril d 2021

El Congo és el riu més gros de ponent de l’Àfrica Central. Amb una llargada de 4.380 km és el segon riu més llarg del continent africà (rere el Nil). Si hom en pren el riu Chambesi com a font, la seva llargada total creix fins als 4.700 km. El seu cabal mitjà, amb aproximadament 41.000 metres cúbics per segon (1976) a la desembocadura també és el segon del món rere l’Amazones. La seva conca constitueix també una immensa selva tropical que abasta una extensió de 4.014.500 km², el que suposa més de la desena part de la superfície africana, essent també la segona del món després de la de l’Amazones.

Situat a la zona intertropical, drena la cubeta a què dóna nom. La seva gran extensió fa que el règim sigui molt complex; té molta regularitat i un gran cabal, a causa de l’elevada pluviositat i de la diferent alimentació dels seus afluents, que provenen de tots dos hemisferis.

El riu dóna nom als actuals estats de la República del Congo i la República Democràtica del Congo, així com a l’antic Regne del Congo. El seu recorregut té lloc, en la seva major part, dins del territori de la República Democràtica del Congo, on llevat del tram final, on forma frontera entre aquest estat i la República del Congo i, als darrers 50 km, amb Angola.[4] Després del naixement, en el seu curs alt, rep el nom de riu Lualaba; després segueix una trajectòria constant cap al nord, fins a arribar a les cascades Boyoma, a l’altura de la ciutat de Kisangani, moment en el qual gira cap a l’oest, formant una àmplia corba. El Congo travessa en dues ocasions l’equador i és fàcilment navegable en seccions de gran distància, en particular entre Kisangani i el llac Malebo, en els que durant 1.685 km el riu és ampli i profund. En aquest llac que suposa un eixamplament del riu, es troben les capitals Kinshasa i Brazzaville. Una mica més a l’oest de Kinshasa el corrent s’estreny i cau per una cadena de cascades creades per una sèrie de canons profunds, conegudes com les «cascades Livingstone», on flueix de manera violenta, al Congo només es calma cap a Matadi (a 116 km de l’oceà Atlàntic) i Boma (a uns 70 km en línia recta). Finalment desemboca en una estreta plana d’inundació a través d’un estuari (un sol llit) que té gairebé 5 km d’amplada a prop de la petita ciutat de Muanda.

Encara que les cascades de Livingstone impedeixin l’accés a la zona navegable del Congo des del mar, hi ha un tren que salva la distància. Gran part del comerç de l’Àfrica Central passa per aquesta via fèrria, portant mercaderies des del port de Boma a la part navegable del Congo.

Abans de la colonització portuguesa de la zona, els nadius denominaven al riu, Nzere o Nzadi, que en la llengua de l’ètnia bakongo, vol dir “el riu que s’empassa els altres rius». L’explorador portuguès Diogo Cão, que va ser el primer europeu que va recórrer la seva desembocadura, el va anomenar riu Zaire, per deformació del nom donat pels indígenes. Aquesta denominació va persistir fins al s. XVIII, en què va començar a ser nomenat com riu Congo, per l’ètnia Congo o bankongo, que dominava gairebé tota la conca del riu