Colònies

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 1 de març de 2021

Vaig anar de colònies de 8 a 11 anys. Les organitzava l’empresa on treballava el meu pare. Ens hi trobàvem nens de tot l’àmbit d’aquesta empresa. No podia imaginar, quan hi anava per primera vegada, que la lletra de la cançó esdevindria real: “Mai les oblidaré”. Han passat els anys, però encara les recordo

Fèiem moltes activitats dirigides pels nostres monitors. Un dia vàrem anar caminant al poble del costat (uns 10 km). A mig camí vam parar una estona. Un home del país em va dir: “es nota que menges bé”. Em va sorprendre, però a partir d’aleshores em vaig fixar amb les cares dels companys.

La colla d’amics sèiem en un racó del pati. Vaig identificar-ne un que feia una cara estranya. Vaig reflexionar… tots els nostres pares tenim un sou del mateix ordre de magnitud. Per què passa això ?

El millor que pot passar és que l’afectat et demani ajut. A l’inrevés, no funciona tant aquí com a l’Àfrica. Cada vegada que hi esclata un conflicte armat, penso quants camps de refugiats s’hauran de plantar. Aquests camps de normalment els porten organitzacions humanitàries expertes

Aquestes organitzacions estan dissenyades tal com seria un exèrcit. Es troben en els camps de refugiats persones d’arreu amb l’única ambició de fer tornar a la vida tantes persones que han quedat atrapades per qualsevol mena causa. Tant de bo que els nens residents en aquests  camps puguin arribar a ser tan feliços com jo amb les colònies