Navega per la categoria

Society

Konso

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 22 d’octubre de 2021

Konso és una localitat al sud-oest d’Etiòpia, situada a la vora del riu Sagan. Aquesta ciutat, centre administratiu de districte especial de Konso de les Nacions, Nacionalitats i Pobles de al Sud, es troba a 1650 metres sobre el nivell de la mar. Alguns habitants dels pobles veïns la coneixen amb el nom de Pakawle

Konso, el nom prové del grup ètnic homònim, és coneguda per les seves tradicions religioses, les seves escultures i els fòssils d’homínids que s’han trobat en les rodalies. El lloc va ser agregat a la Llista Temptativa de la Unesco per ser considerat Patrimoni de la Humanitat el 30 de gener de 1997, a causa de la seva importància cultural universal, i va aconseguir la categoria de manera oficial a 2011.

Segons les dades recollides per l’Agència Central d’Estadística d’Etiòpia en 2005, Konso té una població local estimada de 4593 habitants, dels quals 2258 són homes i 2335 mujeres. El cens nacional de 1994 havia reportat que hi havia 2.535 habitants al poble: 1.250 homes i 1.285 dones.

El fotògraf Philip Briggs suggereix que la ciutat d’avui en dia “pot descriure de manera prosaica com un cercle de trànsit de dimensions còmicament vastes, envoltat per una estació de servei solitària i uns quants hotels dispersos” . Segons l’Oficina de Finances i desenvolupament Econòmic de les Nacions, Nacionalitats i Pobles de al Sud, a 2003 les comoditats de Konso incloïen accés a telefonia digital, servei postal, electricitat produïda per un generador i una petita organització de microfinances, les indústries locals són l’apicultura, la teixidura de cotó i l’agricultura. El mercat obre de dilluns a dijous i es troba a dos quilòmetres de la vila, pel carrer Jinka.

El 2007, es va instal·lar al nord de la ciutat una granja de permacultura, Strawberry Fields Eco-Lodge, que treballa amb voluntaris internacionals i escoles locals per conrear aliments, promoure l’ecoturisme i ensenyar l’aplicació de sistemes de permacultura.

Axum

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 21 d’octubre de 2021

Axum és una petita ciutat en l’estat federat de Tigray, Etiopía. És la capital religiosa de l’Església ortodoxa etíop. Segons les xifres de l’Agència Central d’Estadística d’Etiòpia, la ciutat comptava en 2007 47 320 habitants, 20.774 homes i 21.898 dones. El 75% de la població pertany a l’Església ortodoxa etíop. La resta es reparteix entre musulmans sunnites i altres confessions cristianes.

Axum està considerada la ciutat més sagrada d’Etiòpia, i és un dels llocs de peregrinació més importants de l’país. Les festivitats religioses més importants són T’imk’et (Epifania), el 7 de gener, i la festa de Maryam Zion a finals de novembre.

Axum va ser la capital del Regne d’Axum, la veritable representant d’un imperi que es va estendre des de l’actual Iemen fins a l’est del Sudan, controlant les rutes de comerç entre Àfrica i Àsia.

El lloc arqueològic d’Axum va ser declarat Patrimoni de la Humanitat el 1980.

Els monuments més importants són les esteles: enormes obeliscs esculpits amb motius arquitectònics que marquen segons els arqueòlegs l’emplaçament de les tombes dels sobirans de l’antic regne. Alguns d’ells són els majors monòlits tallats de el món. El més gran mesurava 35 metres d’altura, i es creu que tenien discos metàl·lics als costats.

La major part de les esteles s’agrupa al nord de la ciutat.

S’han excavat nombroses tombes, encara que algunes ja havien estat espoliades. Les riqueses trobades es troben en els museus arqueològics d’Axum i Addis Abeba.

El 1937, un obelisc va ser portat a Itàlia com a conseqüència de la invasió d’Etiòpia durant les guerres ítaloabissínies, i va ser erigit a Roma, no lluny del Circ Màxim, davant l’edifici que va albergar el ministeri de l’Àfrica italiana fins a 1945 i que es va convertir el 1951 en seu de la FAO. El 1947, Itàlia es va comprometre a tornar-lo, però la restitució no va tenir lloc fins a 2005. Transportat en tres trossos, el monòlit va recuperar la seva ubicació original a Axum al setembre de 2005. Durant la preparació de l’emplaçament es van realitzar importants descobriments arqueològics: Es tracta d’una necròpolis real de diferents dinasties precristianes, que s’estén més enllà dels límits actuals de la zona arqueològica.

Altres llocs d’interès inclouen l’església de Nostra Senyora de Sió, construïda en 1665. Es diu que alberga l’Arca de l’Aliança. En aquesta església es va coronar als emperadors d’Etiòpia fins a Fasilidas (segle XVII), i més tard des Yohannis IV (segle XIX) fins a la desaparició de l’imperi.

També cal destacar l’estela i pedra d’Ezana, escrita en sabeo, yehén i grec clàssic, la tomba del rei Bazen, considerada un dels monòlits més antics, el bany de la reina de Saba (en realitat un embassament), el palau de Ta’akha Maryam, de segle IV, el palau de Dungur, de segle VI, els monestirs d’Abba Pentalewon i Abba Liqanos i la Lleona de Gobedra, un relleu rupestre de dos metres de longitud.

El 2008 un equip d’arqueòlegs alemanys va trobar a la ciutat santa les restes del palau de la llegendària reina de Saba.

Font: wikipedia

Addis Abeba

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 20 d’octunre de 201

Addis Abeba és la capital i ciutat més poblada d’Etiòpia amb una població de 3 384 569 habitants, segons el cens de 2008. És, també, capital de la Unió Africana i de la seva predecessora, l’Organització per a la Unitat Africana

Designada ciutat i estat al mateix temps segons l’organització territorial etíop, a Addis Abeba conviuen més de 80 nacionalitats i llengües, a més de cristians, musulmans i jueus. En ella se situa la Universitat d’Addis Abeba.

Addis Abeba es troba a una altitud més de 2300 metres sobre el nivell de la mar sobre una praderia de pastures a la banda de la Muntanya Entoto. Des del seu punt més baix, a prop de l’Aeroport Internacional Bole, a 2326 m s. n. m. a la perifèria sud, la ciutat s’eleva a més de 3000 m s. n. m. a les Muntanyes Entoto cap al nord. És la ciutat més alta d’Àfrica.

Addis Abeba és la capital de país des de 1889. El nom significa ‘flor nova’ i va ser escollit per l’esposa del Negus Menelik II, Taitu Betul, qui es va sentir fascinada per una’ nova flor ‘que mai havia vist el topònim original en llengua oromo era Finfinne o Finfinnee o, en ge’ez: Bərəra, deu d’aigua

La ciutat està situada als peus de la muntanya Entoto (antiga capital d’Etiòpia, al centre de el país) en un altiplà d’entre 2300 i 2600 m s. n. m. (Metres sobre el nivell de la mar). La seva situació a uns 2500 m s. n. m. la converteixen en la ciutat més elevada d’Àfrica i la quarta capital al món. La seva altura varia des dels 2326 m s. n. m. en el punt més baix, on es troba l’aeroport, fins als més de 3000 m s. n. m. de les muntanyes Entoto en el nord, on es concentren les barriades més pobres.

La ciutat segons la Classificació climàtica de Köppen posseeix una barreja climàtica entre un clima Subtropical de terres altes i un Clima de muntanya. A més a causa de la diferència d’altitud i al vent que presenta arriba a haver-hi fins i tot una diferència de 10 ° C (graus Celsius) entre les seves zones. Presenta temperatures molt homogènies i suaus al llarg de tot el año.

Font: wikipedia

Massawa

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 18 d’octubre de 2021

Massawa és una important ciutat portuària d’Eritrea situada a la costa de la Mar Roja. L’enclavament ha tingut sempre una gran importància estratègica pel que ha estat colonitzat successivament per Portugal, Egipte, l’Imperi otomà, el Regne Unit i Itàlia, aquesta última en 1885. Va ser la capital d’Eritrea fins que es va traslladar a Asmara en 1897.

Massawa compta amb una base naval, grans molls de càrrega, un aeroport i una línia fèrria que l’enllaça amb Asmara. Els ferris que parteixen de la ciutat la uneixen amb les Illes Dahlak i amb la propera Illa Green.

Entre els edificis més notables de la ciutat es troben la Mesquita Sheikh Hanafi, de al segle XV, i diverses cases de corall. També sobreviuen abundants edificis de l’època otomana, com el basar, més altres de factura més recent com el Palau Imperial, reconstruït en 1872 per Werner Munzinger; la Catedral de Santa Maria; la Vila Melotti (edificada en la dècada dels anys 30 de segle XX) i el Banc d’Itàlia. La Guerra Eritrea d’Independència és recordada en un memorial format per tres tancs que es troba al centre de Massawa.

Font; wikipedia

Mendefera

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 17 d’octubre de 2021

Debub és una regió (zona) d’Eritrea. La seva capital és Mendefera i té una àrea d’uns 8.000 km². La seva població és d’aproximadament 755.379 habitants.

Mendefera (o Adi Ugri) és una localitat a Eritrea a la regió Debub.

Segons estimació 2010, comptava amb una població de 24.115 habitants.

És una important base de poble aksumita, originària de segle V a. C.

Des de 1959 s’han excavat nombrosos edificis trobant cruïlles i monedes romanes en ells. Hi ha moltes àrees amb jaciments arqueològics que inclouen tombes, per investigar.

Font: wikipedia

Keren

Josep Juanbaró, info€sdrca.barcelona – SDCA, Assoc. – Les Corts – 16 d’octubre de 2’21

Keren és la segona ciutat d’Eritrea. Situada al nord-oest d’Asmara, és la capital de la província de Anseba i residència de la tribu Bilen. L’any 2005, la ciutat tenia una població d’uns 86.483 habitants

La localitat va créixer al voltant de la línia fèrria, avui dia desmantellada (existint plans per a la seva reconstrucció). Hi ha un important centre comercial i escena de batalles en la segona guerra mundial i la guerra de la independència d’Eritrea. Va tenir un paper fonamental en la batalla de Keren entre les tropes italianes i britàniques en 1941.

Destaquen: hi ha un fort egipci de segle XIX, el baobab de la capella de St Maryam, l’estació de tren, de 1930, l’antiga mesquita, el mausoleu Said Bakri, els cementiris de les armades britàniques i italianes i el mercat local. En les rodalies es troba el monestir Debre Sina, conegut per les seves allotjaments en coves.

Font: wikipedia

Asmara

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 15 d’octubre de 2021

Asmara és la capital i la ciutat més poblada d’Eritrea. Està localitzada a la part septentrional de l’Altiplà eritreu. Concentra una bona part de la indústria de tèxtils, carn processada, cervesa, calçat i ceràmica de país. Antigament era un petit llogaret, que el 1898 els colonitzadors italians la van convertir en ciutat capital de la seva colònia Eritrea: tenia 1500 habitants el 1900 i 105.000 el 1940. Ara té gairebé 600.000 habitants (2021).

Segons la tradició oral recollida pels italians, el nom s’ha de quatre clans, a saber: Gheza Gurtom, Gheza Shelele, Gheza Serenser i Gheza Asmae que habitaven l’actual territori de la ciutat en l’altiplà de Kebessa. Al segle XVI, davant els atacs de les tribus del Tigré, les dones de cada clan van decidir unir-los i repartir la terra entre els mateixos; per aquesta raó van cridar a l’assentament comú: Arbate Asmerà  que en tigrinya significa “Elles quatre els van unir”. Finalment, el numeral, Arbate va ser deixat de costat, per la qual qual el nom va quedar en Asmerà que vol dir: “Elles els van unir”

La població d’Asmara és del voltant de 564.000 habitants, el que la converteix en la ciutat més gran d’Eritrea. Encara que tots els grups ètnics de país estan representats a la capital, els grups més nombrosos són els tigray (77%) i tigre (15%). L’idioma més parlat a la ciutat és el tigrinya. L’àrab, l’italià i l’anglès també són parlats per gran part de la població.

Segons el cens nacional del govern d’Eritrea el 2003 el 99.67% dels habitatges de Asmara tenien accés a aigua potable, 96.9% vàters, 2.1% latrines i l’1% no tenia serveis sanitaris. La taxa d’alfabetització és de 95.2% entre els homes i 89,95% entre les dones, la més alta de la nació per a tots dos sexes. El 2006 comptava prop de 578.000 habitants (1.062.676 en la seva àrea metropolitana).

Asmara compta amb una versió local del clima estepari, amb estius càlids, però no excessivament calents, i hiverns suaus. A causa de la seva altitud de 2.325 m, les temperatures són relativament suaus en una ciutat no molt allunyada del desert. Asmara té una mitjana de gairebé 520 mil·límetres de precipitació anual. Les nevades són molt rares a la ciutat. Juliol i agost formen la curta temporada de pluges. De fet, de mitjana, al voltant del 60% de les precipitacions anuals d’Asmara es concentren en aquests dos mesos. Per contra, gener i febrer solen ser els mesos més secs, amb una mitjana de només 7 mil·límetres de precipitació per al conjunt dels dos mesos.

Font: wikipedia

Bentiu

Josep Juanbaró, info@sdrca.bacelona – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 14 d’octubre de 2021

lBentiu o Bantiu és una localitat del Sudan de al Sud, capital de l’estat d’Unitat, al nord del país. prop de la frontera amb Sudan, i a 654 quilòmetres de la capital, Juba. Se situa a la vora del riu el-Ghazal, que la separa de la ciutat de Rukbona, a l’altra riba. Les dues ciutats es comuniquen per mitjà del pont El Salaam. Aquest va ser bombardejat (i parcialment enderrocat) per avions sudanesos el 23 d’abril de 2012, juntament amb un mercat en Bentiu

Actualment la ciutat es troba molt danyada pels combats produïts en el marc de la guerra civil sudsudanesa, que va produir un gran nombre de morts i desplaçats entre els civils que habitaven la localitat.

Unitat és un dels deu estats que formen Sudan del Sud. Localitzat a l’antiga regió de l’Alt Nil, ocupa una àrea de 35.956 km² i té una població estimada de 660 000 habitants (2007). Bentiu és la capital de l’estat.

Font: wikipedia