Navega per la categoria

Society

Societat

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 27 de febrer de 2021

A diferència de ls grans potències colonials a l’Àfrica  (Anglaterra, França, Portugal), la presència espanyola en el continent veí ha estat escadussera i breu. Aquests territoris han estat abandonats progressivament: el Marroc (1956), Guinea Equatorial (1968) i Sàhara Occidental (1975)

Espanya té un peu a l’Africa en els seus territoris nacionals de Canàries, Ceuta i Melilla. Aquests terres van ser en el passat reivindicades pel Marroc sense éxit perquè la Unió Europea els considera plenament espanyols malgrat que formin geogràficament part d’Àfrica. De fet, el Marroc no es queda enrere tot reivindicant el territori peninsular de l’Al-Andalus…!

Només hi ha un únic país africà que no hagi estat colonitzat, és Etiòpia. La civilització etíop només va ser ocupada pels italians en el context de la Segona Guerra Mundial. De ben segur que no hi ha etíop que no recordi l’escissió d’Eritrea, un dels països més foscos del món, comparable al règim que controla Nord-corea

Si no recordo malament, un territori etíop va ser objecte d’una ocupació televisiva europea. Aquest mitjà de comunicació va ocupar un poble on les persones no tenien prou aliments. Van arribar a un acord pel qual gravarien durant uns quants dies la vida d’aquestes persones. Quan van acabar el reportatge, on el presentador seguia també aquest regim alimentari, els van donar aliments

Aquesta situació va ser per mi totalment immoral. Era més important fer aquest reportatge que apaivagar la fam durant una setmana. Aquestes intervencions que es fan només per vendre són per mi fora de lloc

La situació africana permet tractar periodísticament temes que van encarats a l’audiència europea tot induint a temes fora de context. Si es fa una suma de totes les informacions que arriben a les redaccions, es pot veure que el continent africà cau a trossos i que no se sap per on agafar-lo.

Un nou cas és el que proporcionava la veu d’un pare nigerià. El periodista preguntava a aquest pare musulmà què passaria a la seva jove filla, major d’edat, que havia decidit fer-se un lloc en el món de la passarel·la. El seu pare va dir: “He educat molt bé la meva filla, sabrà com eludir els problemes que se li presentin”. Aquesta noia deu tenir ara entre 40 i 50 anys. M’agradaria entrevistar-la sobre com li ha anat fins ara la seva vida…!

Pobles

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 18 de febrer de 2021

Segons les Nacions Unides, la població de la Terra a febrer de 2021 és d’uns 7.800 milions de persones. L’aportació d’Àfrica és d’uns 1.200 milions. D’acord amb el meu record, el món i l’Àfrica creixen de pressa

El món està format per pobles i estats, que no encaixen necessàriament. Per exemple, Catalunya i el País Basc estan dividides en dos per la frontera hispanofrancesa. La cultura a banda i banda de la frontera no és ben bé la mateixa, hi influeix la cultura de cada estat

Imagino el món com un únic piano. Cada poble hi té accés per a compondre-hi la seva melodia. Cada melodia és diferent en cada poble, és l’essència del seu caràcter

Quin serà el punt d’arribada de cada poble ?

La violència entre pobles o països sol tenir major incidència entre pobles i països veïns tal com cal esperar. L’inici de la Segona Guerra Mundial va tenir lloc amb l’ocupació alemanya de la veïna Polònia (1 de setembre de 1939).

A l’Àfrica podem trobar també conflictes armats entre els pobles hutu i tutsi a Ruanda (7 abril – 15 juliol, 1994) i a Burundi (1993-2005). Un altre conflicte africà que ens toca molt de prop és la invasió marroquina del Sàhara espanyol (1975)

La Gran Guerra africana (o segona guerra del Congo) va implicar 9 països africans i fins a 20 faccions del Congo (1998-2003). Aquest conflicte fou el més gran després de la Segona Guerra mundial. Va suposar la mort d’uns quatre milions de persones, moltes per la fam i per malaties comunes

Entre les guerres civils de l’Àfrica Occidental, hi ha les de Libèria entre, sobretot, descendents d’afroamericans i negroafricans (1989-1996, i 1999-2003). És més aviat una lluita entre cultures d’origen africà

L’Àfrica manté encara conflictes a Burundi, Malí, Nigèria, Centreàfrica, Congo, Somàlia, Sudan del Sud (ACNUR, 2021)

Present i passat

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 15 de febrer de 2021

Un principi bàsic és que cal menjar cada dia perquè tant la ment com el cos ho demana. Per tenir recursos alimentaris, s’ha de fer una activitat que sovint és treballar. Treballar també exigeix menjar adequadament. Una organització humanitària reivindica que uns 800 milions de persones de tot el món necessiten assistència per poder menjar adequadament

L’Àfrica agrupa uns 1.200 milions de persones. Repartint els 800 milions entre els tres continents implicats, a l’Àfrica n’hi tocarien uns 300 que equivaldrien a un 25% de tota la seva població. Aquestes mancances alimentàries també solen incloure problemes de salut. Tinc consciència que governs africans també s’ocupen d’aquestes situacions segons vàries estratègies

He pensat sovint en el que jo també considero un problema. Em refereixo als pobles africans que se’ls hi ha parat el rellotge. Conec el cas del Camerun. El govern s’aplica per integrar-los a la societat camerunesa. Quan els dóna d’alta, fan una gran festa, han incorporat una vella cultura a una nova societat

Què fa que una cultura estigui en el passat durant el present ? Jo em decanto per un estat de satisfacció espiritual i física, la felicitat ?

 

 

Llengües

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 8 de febrer de 2021

La majoria de països africans estan constituïts per diferents pobles, però en aquest cas hi ha normalment una única llengua oficial com passa a Espanya amb el castellà. Un cas especial és Sud-àfrica on tenen com a oficials vàries llengües africanes. Això també passa en països de l’Índic africà, però amb menys llengües oficials

Els països àrabs del nord d’Àfrica solen tenir l’àrab com a única llengua oficial. En aquestes zones hi sol haver la llengua amaziga que es desenvulopa amb més o menys fortuna

Etiòpia és un cas a part perquè no ha estat mai colonitzada

La norma més general és que la llengua oficial sigui una llengua europea (anglès, castellà, francès, portuguès) mitjançant la qual els nacionals s’entenen. Molts africans veuen en la Catalanofonia el que passa als seus països d’origen: una llengua comuna a nivell espanyol i una altra a nivell regional tal com passa amb la nostra Llengua

Dins aquest esquema, molts immigrats d’origen africà aprenen només el castellà dins el que es podria anomenar economia lingüística

 

Doctors

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 4 de desembre de 2020

D’acord amb el Diccionari normatiu valencià, doctor és la persona que ha rebut el grau acadèmic universitari més alt. Als Estats units, la persona que guarda aquest títol se l’etiqueta amb l’acrònim PhD. PhD vol dir doctor en filosofia. Aquesta denominació recau en qualsevol especialitat universitària. És universal. Què significa ? Doncs que aquestes persones són capaces de resoldre qualsevol problema d’arrel universitària

Dit així, sembla impossible que una persona pugui tenir aquesta capacitat. Vol dir això que ha estudiat tot el que és estudiable ? De cap manera. Durant el període que una persona ha anat treballant la seva tesi, s’ha pogut trobar amb problemes increïbles que per si sola ha pogut resoldre. Aquesta situació l’ha pogut trobar en enèsims casos. La seva ment ha trobat sempre solucions per si sola

La trajectòria que permet seguir en la universitat està basada en estadis. Trobem primer la llicenciatura, o en els últims temps graduats per l’harmonització internacional dels estudis universitaris. En aquest estadi, l’alumne és sotmès en lliçons magistrals per interioritzar coneixements. Una fórmula que és actualment molt de moda són els màsters que ajuden a interioritzar nomalment m´s coneixements en matèries molt més específiques que les trobades en la graduació

Graduació i màsters no es diferencien gaire en l’estructura formal

El grau definitiu pel qual s’obté de la universitat és el valuossímil doctorat. Quan es parla de doctorat, és parla de dues persones: l’alumne i el director de tesi. Si la tesi la fa en la pràctica el director, la tesi aconseguida no serveix per a res. L’estructura mental de l’alumne serà equivalent a la del graduat. No tothom està preparat per fer de director de tesi

L’alumne de doctorat ha de sentir que la seva ment està cruixint perquè a tot es pot trobar solució. No ha de dependre dels coneixements del seu tutor, que l’ha de vetllar perquè no dscarrili. Donat que el monotema de doctorat pot durar molt de temps, el doctorand podrà utilitzar totes les eines que puguin ser útils. Una cosa que va molt bé és estar en contacte amb el món profesional perquè hi pot trobar eines molt útils de cara a la finalització del seu producte: la tesi que haurà d’escriure i llegir davant un tribunal universitari

L’estructura de les universitats és normalment igual en tots els països del món, com ara a l’Àfrica. En molts llocs, els universitaris són la crème de la crème de la societat, gaudint d’una posició rellevant en tot el seu entorn. Com a dada característica del sistema universitari internacional és que els universitaris que surten de l’Àfrica tenen una gran capacitat de ser reconeguts arreu d’Europa. La gran majoria d’estudiants universitaris africans tenen el reconeixement de París o Londres. Aquí també passa amb el SARU (Servei d’Acompanyament al Reconeixement Universitari)

 

 

Estudi

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 3 de desembre de 2020

Tot i que sóc fill d’una família que menystenia l’estudi, mai de petit hagués dit que jo arribaria tan lluny. Disposo de les màximes titulacions universitàries per mi mateix. Fer la tesina i la tesi és molt més dur que estudiar textos i llibres. La tesina és una titulació que fa de pont amb el món de l’empresa. La tesi cal guanyar-se-la per mèrits propis

La meva tesina va ser matadora, però les autoritats acadèmiques la van aplaudir amb ganes. Sense adonar-me vaig fer tot allò que s’exigeix a un químic, fer de químic. Això vol dir moure els elements per concretar. Un catedràtic que vaig tenir em va expressar amb poques paraules que la química és un art tal com ho és la música. Un químic, com un músic, ha d’utilitzar la partitura mitjançant el seu instrument, posem per cas el piano, així com saber com funciona l’orquestra

Hi ha persones que desconfien de SDRCA, Assoc. perquè està constituïda per persones de les ciències experimentals. Res millor perquè som molt ben coneixedors del mètode científic, que no tothom sap fer funcionar en la descripció de sistemes complexos. Per tant, la nostra adscripció a ciències experimentals és garantia d’èxit

Estudiar l’Àfrica i els africans requereix tots els sentits, com ara el mètode científic…!

 

Valors

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 29 de novembre de 2020

La vida és curta, cal aprofitar-la al màxim. El Catecisme de l’Església Catòlica dóna unes pautes universals per gaudir de tot allò que ens han posat a les mans. Els pitjor perills de la nostra vida són inequívocament món, dimoni, i carn

Us parla un que s’ha trobat dins d’aquests perills. Per tant, puc escriure de primera mà. Els perills comencen a aparèixer quan anem descobrint la societat, en la transició d’infància cap a la majoria d’edat (que no és necssàriament allò de complir-ne 18

Arreu surten fantasmes que ens volen apartar d’un camí profitós i sa, normalment des de la ignorància d’uns quants. És curiós que, al despertar-me de la primera nit de l’any 2000 vaig recordar el títol del mateix. Aquest somni em va allunyar de la ignonímia. Em va marcar la vida posterior

Tot pecador pot tenir l’oportunitat de redimir-se. La vaig aprofitat plenament. Encara recordo el moment en què em vaig trobar en mans del dimoni. El dimoni és un ésser de caricatura perquè és molt covard. Quan t’adones que t’està xuclant la sang i que programa la teva ment, el més immediat és foragitar-lo amb un bon cop de revés. Així ho vaig fer jo…!

Desfer-se de la carn i del món és molt més difícil perquè els tenim tot en dia entre nosaltres. Desfer-se de la carn exigeix fer neteja de la nostra ment. Són coses viscudes des de la pubertat, fantasies. Tant nois com noies se’n poden desfer quan poden alliberar-se’n quan s’aconsegueix dominar la ment

El món és per mi el pitjor mal que un pot aconseguir. És allò de ser el primer o la priimera en tot allò que farà fer-te reverències perquè has assolit la fama o l’èxit. Això ho podeu copsar en esportistes o emprenedors que arruïnen la seva vida i la dels altres

Viure sense món, dimoni, i carn és molt interessant perquè la veritat us farà lliures

Els pecats capitals són:

  • luxúria
  • gola
  • avarícia
  • peresa
  • ira
  • enveja
  • supèrbia

Les virtuts teologals són:

  • fe
  • esperança
  • caritat
  • justícia
  • temprança
  • fortitud
  • prudència

Fent un actual còctel de les virtuts teologals, es poden atacar amb força els pcats capitals. Raó de més per poder derrotar el món, el dimoni, i la carn

 

Paleolític

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 21 de novembre de 2020

El paleolític, “edat de la pedra tallada”, és una etapa de la prehistòria dels humans caracteritzada per l’ús d’instruments de pedra tallada, encara que també s’utilitzaven altres matèries primeres orgàniques (mal conservades i poc conegudes) per construir diversos estris: os, banya, fusta, cuir, fibres vegetals, etc.

És el període més llarg de la història humana, ja que s’estén des de fa 2,5 milions d’anys (a l’Àfrica) fins fa uns 9.000 aproximadament i es divideix en tres fases: el paleolític inferior, el paleolític mitjà i el paleolític superior, al qual s’afegeix un període terminal anomenat epipaleolític (l’etapa següent a l’epipaleolític i anterior al neolític és el mesolític).

El paleolític es caracteritza, a grans trets, per la utilització d’instruments grossos, pesants, difícils de manejar i, en general, mal treballats. Encara no han desenvolupat una plena capacitat constructora. L’home del paleolític és nòmada, és a dir, s’estableix en un lloc i s’hi queda fins a esgotar-ne els recursos naturals.

El terme paleolític va ser creat per l’arqueòleg John Lubbock el 1865, en oposició a neolític (‘edat moderna de la pedra’). Totes dues constitueixen el que es denomina edat de pedra (l’elaboració d’instruments de pedra estableix la diferència amb l’edat dels metalls).

El neolític és un període de la prehistòria en el qual van tenir lloc innovacions d’una gran transcendència: els éssers humans descobreixen l’agricultura i la ramaderia, i es fan sedentaris, procés conegut com la revolució neolítica.

Aquest terme va ser proposat el 1865 per l’historiador John Lubbock. El nom fa referència a la forma novella de treballar els estris de pedra, no sols percudits, sinó també polits. De tota manera, l’essencial en aquest període no són els estris, sinó els canvis econòmics produïts, com l’aparició de l’excedent de producció, i les conseqüències socials.

Aquest llarg període se sol dividir en tres fases: el neolític inicial, el mitjà i el final.

Font: wikipedia