Navega per la categoria

Nations

Amazighen

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 21 d’abril de 2021

Els amazics o berbers (en cabilenc i altres dialectes amazics: imaziγen) són un poble del nord de l’Àfrica. Tradicionalment, han parlat les llengües de la branca amaziga de la família afroasiàtica. La paraula berber, que sovint s’usa per a referir-se a aquest poble, prové de la paraula llatina barbarus (‘bàrbar’), mentre que el poble mateix s’autoanomena amazigh (‘persona lliure’, en plural imazighen)

Malgrat que històricament han circulat moltes teories sobre el seu origen, actualment, gràcies al fet que les restes arqueològiques del nord d’Àfrica són abundants i de gran qualitat, es pot afirmar que els amazics estan presents al territori on es troben avui des de la més remota antiguitat. Per tant, se’ls considera la població autòctona del nord d’Àfrica. Hi ha diverses teories que afirmen l’origen eurasiàtic dels amazics; per exemple, en regions com el Rif del Marroc, hi ha poblacions d’aspecte europeu (ulls blaus o verds i cabell ros o pèl roig), com els rifenys

Habiten en grups compactes, generalment a la muntanya, al Marroc (Rif, Atles Casablanca i Sus) i a Algèria (Cabília, Aurès, Mzab i Ahaggar), però també a Tunísia (illa de Jerba, Matmata i altres zones del sud), Líbia (majoritàriament, muntanya Nefussa i Zuwarah), Egipte (oasi de Siwa), Mali (nord-oest), Níger (nord-oest), i en algunes tribus molt limitades a Mauritània (rodalia de Nouakchott), el Txad i Burkina Faso

Es divideixen en pobles (karuba), cadascun dels quals és administrat per una Djamaa, assemblea de ciutadans encapçalada per un amin (cap d’assemblea) i un temman (inspector). Els amazics no han demanat mai autonomia política, però sí el reconeixement de la seva cultura com a part integrant dels estats que la formen.

Ni al Marroc ni a l’Algèria hi ha autonomia interna, tot i que el 28 de maig del 1995 es va crear al Marroc un Haut-Commissariat à l’amazighité amb competències per a desenvolupar l’ensenyament en amazigh, però es tracta d’una mesura politicoadministrativa i no pas un reconeixement de iure, de manera que la seva existència és precària. A Algèria, reclamen autonomia política i cultural. Els tuareg han recorregut sovint a la lluita armada per tal d’aconseguir reconeixement tant a Níger com a Mali.

El seu origen resta de moment desconegut, però és molt antic. El fet de trobar amazics de cabell ros pot suggerir que hi va haver una barreja de les poblacions de la costa sud del Mediterrani amb poblacions de la costa nord, però en una època tan antiga que no es pot determinar. De moment, es treballa la llengua amazic com a font per avaluar el seu possible origen.

Font: wikipedia

Cartago

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 20 d’abril de 2021

Cartago va ser una antiga ciutat del nord d’Àfrica, a l’actual Tunísia (a uns disset quilòmetres al nord-est de la capital d’aquest país), fundada per emigrants fenicis de Tir a finals del segle IX aC, segons la datació moderna més acceptada.

Després de la caiguda de Tir en poder dels caldeus, Cartago es va independitzar i va desenvolupar un poderós Estat que va arribar a rivalitzar amb les ciutats estat gregues de Sicília primer i amb la República romana segles després. La seva estructura de govern va ser de caràcter republicà amb certes característiques monàrquiques o de tirania, encara que va evolucionar posteriorment a un sistema plenament republicà. Els territoris controlats per Cartago la van convertir a la capital d’un pròsper Estat, veient-se enriquida pels recursos provinents de tot el Mediterrani occidental.

En el segle III a. C. es va enfrontar a la República romana en tres guerres (conegudes com a primera, segona i tercera guerres púniques) per l’hegemonia en el Mediterrani occidental i de les quals va sortir derrotada. A mitjan segle II a. C., va ser destruïda per Escipió Emilià en l’anomenada tercera guerra púnica.

L’any 29 a. C. August va fundar en el mateix lloc una colònia romana amb el nom de Colònia Iulia Concordia Carthago, que es va convertir a la capital de la província romana d’Àfrica, una de les zones productores de cereals més importants de l’Imperi romà. El seu port va ser vital per a l’exportació de blat africà cap a Roma. La ciutat va arribar a ser la segona en importància de l’Imperi amb 400.000 habitants.

L’any 425, els vàndals liderats per Genseric van prendre la ciutat i la van convertir a la capital del seu nou regne. Va ser reconquistada pel general bizantí Belisari l’any 534, romanent sota influència bizantina fins a l’any 705.

Font: wikipedia

Mesopotàmia

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 12 d’abril de 2021

Segons documentació disponible, la primera civilització del planeta va ser Mesopotàmia, entre els rius Tigris i Èufrates tal com recull també la Bíblia. Mesopotàmia va sorgir fa uns 8.000 anys. Si el temps que ens separa ara del temps de Jesucrist és de 2.000 anys, vol dir que han passat 67 generacions. Oi que pot arribar entendre’s millor el temps d’aquesta manera ? Doncs el temps que ha passat des de l’aparició de Mesopotàmia és d’unes 268 generacions

Segons això, es pot dir que la primera civilització es va estendre com un magma arreu de l’escorça terràquia, donant pas a més i més civilitzacions

La civilització de l’Antic Egipte apareix fa més de 5.000 anys. Els antics grecs es troben en una civilització tricontinental, que inclou l’Orient Mitjà, Egipte i una petita àrea de l’Europa del Mediterrani oriental (1600-323 aC). L’antiga Grècia és considerada pels historiadors com el fonament de la cultura occidental.

La cultura grega va tenir una influència poderosa en l’Imperi romà, el qual en portaria la seva versió a diverses parts d’Europa (753 aC – 476 dC). La cultura grega és una de les bases de la cultura occidental, sobre la qual ha influït i continua influint, fins i tot en la llengua, la política, els sistemes educatius, la filosofia, la ciència, l’art i l’arquitectura del món modern, estimulant el Renaixement de l’Europa Occidental i durant els ressorgiments neoclàssics dels s. XVIII i XIX a Europa i a Amèrica

Àfrica, particularment el centre d’Àfrica oriental, és àmpliament considerada per la comunitat científica com l’origen dels humans i del grup dels homínids (grans simis), com ho demostra el descobriment dels primers homínids i els seus avantpassats, així com formes posteriors que han estat datades de fa aproximadament set milions d’anys, incloent-hi Sahelanthropus tchadensis, Australopithecus africanus, A. afarensis, Homo erectus, H. habilis i H. ergaster, i el primer Homo sapiens (humà), descobert a Etiòpia, data de fa uns 200.000 anys.

Hi ha negroafricans reivindiquen una civilització africana que, entre d’altres coses, va establir un bon calendari fa uns 4.000 anys. El calendari (del llatí calenda) és una taula d’ordenació temporal per a l’organització de les activitats d’una societat.

Font: wikipedia

Núbia

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 6 d’abril de 2021

Nubia és la regió situada a sud d’Egipte i a nord del Sudan. La seva població s’assenta al llarg de la vall de Nil, entre la primera i la sisena cataracta del Nil. En l’antiguitat va ser un regne independent.

Només es coneixen parcialment alguns aspectes de la història lingüística de Núbia. Si bé s’ha suggerit repetidament que la llengua antiga millor documentada, el merolític, estaria emparentada amb les llengües nilosaharianes, aquesta llengua s’ha de considerar com una llengua no clasificada. A més a l’àrea anomenada en l’antiguitat “Núbia”, hi ha actualment llengües cuixítiques cap a la part oriental de l’antic regne de Kush i un conjunt de llengües kordofanianes a la part sud de la mateixa regne. Això implica que part dels pobles anomenats simplement “nubis” podrien haver parlat llengües que no són de la família nilosahariana.

Altres evidències suggereixen que encara en les regions no perifèriques de Núbia, s’haurien parlat almenys dues varietats del grup de les llengües núbies, una subfamília de la família nilosahariana que inclou a les llengües nobiin, kenuzi-Dongola, midob i algunes varietats relacionades amb la zona septentrional de les muntanyes Nuba. L’idioma nubi antic s’utilitzava sobretot en textos religiosos dels s. VIII i IX.

Al llarg del s. XIV, el govern dongolà es va enfonsar, dividint la regió que va caure sota la influència d’Egipte, que es va apropiar de nord de país, deixant el sud al regne de Sennar cap al s. XVI.

Egipte va obtenir més tard el control total de la regió, amb Mehemet Ali al s. XIX, però en la dècada de 1880 els britànics es van fer amb el control del país que es va transformar en un “condomini” angloegipci.

Després de la fi de la colonització anglesa, Núbia va ser separada en dues parts, una a Egipte i una altra al Sudan.

Molts nubis egipcis van ser obligats a reasentarse, a causa de les obres del llac Nasser, després de la construcció de la presa d’Assuan. Es poden trobar pobles nubis al nord d’Assuan a la ribera occidental del riu Nil i a l’illa Elefantina. Molts nubis viuen en altres ciutats, com el Caire.

Font: wikipedia

 

 

James Monroe (1758-1831)

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 23 de març de 2021

James Monroe, el cinquè president d’Estats Units, va promoure la colonització del que avui es coneix com a Libèria mitjançant esclaus negroamericans alliberats. La capital d’aquest país africà és Monròvia en honor d’aquest president Monroe. La vida a Libèria (Àfrica occidental) ha estat sempre marcada per les diferències entre els descendents dels colons negroamericans  i dels nadius negroafricans

En 1822 la Societat Americana de Colonització va marcar Libèria com a lloc on enviar a esclaus afroamericans alliberats. Els afroamericans van emigrar gradualment a la colònia, formant un grup de què baixen molts dels actuals liberians de raça negra: els americoliberians.

El 26 de juliol de 1847 els colons nord-americans van declarar la República de Libèria. Els colons consideraven Àfrica com el seu «terra promesa», però no es van integrar en la societat africana. Un cop a l’Àfrica es referien a si mateixos com «americans» i se’ls reconeixia també així per les autoritats colonials africanes i britàniques de la veïna Sierra Leone. Els símbols de l’Estat liberià com la seva bandera, lema i escut d’armes, i la forma de govern que van triar reflecteixen el seu rerefons nord-americà i l’experiència de la diàspora.

La senyera liberiana és un calc de l’americana per a satisfacció pròpia dels negroamericans, que van establir la primera i única colònia d’Amèrica a l’Àfrica.

Les dimensions de Libèria són molt reduïdes: mentre que té una superfície quatre cops la catalana, la densitat de població de Catalunya és d’unes sis vegades superior. Les principals raons per la quals aqust país és conegut és pels vaixells de bandera liberiana, les guerres internes, i també per l’epidèmia d’ebola de 2014

Font: wikipedia

Massais

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 20 de març de 2021

Els massais són un poble africà nilòtic. Són aproximadament uns 900.000, dels quals, entre 353 i 450.000, habiten entre les ciutats de Narok i Namanga, al Kenya meridional, i la resta al nord de Tanzània, al voltant del llac Victòria. Les dades, però, no són prou acurades.

Abans de la colonització, eren un poble guerrer, que vivia de la depredació. Actualment, són pastors nòmades de bòvids, ovelles i cabres, al voltant dels quals gira la riquesa econòmica, i encara que mantenen la religió tradicional, han adoptat algunes formes del cristianisme.

Viuen en assentaments anomenats bomes, uns cercles de cabanes fetes de branques i rodejades de palissades per a encerclar el ramat. La seva vida cultural és plena de celebracions, que comencen amb el naixement. La versió massai dels grups d’edat consta d’infantesa, guerrer menor (moran), guerrer gran, adult menor i adult gran. Cada generació d’homes constitueix un grup que passa successivament per cada grau d’edat. Després de la circumcisió, els nois esdevenen homes i guerrers menors. Antigament, havien de passar una prova d’adult que consistia a caçar un lleó. Avui s’ha perdut la tradició perquè els lleons són considerats espècie protegida.

El sistema polític massai és descentralitzat; es convoquen reunions d’ancians i discussions públiques per decidir sobre els afers més generals. El que encara s’hi imposa és la importància que té per a ells el ramat. La seva religió se centra al voltant de creences místiques referents als massais, al seu ramat, i a Déu. Les vaques són sagrades, i també ho és la seva terra i tots els elements que giren al voltant del ramat. El ramat proveeix de totes les necessitats als massais: llet, sang i carn per a la dieta, i cuir i pells per a la seva roba.

Parlen el maa, una llengua que pertany a la branca oriental del subgrup nilòtic, i forma part del grup de llengües sudàniques orientals pertanyents a les llengües niloticosaharianes. Tanmateix, usen el suahili com a lingua franca.

Senegal

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 6 de febrer de 2021

El Senegal, el nom oficial és República de Senegal és un estat sobirà d’Àfrica Occidental la forma de govern és la república semipresidencialista. El seu territori està organitzat en catorze regions.

Deu el seu nom al riu Senegal, que marca les fronteres est i nord de país. Senegal limita amb l’oceà Atlàntic a l’oest, amb Mauritània al nord, amb Malí a l’est, i amb Guinea Conakry i Guinea Bissau a sud.

Gàmbia forma un enclavament virtual dintre del Senegal, seguint el riu Gàmbia durant més de 300 km terra endins. Les illes de Cap Verd es troben 560 km mar endins, davant de la costa senegalesa.

La població de país s’estima en aproximadament 16 milions de persones. El clima és tropical amb dues estacions, una seca i una altra plujosa.

Dakar, la capital de Senegal, se situa en el punt més occidental de país, a la península de Cap Verd. Dakar va esdevenir la capital de la colònia francesa d’Àfrica Occidental Francesa el 1902. Al gener de 1959, el Senegal i el Sudan Francès és van unir per a formar la Federació de Malí, la qual esdevinguè totalment independent el 20 de juny de l’any 1960. De resultes de la independència i la transferència de poder, va acordar Signat amb França el 4 d’abril de l’any 1960.

Durant els segles XVII i XVIII, nombrosos llocs comercials pertanyents a diferents potències colonials es van establir a la costa. La ciutat de St. Louis es va convertir en aquesta època a la capital de l’Àfrica Occidental Francesa abans que es mudés a Dakar el 1902.

L’Islam, la religió dominant al Senegal, va arribar a regir des del s. XI. Dels regnes nadius, l’imperi Jolof delsegle XIV va ser el més poderós.

Diverses potències europees van venir a l’àrea des del s. XV, Fins que França va acabar en possessió de què s’havia tornat un important punt de sortida per al comerç d’esclaus.

A causa diificultats polítiques internes, la federació és va acabar el 20 d’agost de 1960. El Senegal i el Sudan Francès (reanomenada República de Mali) van proclamar su independència individualment.

El Senegal és va unir amb Gàmbia per formar la confederació nominal de Senegàmbia el 1982. Malgrat aixó, la Integració concebuda dels 2 estats mai no és va portar a terme i la unió va ser dissolta el 1989.

Malgrat els converses de pau, un grup independentista a la regir els de al sud, la Casamance, ha topat esporàdicament amb els forces de el govern des del 1982. El Senegal te una llarga història de participacions a la pacificació internacional.

Font: wikipedia

Gàmbia

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 5 de febrer de 2021

Gàmbia, oficialment República de Gàmbia o República del Gàmbia i anteriorment República Islàmica de Gàmbia, és una nació de l’Àfrica occidental.

Es troba envoltada íntegrament per Senegal, excepte en la desembocadura del riu Gàmbia a l’oceà Atlàntic. La seva capital és Banjul, encara que la major ciutat de país és Serekunda.

El país està situat a la ribera del riu Gàmbia, que li dóna nom a país, i que discorre pel centre de la mateixa amb desembocadura a l’oceà Atlàntic.

La Gàmbia és un país petit i estret (te menys de 48 km d’amplària) amb la frontera basada en el riu Gàmbia. Aquesta frontera és va definir el 1889 segons es va acordar entre el Regne Unit i França.

Va esdevenir una república el 1970 i, entre 1982 i 1989 va formar una confederació amb el Senegal, que van anomenar Senegàmbia, ara dissolta

És gairebe un enclavament dins de Senegal, i és el país més petit de l’Àfrica continental. El país té 10.300 km² de superfície i una població estimada de 1,7 milions de persones.

Gàmbia comparteix amb la resta de nacions de l’Àfrica Occidental un passat associat al mercat d’esclaus, que va ser el factor clau per a l’emplaçament i manteniment d’una colònia al riu Gàmbia, primer mantinguda per portuguesos i més tard per l’Imperi Britànic.

El 18 de febrer de 1965, Gàmbia va aconseguir la seva independència del Regne Unit i, el 24 d’abril de 1970, va esdevenir una República dins de la Mancomunitat de Nacions.

Des de la seva independència durant més de tres dècades, Gàmbia va ser dirigida d’una manera o altra per Dawda Jawara, sota un govern democràtic de partit dominant fins que Jawara va ser enderrocat per un cop militar el 1994.

Després del cop, va assumir la presidència Yahya Jammeh, qui governaria autoritàriament el país fins a ser desbancat de el poder després de la seva sorprenent derrota electoral i la posterior intervenció militar de la CEDEAO després que es negués a renunciar a govern.

Després de la intervenció, al gener de 2017, el guanyador de les eleccions, Adama Barrow, va assumir la presidència.

És un país amb unes terres molt fèrtils que han convertit l’agricultura en un dels elements clau de la seva economia, juntament amb la pesca i el turisme. Gàmbia té un Índex de Desenvolupament Humà baix amb 0,496 se situa en el lloc 172 de 189 països.

Font: wikipedia