Navega per la categoria

Literature

Premis

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA – Les Corts – 17 de setembre de 2020

SDRCA, Assoc. organitza els premis “Barcelona, drassanes per Àfrica” (2011 – 2017). Els premis han estat 52 entre persones d’origen africà i africanistes de casa nostra

S’han premiat amb un diploma i varis exemplars del llibre commemoratiu. Aquest llibre l’escriuen aquestes persones. La data és el dia de sant Josep o el dissabte més proper. Podeu consultar i despenjar aquests llibres, i més, des de SDRCA.es

La intenció d’aquests premis és aconseguir que persones facin amistat al voltant del concepte Àfrica. Aquestes trobades s’han fet ininterrompudament de forma anual

SDRCA, Assoc. no descarta atorgar més premis en el futur

 

 

Llengües

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA – Les Corts – 13 de setembre de 2020

SDRCA, Assoc. presenta cada mes els seus mots encreuats originals. Tots els encreuats incorporen aspectes propis d’Àfrica. Aquests encreuats tenen un bon interès entre la clientela de SDRCA.es

La SDRCA incorpora diversos serveis d’utilitat pública com són les llengües africanes, llengües de Zimbàbue, Guinea Equatorial, Congo exbelga

Una directiva d’una coneguda associació va riure’s de nosaltres perquè, entre d’altres temes, li presentàvem cursos de llengües africanes. En els darrers temps ens han buscat per la capacitat de disposar de persones africanes que ensenyin les seves llengües

La disposició de persones africanes permet, entre d’altres coses, com ara de fer traductor. Aquest és un exemple clar. Una societat capaç d’albergar una munió de llengües estrangeres és molt més rica en tot

SDRCA, Assoc. disposa d’una bona xarxa constituïda de persones africanes que estan preparades per fer traduccions o ensenyament de les seves llengües pròpies

Editorial

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA – Les Corts – 26 d’agost de 2020

L’Editorial SDRCA ha ideat, dissenyat, desenvolupat, i explotat 10 llibres propis vinculats amb l’Àfrica.  Els títols (2011-2017) són els següents:

  • Cameroun, un melting pot. (2011)
  • Una visió d’Àfrica (2012)
  • Llibre blanc dels nascuts a Àfrica (2012)
  • Llibre blanc del comerç amb Àfrica (2012)
  • Eurafrica trade – meeting / workshop (2012)
  • Nous horitzons d’Àfrica (2013)
  • Conseqüències d’una guerra civil, com evitar-la ? (2014)
  • Sanitat a l’Àfrica (2015)
  • Maladies parus dans la presse (2016)
  • Jussà, l’últim país del món (2017)

Tots els llibres conserven actualitat, inclús el dedicat al Sudan Jussà o Sud-Sudan. És lamentable que segueixi essent així perquè no tenim informacions que neguin una guerra civil interessada

Tots aquest llibres es poden descarregar des de SDRCA.es

Fa mesos que la SDRCA prepara 2 llibres més sobre salut africana: Salut africana, i Humans. Esteu convidats a participar-hi

 

 

Literatura africana

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA – Les Corts – 21 d’agost de 2020

El terme literatura africana fa referències a la creada pels pobles d’Àfrica. Tal com indica George Joseph a la primera pàgina de el capítol dedicat a la literatura africana en la seva obra Understanding Contemporary Africa, mentre la idea europea de literatura generalment fa referència als textos escrits, a l’Àfrica aquest concepte inclou també la literatura oral
Tal com indica Joseph, mentre que la visió dels europeus separa sovint art i contingut, el concepte africà és inclusiu: la literatura pot implicar un ús artístic de les paraules motivat per un interès a l’art

Sense negar la importància de l’estètica a l’Àfrica, hem de tenir clar que, tradicionalment, els africans no separen d’una manera radical art d’educació. En lloc d’escriure o cantar per la pròpia bellesa, els escriptors africans, prenent exemple de la literatura oral, utilitzen la bellesa per ajudar a comunicar veritats importants i informació a la societat. De fet, un objecte es considera bell per les veritats que mostra i per les comunitats que ajuda a construir

Novelistes destacats:

Chinua Achebe (Nigèria)
Chimamanda Ngozi Adichie (Nigèria)
Gracy Ukala (Nigèria)
Daniel Olorunfemi Fagunwa (Nigèria)
Mariama Bâ (el Senegal)
Ousmane Sembène (el Senegal)
Ngugi wa Thiong’o (Kenya)
Benjamin Sehene (Ruanda)
Thomas Mofolo (Lesotho)
Tsitsi Dangarembga (Zimbàbue)                                                                                                                Dambudzo Marechera (Zimbàbue)
Yvonne Vera (Zimbàbue)
Mia Couto (Moçambic)
Ayi Kwei Armah (Ghana)
Ben Okri (Nigèria)
Jean de Dieu Madangi (RDCongo)
Amin Zaoui (Algèria)
Ken Bugul (el Senegal)
Maïssa Bey (Algèria)

S’observa molta producció literària a l’Àfrica des del començament de la dècada actual de 2010. Fins i tot si els lectors no sempre segueixen en grans quantitats. També notem l’aparició de certa escriptura que trenca amb l’estil acadèmic. A més es pot deplorar avui al continent l’escassetat de crítics literaris.

Els esdeveniments literaris semblen estar molt de moda, inclosos els premis literaris, alguns dels quals es distingeixen pels seus conceptes originals. El cas dels Grans Premis de les Associacions Literàries és força il·lustratiu

Font: wikipedia

Llengües africanes

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA – Les Corts – 6 d’agost de 2020

S’entén per llengua africana aquella llengua nascuda a l’Àfrica. Avui dia també es consideren “llengües africanes” llengües pròpies de la colonització africana: àrab, castellà, francès, anglès, portuguès, afrikaans (neerlandès)

La meva experiència al Camerun em sacseja perquè consideren el francès com a única llengua oficial al costat de l’anglès. Els camerunesos senten com a realment pròpia la llengua francesa, fins al punt d’anomenar-la africana

La SDRCA.es va iniciar una sèrie de vocabularis de llengües estrictament africanes. Hem aconseguit aquestes dades a partir dels nostres col·laboradors o simpatitzants. Com veureu, encara ens en falten moltes. Obrim les nostres portes a la cooperació lingüística

Més d’una vegada ens hem trobat amb africans que s’avergoneixen de parlar la seva llengua pròpia perquè consideren que és de poc valor cultural

En els últims temps s’ha observat que llengües africanes pugen a llengua oficial. Això es dona sobretot a la costa índica africana, començant des de Sud-àfrica.

El Diccionari normatiu valencià defineix llengua com “el sistema de signes orals, reflectit sovint en un codi escrit. propi d’ina comunitat, que servix bàsicament per a la comunicació”

S’entén per tant que una llengua és part d’una cultura (comunitats). Cada any moren més i més llengües, normalment perquè moltes cultures pateixen un col·lapse. La força de les ciutats també condueixen aquest enfonsament.

Entre les llengües reconegudes per la ONU: àrab, castellà, francès, anglès, alemany, mandarí, japonès, i rus, no n’hi ha cap de nadiua a l’Àfrica encara que l’àrab hi és molt present