Navega per la categoria

Health

COVID-19

Josep Juanbaró, info@sdrca – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 15 d’abril de 2021

El primer cas de la pandèmia de COVID-19 a l’Àfrica es va confirmar el 14 de febrer de 2020 a Egipte.  A l’Àfrica subsahariana el primer cas va ser confirmat en Nigeria. La majoria dels casos importats identificats han arribat de Europa i els Estats Units, a diferència d’altres continents en els que provenien de la Xina. Diversos països africans tenen sistemes de salut poc desenvolupats, per la qual cosa s’estima que pot existir subestimació en els casos reportados. Àfrica representa el 17 % de la població mundial, però només un 3,5% de les morts per COVID-19 comunicades

La propagació de COVID-19 a l’Àfrica ha generat alarma pel fet que molts dels sistemes de salut al continent són inadequats, tenen problemes com falta d’equip, falta de fons, capacitació insuficient dels treballadors de la salut i transmissió de dades ineficient .

Es temia que la pandèmia pogués ser difícil de mantenir sota control a l’Àfrica i podria causar enormes problemes econòmics si s’estenia ampliamente. Cap a meitat d’abril de 2020, el subministrament de ventiladors era baix en gran part d’Àfrica: 41 països tenen només 2000 ventiladors entre ells, i deu països no tenen ventiladors en absolut. Fins i tot els subministraments bàsics com l’aigua i el sabó estan subjectes a escassetat en algunes parts de l’continente.

Matshidiso Moeti, de l’Organització Mundial de la Salut, va dir que el rentat de mans i el distanciament físic podrien ser un desafiament en alguns llocs d’Àfrica. L’aïllament social pot no ser possible, i els desafiaments poden veure exacerbats per la prevalença de malalties com la malària, el VIH, la tuberculosi i el cólera. Els experts afirmen que una estratègia basada en proves podria permetre als països africans reduir l’aïllament social que causa enormes dificultats als que depenen dels ingressos obtinguts cada dia per poder alimentar-se a si mateixos ia les seves famílies. Fins i tot en el millor dels casos, des de Nacions Unides s’afirma que les 1.300 milions de persones d’continent necessitaran 74 milions d’equips de prova i 30 000 respiradors en 2020

L’Organització Mundial de la Salut va col·laborar amb molts països de el continent en la instal·lació de laboratoris per a les proves COVID-19. Matshidiso Moeti de l’OMS va assenyalar: «Necessitem provar, rastrejar, aïllar i tractar». Diferents països d’Àfrica van implementar mesures preventives com restriccions de viatge, cancel·lacions de vols, cancel·lacions d’esdeveniments, 12 tancaments d’escoles i tancaments de fronteres. Les mesures adoptades tenien com a objectiu minimitzar i controlar la cadena de transmissió, de manera que el nombre de casos no augmentés fins del punt de col·lapsar els febles sistemes de salut

Els experts assenyalen que l’experiència de lluitar contra l’ebola va ajudar a alguns països a preparar-se per COVID-19. Altres factors com ara la ràpida resposta de nombrosos països que van imposar el confinament obligatori quan hi havia menys de 20 casos registrats, la baixa mobilitat dins de el continent i cap a fora de les seves fronteres, i el fet que Àfrica sigui el continent amb la població més jove (l’edat mitjana és de 19,7 anys, enfront dels aproximadament 40 anys d’Europa), poden explicar el relatiu èxit de el continent en les seves estratègies per enfrontar la pandèmia

Per al 26 de maig, més de la meitat de tots els països africans experimentaven transmissió comunitària, tot i que la capacitat de prova segueix sent limitada

Al desembre de 2020 es van trobar noves soques de virus a Sud-àfrica i Nigèria, a més de la Variant of Concern 202012/01 notificada al Regne Unit al setembre.

La Unió Africana ha assegurat prop de 300 milions de dosis de vacuna COVID-19 en el major acord d’aquest tipus fins ara per a l’Àfrica, es va anunciar el 13 de gener de 2021. Això és independent de l’esforç global Access to COVID-19 Tools Accelerator (COVAX) dirigit a la distribució de vacunes COVID-19 a països de baixos ingresos

Font: wikipedia

Malària

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 19 de març de 2021

La malària (de l’italià medieval malària) o paludisme (de el llatí paludis, genitiu del nom palus, ‘pantà’ i de -isme, en aquest cas acció o procés patològic) és una malaltia produïda per paràsits del gènere Plasmodium, i transmesa per mosquits. Alguns estudis científics suggereixen que va poder haver-se transmès a l’ésser humà a través dels goril·les occidentals. És la primera malaltia d’importància entre les malalties debilitants. Més de 400.000 persones moren a l’any per causa de la malària, dels quals uns 240.000 són nens

Al maig de 2007, l’Assemblea Mundial de la Salut va decidir commemorar el 25 d’abril el Dia Mundial del Paludisme

La malaltia pot ser causada per una o per diverses de les diferents espècies de Plasmodium: Plasmodium falciparum, Plasmodium vivax, Plasmodium malariae, Plasmodium ovale o Plasmodium knowlesi, les tres primeres han estat reportades en el continent americà. Els vectors d’aquesta malaltia són diverses espècies de mosquit del gènere Anopheles. Només les femelles dels mosquits s’alimenten de sang per poder madurar els ous; els mascles no piquen i no poden transmetre malalties, ja que únicament s’alimenten de nèctars i sucs vegetals.

Les formes de contagi directe entre humans són que una dona embarassada ho transmeti per via placentària al fetus o per transfusions sanguínies de donants que han patit la malaltia.

En regions on la malària és altament endèmica, les persones s’infecten tan sovint que desenvolupen la immunitat adquirida, és a dir, són portadors més o menys asimptomàtics del paràsit.

El primer intent d’una vacuna sintètica contra la malària va ser realitzat el 1997 per l’equip de Manuel Elkin Patarroyo; els resultats van ser negatius a l’Àfrica i modestos a Sud-amèrica per la qual cosa no es van justificar proves addicionals. Al 2010, la vacuna apareixia catalogada com «inactiva» per l’Organització Mundial de la salut.

Al voltant del 40% de la població mundial viu en zones afectades per malària, principalment en els països més pobres. Les mosquiteres tractades amb insecticida (MTI) prevenen aquesta malaltia de manera efectiva. No obstant això, s’han identificat certs obstacles pel que fa a l’augment del seu ús.

Una revisió sistemàtica de deu estudis, nou realitzats a l’Àfrica i un a l’Índia, va concloure que el lliurament gratuït d’MTI augmenta lleugerament el nombre de propietaris, comparat amb la seua provisió a preu de mercat o subvencionat. Així mateix, educar sobre l’ús adequat de MTI augmenta el nombre de persones que dormen sota una mosquitera, comparat amb un grup de control que no va rebre aquesta educació. No es van mesurar efectes secundaris adversos. Finalment, hi ha evidència d’una millora de la morbiditat per malària com a resultat de l’augment de tinença i ús de MTI, tot i que aquestes troballes segueixen sent inciertes

Font: wikipedia

Covid-19

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 3 de març de 2021

No resulta fàcil per la nostra premsa fer un relat complet de l’acció del covid-19 al continent africà. Una cosa és clara, el virus ha arribat a l’Àfrica perquè la pandèmia no té fronteres. El país del que se’n sap més és Sud-àfrica perquè és el país més europeu d’Àfrica. Crec que un ministre de Nigèria va demostrar que estava superat pels esdeveniments: “No només tenim aquesta epidèmia sinó unes altres 8”

A l’Àfrica occidental, una botiguera de mercat deia: “No ens matarà el covid-19 sinó la fam”. La policia la feia fora del seu punt de venda. Això passava al mateix temps que aquí es va iniciar el confinament a casa

Poc després d’aparèixer la variant britànica del virus, surt la variant sud-africana. Totes dues més agressives que la variant de partida. Sempre plou sobre mullat

Ara els governs africans pressionen per disposar d’un nombre adequat de vacunes perquè no n’arriben massa. Potser m’ho fa dir disposar de poca informació, però crec que els africans residents a l’Àfrica ho passaran força pitjor que nosaltres

Torno a dir que els diaris que es venen a casa nostra haurien de dur cada dia com a mínim una notícia relacionada amb l’Àfrica. És el mínim que es merix aquest continent veí

 

Sistemes

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 26 de febrer de 2021

Tota dona i tot home estan formats per 8 sistemes corporals. La diferència entre dona i home només rau en el sistema reproductor. Mentre que els primers set sistemes són necessaris en cada temps de la nostra vida, el sistema reproductor està dissenyat per tenir descendència

Les relacions sexuals van unides a sensacions plaents, que faciliten el ganxo entre persones. És el sistema que utilitza la naturalesa per a perpetuar la vida humana en el Planeta

Mentre que la dona mundial té 2,5 fills de mitjana, la dona africana en té 6 de mitjana. Aquest és un problema de salut perquè l’esperança ponderada de vida a l’Àfrica és poc més de 51 anys.

La Bíblia diu que una de les missions d’homes i dones és “multiplicar-se i poblar la Terra”. El papa Francesc va dir que tenir molts fills no és garantia de ser més catòlics. Jo em pregunto sovint quan la humanitat assolirà un màxim

És un tema tan important, però que només quatre o cinc persones el deuen tenir en consideració. És un tema del qual no se’n parla massa. El nombre de persones a la Terra ha arribat a febrer d’enguany a 7.800 milios de persones. Àfrica en té uns 1.200

Conec un home que viu al present, diu que els problemes que deixarem amb la mort, se’n cuidaran els fills. No és un pensament molt inusual perquè moltes persones ho veuen d’aquesta manera. És una traducció del que diuen alguns africans quan se’ls pregunta sobre quants fills es cuidaran de la seva vellesa

Mentre a Europa només es considera el matrimoni entre dues persones, l’islam tolera fins a quatre dones per home. La condició és que l’home pugui mantenir les quatre. Avui dia s’ha trencat l’esquema perquè molts homes musulmans només volen tenir una única muller per cuidar-se’n exclusivament d’ella i els fills

L’Àfrica acull les religions naturals on els homes poden tenir moltes dones. Un cas d’aquests se’l va trobar María Teresa Fernández de la Vega quan parlava amb un home del país. En un primer moment va pensar que les noies que tenia a prop eren les seves filles, però va resultar que eren les seves dones. Va tenir una forta sorpresa…

Violacions

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 25 de febrer de 2021

Segons el Diccionari normatiu valencià, la violació és un delicte contra la llibertat sexual que consistix a tindre relacions sexuals amb una persona sense el seu consentiment. En canvi, la prostitució és l’activitat de qui s’avé a mantindre relacions sexuals amb altres persones a canvi de diners

Fa molts anys, una vintena, em van regalar una història novel·lada de l’avenç de les tropes soviètiques cap a les línies marcades per la conferència de Yalta (Stalin, Churchill i Roosevelt). Els soviètics anaven a tota màquina per acabar d’una vegada la Segona Guerra Mundial. Aquest avenç, segons el llibre, estava marcat per violacions de dones que trobaven al seu pas. Aquest llibre relatava una violència extrema, marcada per violacions de dones. No vaig continuar el llibre perquè ja m’havia adonat de com havien anat les coses

Les violacions de dones en temps de guerra són molt habituals. Els soldats solen anar molt influïts per la violència extrema dels camps de batalla, sense tenir una idea gaire exacte del futur. Hi ha també fets d’aquesta mena en la invasió de Normandia. Els violadors no tenen en aquests casos cap color nacional. La meva àvia es va salvar d’una de bona gràcies a l’acció d’un oficial militar durant la Guerra d’Espanya

Quan es parla de les guerres africanes es parla de violacions a dojo. Hi ha descrits certs casos en què l’agressió sexual de dones van més enllà d’una simple violació. En aquests casos la violació és també una arma de guerra. En efecte, es vol disminuir la moral dels seus que estan lluitant. Es pretén que amb la violació de dones s’enfonsi el sistema social a què pertanyen les dones. Es pretén deixar estèrils aquestes dones violades, inclús fent servir armes de guerra. A més, els atacants saben que totes les dones violades seran separades dels seus nuclis familars i socials

Vida

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 21 de febrer de 2021

El terme vida, des de l’biologia, fa referència a allò que distingeix els animals, plantes, fongs, protistas, arqueges i bacteris de la resta de les realitats naturals. Implica les capacitats d’organització, creixement, metabolitzar, respondre a estímuls externs, reproducció (en algunes definicions) i mort.

Malgrat que fa relativament poc un grup de treball va reivindicar la formació de vida artificial, la gran quantitat de definicions del què és la vida no permet dir què és la vida des d’un punt de vista fisicoquímic i científic en general. Tots nosaltres sabem més aviat quines són les conseqüències de la vida

L’evidència suggereix que ha existit vida a la Terra a l’almenys des de fa 3.700 milions d’anys. La vida en general s’estima en 4.250 milions d’anys, encara que també va poder sorgir abans. La meva definició diu que la vida s’hereva de mares i pares a filles i fills. Per tant hi ha un principi vital propi d’una veritat única i indivisible

Científicament, pot definir-se com la capacitat d’administrar els recursos interns d’un ésser físic de forma adaptada als canvis produïts en el seu medi, sense que hi hagi una correspondència directa de causa i efecte entre l’ésser que administra els recursos i el canvi introduït en el mitjà per aquest ésser, sinó una asímptota d’aproximació a l’ideal establert per dit ser, ideal que mai arriba a la seva consecució completa per la dinàmica del medi

Segons el Diccionari normatiu valencià, és l’estat dinàmic dels éssers orgànics, caracteritzat pel fet de poder créixer i reproduir-se i per la capacitat d’adaptació i d’evolució davant dels diferents canvis en el medi.

Gairebé ho sabem tot de la vida, però no som capaços de definir-ne els estrats amb què la puguem sostenir amb normalitat

Tota ciència se sosté amb principis i lleis, però sovint ens trobem en casos molt durs de rosegar com ara la vida. En aquestes circumstàncies s’escriuen teories com les de l’evolució i de la rlavititat en un mar que és ple de teopries científiques. En moltes ocasions podem veure que la Humanitat sap molt poca cosa, que haurà de deixar per a les noves generacions

Jo vaig tenir la intenció d’anar a fer un doctorat en uns laboratoris americans que estudiaven els orígens de la vida, cosa que deuen continuar estudiant…! No considero la teoria de l’evolució com un punt i final. Les generacions ulteriors consideraran continuar estudiant aquest tema, però jo ja no hi seré en aquest món

Moltes vegades m’envolto de consideracions filosòfiques per entendre certes coses com ara les races humanes. Quan jo anava a primària, ens van donar un atles universal on a la part inferior de la segona pàgina es descrivien les races humanes: blanca, groga, oliva, rogenca, i negra

Cap d’aquests qualificatius defineix bé el color de les nostres pells. L’unic que veig clar és que només hi ha 2 races: la negra i la blanca. La blanca té diverses tonalitats (el color blanc és el més difícil de fer científicament). Dir que hi ha persones negres no és massa exacte perquè tots els seus membres tenen diferents tonalitats de marró.

Altres colors marrons apareixen en les cares de persones indoeuropees com ara els hindús. Aquestes persones no són negres sinó blanques amb diferent grau de pigmentacions

Per moltes característiques externes que tinguem, el que queda clar és que estem constituïts de la mateixa manera…! Deixo a la vostra voluntat trobar en quins indicis ens difrenciem. Agafant-nos qualitativament a la teoria de l’evolució (que considero massa subjectiva) podríem trobar camins que ens expliquin objectivament que totes les races són compatibles amb les altres a l’hora de la reproducció

Font: wikipedia

Edats

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 17 de febrer de 2021

Cap al final de la trajectòria de Jordi Pujol Soley (1980-2003) es va fer córrer una consigna segons la qual feien falta més nens. La raó era la malmesa base de la piràmide d’edats. També es feien reportatges audiovisuals segons els quals caldria tancar moltes escoles per manca d’alumnes. Es va crear un cert neguit social al qual m’hi vaig afegir

En aquella època em vaig posar en contacte amb el corresponent Departament de la Generalitat. El meu argument central és que no es podia exigir que els pares haguessin de tenir més fills dels que tenien. Mal que pesi, el nombre de fills està determinat en la pràctica per la butxaca de la família i per la seva capacitat d’educar bé la canalla. Els ingressos dels pares determinen de gran manera la mida familiar

La Generalitat de Catalunya va tornar-me resposta molt adequadament

La renda familiar africana continua funcionant a l’inrevés. Com més pobres són les famílies, més fills tenen. La piràmide d’edats és també característica amb una esperança ponderada de vida al voltant dels 51 anys. La piràmide és inversa que a casa nostra, formant un triangle des de la base.

No puc sentir dir que països africans són molt joves perquè tenen un munt de persones per sota de la majoria d’edat. Això és un sofisma. Aquestes persones s’han d’agafar on poden per ajudar als seus pares ja “vells”. Una causa important pròpia de tenir molts fills és que cuidin els pares quan arribi l’hora

Els governs africans també ajuden els seus ciutadans fins on poden arribar dins una mentalitat africana. No són pocs els païos africans que s’estan desenvolupant en benefici dels seus connaturals. Si encara no s’hi han pres mesures, es continuarà mantenint el cicle viciat jove-vell

Pubertat

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 13 de febrer de 2021

La pubertat és potser la major discontinuïtat, entre el naixement i la mort, de la vida d’una persona. Segons el Diccionari normatu valencià, la pubertat és el període de la vida en el qual tenen lloc els canvis morfològics i fisiològics que manifesten l’aptitud per a la reproducció i el pas a la vida adulta.

És la manifestació d’un fenomen biològic que té grans repercussions en la vida futura de nois i noies. La millor manera de distreure aquesta situació és que nois i noies estigun ocupats en obligacions personals com ara mantenir l’escolarització

En molts països africans encara es mantenen cerimònies com la mutilació del clítoris. No fa pas massa que la premsa es va dedicar a difondre aquestes pràctiques lesives contra la integritat física de la dona

Aquestes campanyes tenen un èxit relatiu perquè filles de dones no mutilades volen ser mutiades donat que les seves amigues així ho desitgen. El pes cutural és molt important de cara a evitar aquestes pràctiques

Ginecòlegs del nostre país s’han ofert per refer el clítoris de dones africanes residents entre nosaltres. La iniciativa ha tingut molt d’èxit encara que avui ja no se’n parli gaire