Navega per la categoria

Health

Sistemes

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 26 de febrer de 2021

Tota dona i tot home estan formats per 8 sistemes corporals. La diferència entre dona i home només rau en el sistema reproductor. Mentre que els primers set sistemes són necessaris en cada temps de la nostra vida, el sistema reproductor està dissenyat per tenir descendència

Les relacions sexuals van unides a sensacions plaents, que faciliten el ganxo entre persones. És el sistema que utilitza la naturalesa per a perpetuar la vida humana en el Planeta

Mentre que la dona mundial té 2,5 fills de mitjana, la dona africana en té 6 de mitjana. Aquest és un problema de salut perquè l’esperança ponderada de vida a l’Àfrica és poc més de 51 anys.

La Bíblia diu que una de les missions d’homes i dones és “multiplicar-se i poblar la Terra”. El papa Francesc va dir que tenir molts fills no és garantia de ser més catòlics. Jo em pregunto sovint quan la humanitat assolirà un màxim

És un tema tan important, però que només quatre o cinc persones el deuen tenir en consideració. És un tema del qual no se’n parla massa. El nombre de persones a la Terra ha arribat a febrer d’enguany a 7.800 milios de persones. Àfrica en té uns 1.200

Conec un home que viu al present, diu que els problemes que deixarem amb la mort, se’n cuidaran els fills. No és un pensament molt inusual perquè moltes persones ho veuen d’aquesta manera. És una traducció del que diuen alguns africans quan se’ls pregunta sobre quants fills es cuidaran de la seva vellesa

Mentre a Europa només es considera el matrimoni entre dues persones, l’islam tolera fins a quatre dones per home. La condició és que l’home pugui mantenir les quatre. Avui dia s’ha trencat l’esquema perquè molts homes musulmans només volen tenir una única muller per cuidar-se’n exclusivament d’ella i els fills

L’Àfrica acull les religions naturals on els homes poden tenir moltes dones. Un cas d’aquests se’l va trobar María Teresa Fernández de la Vega quan parlava amb un home del país. En un primer moment va pensar que les noies que tenia a prop eren les seves filles, però va resultar que eren les seves dones. Va tenir una forta sorpresa…

Violacions

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 25 de febrer de 2021

Segons el Diccionari normatiu valencià, la violació és un delicte contra la llibertat sexual que consistix a tindre relacions sexuals amb una persona sense el seu consentiment. En canvi, la prostitució és l’activitat de qui s’avé a mantindre relacions sexuals amb altres persones a canvi de diners

Fa molts anys, una vintena, em van regalar una història novel·lada de l’avenç de les tropes soviètiques cap a les línies marcades per la conferència de Yalta (Stalin, Churchill i Roosevelt). Els soviètics anaven a tota màquina per acabar d’una vegada la Segona Guerra Mundial. Aquest avenç, segons el llibre, estava marcat per violacions de dones que trobaven al seu pas. Aquest llibre relatava una violència extrema, marcada per violacions de dones. No vaig continuar el llibre perquè ja m’havia adonat de com havien anat les coses

Les violacions de dones en temps de guerra són molt habituals. Els soldats solen anar molt influïts per la violència extrema dels camps de batalla, sense tenir una idea gaire exacte del futur. Hi ha també fets d’aquesta mena en la invasió de Normandia. Els violadors no tenen en aquests casos cap color nacional. La meva àvia es va salvar d’una de bona gràcies a l’acció d’un oficial militar durant la Guerra d’Espanya

Quan es parla de les guerres africanes es parla de violacions a dojo. Hi ha descrits certs casos en què l’agressió sexual de dones van més enllà d’una simple violació. En aquests casos la violació és també una arma de guerra. En efecte, es vol disminuir la moral dels seus que estan lluitant. Es pretén que amb la violació de dones s’enfonsi el sistema social a què pertanyen les dones. Es pretén deixar estèrils aquestes dones violades, inclús fent servir armes de guerra. A més, els atacants saben que totes les dones violades seran separades dels seus nuclis familars i socials

Vida

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 21 de febrer de 2021

El terme vida, des de l’biologia, fa referència a allò que distingeix els animals, plantes, fongs, protistas, arqueges i bacteris de la resta de les realitats naturals. Implica les capacitats d’organització, creixement, metabolitzar, respondre a estímuls externs, reproducció (en algunes definicions) i mort.

Malgrat que fa relativament poc un grup de treball va reivindicar la formació de vida artificial, la gran quantitat de definicions del què és la vida no permet dir què és la vida des d’un punt de vista fisicoquímic i científic en general. Tots nosaltres sabem més aviat quines són les conseqüències de la vida

L’evidència suggereix que ha existit vida a la Terra a l’almenys des de fa 3.700 milions d’anys. La vida en general s’estima en 4.250 milions d’anys, encara que també va poder sorgir abans. La meva definició diu que la vida s’hereva de mares i pares a filles i fills. Per tant hi ha un principi vital propi d’una veritat única i indivisible

Científicament, pot definir-se com la capacitat d’administrar els recursos interns d’un ésser físic de forma adaptada als canvis produïts en el seu medi, sense que hi hagi una correspondència directa de causa i efecte entre l’ésser que administra els recursos i el canvi introduït en el mitjà per aquest ésser, sinó una asímptota d’aproximació a l’ideal establert per dit ser, ideal que mai arriba a la seva consecució completa per la dinàmica del medi

Segons el Diccionari normatiu valencià, és l’estat dinàmic dels éssers orgànics, caracteritzat pel fet de poder créixer i reproduir-se i per la capacitat d’adaptació i d’evolució davant dels diferents canvis en el medi.

Gairebé ho sabem tot de la vida, però no som capaços de definir-ne els estrats amb què la puguem sostenir amb normalitat

Tota ciència se sosté amb principis i lleis, però sovint ens trobem en casos molt durs de rosegar com ara la vida. En aquestes circumstàncies s’escriuen teories com les de l’evolució i de la rlavititat en un mar que és ple de teopries científiques. En moltes ocasions podem veure que la Humanitat sap molt poca cosa, que haurà de deixar per a les noves generacions

Jo vaig tenir la intenció d’anar a fer un doctorat en uns laboratoris americans que estudiaven els orígens de la vida, cosa que deuen continuar estudiant…! No considero la teoria de l’evolució com un punt i final. Les generacions ulteriors consideraran continuar estudiant aquest tema, però jo ja no hi seré en aquest món

Moltes vegades m’envolto de consideracions filosòfiques per entendre certes coses com ara les races humanes. Quan jo anava a primària, ens van donar un atles universal on a la part inferior de la segona pàgina es descrivien les races humanes: blanca, groga, oliva, rogenca, i negra

Cap d’aquests qualificatius defineix bé el color de les nostres pells. L’unic que veig clar és que només hi ha 2 races: la negra i la blanca. La blanca té diverses tonalitats (el color blanc és el més difícil de fer científicament). Dir que hi ha persones negres no és massa exacte perquè tots els seus membres tenen diferents tonalitats de marró.

Altres colors marrons apareixen en les cares de persones indoeuropees com ara els hindús. Aquestes persones no són negres sinó blanques amb diferent grau de pigmentacions

Per moltes característiques externes que tinguem, el que queda clar és que estem constituïts de la mateixa manera…! Deixo a la vostra voluntat trobar en quins indicis ens difrenciem. Agafant-nos qualitativament a la teoria de l’evolució (que considero massa subjectiva) podríem trobar camins que ens expliquin objectivament que totes les races són compatibles amb les altres a l’hora de la reproducció

Font: wikipedia

Edats

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 17 de febrer de 2021

Cap al final de la trajectòria de Jordi Pujol Soley (1980-2003) es va fer córrer una consigna segons la qual feien falta més nens. La raó era la malmesa base de la piràmide d’edats. També es feien reportatges audiovisuals segons els quals caldria tancar moltes escoles per manca d’alumnes. Es va crear un cert neguit social al qual m’hi vaig afegir

En aquella època em vaig posar en contacte amb el corresponent Departament de la Generalitat. El meu argument central és que no es podia exigir que els pares haguessin de tenir més fills dels que tenien. Mal que pesi, el nombre de fills està determinat en la pràctica per la butxaca de la família i per la seva capacitat d’educar bé la canalla. Els ingressos dels pares determinen de gran manera la mida familiar

La Generalitat de Catalunya va tornar-me resposta molt adequadament

La renda familiar africana continua funcionant a l’inrevés. Com més pobres són les famílies, més fills tenen. La piràmide d’edats és també característica amb una esperança ponderada de vida al voltant dels 51 anys. La piràmide és inversa que a casa nostra, formant un triangle des de la base.

No puc sentir dir que països africans són molt joves perquè tenen un munt de persones per sota de la majoria d’edat. Això és un sofisma. Aquestes persones s’han d’agafar on poden per ajudar als seus pares ja “vells”. Una causa important pròpia de tenir molts fills és que cuidin els pares quan arribi l’hora

Els governs africans també ajuden els seus ciutadans fins on poden arribar dins una mentalitat africana. No són pocs els païos africans que s’estan desenvolupant en benefici dels seus connaturals. Si encara no s’hi han pres mesures, es continuarà mantenint el cicle viciat jove-vell

Pubertat

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 13 de febrer de 2021

La pubertat és potser la major discontinuïtat, entre el naixement i la mort, de la vida d’una persona. Segons el Diccionari normatu valencià, la pubertat és el període de la vida en el qual tenen lloc els canvis morfològics i fisiològics que manifesten l’aptitud per a la reproducció i el pas a la vida adulta.

És la manifestació d’un fenomen biològic que té grans repercussions en la vida futura de nois i noies. La millor manera de distreure aquesta situació és que nois i noies estigun ocupats en obligacions personals com ara mantenir l’escolarització

En molts països africans encara es mantenen cerimònies com la mutilació del clítoris. No fa pas massa que la premsa es va dedicar a difondre aquestes pràctiques lesives contra la integritat física de la dona

Aquestes campanyes tenen un èxit relatiu perquè filles de dones no mutilades volen ser mutiades donat que les seves amigues així ho desitgen. El pes cutural és molt important de cara a evitar aquestes pràctiques

Ginecòlegs del nostre país s’han ofert per refer el clítoris de dones africanes residents entre nosaltres. La iniciativa ha tingut molt d’èxit encara que avui ja no se’n parli gaire

Malària

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA – Les Corts – 30 setembre de 2020

Fa poc que una noia d’un servei públic em va etzibar que jo era una persona diguem-ne artificial perquè havia viatjat molt. He viatjat en vàries dimensions

Per qüestions familiars, i des de petit, he estat en contacte amb persones del Barcelonès, el Bages, el Pallars i la Noguera. Cadascuna d’aquestes comarques té la seva idiosincràsia. He viatjat també per tot Espanya, però encara em queda Extremadura i Galícia… hi aniré

Quan era adolescent somiava visitar països de l’estranger… Ho veia com un somni impossible, però la vida m’ha fet viatjar fins a 20 països estrangers. A molt països més d’una vegada com ara França d’una forma incomptable. Tinc molts bons records d’aquest país

Tots els viatges que he fet han estat a l’Hemisferi nord, excepte el meu viatge a l’Àfrica tropical, el Camerun. M’agrada conèixer persones i respirar l’ambient de cada país. Vaig visitar Yaünde, la capital camerunesa

En aquest país africà la naturalesa em va col·lapsar. Hi vaig ser en època seca, el cel tenia un intens color blau-cel molt difícil de descriure amb exactitud. Era un cel que mai havia vist. Els colors prenen l’alè a qualsevol, per exemple dels boscos

Corria per Barcelona la mort d’un home català al Camerun perquè no es volia prendre les pastilles contra la malària. Crec que hi tenia molt a veure aquests colors perquè fan pensar que en els racons del Camerun no hi hi ha lloc per la malaltia. Considero que hi van influir aquests colors…

Si mai voleu viatjar a països com aquest, feu exactament el que us diguin els dispensaris mèdics. No és broma, oi ?

Dones

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA – Les Corts – 23 de setembre de 2020

Des de petit sempre m’ha agradat observar la manera de fer de les dones. Tenia a favor poder aprendre de les meves 9 tietes i de 3 cosines. Les dones tener els mateixos òrgans vitals que els homes (cervell, pulmons, estómac, fetge, ronyons,…). L’únic que és diferent és l’aparell reproductor

La maternitat és la gran diferència respecte els homes. Moltes cultures deixen de banda les dones. Això ho sabrà millor l’actual ministeri de Feminismes, però vull exposar la meva idea al respecte

Crec que el millor vector per a l’empoderament de les filles són els pares perquè algunes mares pensen que, si elles han pogut viure tal com viuen, també ho poden resistir les filles

La presència d’un pare és essencial en la família, sempre estarà vetllant que les filles no quedin al marge. Això no és gens fàcil de fer perquè les filles no tenen les mateixes característiques dels fills a l’hora d’educar-les. Sempre han de conservar la feminitat

Les dones africanes tenen una mitjana de 6 fills mentre que les dones de tot el món en tenen 2,5. Fa uns anys un autor feia una projecció temporal de l’evolució del PIB a l’Àfrica. Deia que el PIB/habitant africà assoliria  (2025) el mateix PIB/habitant que Europa, però el càlcul no tenia en compte el creixement de la població: els fills es mengen el PIB/habitant

No escric això per dir que les africanes han d’anar a una oficina de planificació familiar. Les raons de tenir 6 fills són moltes, en particular perquè pares i mares en volen tenir almenys un que els cuidin quan arribin a vells. Només cal esperar que les condicions socioeconòmiques vagin reduint el nombre de fills i filles tal com s’ha esdevingut a casa nostra

Hi ha qui parla d’un continent jove, però a mi em resulta fora de lloc perquè estem pensant que l’esperança ponderada de vida a l’Àfrica és poc més dels 51 anys. Cal fer una crida a una millora de la sanitat de totes totes

 

 

Salut

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA – Les Corts – 21 de setembre de 2020

Una estrofa d’una cançó popular del s. XX deia: “Tres cosas hay en la vida: salud, dinero, y amor, quien las tenga puede dar gracias a Dios”. El desenvolupament humà és la suma vectorial dels ingressos, la formació, i la salut

La meva vida em demostra que els diners no fan la felicitat, però hi ajuden tot i que he experimentat situacions molt crítiques per no tenir prou diners a disposició

El Llibre blanc del comerç amb Àfrica (SDRCA, 2012) calcula els ingressos mitjans mensuals de tot Àfrica en 150€. És just el que un periodista cobra al Camerun. En efecte, amb aquest sou es pot viure perfectament al Camerun perquè el nivell de vida és també baix, però tot els béns importats (p.e. ordinadors) són si fa o no fa al preu internacional. No compto eines de segona mà

SDRCA, Assoc. ha escrit el seu lema en els seus webs: “sempre a favor de la salut”. Ho dic perquè vam mantenir una conversa amb un membre d’una oenagé de mida mitjana. Ell deia que la formació és prioritària. Jo sense desmerèixer la formació dic que el primer és la salut

SDRCA, Assoc. està lluitant al costat de la salut. En primer lloc ha publicat 2 llibres: Sanitat a l’Àfrica (SDRCA, 2015) i Maladies (SDRCA, 2016). La norma és publicar 100 exemplar de cada llibre, però en el cas de Maladies se’n van enviar 900 a Yaünde, per a repartir-los

Actualment s’estan preparant dos llibres més de salut: La salut a l’Àfrica, i Humans. Encara que la SDRCA no té finaltats assistencials, sempre hem ajudat a qui ens demana ajut. A través d’una molt coneguda oenagé vam poder enviar a un bon hospital de Yaünde un col·laborador nostre. Un altre cas fou pagar l’operació de la mare d’un altre col·laborador, afectada d’un càncer de gola. La intervenció va anar molt bé