Navega per la categoria

Cooperation

Conceptes

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 16 d’abril de 2021

S’han encunyat en el context de la cooperació internacional dos “conceptes complexos”: “economia de subsistència”, i “pobresa extrema”. Entenc que per la forma d’aquestes notacions són termes traduïts d’alguna llengua estrangera: anglès o francès ?

He sentit en francès al Camerun aquesta expressió: pobresa extrema. S’entén el que vol dir: “el rien ne va plus” de la pobresa. Crec que pobresa extrema aigualeix la pobresa perquè en aquest casos considero que és millor parlar de “gran misèria”. Gran misèria en tot allò que distingeix una vida digna d’una altra basada en les calamitats. Gran misèria treu la careta de pobresa extrema

Deixo per al final “economia de subsistència”. Segons el Diccionari normatiu valencià, subsistència és el fet de satisfer les necessitats elementals per a viure. Jo, que no sóc desagraït per la vida dels meus avis, diré que, quan van aparèixer en el món els meus avis, fa més d’un segle, van menjar prou bé fins a la seva mort. Vivien mitjançat una economia familiar mal anomenada de subsistència

L’esquema de l’economia familiar era atendre les necessitats de la casa: horts, prats, bestiar,… així com el manteniment de la propietat. Tal com diu la paraula matrimoni la meva àvia es cuidava de tota la casa i dels qui hi dormien. El meu avi es cuidava de la cria de bestiar per dur-lo al mercat, era un sobresou per mantenir tota la família

Espero haver fer reflexionar perquè del que es tracta és de promoure el diàleg entre les persones

 

Desenvolupament

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 13 d’abril de 2021

L’influent economista paquistanès Mahbub ul Haq (Punjab, 1934 – Nova York, 1998) va relacionar matemàticament el desenvolupament humà (IDH) amb la renda, la formació i la salut (expressada amb l’esperança de vida) d’una comunitat.

L’índex de desenvolupament humà oscil·la entre 0,000 (desenvolupament nul) i 1,000 (desenvoupament màxim). No hi ha cap país en desenvolupament nul ni cap altre que assoleixi la unitat. Renda, formació / educació, i salut són les tres úniques variables que determinen l’índex de desenvolupament humà (1990)

Mahbub ul Haq va ser un influent economista paquistanès. Va ser un dels fundadors de les teories de desenvolupament humà. Va estudiar economia a la Panjab University i a la Universitat de Cambridge on va conèixer i va formar una amistat amb l’economista Amartya Sen. Va rebre el seu doctorat de la Universitat de Yale i més tard va treballar com a investigador en un postdoctorat a la Harvard Kennedy School.

Va idear l’Índex de Desenvolupament Humà (IDH), usat des de 1990 pel PNUD (Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament) en el seu informe anual. Aquest índex s’ha convertit en l’indicador estàndard per als estudis de desenvolupament i benestar entre països.

També va treballar com a Director de Planificació al Banc Mundial (1970-1982) i va dirigir el Ministeri de Finances del Paquistan, com a Ministre de Planificació i Finances (1982-1984).

A més, va fundar el Human Development Centre (Centre per al Desenvolupament Humà), al Pakistan, el 1996.

Font: wikipedia

Mediterrània

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 11 d’abril de 2021

La Unió per la Mediterrània (UpM) és una organització intergovernamental formada per un total de 42 països d’Europa i de la conca mediterrània: formen part d’aquesta organització dels 27 estats membres de la Unió Europea, i els 15 països socis mediterranis de nord de Àfrica, Orient Mitjà, i sud-est d’Europa.

Es va fundar el juliol de 2008 a la Cimera de París per a la Mediterrània, amb l’objectiu de reforçar el Partenariat Euromediterrani (Euromed) creat el 1995 i conegut com a Procés de Barcelona.

La UpM té com a finalitat promoure l’estabilitat i la integració en tota la regió mediterrània. Constitueix un fòrum de debat de qüestions estratègiques regionals sobre la base dels principis de coapropiació, presa de decisions conjuntes i responsabilitat compartida entre les dues ribes de la Mediterrània. El seu objectiu principal és millorar la integració nord-sud i sud-sud a la regió mediterrània per així potenciar el desenvolupament socioeconòmic dels diferents països que la componen i assegurar la seva estabilitat.

Mitjançant les seves accions, la institució se centra en dos pilars bàsics: impulsar el desenvolupament humà i promoure el desenvolupament sostenible. Amb aquesta finalitat, es dedica a identificar i a donar suport a projectes i iniciatives de caràcter regional de diversa envergadura que aprova després d’una decisió consensuada entre els 42 països membres. Aquests projectes i iniciatives se centren en 6 àrees d’activitat seguint el mandat dels estats membres de la UpM:

El desenvolupament empresarial
L’educació superior i la investigació
Els assumptes socials i civils
L’energia i l’acció pel clima
El transport i el desenvolupament urbà
L’aigua i el medi ambient

Font: wikipedia

Transferència

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 25 de març de 2021

Com a becari del Govern francès vaig fer una estada de 4 mesos a Tolosa de Llenguadoc. Vaig acceptar el desplaçament temporal perquè a Barcelona estava encallat per manca de recursos materials. Uns anys més tard em van enviar també a uns laboratoris dels Països Baixos, també durant 4 mesos

A França, a més d’acabar la part experimental de la meva tesi, també hi vaig conèixer estudiants africans. Al cap de tres anys vaig reflexionar sobre la seva sort. Sense saber-ho, jo diria que com a molt es van refugiar a les seves universitats de partida. No s’ha sabut des de Barcelona quina va ser la seva sort

Els treballs que hi vaig fer van ser determinants per accedir a una gran empresa química. Possiblement jo en vaig sortir més ben parat que ells, els africans. La transferència de tecnologia només es pot realitzar amb certes garanties amb allò que anomeno Aeri. L’aeri té dues estacions (estrangera i pròpia) amb una cadira, ocupada per qui trasllada una tecnologia a l’estació receptora

La situació tecnològica dels països africans és molt desconeguda, però fa èmfasi en problemes locals com la recerca sobre la malària i les propietats de flora i fauna, entre d’altres temes tècnics

 

Universitats

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 13 de març de 2021

L’Association of African Universities (Accra, Ghana) agrupa nombroses universitats africanes del continent. Una proposta és que visiteu al web d’aquesta associació (AAU) aquesta gran quantitat d’universitats. Tot país africà, per pobre que sigui, té almenys una universitat

L’AAU va demanar a la SDRCA que l’ajudés a fer un video de la diàspora africana. La SDRCA li va proporcionar noms d’immigrats africans i dels consolats africans a Barcelona. Ens van proporcionar el primer video per a ÀfricaTV

La SDRCA suggereix que les universitats de la Catalanofonia s’interessin per les activitats de l’AAU. Seria interessant que persones de casa nostra es posessin en contacte amb l’AAU per tal de definir o redefinir actuals projectes de recerca intercontinentals

Molts dels estudis que es fan a les universitats africanes es poden convalidar a Barcelona. El SARU (Servei d’Acompanyament al Reconeixement Universitari) pot guiar els estudiants que procedeixen d’aquestes universitats d’ultramar

Garanties

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 6 de març de 2021

No n’hi ha prou en avaluar la misèria i la gran misèria que hi ha a l’Africa. Cal dissenyar alhora mecanismes per a reduir la manca de recursos que tenen aquestes persones. La SDRCA considera que s’han d’atacar aquests problemes aportant salut, formació i renda a les persones que viuen en condicions impròpies de la naturalesa humana

Si no existeix encara, la SDRCA considera que s’hauria de fundar una federació d’organitzacions dedicades a impulsar les societats africanes que ho demanin. Un punt de referència pot ser una federació com la FCONGD, radicada a Barcelona

Es considera que caldria subvencionar no només les persones que tenen un modus vivendi pitjor sinó que també comunitats a un pas de sortir de la pobresa. Així es té un efecte llebre per a les comunitats més necessitades

La idea és que aquesta hipotètica fundació treballi com ho fa tota empresa mitjana, per objectius, per comptabilitat, amb direcció executiva. Aquesta federació gestionaria tots els recursos econòmics i materials de totes les entitats que en formessin part

S’ha d’anar més a l’Àfrica, però amb més garanties

Cooperació

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 5 de març de 2021

La SDRCA ha tingut accés a dues informacions molt interessants en el camp de la cooperació internacional. En primer lloc destaca el serveis que fa l’ONU envers a actors de món de les Ong. L’ONU disposa de bases de dades referides a llocs susceptibles a considerar per les Ongs. Si una Ong vol treballar en un país concret de l’Àfrica, l’ONU li ofereix unes possibles destinacions

L’altre notícia prové dels Estats Units d’Amèrica. Han sorgit difrents organitzacions que proposen els seus projectes d’acció a governs africans. La idea és que aquest governs paguen els projectes d’organitzacions nord-americanes. Aquestes organitzacions s’estalvien l’onerós procés de captació de recursos econòmics. Aquesta realitat procedent del Estats Units és especialment profitosa per a ambdues parts. Els projectes són molt més transparents i econòmics

La SDRCA afegeix un aclariment molt important. Es recorda que els projectes de cooperació no solament són propis de països de tradició cristiana sinó també en els de tradició musulmana perquè ambdues religions tenen en la caritat un punt de partida clau en la millora de la qualitat de vida d’altri

Europa

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 4 de març de 2021

Europa es pot considerar un subcontinent d’Euràsia. Europa ha estat la part del món que més món s’ha fet seva. La caiguda de Bizanci (1453) dóna pas a l’ocupació per l’Europa occidental d’Àfrica i Amèrica. Són Portugal i Castella els que inicien aquestes aventures generalment per raons econòmiques. Només els àrabs són comparables amb les invasions del nord d’Àfrica i de la península ibèrica

En efecte, tot i la participació més tardana de països de l’Europa occidental (neerlandesos, belgues, alemanys, italians), l’ocupació africana és cosa de pocs (Portugal, Anglaterra, França, i en molt menor mesura Espanya)

Les independències africanes són només una vàlvula d’escapament de les situacions internes dels països africans després de la Segona Guerra Mundial. Tanmateix, l’actual influència de les anteriors metròpolis europees continua essent actualment molt important per no dir decisiva. França es pot considerar un magma que abraça mig Àfrica. Portugal té importants relacions amb les seves excolònies. Gran Bretanya abraça els seus territoris africans amb la seva Mancomunitat de Nacions. No cal oblidar els bòers (neerlandesos) de Sud-Africa ni els belgues al Congo

Els 60 anys d’independències africanes no han dut encara els beneficis esperats. Com a exemple, se sol fer referència a les situacions socioeconòmiques de Zàmbia i Corea al final de  la guerra de Corea. Qualsevol pot veure que la situació de Corea és actualment molt més prominent que la de Zàmbia. Què ha passat ? Doncs que els governs de Zàmbia i dels de la major part dels altres països africans no han estat ni són massa afortunats en les decisions que afecten als seus ciutadans

Vist des de lluny, tot sembla indicar que Àfrica no vol el desenvolupament que es mereix. Hi ha un principi bastant general: “no ajudis a qui no t’ho demana”. Des d’Europa es veuen les coses d’una forma ben especial, volem ficar el nas allà on no ens ho demanen. Caldria repassar les polítiques de cooperació internacional. Valdria la pena que les diferents organitzacions posessin en comú les seves experiències i estratègies a fi de fer més intensos els rendiments de la cooperació, a no ser que ja estiguin ben coordinades