Navega per la categoria

Cooperation

Migrar

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 10 de febrer de 2021

Així que progressàvem en la nostra llicenciatura, em va anar sortint la idea que quan acabaria no podria defensar la meva posició professional. M’avanço per dir que els coneixements teòrics i pràctics em van permetre reeixir en les exigències dels mons en què em vaig sotmetre

En efecte, vaig pensar en aquells moments de migrar als Estats Units d’Amèrica per a millorar el nivell de la meva formació. Vaig triar un departament que estudiava els orígens de la vida. El professor que treballava als Estats Units em va posar una sèrie de deures per ser admès a la seva universitat

Només vaig punxar en l’anglès perquè només vaig assolir un nivell d’anglès elemental

Un professor d’aquí em va fer veure que no havia d’anar a aquell país. Em va acompanyar a l’Escola d’enginyers per fer-hi el doctorat. Així ho vaig fer. Se m’havia anat del cap la idea de migrar durant un temps tan llarg

Mentre feia el doctorat em van enviar primer a un bon laboratori francès i després a uns laboratoris dels Països Baixos. En ambdós casos durant un espai de quatre mesos. Em va anar bé per desenvolupar la meva tesi doctoral

Així és que em va anar bé de migrar en un interval de tres anys

Escric tot això per fer èmfasi en què vaig ser migrant en dues ocasions, però en un interval tancat de temps de quatre mesos cadascun. Plantejar-se en obert de migrar és una altra cosa perquè vaig poder veure com les gasten fora d’aquí

Vaig fer estades en dos països que la història ha unit per bé o per mal, la qual cosa augmenta el nombre de pessigades. Malgrat tot vaig treballar-hi fins on vaig poder arribar. Ser espanyol i català no és cap garantia per evitar situacions que fan mal

Transferència

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA Assoc. – Les Corts – 30 de novembre de 2020

Aquests temps de pandèmia em permeten fer una reflexió del que ha estat fins ara la meva vida. Els fruits de la meva existència han estat bastant pobres a excepció feta del meu casament i de la meva descendència. L’única cosa que em salva va ser fer una tesi doctoral, que es va presentar dura i difícil, però que va ser

Aquests estudis em van fer veure que la transferència de tecnologia és cosa de tres. Ho vaig provar en solitari a la universitat i a l’empresa amb resultats molt escadussers. La tansferència de tecnologia va d’un punt A a un punt B. Queden enllaçats per la persona que va d’una banda a l’altra.

Això no es cap descobriment perquè d’altres persones seguien aquest trajecte, sense jo saber-ho

Aquests resultats de SDRCA, Assoc. es van projectar en el CLUB41 de cooperació internacional. Aquest grup de treball va començar a funcionar durant 2009, aconseguint uns grups d’uns cinquanta empresaris de casa nostra i també d’uns cinquanta immigrats d’origen africà (representants de 21 països africans)

Els tercers homes són a l’Àfrica, del mateix país que cada immigrat

Els resultants són molt positius per la qual cosa SDRCA, Assoc.anima d’altres immigrats d’origen africà a seguir aquesta proposta

 

Onades

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 25 de novembre de 2020

El nostrat poeta, dramaturg i novel·lista Salvador Espriu va descriure la nostra terra catalana com la “pobra, bruta, dissortada pàtria” (Santa Coloma de Farners, 1913)

Recordo que una vegada vaig fer un cop d’ull a l’hemeroteca de La Vanguardia. Vaig buscar què va passar el dia del meu naixement. La portada d’aquest diari estava dedicada a l’entrada d’un vaixell de guerra dels Estats Units d’Amèrica. Era la primera vegada que n’entrava un d’aquestes característiques a Espanya, concretament al port de Barcelona després de la guerra d’Espanya

Aquest vaixell va ser com un punt d’inflexió davant de l’autarquia regnant. La presència d’aquest vaixell americà fou el tret de sortida cap el que va ser el desarrollismo del nostre país. Van arribar les primeres grans inversions d’Europa i d’Amèrica amb la qual cosa es va iniciar la nova economia espanyola

Si som fidels a la realitat, les principals inversions es van dirigir a Madrid i Barcelona. Madrid va acaparar sobretot inversions americanes i Barcelona, les europees. Es va seguir el model que ja hi havia abans de la guerra, les inversions estrangeres es dedicaven a la tecnologia, i el capital propi es dedicava a la gestió del personal

El resultat fou un miracle socioeconòmic sense precedents. Un dels aspectes més importants va ser el moviment en massa de persones nascudes en llocs pobres cap els pols de desenvolupament. Fou la major immigració d’Espanya durant un centenar d’anys. Aquests persones desplaçades gaudien de l’esperança d’arribar a una terra promesa

Malauradament tampoc foren poques les persones, que les veien a arribar, que les rebutjaven amb l’apel·latiu de xarnegos. Aquesta gran onada immigratòria va donar-ne pas a una altra, les immigracions procedents de l’estranger, també rebutjades des de la dècada dels vuitanta fins als nostres dies

Fent una repassada de les persones estrangeres que han fet aquí el seu niu, tenim araboafricans, negroafricans, xinesos, paquistanesos, sud-americans, europeus. Fins fa relativament poc hi havia una forta pressió contra aquestes persones perquè suposadament els manllevaven feina, ingressos

 

Oenagés

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 18 de novembre de 2020

SDRCA, Assoc. (Barcelona, 2006) és també una OngD (Madrid, 2015). SDRCA, Assoc. fa èmfasi en la cooperació internacional. SDRCA, Assoc. va posar tota la carn a la graella per construir una fàbrica de totxos a Mfou (el Camerún) al costat d’un centre de salut i de formació pels seus empleats i famílies, però no ens en vam sortir degut als seus socis camerunesos

A part del mecanisme que van utilitzar per furtar-nos, vam aprendre molt de la cooperació internacional. L’ambaixada espanyola al Camerun ens va dir que eren pràctiques esteses en aquest país de l’Àfrica tropical

Consultada l’African Association of Universities, ens van dir que presumiblent els socis camerunesos no tenien els objectius clars…! Crec que aquest argument no justifica els actes d’espoli. Es van oferir com a mitjancers en el tema, però ho vam desestimar pe no haver de perdre més diners

Les sigles Ong signifiquen Organització no governamental. OngD vol dir Ong de Desenvolupament. La Real Academia Española, a l’empara de la popularitat de les Ong, va crear una nova paraula: oenagé, en català, i introduïda per La Vanguardia sense majors problemes

 

Oenagés

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 20 d’octubre de 2020

La popularitat aconseguida per les sigles ONG va dur a la Real Academia Española a encunyar una nova paraula en castellà: oenegé. La Vanguardia la va incorporar també en català com a oenagé

Què és una oenagé ? una organització d’iniciativa social, independent de l’Administració pública, que es dedica a activitats humanitàries, sense fins lucratius (RAE)

SDRCA, Assoc. és també una oenagé D (Madrid, 2015). Una OngD és una d’aquestes organitzacions per al Desenvolupament

La nostra oenagé D es dedica fonamentalment a augmentar el nivell de vida de persones africanes, a llur formació i a llur salut en benefici de l’augment de l’Índex de Desenvolupament Humà (IDH)

La missió de l’oenagé SDRCA s’ha centrat en 21 països africans quant a l’augment del nivell de vida (21 països en les 5 macroregions africanes). La formació ha arribat a Zimbàbue, el Camerun i el Senegal. La intervenció en salut s’ha centrat al Camerun

Ghana

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 18 d’octubre de 2020

Des de fa uns vint anys, he intentat viatjar a l’Àfrica diverses vegades, exceptuant la visita a les Illes Canàries que en fa més de 35.

El meu primer objectiu va ser Burkina Faso, Uagadugú. Vaig anar a una agència de viatges del barri on em van preparar tota la documentació. A l’anar-la a buscar, l’amo em pregunta: “qui t’anirà a buscar a l’aeroport ?”. Jo li vaig dir que ningú. Acte seguit, m’estripa la documentació. “No seré jo qui permeti que hi prenguis mal

Els fets són d’uns quinze o vint anys. Ho comento ara fa poc a l’honorable cònsul a Barcelona. Em diu: quant fa de temps ? “Nosaltres vam obrir el consolat fa nou anys, però digues-me quina agència va ser…” Ni me’n recordo…!

Burkina Faso és un país molt interessant on hi fan una Volta ciclista molt popular entre els ciclistes africans i europeus. Vaig conèixer un grup d’estudiants d’aquest país a França. Molt cordials. Aquestes eren les meves raons per anar-hi

Ho sé perquè m’ho han dit: Burkina Faso funciona a base d’oenagés perquè la seva economia és molt precària

El segon objectiu va ser el Camerun perquè SDRCA, Assoc. hi tenia el consell camerunès de redacció. Aquest consell va durar molts anys. Vam acordar un preu per article, i així va estar funcionant des de 2005 fins a 2015.

Volíem arribar a aquesta destinació després de visitar Accra (Ghana) on hi ha la seu de l’Associació Africana d’Universitats. Essent a Barcelona, la secretària ens diu que el coordinador general ens rebria l’endemà a la tarda… Un error d’agenda de l’AAU perquè estàvem esperant notícies seves per agafar l’avió

El tercer objectiu va ser Sud-àfrica, però vaig anul·lar el viatge perquè patia per la meva seguretat. Aquest país africà té el record mundial de morts violentes: 80.000 anuals. Estats units hi van al darrere amb 10.000 morts violentes anuals. En aquest moment segueixo el principi d’anar acompanyat a qualsevol país africà

Això queda reflectit en el primer viatge al Camerun. Dos periodistes m’acompanyen durant tota la meva estada tot i que no em vaig poder estalviar algun ensurt. Viatjar a l’Àfrica negra té el problema que un blanc hi canta d’allò més, inclús a Sud-àfrica perquè els blancs vesteixen diferent

 

 

 

 

Cooperació

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 12 d’octubre de 2020

El concepte de cooperació internacional és molt interessant per a mi. Segons el Diccionari normatiu valencià, cooperar és una acció col·lectiva per a la consecució d’un fi comú

El mal pas de la SDRCA, Assoc. al Camerun no és altra cosa que una vacuna per accions ulteriors. En efecte, perdre 80.000€ al Camerun (2015-2016) ha fet adonar-nos de les nostres fissures. No hi ha amics al voltant de diners ni aquí ni allà

El nostre projecte (construir i posar en marxa una fàbrica de totxos) era realment de cooperació internacional on nosaltres i ells havíem de treballar en comú. La fàbrica estava pensada per mantenir 2 centres, un de formació i un altre de sanitari per als empleats i llurs famílies

La miopia dels nostres socis va decantar-los cap el lucre immediat perquè, entre d’altres coses, no tenien una visió industrial ni pensaven adquirir-la. Vet aquí un exemple clar de poc desenvolupament humà

Parlament

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 11 d’octubre de 2020

SDRCA, Assoc. està preparant el Parlament africà de Barcelona. No està pensat com un acte puntual sinó amb continuïtat periòdica. Segons el Diccionari normatiu valencià, Parlament és una Assemblea legislativa d’un Estat, nació, regió o entitat política supraestatal. En aquest cas, assemblea és la reunió de persones convocades per a un fi comú, especialment per a deliberar i prendre acords sobre un assumpte

Aquest parlament africà serà punt de trobada de persones físiques i jurídiques, autòctones i d’ascendència africana. Hi participaran empresaris, associacions, particulars per tractar temes comercials, socials, culturals, etc.

El funcionament serà com el de tot parlament: s’haurà de fer una assemblea constituent amb la participació de totes les persones físiques o jurídiques representades. Aquest parlament serà també un punt de referència en la Unió Europea