Navega per la categoria

Commerce

Riquesa de les nacions

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 28 de febrer de 2021

La revista Mundo negro és per a mi un clar reflex de les nacions africanes. Aquesta revista té un preu molt assequible per tenir al dia les consideracions sobre les nacions africanes. La SDRCA aconsella llegir-la a canvi d’un preu que va a cooperació internacional

La SDRCA fa esforços per tenir informacions de primera mà sobre el continent africà. Un corresponsal britànic de la nosta associació, aprofitant un viatge a Kenya, en va escriure sengles articles. Grans conurbacions africanes permeten fer-ne articles sobre consideracions entre uns centres que no tenen res per desitjar als europeus i uns afores on la gent viu molt pitjor que en els seus pobles de partida

Vaig explicar aquest tema a una dona que treballava en un centre de promoció del comerç a Barcelona. Em va dir que s’havia d’acceptar així perquè era una via cap a la integració sicioeconòmica dels nouvinguts de les grans ciutats

Mides

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 24 de febrer de 2021

Es trien els Estats units d’Amèrica com a base de partida per al dimensionament de l’Àfrica. Els Estats units tenen 50 estats. L’Àfrica en té 55 de reconeguts a la Unió Africana

L’Àfrica té una superfície 3,07 cops la dels EUA. Una població de 4,07 vegades. La densitat de població d’Àfrica és d’1,31 cops respecte a la dels EUA

L’Àfrica té una superfície 3,15 cops la de la Xina. La Xina una població d’1,06 vegades. La densitat de població de l’Àfrica és al voltant d’1/3 respecte a la de la Xina

Estats Units té interès a Àfrica pel petroli. Després d’Estats Units i de la Unió Europea, la Xina és el tercer soci més important del continent, amb inversions en indústries de la construcció que estan fent carreteres, embassaments, habitatges, hospitals, i en l’explotació d’hidrocarburs i minerals la Xina té estreta relació amb Zimbàbue, i el Sudan, governs qüestionats.

Xina està present en països amb grans recursos. Per exemple, petroli, a Angola, que és el seu principal proveïdor i en altres països com són Guinea Equatorial, Nigèria, Txad, Sudan, Gabon, Zàmbia i la República Democràtica de Congo, aquests dos últims països productors de minerals.

Font: wikipedia

Inversió

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 16 de febrer de 2021

La Vanguardia informa el 9 d’gost de 1959 en portada amb una foto del primer vaixell nord-americà de guerra que arriba a Espanya després de a guerra civil. Així és com el port de Barcelona es fa protagonista de la nostra història

Aquest fet obre una nova època per al nostre país, la inversió estrangera, que tampoc és tan nova. Abans de la guerra d’Espanya ja haven arribat inversions estrangeres. Una d’aquestes primeres empreses d’origen estranger fou la coneguda Canadenca o, més tard, coneguda per FECSA. Una altra d’aquestes empreses fou La Seda de Barcelona. N’hi ha més.

El model que seguien aquestes era comú. Protegien molt les famílies dels seus empleats. Aquestes empreses va sobreviure a la Guerra civil. El seu poder ha arribat als nostres dies.

L’esquema, que han seguit moltes altres empreses fins l’actualitat és que la part tècnica està controlada pels inversors estrangers mentre que els inversors nacionals aporten el personal

Una empresa fundada pels italians en temps del franquisme va ser SEAT. Seguia els mateixos esquemes suara esmentats: tecnologia italiana, mà d’bra espanyola. La fundació no va ser fàcil perquè el cap d’Estat volia que SEAT fos a Madrid, però els italians van ser clars: “Catalunya o res”. SEAT, malgrat els greus problemes que ha passat, continua essent a Catalunya

No són poques les empreses espanyoles que han posat un peu a l’Àfrica com ara Gallina Blanca amb la marce Jumbo. Ara es veu com s’han invertit les coses. Espanya continua essent seu de la inversió estrangera, però també inversora en països africans

Hi ha persones al nostre país que són contràries a la industrialització d’Àfrica, però això és del tot necessari per a la sobirania. Avui dia a l’Àfrica la principal activitat econòmica està centrada en el món agrari amb unes limitacions productives molt importants. Un sector que s’hi ha obert fa relativament poc és el del turisme, sector serveis

Hi ha països africans que s’ajuden amb la producció, i la comercialització internacional de segells de correus del seu propi país. Més pocs són els que viuen de serveis financers a escala internacional

La SDRCA fomenta el comerç internacional, havent aconseguit èxits importants. Aquest comerç es confon amb la cooperació internacional, seguint un model molt simple de col·laboració on hi guanyen tots. La SDRCA va redactar (2015) un complex sanitari i de formació per ser sostingut per una fàbrica de totxos al Camerun. El projecte no va prosperar per voluntat del nostres socis camerunesos al Camerun, posant de relleu que no és fàcil invertir a l’Àfrica des d’Espanya

El problema essencial és la concepció del temps. L’ideal és que inverteixin a l’Àfrica persones espanyoles que com a mínim aparentin un fort potencial econòmic. És qüestió de donar a entendre qui mana malgrat el mínim de capital del 51% exigit pels governs a favor dels seus connacionals

 

 

Negocis

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 12 de febrer de 2021

Pocs països europeus saben tant sobre l’Àfrica com Anglaterra, França, i Portugal, expotències colonials d’aquest continent més enllà de la Mediterrània. Un cop concedides les independències, no vol dir que s’hagin desvinculat d’aqusts països. Espanya tampoc ha perdut influència al Marroc, Sàhara Occidental, i Guinea Equatorial. Espanya està vinculada a la Unió Africana, però, per tenir un millor coneixement dels països africans, proposem que en cada diari que es ven a casa nostra, hi hagi almenys una notícia africana cada dia

Tanmateix, tot i que la presència espanyola a l’Àfrica no ha estat mai massa important, l’Àfrica és present a Espanya per persones que hi han immigrat. El nombre de persones d’origen africà és avui dia considerable. Es poc dir que la gran majoria de països hi són representats, amb una majoria de persones d’origen marroquí, al voltant d’un milió de persones

En el tema de la immigració hi ha diferents punts de vista, però la realitat és que no presenta massa problemes concrets. Des de la SDRCA nosaltres promovem el comerç hispanoafricà gràcies a la cooperació de persones d’origen africà com a intermediàries entre comerciants del notre país i de residents en països africans

 

 

3000 dC

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 11 de febrer de 2021

Com estarà organitzada la Humanitat d’aquí 1.000 anys més ? Suposo que hi deuen haver grups de recerca que ho estaran analitzant. Abans de res cal definir una o més mètriques per situar-nos-hi. Pensar en l’any 3000 dC marja una mica

Ca fer un viatge en el temps per constrastar què signifiquen 1.000 anys

L’arqueologia ha trbat el que podria ser una de les primeres civilitzacions a la Terra. Seria Msopotàmia com assenyala la Biblia. Desconec dissortadament d’on i quan van emergir les civilitzacions xineses i hindús. Pel que ara respecte, en tenim prou amb Mesopotàmia. Fundada al voltant de l’any 6000 aC en les terres del Tigris i l’Èufrates, en gaudom una distància màxima de 8.000 anys

Podem fer ara una mètrica per intentar fer un salt des de Mesopotàmia fins les nostres realitats actuals

Es pot afirmar, prescindint de les actuals tecnologies, que ja s’hi havia establert la divisió del treball, entre d’altres coses encara actuals La poca difusió d’aquells sistemes socials està condicionada per una manca de tecnologies com les actuals. Fa només uns quants anys que es va descobrir l’electricitat. Amb aquest trumfo a la mà, es va inventar la bombeta i es van desenvolupar xarxes de distribució. La telefonia també ha tingut un impacte brutal en els més actuals sistemes de comunicació, com l’actual xarxa d’Internet

Segons tinc entès, els romans estigeren molt a prop en la invenció de la màquina de vapor. Tot era molt lúdic quan en le vil·les romanes quan escalfaven l’aigua pr sota de les piscines interiors amb foc de llenya. Roma ens pot donar encara una altra mètrica, el col·lapse de Roma (476 dC) va donar pas al de Bizanci gairebé 1.000 anys després (1453 dC). Són gairebé mil anys afegits d’Història fins que Bizanci també col·lapsa

Què signifiquen per a nosaltres aquests 1.000 anys més ? Són 1.000 anys, que no es poca cosa ! Què va fer Bizanci durant aquest temps extra ? Les conseqüències d’aquest enderroc no va ser altre que el descobriment de nous continents, Àfrica i Amèrica. També Àsia

Repassant les històries dels actuals països africans, veig les seves històries comencen al voltant del s. X. Com a conseqüencia, disposem d’una altra mètrica de mil anys. Un equatoguineà confessa que el primer calendari de la Història va ser africà. Segons sembla, fa més de 4.000 anys

Per formular com pot ser l’any 3000 dC, necessitaríem quines perspectives hi ha per al desenvolupament de les actuals tecnologies perquè n’hi ha un munt. En aquest moment no es pot descartar res encara que hi ha límits

Si l’esfondrament de Bizanci va conduir a la colonització dels altres continents, es podria pensar que qualsevol altre atzucac durant els propers mil anys pot accelerar la colontzació de l’espai. Dono per feta la colonització de Mart (i de la Lluna) i de la resta del Sistema Solar

Les biociències i les biotecnologies experimentaran  un gran creixement en l’alimentació i en la medicina. El concepte de treball haurà canviat perquè estarà recolzat pel gran desenvolupament de la robòtica. Les ciències i les tecnologies experimentaran uns avenços mai imaginats

Les telecomunicacions i les comunicacions faran uns salts inimaginables, sobretot a través dels sistemes informàtics. La suma vectorial d’aquests probables avenços generaran durant els propers mil anys un món nou tal com l’haurien vist de nosaltres persones que visqueren a l’any 1000 dC

 

Subsistència

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 9 de febrer de 2021

D’acord amb el Diccionari normatiu valencià, es pot definir economia de subsistència aquella que està basada en el conjunt de mitjans necessaris i impescindibles per a la vida humana

Sovint es llegeix de textos publicats per organitzacions humanitàries que una gran part dels africans viuen mitjançant economies de subsistència. Dit axí, es pot arribar a pensar que molts dels africans que viuen segons economies de subsistència tenen la vida en perill

No fa pas massa anys que en els nostres territoris vivien segons aquests estàndards de subsistència. En èpoques properes moltes cases de pagès s’alimentaven dels seus horts i del seu bestiar, sense haver de passar privacions de cap mena

Amb la revolució industrial començaren migracions a ciutats perquè hi havia més mercats de tota mena

En temps de la guerra d’Espanya, economia de guerra, sí que hi podien haver privacions de tota mena, però generalment tothom continuava vivint de l’economia de subsistència excepte aquelles persones que fugien de les bombes

Jo aposto perquè les organitzacions humanitàries a l’Àfrica hi continuïn donant serveis fins que tothom arribi com a mínim a les economies de subsistència

Faig aquesta reflexió per adonar-nos que nosaltres no som tan lluny dels africans encara que hi hagi distàncies temporals

 

 

Comerç

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 7 de febrer de 2021

El Llibre blanc del comerç amb Àfrica (SDRCA, 2012) demostra que el comerç hispanoafricà és una realitat palpable en el context internacional. Les principals relacions comercials d’Espanya a l’estranger se centren en la resta d’Europa (60%). El 40% restant engloba el comerç amb l’Àfrica, Amèrica, i Àsia, en parts pràcticament equivalents (al voltant del 13%) entre sí. Les relacions comercials hispanoafricanes s’estimen al voltant d’aquest 13%

Aquestes relacions comercials tenen superàvit i en altres casos, dèficit

La SDRCA va posar en pràctica un sistema novedós (2009) per augmentar aquestes relacions comercials amb l’Àfrica. La SDRCA va fer un recull de persones pròpies de Barcelona amb l’interès interès d’aconseguir més resultats econòmics amb països africans. Al mateix temps va captar l’atenció d’immigrats originar¡s de l’Àfrica que volguessin fer d’intermediaris entre comerciants de Barcelona i persones residents en països africans (familiars, amics, coneguts)

Aquest model ha tingut molt d’èxit, fins i tot aconseguint coses realment importants. Facilitem aquesta informació a tots aquelles persones que els interessi

 

 

 

Fumeques

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 16 d’octubre de 2020

L’hàbit (o vici) de fumar assoleix a Espanya el 24% de la població adulta segons fonts ben informades tot i que fumar estigui de vegades a raons terapèutiques. Es pot dir que fumar és una forma com una altra de llençar diners

Fa relativament poc que la premsa titulava: “Àfrica ja fuma”, ho fa un 8% de la població adulta africana. Això vol dir que els africans ja tenen a la seva butxaca diners que fan soroll

Segons aquestes dades, es pot dir que Espanya continua essent més rica que Àfrica. Aquesta frase va arribar a un camerunès del continent. Deia que això no era veritat perquè el Camerun és tan ric o més que Espanya

La conversa va derivar cap el món de la gestió dels recursos naturals. Segons aquest camerunès, el Camerun vol fer ús de les seves riqueses naturals com ara la fusta. Vaig afegir que l’explotació dels boscos tropicals s’ha de fer amb molta cura perquè, si no, es pot perdre un tresor valuós

La gent més jove del Camerun vol progressar, però això cal fer-ho amb molt de compte tot pensant en les futures generacions. Llegiu què passa al Brasil…