Navega per la categoria

Arts

Evolució

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 14 d’abril de 2021

Segons el Diccionari normatiu valencià, ciència és el conjunt de coneixements adquirits per mitjà de l’estudi, l’observació i el raonament, organitzats sistemàticament i dels quals es deduïxen principis i lleis generals. Alhora, teoria és el conjunt organitzat d’idees o de lleis establides per a explicar un determinat conjunt de fets

A diferència de principis i lleis generals, les teories serveixen per explicar fenòmens tot i que no hagin estat experimentalment demostrades. Aquest és el cas de la teoria de l’evolució, encara per demostrar malgrat gairebé amb un parell de segles d’existència

Seria bo saber si, entre biòlegs i matemàtics, es podria arribar a expressar-la amb notació matemàtica. Aquesta circumstància obriria la porta a un major desenvolupament de la ciència en general

Recerca

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 14 de febrer de 2021

Recerca és un concepte ampli i difús. Segons el Diccionari normatiu valencià, recerca és l’acció de buscar amb molta atenció, investigar, a fi de trobar o descobrir alguna cosa d’interés científic, històric o mèdic.

La part del món coneguda com Occident és la que abraça la major part de la recerca mundial ben entesa. Molt sovint el patró que se segueix és el científic. Estats Units és el punt que acapara majors resultats de recerca, exportant els seus mètodes a la resta del món

Acostumats com estem, podríem imaginar que per pobresa els països africans no haurien de fer massa recerca. Des d’Europa podem imaginar les coses d’una forma que no són, però no hauríem d’imaginar dur de la mà països africans.

Una vegada la SDRCA va fer una bustiada a moltes universitats africanes, cada país en té almenys una. Vam entrar en contacte amb una investigadora universitària que estudiava mosquits pel tema de la malària. El centre de recerca era a Kenya. Es va enfadar perquè li semblava que la nostra carta obviava la manca de recerca a Kenya

També es va tenir accés sobre la vida universitària a Sud-àfrica. Un dels punts especials de recerca era fer una avaluació de la flora i de les seves aplicacions. Amb això es vol dir que la manca de recursos materials no priva de fer estudis de gran interès

Animem els africans a no deixar de banda el seu capteniment en estudis i recerques perquè són de gran interès per als seus països. Occident no té dret a dirigir els interessos africans

 

 

Arquitectura africana

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA – Les Corts – 16 d’agost de 2020

L’arquitectura africana correspon a una àmplia varietat d’estils arquitectònics. Una llarga història de la seva història, els grups etnolingüístics que van poblar a l’Àfrica han tingut les seves pròpies tradicions arquitectòniques. En alguns casos, es poden identificar amplis estils, com ara l’arquitectura saheliana a l’Àfrica occidental. Un tema comú en una bona part de l’arquitectura africana tradicional és l’ús d’escala fractal: petites parts de l’estructura adossades a un parell similar a les parts majors com, per exemple, una zona circular feta de cases circulars.

Com a part major de tradicions arquitectòniques d’altres parts, l’arquitectura africana ha estat objecte de nombroses influències externes des dels períodes més temporals. L’arquitectura occidental també té un impacte a les zones costeres des de fines del segle XV i, actualment, és una font d’inspiració important per a molts edificis, particularment, a les grans ciutats

L’arquitectura africana usa una gran varietat de materials. En les seves estructures és possible un paratge, pal de fusta, barres, adob, terra apissada i pedra, amb una referència de materials d’acord amb cada regió: Àfrica del nord per la pedra i l’adob; Àfrica occidental pel fang i l’adob; L’Àfrica central per a la fusta i més materials bressolables; Àfrica oriental, variades; Àfrica meridional, per pedra, palla i fusta. Un mur a l’Àfrica del nord pot ser construït de pedra o de terra apissonada; a Àfrica occidental, de fang o adobe; a Àfrica central, de fusta; a Àfrica meridional, de fusta o pedra; i a Àfrica oriental, de tots aquests materials

L’arquitectura africana vernacular també fa ús d’una àmplia varietat de materials. En aquest tipus d’arquitectura es poden identificar nou àmplies categories d’estructures d’habitacions: 1. En forma de rusc; 2. Con en cilindre; 3. Con en els pols; 4. Hastial teulada; 5. Con piramidal; 6. Rectangle amb sostre arrodonit i pendent en els extrems; 7. Quadrat; 8. Cúpula o sostre pla en argila; 9. Quadrangular, al voltant d’un pati obert; 10. Con a terra

Arts africanes

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA – Les Corts – 7 d’agost de 2020

El Diccionari normatiu valencià defineix art com l’habilitat per a fer alguna cosa, adquirida amb l’estudi, l’experiència o l’observació

L’art és entès generalment com qualsevol activitat o producte realitzat amb una finalitat estètica i també comunicativa, mitjançant la qual s’expressen idees, emocions i, en general, una visió de món, a través de diversos recursos, com els plàstics, lingüístics, sonors , corporals i mixtos.

L’art és un component de la cultura, reflectint en la seva concepció les bases econòmiques i socials, i la transmissió d’idees i valors, inherents a qualsevol cultura humana al llarg de l’espai i el temps. Se sol considerar que amb l’aparició de l’Homo sapiens l’art va tenir en principi una funció ritual, màgica o religiosa (art paleolític), però aquesta funció va canviar amb l’evolució de l’ésser humà, adquirint un component estètic i una funció social, pedagògica, mercantil o simplement ornamental.

La noció d’art continua subjecta a profundes disputes, atès que la seva definició està oberta a múltiples interpretacions, que varien segons la cultura, l’època, el moviment, o la societat per a la qual el terme té un determinat sentit. El vocable ‘art’ té una extensa accepció, podent designar qualsevol activitat humana feta amb cura i dedicació, o qualsevol conjunt de regles necessàries per desenvolupar de forma òptima una activitat: es parla així de “art culinari”, “art mèdic”, ” arts marcials”, “arts d’arrossegament”en la pesca, etc. En aquest sentit, art és sinònim de capacitat, habilitat, talent, experiència

No obstant això, més comunament se sol considerar a l’art com una activitat creadora de l’ésser humà, per la qual produeix una sèrie d’objectes (obres d’art) que són singulars, i la finalitat és principalment estètica. En aquest context, art seria la generalització d’un concepte expressat des d’antany com “belles arts”, actualment una mica en desús i reduït a àmbits acadèmics i administratius. De la mateixa manera, l’ús de la paraula art per designar la realització d’altres activitats ha vingut sent substituït per termes com ‘tècnica’ o ‘ofici’

L’art africà és un conjunt de manifestacions artístiques produïdes pels pobles de l’Àfrica negra al llarg de la història.

El continent africà acull una gran varietat de cultures, caracteritzades cadascuna d’elles per un idioma propi, unes tradicions i unes formes artístiques característiques. Tot i que la gran extensió de desert de Sàhara actua com a barrera divisòria natural entre el nord d’Àfrica i la resta de continent, hi ha considerables evidències que confirmen tot un seguit d’influències entre les dues zones a través de les rutes comercials que van travessar l’Àfrica

En nombroses tribus indígenes d’Àfrica, l’arrelament de la tradició artística autòctona ha permès el manteniment de diverses manifestacions estètiques fins a èpoques relativament recents. De fet, és precisament a partir de principis de segle XX quan aquest art comença a ser apreciat a Occident, primer pels representants de l’avantguarda i després per museus i públic en general. Hi ha grans diferències estilístiques d’unes zones a unes altres, trobem des de figures i màscares esquemàtiques a peces molt naturalistes. Encara que gairebé totes tenen en comú la simetria, el donar-li més importància al capdavant i tors i molt menys a les cames, que se solen representar curtes i amb menys detall que la resta de les parts de el cos

Font: wikipedia

3.234.846.615

SDRCA – info@sdrca.barcelona – Les Corts – 9 de març de 2020

Quins nombres primers poden dividir 3.234.846.615 ?

Els nombres primers pertanyen als nombres naturals

Quants primers hi ha en 3.234.846.615 ?

Si us plau, escriviu-nos…

 

 

 

HOW TO TAKE ADVANCE FROM CIGARRETE STUBS

Dr. Josep Juanbaro

SDRCA – Barcelona (Spain)

Nicaragua 139A, 3, 1, 08029 Barcelona, Spain

Paper presented to Biotechnology and Biotechnology (United States of America, June 23, 2019)

 

INTRODUCTION

 

There is in Spain an old system for recovery materials from family houses. There are several types of containers that can be distinguished by container colors:

 

  • Blue (papers and similar)
  • Green (all colored glasses)
  • Yellow (plastics, metals, bricks)
  • Brown (organic matter)
  • Grey (all other rejected items)

 

The European Union advices to recover the 50% of all materials, but Spain only is fulfilling the 35%. There are several new lines of recovering under screening. One of them is tobacco waste:

 

  • plastic films covering pack of snuff
  • paper or cardstock from the itself box
  • cigarette stubs

 

Cigarette stubs contain residual tobacco, residual paper, an filter. The filter is constituted from cellulose acetate. The specific solvent for filter itself is acetone. We remove tobacco in order to take profit from the solubility of cellulose acetate surrounded by paper of the cigarette

 

After several hours, only a small part of the cellulose acetate was dissolved. Consequently we crumble the filter by means a domestic trencher. Now, crunched filters are immediately soluble. The key is therefore to crumble the filter

 

Cellulose acetate was first prepared by a French man during nineteenth century. It is an artificial polymer such as rayon. It works like a thermoplastic

 

To have an idea about the daily consumption of cellulose acetate we have to take into account 47 million Spanish people, a tax of tobacco smokers of 24% and 0,16 g / filter. Result: 35 t of cellulose acetate / day

 

There is a handicap, logistics. The problem is therefore avoidable with the incumbency of authorities

 

EXPERIMENTAL

 

There were crunched cigarette stubs in a laboratory trencher. We collect the crunched material for performing several assays. Cigarette stubs with tobacco were also trenched with a laboratory machine (ver effective). We obtain therefore fine materials very soluble with acetone

 

We buy 3 ciclamens perfectly distinguished from the color of flowers. White flower plant is used as blank. We added around 3 g of crunched filters: red without tobacco and violet with tabacco.

 

Blank and violet were the first of dyeing after 6 months. Both plants were showing a good flourishing just before the dying. Red has had 2 lifes during the assay, today is living yet, but without flowers.

 

DISCUSSION

 

It is recognied that 3 flowers are not enough, but that is showing a trend. Under of our consideration, the best is the violet one (cellulose acetate plus tobacco). It has had a very homogeneous growing

 

RESULTS

 

Tobacco stubs can be used for several outlets:

 

  • organic matter (brown container)
  • gardening (compost)
  • plastic parts

 

The fine powder from stubs can be used perfectly in gardening. The material obtained by trenching is solved by the compost after some hours (around 3 days)

 

CONCLUSION

 

The production of plastic parts is possible because we assayed each reactor separately in a laboratory bench:

 

  • Reactor for eliminating tobacco
  • Reactor for solving the cellulose acetate
  • Sohxlet for avoiding impurities
  • Screw
  • Extruder
  • Selling

 

 

 

Sala Melmac

Sóc la Carlota Masvidal, de la Cia.Mar Gomez, companyia de dansa teatre amb més de 25 anys de trajectòria, actual gestora de la Sala Melmac (Barcelona).

Em poso en contacte per presentar-vos el nou projecte que hem iniciat aquest 2019, un nou espai de creació i exhibició d’arts escèniques de petit format: la Sala Melmac. Aquest divendres 01 de març, a les 20:30h estrenem “Matchombe” (infant prematur), el nou espectacle de dansa de l’artista resident Michel Kiyombo, ballarí congolès afincat a Bèlgica que ens mostrarà el procés de creació del seu segon solo de dansa.

La peça “Matchombe” ha estat seleccionada per a la final de la competició belga de dansa contemporània Dansvitrine que reuneix coreògrafs de tot Flandes i Brussel·les. Els coreògrafs seleccionats, a més de rebre assessorament professional, presentaran les seves creacions al públic a l’històric Vooruit (Gant) el dissabte 11 de maig de 2019.

Matchombe és un viatge a la infantesa, una història íntima i valenta, un espectacle de dansa que reivindica la maduresa personal i professional d’aquest artista internacional. Hi haurà un col·loqui post-funció amb l’artista. Trobareu més informació enaquest enllaç.

Us agrairem feu la màxima difusió entre els vostres associats. Esperem pugui ser del vostre interés.

Moltes gràcies per la vostra atenció. Ens posem a disposició per quasevol aclariment o per a més informació.
Carlota Masvidal, Cia. Mar Gómez, +0034 932 216 695
www.ciamargomez.com, @CiaMARGOMEZ

R + D ?

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA – Les Corts – 11 de gener de 2019

La informació que avui, 11 de gener de 2019, l’ARA fa saber sobre l’R+D em fa bullir la sang. Els meus coneguts saben que jo sóc un fanàtic de la R+D tant treballant a la universitat com a la indústria. Aquestes dues recerques poden ser complementàries o no

La meves facetes industrial i acadèmica em fan dir que ambdós estaments segueixen cadascun el seu camí. Poden solapar-se, també és veritat, però la recerca a la indústria està molt condicionada per la seva seva rendibilitat a curt o mitjà terminis

He viscut a fons aquestes caracterítiques. Sé perfectament que hi ha molts departaments acadèmics que volen entrar a la indústria, però la indústria, tot i sabent el que vol, topa amb entitats externes perquè no van al seu ritme

Jo, davant d’aquesta diatriba, proposo que hi hagi un màxim de 3 persones dedicades a la recerca en una empresa d’un mínim de 100 treballadors, encara que més d’una d’aquestes persones ho facin a temps parcial o sobre la marxa

La idea no és meva perquè sant Ignasi de Loyola va dir fa uns 500 anys que els seus seguidors havien d’estudiar no pas investigar realment. El que no es pot negar és que hi ha molts grups acadèmics molt bons. Això ho sap tothom. Els grups de recerca empresarials poden passar per desconeguts

Normalment fins ara, parlar a la direcció d’R+D és com si rebés un cop de puny a la panxa perquè ha hagut d’experimentar idees molt negatives al respecte. La direcció pot veure la seva empresa realment com un laboratori, al qual voldrien accedir els acadèmics

Jo receptaria un 1% dels pressupostos generals d’una empresa a activitats de recerca industrial. La direcció veu també als acadèmics com si visquessin en una torre d’ivori

Cal negociar bé si es volen fer clústers entre recerca acadèmica i recerca industrial. També he de dir que és del meu coneixement muntar centres amb orientació industrial fent pactes entre un selecte nombre d’empreses i centres acadèmics

La meva experiència és que som en un país pobre. Molt pobre tampoc, però no arribem a rics per la qual cosa cal saber optimitzar molt bé els recursos. No es pot malbaratar ni un sol cèntim

En fi, hi ha persones que en saben molt més que jo. La meva intenció és que es faci auditoria de la R+D sigui quin sigui del costat on se sigui

  • 1
  • 2