Navega per la categoria

Intercultural

“La veu d’Àfrica”

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 19 de novembre de 2020

La publicació de la revista cultural independent “La veu d’Àfrica” (Barcelona, 2004) va resultar tenir força èxit abans de la fundació de SDRCA, Assoc. (Barcelona, 2006). Va ser alhora un incentiu per fundar l’associació

L’Ajuntament de Barcelona la va considerar com una revista de sensibiltzació.Vam accepar fins 2013 les seves subvencions de 1.000,00€. La vam desestimar perquè ens causava més despeses que ingressos. Agraïm de totes maneres la voluntat de l’Ajuntament

Tot i que hem fet estadístiques dels nostres webs, no hi ha manera de saber-ne la naturalesa dels lectors. “La veu d’Àfrica” es va pensar de manera que es tractessin temes africans. El públic pensat era l’autòcton i  l’immigrat africà. Ens va arribar a l’orella que molts immigrats africans s’estalviaven de llegir el diari en benefici de “La veu d’Àfrica”. Això no era ben vist pels autòctons

Esperàvem que els lectors adquirissin un compromís més ferm amb la SDRCA, Assoc. Mai no ha estat així perquè els lectors són passius. Una de les sorpreses tingudes ha estat que els nostres lectors siguin sobretot de països de l’Hemisferi nord, particularment del conegut com món occidental. El país que més destaca són els Estats Units d’Amèrica, molt per endavant d’Espanya

Cultures

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona, SDRCA, Assoc. – Les Corts – 4 de novembre de 2020

Faig ús de les definicions que dóna el Diccionari normatiu valencià. Cultura és el conjunt de tradicions, de costums o de formes de vida d’un poble, d’una societat o de tota la humanitat. Interculturalitat és el conjunt de relacions de contacte i d’intercanvi entre cultures diferents.

La interculturalitat té graus segons la distància física de les cultures. La interculturalitat catalanocastellana és molt més intensa que la interculturalitat hispanojaponesa. Això és una major interculturalitat com més a prop siguin les cultures

Un aspecte molt interessant és la presència de persones d’origen estranger que viuen entre nosaltres. La major part dels immigrats són de cultures llunyanes com ara els d’origen negroafricà, d’origen àraboafricà, d’origen paquistanès, d’origen xinès, d’origen sud-americà, d’origen europeu (comunitaris i no comunitaris)

Es pot dir que a casa nostra hi ha una presència de gairebé totes les cultures a nivell mundial

Assolir la interculturalitat és com si trobessim un idioma comú a totes les persones residents a casa nostra. Aquest idioma comú es podria assimilar a una protollengua o protopensament

Com he dit diferents vegades, la presència de persones d’origen foraster és especialment interessant a l’hora de conèixer persones amb un bagatge cultural diferent o inclús evitar-se les molèsties de fer un viatge cap a llurs terres d’origen

La interculturalitat pot ser pròpia de cada persona per raó de família. En el meu cas l’origen intercultural ve de la meva ascendència catalana: el Pallars, el Bages, la Noguera, i el Barcelonès. També entren en joc el medi (urbà, rural), l’orografia, les classes socials, etcètera

 

Carib

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA, Assoc., Les Corts – 2 de novembre de 2020

Les característiques ètniques comunes a tot el Carib no són específiques d’aquesta regió, a l’ésser compartides per altres països no caribenys d’Amèrica. Per tant, a partir d’aquesta perspectiva, no és correcte considerar el Carib com una regió diferenciada en el si d’aquest continent.

És pertinent dividir el Carib en dues regions, l’espanyola (que forma part d’Iberoamèrica) i la germanofrancesa, que constitueix una àrea cultural específica d’Amèrica, al no poder-se subsumir en cap de les altres dues àrees culturals que integren aquest continent: Iberoamèrica i Amèrica del Nord germano-francesa.

Lògicament, la pertinència d’aquesta divisió entre els Caribes espanyol i germano-francès no pot sinó basar-se en les similituds a l’interior d’un i d’un altre, així com en les disparitats entre tots dos.

Les ètnies principals són diferents en ambdós Caribes: al Carib espanyol són la ibèrica o llatina (dividida en criolla i mulata) i la negra; al Carib germano-francès són tres, la creole, l’asiàtica i la germano-francesa.

El fet que els Caribes anglès, francès i neerlandès comparteixin les mateixes tres ètnies principals constitueix un argument fonamental per a integrar-los en una mateixa àrea cultural.

Països caribenys

Antigua i Barbuda
Bahames
Barbados
Belize
Colòmbia
Costa Rica
Cuba
dominica
Granada
Guatemala
Guaiana
Haití
Hondures
Jamaica
Mèxic
Nicaragua
Panamà
República Dominicana
Sant Cristòfol i Neus
Saint Vincent i les Grenadines
Santa Llúcia
Surinam
Trinitat i Tobago
Veneçuela

Dependències caribenyes

Anguila
Aruba
Guaiana Francesa
Illes Verges Britàniques
Illa Navassa
Illes Caiman
Illa de Saba
Curaçao
port Ric
Bonaire
Illes Turks i Caicos
Sant Martí
Sant Eustaqui
Sant Martí
Sant Bartomeu
Illes Verges Nord-americanes
Martinica
Montserrat
Guadalupe

Font: wikipedia

Delinqüència

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 29 d’octubre de 2020

A diferència del que se sol pensar, el principal objectiu de la policia no és només detenir delinqüents sinó mantenir a ratlla la delinqüència.

Segons el Diccionari normatiu valencià, delinqüència és l’acció de cometre un delicte, això és l’acció o omissió voluntària o imprudent penada per la llei, segons l’ordenament jurídic de cada Estat

No crec que sigui l’únic qui hagi estat un subjecte que hagi patit una acció delictiva, però molt majoritàriament no he passat per l’acció judicial. La major part dels delictes no es denuncien perquè no se’n treu res

Quan he denunciat, ho he fet volguent protegir els meus conciutadans, posar-los sobre avís. Mai n’he tret res de denunciar. Potser d’ara endavant, no se sap mai…!

Es pot dir que tot delicte s’expressa mitjançant algun tipus de violència. D’això tampoc se’n salven els delinqüents de camisa blanca i corbata, ho sé per experiència. Sembla mentida que aquests fets no minvin així que la civilització avança

SDRCA, Assoc. va patir la primera experiència greu quan una empresa de webs va causar la mort de 4 webs de 6. L’individu en qüestió encara volia plantar cara, però no el vam denunciar (2012).

Més greus són els delictes causats per la xacra del racisme (Dnv): doctrina que propugna la supremacia d’un grup ètnic sobre un altre i justifica l’explotació econòmica, la segregació social i, fins i tot, la destrucció física del grup considerat inferior.

És clar que jo no sóc gens racista perquè m’agrada relacionar-me amb tothom. Són un gran fan de l’espècie humana tot i que de vegades comet errors greus. La comunitat versada en antropologia ha manifestat no fa pas gaire que la paraula raça ha desaparegut de la literatura científica. Han adoptat en els seus estudis el terme “comunitat cultural”

Es poden definir comunitats culturals a dojo, cultura: “Conjunt de tradicions, de costums o de formes de vida d’un poble, d’una societat o de tota la humanitat”

 

 

Temes pendents

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA, Assoc. – Les Corts  – 28 d’octubre de 2020

Vaig acompanyar per Lleida una jove camerunesa que tenia una beca d’estudis a la Universitat d’aquesta ciutat catalana. Vaig intentar orientar-la perquè pogués anar sola per Lleida. La vaig acompanyar a la Universitat, a la Paeria i d’altres indrets de caire administratiu

Jo xerrava pels descosits per la qual cosa només puc ser equànim a l’explicar-li coses que podrien ser del seu interès. Passar de Yaünde a Lleida és un salt molt important i a Barcelona encara més, on vam fer turisme sense oblidar-nos de la majestuosa Sagrada Família a qui va agradar d’allò més

Entre les meves explicacion ella em preguntava sobre això i allò. Una cosa que em va demanar per ser de gran interès fou com s’escrivia la capçalera d’una carta. Li vaig comentar que s’escrivia “senyor” (Sr.) o “senyora” (Sra.). Li vaig fer notar que senyor o senyora mai s’escrivien en majúscula perquè de Senyor només n’hi ha un, i perquè de Senyora només n’hi ha una.

Ho va entendre perfectament perquè, com a bona camerunesa, és també catòlica. Assistia a les Misses en castellà, però de seguida va començar a parlar un català sense cap mena d’accent, a diferència del castellà après a Yaünde.

Un home que em doblava l’edat em va posar una pregunta per veure si seguia el tema. A diferència dels homes, senyors sempre a partir de la majoria d’edat, les dones se les pot anomenar senyoretes o senyores. La barrera que hi havia entre aquestes dues apel·lacions es fixava quan la dona havia estat mare. Sense fills, una dona és sempre senyoreta. Es pot dir que aquesta diferenciació ha caigut amb un cert desús, però qui ho vulgui saber aquí està descrit

 

Diplomàcia

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 23 d’octubre de 2020

No crec que sigui jo la persona més indicada per fer un balanç de la immigració a casa nostra. He estat convidat en reunions participatives

A mi m’interessa molt quina és l’evolució de les persones d’ascendència estrangera M’interessa tant que m’han preguntat si en tenia a la família. No, no tinc familiars d’origen estranger, però puc dir que, per la mea extensió en el temps, jo he estat un immigrat en dos països europeus

He estat immigrat amb data de caducitat: hi arribo amb una data i en marxo al cap d’uns quants mesos. La meva estada sempre ha tingut complicacions que he hagut de resoldre sol. Com a conseqüència, he posat a prova les meces conviccions diplomàtiques. La vida no és fàcil per als espanyolets que van pel món

La meva idea és evitar problemes als nostres immigrats. No hi ha millor diplomàcia per fer que aquests persones es trobin bé aquí. Si els immigrats africans diuen bé de la seva vida a Barcelona, guanyarem en prestigi internacional. Això pot obrir més encara les portes del comerç internacional a casa nostra

Aquesta immigració fa més de quaranta anys que dura, per tant està molt consolidada a casa nostra. Si fins ara no ha causat conflictes socials, probablement no n’hi haurà en un futur

Sol

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 22 d’octubre de 2020

Vaig conèixer una persona que, davant de públic, afirmava joiós: “No hi ha ningú que em pugui explicar res de la vida, ni del món del treball”. Està bé que hi hagi persones que es tinguin per ser tan alts. Així tindrem la seguretat d’estar protegits en un món que lluita cada dia per arribar al demà

A mi m’entusiasmen coses més diàfanes com el nostre planeta Terra. Un dia vaig adonar-me que veig la Terra plana tot i que sé que és esfèrica. De fet, em va molt bé veure-la plana. Segueixo el rastre del Sol, que es mou de llevant a ponent

He vist a la meva vida dos Sols que no acostumo veure. Londres va ser un dels escenaris. Em va torbar una mica que el Sol de Londres fos tan diferent del de Barcelona. Era un Sol platejat en un fons grisós. No sé exactament quants km hi ha entre aquestes dues ciutats, jo diria 3.000 km

Vaig quedar astorat en veure el cel del Camerun, un cel que no havia vist mai. Un cel intensament blau, net, a 6.000 km. Tot plegat per dir que les coses les podem veure de diferents maneres segons les circumstàncies

 

Interculturalitat

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona -SDRCA – Les Corts – 17 d’octubre de 2020

Segons el Diccionari normatiu valencià, interculturalitat és el conjunt de relacions de contacte i d’intercanvi entre cultures diferents. Aquest concepte el vaig sentir fa uns quants anys d’una funcionària de l’Ajuntament de Barcelona. El vaig considerar molt atractiu

Anava dirigit a les relacions entre persones autòctones i persones d’origen estranger. Vaig estar meditant aquest tema força temps. Em vaig adonar que jo mateix era intercultural pels meus orígens i pels meus familiars

Jo vaig néixer al Bages, concretament a Manresa, una ciutat amb molt de caràcter. Els meus pares procedien de dues comarques molt diferenciades: el Pallars i el Barcelonès. Els meus pares m’acompanyaven a veure les seves famílies

Jo em vaig casar amb una noia de la Noguera, i la meva filla s’ha criat i desenvolupat a Barcelona

Tenim doncs quatre comarques amb cultures molt diferenciades. Des de menut m’he vist amb la necessitat de quadrar en cadascuna d’aquestes comarques. Això fa que tngui la ment bastant oberta a l’hora de tractar persones d’origen foraster

Això s’afegeix amb la sort de poder haver tingut la sort de viatjar gairebé per tota la resta d’Espanya. He visitat 20 països de la resta de tot el món essent intercultural. Conec també bona part de la resta d’Europa.Els meus viatges no són fotogràfics sinó que miro d’entrar en cada cultura

Ser intercultural vol dir saber reconèixer les parts essencials d’unes persones de diferent cultura. Salvades les distàncies, tot va com una seda…